{"id":379,"date":"2021-06-22T08:18:22","date_gmt":"2021-06-22T06:18:22","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?page_id=379"},"modified":"2025-04-10T09:34:52","modified_gmt":"2025-04-10T07:34:52","slug":"gibaltar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/gibaltar\/","title":{"rendered":"Gibaltar?"},"content":{"rendered":"\n

S\u00ed, aquesta p\u00e0gina es titula Gibaltar.cat<\/strong>, no pas Gibraltar.cat<\/strong>. I no, no \u00e9s fruit d\u2019una errada tipogr\u00e0fica, sin\u00f3 de la reivindicaci\u00f3 d\u2019una forma gr\u00e0fica for\u00e7a comuna en la documentaci\u00f3 en catal\u00e0 del segle XVIII i anteriors, tal com he pogut comprovar sovint fent recerca en arxius catalans i menorquins. De fet, la forma Gibaltar \u00e9s etimol\u00f2gicament m\u00e9s directa i n\u00edtida respecte del top\u00f2nim original en \u00e0rab d’aquest singular territori a l’extrem meridional de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica: Djebel Tarik<\/em>. I moltes lleng\u00fces de la Mediterr\u00e0nia occidental, en aquest sentit, presenten hist\u00f2ricament \u2013i algunes actualment\u2013 formes an\u00e0logues.<\/p>\n\n\n\n

Sobre les formes Gibaltar<\/em> i Gibraltar<\/em>, en vaig parlar per primera vegada en un article<\/a> (“‘Gibraltar’ \u00e9s espanyol”<\/strong>) publicat a la revista digital Nuvol.com<\/em> el 2015, que vaig ampliar posteriorment per presentar, com a comunicaci\u00f3<\/a>, al congr\u00e9s Onom\u00e0stica rom\u00e0nica. Antropon\u00edmia dels exp\u00f2sits i etimologia topon\u00edmica, especialment de Val\u00e8ncia<\/a><\/em> (publicat per Denes a Val\u00e8ncia el 2017).<\/p>\n\n\n\n

Tot seguit n’ofereixo una versi\u00f3 actualitzada amb algunes dades m\u00e9s que he anat descobrint o m’han anat arribant sobre la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
Mapa de Gibraltar de Segimon Font i Milans (1760).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

‘Gibraltar’ \u00e9s espanyol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abFund\u00f3 esta ciudad o, por mejor decir, esta poblaci\u00f3n despu\u00e9s del diluvio universal Tubal, hijo de Japhed y nieto de No\u00e9, que viniendo a Espa\u00f1a a sus empressas fabric\u00f3 en el Monte de Gibraltar (que llamaban <\/em>Calpe antiguamente) la torre blanca cotada en este plano con la llettra (a) del castillo, la que hizo para su resguardo de quien tom\u00f3 el nombre de <\/em>Tubaltar, que corrompi\u00f3 el ydioma en <\/em>Gibaltar [\u2026]. El castillo lo fabricaron los moros despu\u00e9s que por traici\u00f3n el conde Don Juli\u00e1n al rey Don Rodrigo entreg\u00f3 con esta plaza quasi a toda Espa\u00f1a a los moros; de donde consta ser esta plaza la llave de Espa\u00f1a, cuyo t\u00edtulo concerva y por timbre lo demuestra en su escudo de armas lo que nos manifiesta quan custodiada y defendida ha de estar su costa; esta p\u00e9rdida fue en el 784 del nacimiento de Cristo se\u00f1or nuestro, que recuper\u00f3 don Fernando 4 en el a\u00f1o de 1310: fue perdida [por] segunda vez pocos a\u00f1os a traici\u00f3n por los moros, que intent\u00f3 rendir infructuosamente el rey don Alonzo II en 1350, y [por] segunda vez el a\u00f1o posterior de 1351 en cuyo sitio muri\u00f3 de contagio d\u00eda Viernes Santo, y la recuper\u00f3 el rey Don Enrique 4 a\u00f1o de 1463. Y finalmente se perdi\u00f3 a\u00f1o de 1704 sitiada por los ingleses.<\/em>\u00bb Aquesta descripci\u00f3 de la fundaci\u00f3 \u2013mitol\u00f2gica\u2013 de Gibraltar i dels vaivens hist\u00f2rics del poder\u00f3s penyal apareix a la llegenda d\u2019un mapa1<\/sup> de la regi\u00f3 datat el 18 d\u2019agost de 1760 i signat per l\u2019enginyer militar catal\u00e0 Segimon Font i Milans<\/a>. \u00c9s interessant no sols perqu\u00e8 resumeix en poques l\u00ednies \u2013i a la seva manera\u2013 la sort d\u2019aquest rac\u00f3 de m\u00f3n durant els \u00faltims tretze segles, amb nombrosos canvis de dominadors, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 amaga un detall ling\u00fc\u00edstic tan subtil com interessant, tan superficial com profund.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte l\u2019escassa estimaci\u00f3 que mostrava pels sarra\u00efns, no \u00e9s estrany que aquest servidor dels Borbons (que tamb\u00e9 va deixar dibuixos i pl\u00e0nols de la seva m\u00e0 d\u2019unes altres fortificacions de l\u2019\u00e8poca com ara Figueres, Sant Joan dels Alfacs, Vinar\u00f2s, Mallorca i Melilla) prov\u00e9s de totes totes d\u2019amagar l\u2019origen magrib\u00ed del nom de Gibraltar. Aix\u00ed, malgrat que hi ha consens a fer-lo derivar de Djebel Tarik<\/em>, \u00abla muntanya de T\u0101riq ibn Ziy\u0101d\u00bb, el capitost amazic i governador de T\u00e0nger que va dirigir l\u2019expedici\u00f3 musulmana de l\u2019any 711 que va donar lloc a la dominaci\u00f3 isl\u00e0mica de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, Font i Milans es decantava al seu mapa per la molt hipot\u00e8tica hip\u00f2tesi \u2013aix\u00f2 s\u00ed, indubtablement m\u00e9s b\u00edblica\u2013 que provingu\u00e9s de Tubal, rei d\u2019Ib\u00e8ria, \u00abde quien tom\u00f3 el nombre de <\/em>Tubaltar, que corrompi\u00f3 el ydioma en <\/em>Gibaltar\u00bb. Sigui com sigui, la q\u00fcesti\u00f3 interessant \u00e9s que m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019origen real del top\u00f2nim, l\u2019autor deixava clar que en castell\u00e0 \u00abes va corrompre en Gibaltar<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Gibaltar? En efecte, podria \u00e9sser una errada a l\u2019hora d\u2019escriure el nom de la disputada i conflictiva pla\u00e7a forta, sobretot si tenim en compte que el mateix Font i Milans \u2013o alg\u00fa altre m\u00e9s endavant\u2013 va acabar afegint una petita erra, voladora, al mig de la paraula. Per\u00f2 passa que tamb\u00e9 podria tractar-se, perfectament, d\u2019una tardana aparici\u00f3 d\u2019una variant que aleshores ja es devia trobar en proc\u00e9s de des\u00fas, derivada directament de l\u2019original Djebel Tarik (i encara m\u00e9s de la pronunciaci\u00f3 del dialecte andalus\u00ed: Gibaltarq<\/em>). I \u00e9s que per moltes transcripcions fon\u00e8tiques del top\u00f2nim \u00e0rab a l\u2019alfabet llat\u00ed que n\u2019hagin fet autors, investigadors i traductors europeus, no n\u2019hi ha cap on aparegui la erra a la segona s\u00edl\u00b7laba de Gibraltar, tal com corrobora un exhaustiu apunt<\/a> al complet bloc The People of Gibraltar<\/a>, de Neville Chipulina: Gibeltarif (Alonso Hern\u00e1ndez del Portillo, 1625), Gibil Tarif (Louis Ellies du Pin, 1724), Jibel Tarif (Thomas James, 1771), Jibel Tarik (James Solas Dodd, 1781), Gibel-Tarik (Ignacio L\u00f3pez de Ayala, 1782),2<\/sup> Gibel-Tarif (John Drinkwater, 1787), Jabalu-t Tarik (John Shakespear, 1816), Gibel Tarif (Robert Montgomery Martin, 1837), Gebaltarik (Jos\u00e9 Antonio Conde, 1840), Gibel-al Tarif (Rev. G. N. Wright, d\u00e8cada del 1840), Gebal-Tarik (Jose Antonio Conde, 1853), Ghebal-Tarik (Francisco Montero, 1860), Djebel-Tarik (Francisco Turbino, 1863), Gebal Taric (Frederick George Stephens, 1873), Chebel Tarik (Emilio Lafuente y Alc\u00e1ntara, 1867), Gebel-el-Tarik (Henry M. Field, 1887), Jebel-Tariq (G.T. Garratt, 1939), Jebel Tariq (Ernle Bradford, 1971), Gibel Tarik (Dorothy Elicott, 1973), Djebel Tarik (Sir William Jackson, 1987), Gebel Tarik (Philip Dennis, 1990), Yabal Tarik (J. M. Ballesta G\u00f3mez, 2001), Jebel Tarik (Darren Fa i Clive Finlayson, 2006), Jebel-Tarik (Rene Chartrand, 2006) i Yabal Tariq (A. J. S\u00e1ez Rodr\u00edguez, 2007).<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 \u00e9s que tampoc no apareix als portolans medievals, tal com es pot comprovar en l\u2019estudi que Carlos Gozalbes Cravioto va dedicar als noms de lloc de la costa del Camp de Gibraltar: a les cartes de navegaci\u00f3 de Petrus Vesconte (1311-1320), per exemple, s\u2019hi parla de Mon Iubeltar<\/em>; a l\u2019Atles catal\u00e0<\/em> de Cresques Abraham (1375) apareix Mont Gibeltar<\/em>; als atles de Pinelli-Walckenaer (cap al 1384) i d\u2019Andrea Bianco (1436), a m\u00e9s del portol\u00e0 de Rizo (segle XV), el penyal hi \u00e9s designat amb la forma Monte Zibeltar<\/em>; a l\u2019atles de Tammar-Luxoro (segle XIV), com a Monte Zuibeltar<\/em>; al portol\u00e0 de Giroldi (1422-1436), s\u2019hi diu Zubeltar<\/em>; al portol\u00e0 de Parma (1430), Giubelterra<\/em>; i Gibaltar<\/em> \u00e9s documentat en un portol\u00e0 de la Biblioteca Imperial de Par\u00eds (segle XIV), al de l\u2019Arxiu de Lucerna (final del segle XV) i a l\u2019atles de Juan Ortiz Valero (1510).<\/p>\n\n\n\n

La erra de la disc\u00f2rdia continua essent inexistent en els primers esments escrits del penyal en castell\u00e0. A Estoria de Espa\u00f1a<\/em>, patrocinada pel rei Alfons X el Savi el darrer ter\u00e7 del segle XIII, n\u2019hi ha una refer\u00e8ncia (amb aspectes etimol\u00f2gics inclosos) a l\u2019apartat on s\u2019explica \u00abcomo los moros entraron en Espa\u00f1a la segunda vez<\/em>\u00bb: \u00abE Mu\u00e7a fue alla, et dexo en tierra de Affrica por sennor en su logar a Tarif Abenciet, que era tuerto del un oio, e mandol Mu\u00e7a que ayudasse al cuende Julian yl mostrasse amiztad. Este Tarif dio al cuende Julian doze mill omnes pora todo fecho; e el cuende passo los aquend mar ascondudamientre en naues de mercaderos pocos a pocos, por tal que ge lo non entendiessen; e pues que fueron todos passados a Espanna, ayuntaron se en un mont que oy dia lieua nombre daquel moro et dizen en arauigo <\/em>Gebaltarif, et los cristianos <\/em>Gibaltar, ca <\/em>gebel en arauigo tanto quiere dezir como \u201cmonte\u201d.<\/em>\u00bb Dos segles m\u00e9s tard, Alonso de Ja\u00e9n escrivia a El espejo del mundo<\/em>: \u00ab[\u2026] con quatro mill hombres de cavallo e con veynte mill de pi\u00e9, aparejados contra las naciones b\u00e1rbaras, las quales de todo en todo destruyr\u00e1. Contra los quales el papa dar\u00e1 con indulgencia plenaria la cruzada, y estonces los cristianos todos la recebir\u00e1n. E ir\u00e1n con gozo fasta el estrecho de Gibaltar. E aqu\u00ed avr\u00e1n con los moros, ass\u00ed en la mar como en la tierra, una gran batalla, tanto grande, que la sangre que se derramar\u00e1 tenyir\u00e1’l aygua de la mar por dos millas y media.<\/em>\u00bb No hi ha dubte que era prou habitual, en el per\u00edode de les croades cristianes pel control del sud peninsular, l\u2019\u00fas d\u2019aquesta forma patrimonial en la primerenca documentaci\u00f3 castellana.<\/p>\n\n\n\n

Com s\u2019explicaria, doncs, el proc\u00e9s pel qual va evolucionar cap a Gibraltar<\/em>, el nom que s\u2019ha acabat imposant en castell\u00e0 i, de retruc, en la majoria de lleng\u00fces? Doncs no \u00e9s clar, perqu\u00e8 trobem top\u00f2nims a la pen\u00ednsula amb l’element Gibal-<\/em> sense erra intercalada com la serra de Gibalto<\/a>, al nord de M\u00e0laga, i en l’\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0 Gibalcolla<\/a> (prop de Morella), que al magne Onomasticon Cataloniae<\/em> Joan Coromines indicava que nom\u00e9s es trobava a les fonts amb aquesta forma (o Gibalquolla). L\u2019explicaci\u00f3 m\u00e9s possible \u2013i plausible\u2013 \u00e9s que Gibaltar<\/em>, ben documentat i derivat sense interfer\u00e8ncies de Djebel Tarik<\/em>, podria haver introdu\u00eft una erra rere la consonant bilabial per influ\u00e8ncia d\u2019uns altres top\u00f2nims d\u2019origen \u00e0rab a Andalusia que contenen l\u2019element \u201cmuntanya\u201d amb l\u2019afegiment d\u2019aquest so vibrant alveolar sonor, com Gibrale\u00f3n (de Gibal al-Uyun: en documentaci\u00f3 medieval, Gevolaleyon o Giblaleon) i Gibralfaro (de Gibal al-Faruh).3<\/sup> I hi ha el cas especial de la serra de Gibalb\u00edn, al terme gadit\u00e0 de Jerez de la Frontera, que fins al segle XVIII va conviure amb la variant tamb\u00e9 documentada i ara arca\u00eftzant Gibralbir.4<\/sup><\/p>\n\n\n\n

En un proc\u00e9s invers al de Gibalb\u00edn, i justament fins a mitjan segle XVIII, s\u2019arrosseguen les \u00faltimes aparicions de Gibaltar<\/em> en mapes i textos en castell\u00e0. S\u00f3n les reminisc\u00e8ncies d\u2019una forma antiga probablement eclipsada ja des de la cent\u00faria anterior per una altra de \u201ccorrompuda\u201d, Gibraltar<\/em>, que s\u2019hauria acabat de consolidar a partir del 1704 arran d\u2019un fet hist\u00f2ric que marcaria per sempre m\u00e9s el penyal: l\u2019ocupaci\u00f3 anglesa de la pla\u00e7a i la cessi\u00f3 de la seva sobirania, oficialitzada el 1713, a la Gran Bretanya. De sobte, enmig de la guerra de Successi\u00f3 al tron hisp\u00e0nic, la petita ciutat i fortalesa va adquirir una import\u00e0ncia pol\u00edtica i econ\u00f2mica de primer ordre, i un top\u00f2nim menor fins aleshores a l\u2019extrem sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica va entrar de ple en les discussions, la paperassa i la cartografia de l\u2019alta diplom\u00e0cia europea i mundial. L\u2019\u00fas pr\u00e0cticament \u00fanic de la forma Gibraltar<\/em> en angl\u00e8s5<\/sup> empeny a pensar que, en aquell comen\u00e7ament del XVIII, ja devia \u00e9sser la manera m\u00e9s corrent de designar l\u2019indret en llengua castellana. I els esdeveniments b\u00e8l\u00b7lics i hist\u00f2rics no haurien fet sin\u00f3 refor\u00e7ar-la m\u00e9s, tant en castell\u00e0 com en angl\u00e8s i, a trav\u00e9s seu, en la resta de grans idiomes de l\u2019\u00e8poca. Enrere va quedar l\u2019antiga denominaci\u00f3 Gibaltar<\/em>, malgrat que durant tot aquell segle encara trauria el nas espor\u00e0dicament: \u00e9s el cas d\u2019un mapa del 1742 sobre \u00abel sitio de la plaza de Gibaltar por mar<\/em>\u00bb, de l\u2019obra Historia civil de Espa\u00f1a y sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el a\u00f1o mil setecientos hasta el de mil setecientos treinta y tres<\/em> (1740-1744), de l\u2019alacant\u00ed Fra Nicol\u00e1s de Jes\u00fas Belando, on fa servir aquesta forma sistem\u00e0ticament, i de la descripci\u00f3 d\u2019un dels nombrosos plans d\u2019infiltraci\u00f3 fallits de les tropes hispanofranceses \u00aben la plaza de Gibaltar<\/em>\u00bb, datada a Higiberaltar [sic] el 23 d\u2019agost de 1763.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s significativa tamb\u00e9 la Historia de las cuevas de Salamanca<\/em>, escrita en castell\u00e0 per l\u2019humanista i poeta portugu\u00e8s Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos el 1737, on comentava amb estupor l\u2019afegiment d\u2019una erra de m\u00e9s a Gibraltar, \u00aben contra de la seva etimologia\u00bb: \u00abVencedor (ahunque puercamente) dex\u00f3 aquellos parages el gran Czar Marcos Ballena. I se encamin\u00f3 con todos los nav\u00edos a Gibaltar. Tuvo este puerto antiguamente (como he dicho en otra ocasi\u00f3n) el nombre de <\/em>Heracl\u00e9a, i su monta\u00f1a el de <\/em>Calpe. Llam\u00f3se despu\u00e9s <\/em>Gibaltar, por Tarif Abenz\u00e1rca el tuerto, que venci\u00f3 a Rodrigo en Guadalete. Para decir monte, en lengua ar\u00e1biga se dice <\/em>Gibal; i porque Tarif vino por el pie del monte Calpe, le llam\u00f3 <\/em>Gibel Tarif, que quiere decir monte de Tarif. Convirti\u00f3se luego en <\/em>Gibaltar. I no s\u00e9 con qu\u00e9 motivo los hespa\u00f1oles conservan al Calpe este nombre injurioso. En lo que se vengan algunos es en a\u00f1adirle otra r contra su etymolog\u00eda, i decir <\/em>Gibraltar.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

No hauria de sorprendre gens, l\u2019estranyesa expressada per aquest escriptor amb forts vincles amb Espanya (i membre, per cert, de l\u2019austriacista Acad\u00e8mia dels Desconfiats de Barcelona), si tenim en compte que en la documentaci\u00f3 portuguesa es va fer servir sovint Gibaltar<\/em> fins ben entrat el segle XVIII. I en la topon\u00edmia de Portugal, trobem al terme municipal de Covilh\u00e3, situat al centre del pa\u00eds, ben viva la forma Gibaltar en un top\u00f2nim local<\/a>. Tot i que tamb\u00e9 hi ha un Gibraltar<\/a> a Ponte do Rol, una forma documentada com a m\u00ednim des del 8 de mar\u00e7 de 1497.<\/p>\n\n\n\n

Es pot dir pr\u00e0cticament el mateix de la llengua parlada a l\u2019altre extrem de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. En documents de la cancelleria d\u2019Alfons III del segle XIV i en dues obres capitals de la novel\u00b7la cavalleresca catalana del XV, Tirant lo Blanc<\/em>6<\/sup> i Curial e G\u00fcelfa<\/em>,7<\/sup> es fa servir Gibaltar<\/em> invariablement. Tamb\u00e9 n\u2019hi ha esments al Dotz\u00e8 del Cresti\u00e0<\/em> (Val\u00e8ncia, 1484), l\u2019enciclop\u00e8dia impulsada per Pere el Cerimoni\u00f3s i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392, i a Sumari d\u2019Espanya<\/em>, una cr\u00f2nica escrita el darrer ter\u00e7 del XV. I a l\u2019\u00fanic mapamundi medieval que es conserva actualment als Pa\u00efsos Catalans, la carta n\u00e0utica del jueu Gabriel de Vallseca del 1439, es fa refer\u00e8ncia al penyal com a Mon Gibelta<\/em>,8<\/sup> una forma que amb grafies semblants es mant\u00e9 en uns quants escrits fins ben entrat el XVIII: en plena guerra de Successi\u00f3, els comerciants austriacistes Salvador Feliu de la Penya, Joan Ver\u00edvol, Josep Grases i Gralla, Josep Bo\u00efgues i Josep Valls van constituir a Barcelona \u00abla compa\u00f1ya nova de Gibaltar<\/a>\u00bb,9<\/sup> amb l\u2019objectiu de trencar l’hegemonia comercial de Cadis a l\u2019Atl\u00e0ntic, a trav\u00e9s d\u2019un pont entre aquests dos ports sota control dels aliats antifilipistes.<\/p>\n\n\n\n

De resultes del tractat d\u2019Utrecht del 1713 que va posar fi a aquell conflicte din\u00e0stic, el penyal de Gibraltar i l\u2019illa de Menorca van passar a l\u2019\u00f2rbita de Londres, cosa que va afavorir un flux constant<\/a> de persones, soldats i mercaderies entre les dues places mediterr\u00e0nies al llarg d\u2019aquell segle. En la documentaci\u00f3 administrativa i eclesi\u00e0stica menorquina de l\u2019\u00e8poca, valuosa des del punt de vista hist\u00f2ric i tamb\u00e9 ling\u00fc\u00edstic (cal recordar que fou l\u2019\u00fanic territori de l\u2019anorreada Corona d\u2019Arag\u00f3 on no es va decretar cap Nova Planta ni la castellanitzaci\u00f3 administrativa), els exemples de la conservaci\u00f3 espont\u00e0nia de Gibaltar<\/em> s\u00f3n molt habituals. Als papers dels arxius dioces\u00e0 de Ciutadella i municipal de Ma\u00f3, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquesta denominaci\u00f3 durant tot el segle XVIII hi \u00e9s molt recurrent.<\/p>\n\n\n\n

Els expedients de vidu\u00eftat conservats d\u2019aquella \u00e8poca en s\u00f3n un magn\u00edfic exemple: el 24 de juliol de 1741 el picapedrer ciutadellenc Mart\u00ed Serra testimonia que \u00abarrib\u00e0 ab un vaixell de guerra ingl\u00e9s, que era la Almiranta Blava<\/em>, en la ciutat de Gibeltar\u00bb; el 9 de setembre de 1743 Francesc Netto, del Raval del Castell de Sant Felip, assegura que \u00abessent en Gibeltar io dit testimoni vaig veurer el cos mort del reverend doctor Francesc Ignasi Ximenes prevere\u00bb; el 30 de desembre de 1759 Mag\u00ed Vives, de Ciutadella, diu que \u00abva o\u00efr dir en Gibaltar que el dit Servera era mort\u00bb; i, per la seva banda, el 2 de desembre de 1766 el sicili\u00e0 Thom\u00e0s Pavia afirma \u00abhaver partit de Gibaltar yo declarant y Rafel Quintana com a patrons de bandera de nostros respectius bastiments [\u2026] a fi i efecte de pescar coral\u00bb. I en unes dates m\u00e9s acostades, eI 1780 i el 1782, trobem Gibaltar<\/em> tant en una carta signada pel vicari general de de Menorca Gabriel Roig com en una llista de religiosos agustins difunts, on apareix inscrita la mort del reverend santfeliper Rafel Messa al penyal. Fins i tot en la documentaci\u00f3 de l\u2019illa en castell\u00e0 de vegades s\u2019escriu el top\u00f2nim sense la erra estranya: \u00abComo despu\u00e9s de algun tiempo se tuviesse noticia que Flaquer vivia en Gibaltrar se remitieron procuraciones a dicha plaza para impedir qualquier matrimonio\u2026<\/em>\u00bb El 1825, encara se\u2019n documenta un cas amb alternan\u00e7a, dins el mateix text, de Gibraltar\/Gibaltar<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Tot fa pensar, doncs, que la preponder\u00e0ncia i fortalesa adquirida paral\u00b7lelament per la variant evolucionada castellana Gibraltar<\/em>, potenciada enormement per la r\u00e0pida adopci\u00f3 en angl\u00e8s, va acabar tallant de soca-rel i escombrant del portugu\u00e8s i el catal\u00e0 la fins aleshores prou vital forma Gibaltar<\/em> (de la qual, val a dir, queda actualment un curi\u00f3s rastre en la nostra llengua al nomencl\u00e0tor de Vic).10<\/sup><\/p>\n\n\n\n

No aix\u00ed en occit\u00e0, llengua ve\u00efna i germana, que ha aconseguit de mantenir fins a l\u2019actualitat Gibartar<\/a><\/em>, molt m\u00e9s acostat etimol\u00f2gicament a l\u2019origen \u00e0rab del top\u00f2nim i recollit al magne Lou Tresor d\u00f3u Felibrige<\/em>11<\/sup> de Frederic Mistral (1878-1886). I el conserva fins i tot en la microtopon\u00edmia: Gibarta, com diu el mateix Mistral, \u00e9s una roca costanera prop de Tol\u00f3; i Chiberta<\/a>12<\/sup> \u00e9s un indret del municipi d\u2019Anglet, a Euskadi Nord, tradicionalment de parla occitana\u2026 i ara amb el franc\u00e8s quasi omnipresent.<\/p>\n\n\n\n

Justament el franc\u00e8s, que fa servir invariablement Gibraltar<\/em>, fins al final del segle XVII i el comen\u00e7ament del XVIII utilitzava tamb\u00e9 la forma Gibaltar<\/em>, com en deixa const\u00e0ncia un mapa de \u00able fameux detroit de Gibaltar<\/em>\u00bb de Nicolas de Fer (Par\u00eds, ca 1705), un \u00abplan de la ville de Gibaltar<\/em>\u00bb signat per Nicolaus Visscher (Amsterdam, 1706) i la descripci\u00f3 de l\u2019estret de Gibaltar [sic] de Robert Vaugondy (1749).<\/p>\n\n\n\n

A la pen\u00ednsula It\u00e0lica, com en occit\u00e0, totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques abocades a la mar Mediterr\u00e0nia mantenen encara avui la forma sense erra interm\u00e8dia. En malt\u00e8s \u00e9s Gibilt\u00e0; en itali\u00e0 \u00e9s Gibilterra; en sicili\u00e0, Gibbilterra; en llombard i v\u00e8net, Gibiltera, i en piemont\u00e8s, Gibilt\u00e8ra. Quant a G\u00e8nova, el territori d\u2019on \u00e9s origin\u00e0ria una part gens negligible de la poblaci\u00f3 gibraltarenca actual, en l\u00edgur es refereixen al penyal amb el terme Gibilt\u00e6ra.13<\/sup> Sense deixar la Lig\u00faria, al llibre Viaggio di circumnavigazione della regia corvetta Caracciolo<\/em>, del 1886, podem llegir<\/a>: “I liguri una volta chiamavano Gibertalini questi loro concittadini residenti nella cittadella inglese e nei dintorni.”<\/em><\/p>\n\n\n\n

I encara m\u00e9s significatiu: en llanito, la llengua popular de molts habitants de Gibraltar (basada en la variant local de l\u2019andal\u00fas amb influ\u00e8ncies del genov\u00e8s, l\u2019hebreu i sobretot de l\u2019angl\u00e8s), el terme per designar l\u2019estimad\u00edssim boc\u00ed de terra on viuen \u00e9s, ves per on, Hivert\u00e0<\/a><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Notes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

1 Vegeu-ne el mapa aqu\u00ed: https:\/\/goo.gl\/qIpoef<\/a><\/p>\n\n\n\n

2 \u00abEl monte Calpe es el que hoy es llamado <\/em>Gibraltar, y sobre la etimolog\u00eda de esta voz son muchas las opiniones, como sobre la de Calpe. Los m\u00e1s son de parecer que se llam\u00f3 as\u00ed despu\u00e9s que el caudillo Tarik se apoy\u00f3 en \u00e9l con su ej\u00e9rcito \u00e1rabe o sarraceno y le di\u00f3 el nombre de <\/em>Gebal-Tarik, que vale tanto como monte de Tarik. Ayala dice que se pudo llamar <\/em>Gebalthar, que vale tanto como monte cortado, o <\/em>Gebaltor, monte alto; pero que su verdadera etimolog\u00eda es monte de Tarik. El citado Gottofrido en sus notas a Philostrato dice que viene del hebreo <\/em>Gebel Al o <\/em>Aali, que quiere decir <\/em>mons altus. Plinio le califica del \u00faltimo monte de la tierra; Silio <\/em>extrema antra: extimus mons, Herculis meta, y esta idea en hebreo se explicar\u00eda con las voces <\/em>Gebularetz, de las que con mayor facilidad se ha podido formar la de <\/em>Gebaltar, y querr\u00e1 decir el t\u00e9rmino de la tierra: por esto sin duda se le ha llamado por los antiguos non plus ultra.<\/em>\u00bb (Cort\u00e9s y L\u00f3pez 1836: 280)<\/p>\n\n\n\n

3 Tamb\u00e9 contenen l\u2019element \u201cmuntanya\u201d, sense erra, els top\u00f2nims m\u00e9s septentrionals Jabaloyas (a Terol) i Javal\u00ed (una pedania de M\u00farcia).<\/p>\n\n\n\n

4 Vegeu: https:\/\/goo.gl\/y8tHLi<\/a><\/p>\n\n\n\n

5 Malgrat excepcions com l\u2019\u00fas de Gibaltar en la descripci\u00f3 de la captura del penyal del tinent angl\u00e8s Streynsham Master (Gibraltar Heritage Journal<\/em>, n\u00fam. 21, 1995).<\/p>\n\n\n\n

6 \u00abE recitant davant lo rey los combats grans que en lo estret de Gibaltar havien aguts ab moros e ab genovesos, no recordant-se en aquell cars del manament que Tirant los havia fet, digueren com all\u00ed venia Phelip, fill del rey de Fran\u00e7a, en companyia de Tirant lo Blanch.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

7 \u00abDesperta\u2019t, donchs, e sie comoguda la mar; e totes les tempestats que sols mostrar en les mars occeanes, e ax\u00ed mateix en tot aquell stret de Gibaltar, v\u00e9ngan tost; e los mugits d\u2019aquell le\u00f3 fer e brau qui habita entre les illes de Mallorca e de Cerdenya pleguen ac\u00ed; e, no oblidades les tempestats del Far de Mecina e les dels golfs de Satalies e de Creta, junten-se totes e firen aquesta galera.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

8 Entre el miler i mig de top\u00f2nims esmentats en aquesta rica carta n\u00e0utica tamb\u00e9 hi ha Giber Ame per Jebel Goufi, al litoral mediterrani de l\u2019\u00c0frica, i significativament [Gi]blaleon per Gibrale\u00f3n (Pujades i Bataller 2009: 155, 168 i 169).<\/p>\n\n\n\n

9 La comptabilitat i el funcionament de la companyia fou objecte d\u2019un aprofundit estudi de l\u2019historiador Pierre Vilar (1990). En tota la documentaci\u00f3 original de l\u2019empresa, del 1709 al 1714, es fa servir exclusivament el terme Gibaltar<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

10 Un cas peculiar \u00e9s el de l\u2019actual carrer de Gibaltar a la capital d\u2019Osona, d\u2019etimologia no del tot aclarida<\/a> (De Rocafiguera i Garcia 2012).<\/p>\n\n\n\n

11 \u00abGibarta, Gibraltar<\/em> (rom. Gibaltar, Gilbathar, Gibetar<\/em>, cat. Gibralt\u00e0<\/em>, esp. Gibraltar<\/em>), n. de l. Gibraltar, ville d\u2019Espagne. Destr\u00e9 de Gibarta<\/em>, d\u00e9troit de Gibraltar; lou pichun Gibarta<\/em>, le petit Gibraltar, rocher pr\u00e8s de Toulon; manda quaucun \u00e0 Gibarta<\/em>, envoyer quelqu\u2019un au diable.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

12 En \u00e8uscar hi ha tamb\u00e9 la forma tradicional Xibaltarre<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

13 En alguna documentaci\u00f3 eclesi\u00e0stica gibraltarenca de la darreria del segle XVIII, escrita per un capell\u00e0 d\u2019origen genov\u00e8s, apareix sovint la forma Giberaltar<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El carrer de Gibaltar a Vic (Osona).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00ed, aquesta p\u00e0gina es titula Gibaltar.cat, no pas Gibraltar.cat. I no, no \u00e9s fruit d\u2019una errada tipogr\u00e0fica, sin\u00f3 de la reivindicaci\u00f3 d\u2019una forma gr\u00e0fica for\u00e7a comuna en la documentaci\u00f3 en catal\u00e0 del segle XVIII i anteriors, tal com he pogut comprovar sovint fent recerca en arxius catalans i menorquins. De fet, la forma Gibaltar \u00e9s etimol\u00f2gicament m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":354,"parent":0,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/379"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=379"}],"version-history":[{"count":40,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2062,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/379\/revisions\/2062"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/354"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}