{"id":1015,"date":"2022-06-27T23:06:11","date_gmt":"2022-06-27T21:06:11","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1015"},"modified":"2025-06-17T06:51:12","modified_gmt":"2025-06-17T04:51:12","slug":"les-subtils-traces-catalanes-i-menorquines-a-lulisses-de-james-joyce","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2022\/06\/27\/les-subtils-traces-catalanes-i-menorquines-a-lulisses-de-james-joyce\/","title":{"rendered":"Les subtils traces catalanes i menorquines a l\u2019’Ulisses’ de James Joyce"},"content":{"rendered":"\n

En ocasi\u00f3 del centenari de la primera publicaci\u00f3 de l\u2019Ulisses<\/em>, el 2 de febrer de 1922 a Par\u00eds, l’editorial catalana i artesana Cal Carr\u00e9<\/a> ha publicat el 16 de juny de 2022, coincidint amb la celebraci\u00f3 de l’anomenat Bloomsday<\/strong>, el mon\u00f2leg final de la Molly Bloom. La publicaci\u00f3 solta del text, que a la novel\u00b7la es presenta sota el t\u00edtol de Pen\u00e8lope<\/em>, \u00e9s justificada perqu\u00e8 trenca, d’una banda, amb la resta del llibre at\u00e8s que la Molly hi pren la paraula i, d\u2019una altra, perqu\u00e8 Joyce el va escriure sense cap mena de signe de puntuaci\u00f3, tal com es pot comprovar en l’acurada traducci\u00f3 de Joaquim Mallafr\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si hi faig refer\u00e8ncia, en aquest bloc, \u00e9s per una tercera q\u00fcesti\u00f3: al mon\u00f2leg, la dona de Leopold Bloom recorda ben sovint la infantesa al seu Gibraltar natal, filla d\u2019un oficial irland\u00e8s (el major Tweedy) i d\u2019una jueva del penyal (Lupita Laredo). I en aquests records de petita, ac\u00ed i all\u00e0, la protagonista deixa anar refer\u00e8ncies concretes<\/a> d’aquell petit territori del final del segle XIX i el comen\u00e7ament del XX.<\/p>\n\n\n\n

El detall curi\u00f3s \u00e9s que James Joyce sembla que no va trepitjar mai Gibraltar i, per tant, tot el que hi apareix referenciat \u2013des de noms de lloc fins a noms de persones\u2013 prov\u00e9 d\u2019alguns llibres que va consultar. Especialment important va ser el Gibraltar Directory and Guide<\/a><\/em>, una guia publicada anualment des del 1877 amb totes les adreces, els establiments i els carrers de la ciutat. En concret, segons alguns investigadors, l\u2019autor va manejar els volums del 1884 i del 1912 per ambientar i contextualitzar els pensaments de la Molly en un penyal que se\u2019ns insinua multi\u00e8tnic i multicultural: hi apareixen personatges i costums andalusos, el car\u00e0cter brit\u00e0nic, els jueus i \u00e0rabs de la ciutat, la Catalan Bay<\/strong> (p\u00e0gina 81) i els seus pescadors genovesos i, fins i tot, s\u2019hi esmenta cap al final ca l\u2019Abrines<\/strong> (p\u00e0gina 116), un comer\u00e7<\/a> sens dubte propietat d’un descendent dels menorquins instal\u00b7lats al penyal durant el segle XVIII de dominaci\u00f3 brit\u00e0nica tant a l\u2019illa com a l\u2019istme.<\/p>\n\n\n\n

Alguns esments m\u00e9s subtils en aquesta mateixa direcci\u00f3 poden ser el del pare Vilaplana<\/a><\/strong>, que al llibre Ulysses Annotated: Revised and Expanded Edition<\/em> es relaciona<\/a> amb un reverend de l\u2019orde de sant Benet d’origen catal\u00e0, I. Vilaplana<\/a>, \u201cun dels deu capellans vinculats a la catedral cat\u00f2lica de Santa Maria la Coronada\u201d. O el top\u00f2nim de Paradise Ramp<\/strong> (p\u00e0gina 115), conegut tradicionalment entre els yanitos<\/em> com l\u2019Escalera de Cardona<\/a>, un nom que amb for\u00e7a probabilitat tamb\u00e9 ens remet a algun menorqu\u00ed arribat al penyal entre els segles XVIII i XIX.<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

\"Al
Escultura dedicada a Molly Bloom als jardins de l’Alameda de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Article publicat el 27 de juny de 2022<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mon\u00f2leg final de la gran novel\u00b7la irlandesa, de la qual se celebra el centenari el 2022, inclou algunes refer\u00e8ncies a la pres\u00e8ncia catalana i menorquina al penyal de Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1018,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,39,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1015"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2257,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015\/revisions\/2257"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1018"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1015"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1015"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1015"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}