{"id":1086,"date":"2022-10-08T20:26:21","date_gmt":"2022-10-08T18:26:21","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1086"},"modified":"2025-02-04T07:25:08","modified_gmt":"2025-02-04T06:25:08","slug":"les-arrels-menorquines-del-pintor-mes-reconegut-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2022\/10\/08\/les-arrels-menorquines-del-pintor-mes-reconegut-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"Les arrels menorquines del pintor m\u00e9s reconegut de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

En la vida del pintor Gustavo Bacarisas Podesta<\/a> (1872-1971), hi tenen un pes primordial dues ciutats. D\u2019una banda Gibraltar, que el va veure n\u00e9ixer el 23 de setembre de 1872. I d\u2019una altra Sevilla, on es va apagar quasi un segle despr\u00e9s, el 7 de gener de 1971. El penyal, a m\u00e9s de ser l\u2019indret on es va criar de petit i on tota la vida va tenir la fam\u00edlia, li va servir tamb\u00e9 en alguns moments dif\u00edcils o conflictius de refugi (durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial). I la capital andalusa, on es va instal\u00b7lar a partir del 1913 despr\u00e9s d\u2019un llarg periple formatiu que l\u2019havia dut a Roma, Par\u00eds, Londres i fins i tot Am\u00e8rica, va representar sens dubte el punt culminant<\/a> de la seva carrera art\u00edstica. No en va, molt abans que Sir Joshua Hassan el nomen\u00e9s fill predilecte de Gibraltar el 1961 i primer Freemen of the City el 1962, el consistori sevill\u00e0 ja li havia concedit el t\u00edtol de fill adoptiu el 1919. Per\u00f2 en la geografia vital de Bacarisas, encara s\u2019hi podria afegir un territori m\u00e9s que apareix esmentat un\u00e0nimement en totes les biografies de l\u2019artista, per\u00f2 que invariablement no sol passar d\u2019un detall sense gaire recorregut: les seves arrels menorquines.<\/p>\n\n\n\n

Resulta paradigm\u00e0tic i molt il\u00b7lustratiu, en aquest sentit, el primer par\u00e0graf de la completa biografia<\/a> que el professor i pintor Manuel Castro Luna va publicar el 2005 sobre el pintor m\u00e9s destacat de Gibraltar: \u201cLa familia Bacarisas, al decir de Don Federico Sacarello, gibraltare\u00f1o y amigo personal de don Gustavo, es de ascendencia balear como se ratifica en todas las biograf\u00edas hechas sobre el pintor, algunas en actos p\u00fablicos con \u00e9l presente.<\/em>\u201d Com a contribuci\u00f3 al 150\u00e8 aniversari del naixement de Bacarisas, doncs, mirarem d\u2019ampliar i detallar m\u00e9s en aquest article els breus esments a l\u2019origen menorqu\u00ed de la seva fam\u00edlia paterna per mitj\u00e0 d\u2019una immersi\u00f3 als arxius eclesi\u00e0stics, els registres civils i els censos disponibles a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

Als llibres de bateigs de la catedral, per exemple, se\u2019ns diu que Gustavus Carolus Bacarisas va n\u00e9ixer el 23 de setembre de 1872 fruit del matrimoni format per Gabriel Bacarisas i Adelina Podesta, tots dos gibraltarencs com ell. Per\u00f2, com ja insinuen els cognoms respectius, els or\u00edgens paterns i materns cal cercar-los a una altra banda de la Mediterr\u00e0nia. La fam\u00edlia de la mare provenia de G\u00e8nova, un dels indrets que va aportar m\u00e9s poblaci\u00f3 a la pla\u00e7a una vegada va caure en mans brit\u00e0niques amb el tractat d\u2019Utrecht del 1713. I el llinatge del pare venia de Menorca, que amb menys proporci\u00f3 tamb\u00e9 va proporcionar un flux destacable de m\u00e0 d\u2019obra al penyal des de mitjan segle XVIII fins al primer ter\u00e7 del XIX, el per\u00edode en qu\u00e8 l\u2019illa va quedar intermitentment sota domini de la Gran Bretanya.<\/p>\n\n\n\n

Gabriel Bacarisas, en efecte, era fill d\u2019un menorqu\u00ed, tal com consta als mateixos arxius eclesi\u00e0stics gibraltarencs: el 19 d\u2019agost de 1827 fou batejat \u201cGabriel Ignacio Vacarisa<\/em> [sic], hijo leg\u00edtimo de Gabriel Vacarisa, natural de Mah\u00f3n, y de Francisca Jurado, natural de M\u00e1laga<\/em>\u201d. L\u2019avi illenc d\u2019en Gustavo es va morir jove, com es pot llegir als llibres de defuncions del mateix arxiu: el 5 de juliol de 1836, el capell\u00e0 Juan Rosado hi deia que \u201cGabriel Vacarisa muri\u00f3 ayer, de cangrena, natural de Mah\u00f3n, de edad 43 a\u00f1os, casado que era con Mar\u00eda Jurado<\/em> [sic], natural de M\u00e1laga.<\/em>\u201d Per l\u2019edat que s\u2019hi especificava i la data de la mort, podem calcular que havia nascut a la capital menorquina o voltants cap al 1793, just entre el segon i l\u2019\u00faltim per\u00edode brit\u00e0nic de l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019avi d\u2019en Gustavo, per tant, va ser un dels molts habitants de la boca del port de Ma\u00f3 que van emigrar cap a Gibraltar ara fa m\u00e9s de dos segles. De fet, entre els centenars de menorquins que s\u2019hi van dirigir aleshores trobem un bon grapat de Vacarisses, inscrits a la documentaci\u00f3 local amb totes les grafies imaginables: al segle XVIII hi ha esmentat  com a m\u00ednim un Esteve Vacarisas (1746) provinent del raval de Sant Felip, com tamb\u00e9 el sabater menorqu\u00ed Francesc Vacarisas (1791); i entre el 1810 i el 1836, als llibres eclesi\u00e0stics, se\u2019n disparen les refer\u00e8ncies amb un bon grapat de Bacarisas, Bacarisa, Bacarizas, Baquerizas, Vacarissa i Vacarisas relacionats, tots plegats, amb Ma\u00f3. Malauradament, amb els censos del primer tram del segle XIX no hem pogut establir la data de l\u2019arribada de Gabriel Bacarisas al penyal, per\u00f2 en canvi s\u00ed que aporten informacions valuoses sobre el seu fill Gabriel, el pare d\u2019en Gustavo. Aix\u00ed, al cens del 1868 se\u2019ns diu que vivia a Governor\u2019s Parade amb la seva mare Francisca Bacarias [sic], de 65 anys. Al del 1871 ens detalla que era comerciant i que vivia a Castle Road 14 amb la seva dona Adelaide, disset anys m\u00e9s jove que ell. I al del 1881, tant Gabriel Bacarisas com la seva muller s\u2019havien traslladat a viure a Upper Castle Road i ja havien tingut quatre fills: en Gustavus Charles (de 8 anys), en Francis Joseph (de 6), l\u2019Albert Michael (de 5) i l\u2019Horatio Emanuel (d\u20191). Deu anys m\u00e9s tard, al cens del 1891, el pare ja era agent comercial i tota la fam\u00edlia s\u2019havia traslladat a viure a George\u2019s Lane 1, molt m\u00e9s a prop de l\u2019art\u00e8ria principal de la ciutat, Main Street.<\/p>\n\n\n\n

Dels quatre fills, el 1891 nom\u00e9s en Gustavo \u2013amb 18 anys\u2013 hi constava aleshores com a empleat (mestre d\u2019angl\u00e8s). I, segurament sense ensumar-s\u2019ho, la seva vida estava a punt de fer un tomb radical: l\u2019any seg\u00fcent, gr\u00e0cies a l\u2019empenta i el bon ull del seu pare \u2013pintor amateur\u2013, va aconseguir una beca patrocinada per un grup de comerciants i industrials locals per fer una llarga estada de formaci\u00f3 art\u00edstica a Roma. Per aix\u00f2, al cens del 1901, ja no hi ha cap rastre seu al nucli familiar. I al del 1911, dos anys abans que el nostre pintor s\u2019enamor\u00e9s perdudament de Sevilla, podem comprovar que el seu pare ja s\u2019havia mort i que Adela Bacarisa [sic], amb 65 anys, s\u2019havia mudat a una casa m\u00e9s c\u00e8ntrica encara, a Horse Barrack Lane 7, amb els tres fills restants: en Francis, que ja era funcionari consular; l\u2019Albert, propietari del Cecil Hotel, i l\u2019Horatio, simple empleat aleshores i futur vicec\u00f2nsol brit\u00e0nic a Madeira durant la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n

Finalitzat aquest recorregut familiar a trav\u00e9s dels registres eclesi\u00e0stics i civils, \u00e9s ben curi\u00f3s constatar que, malgrat que els seus germans petits van ocupar feines i c\u00e0rrecs prou importants dins la societat gibraltarenca, Gustavo Bacarisas<\/a> \u2013l\u2019\u00fanic que havia deixat enrere el penyal amb tan sols dinou anys\u2013 acabaria essent el m\u00e9s recordat<\/a> de tots i amb els m\u00e0xims reconeixements \u2013institucionals i populars\u2013 possibles. Perqu\u00e8 a Gibraltar, des de fa pocs anys, hi ha una galeria d\u2019art<\/a> amb el seu nom a la gran pla\u00e7a de Casemates, no gaire lluny justament d\u2019un bloc de pisos que fa d\u00e8cades va ser batejat com a Gustavo Bacarisas House. Tamb\u00e9 es poden trobar molts quadres seus a l\u2019interior d\u2019edificis p\u00fablics i museus de la ciutat, a m\u00e9s d\u2019uns coloristes murals exteriors pintats en carrerons del centre i inspirats en algunes de les seves pintures. Totes aquestes refer\u00e8ncies variades a Bacarisas s\u2019ampliaran ara, pel 150\u00e8 aniversari, amb la publicaci\u00f3 d\u2019un llibre infantil sobre els episodis m\u00e9s destacats de la seva llarga i prol\u00edfica vida, signat per l\u2019artista local Shane Dalmedo<\/a>, i amb l\u2019emissi\u00f3 ben aviat d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 filat\u00e8lica commemorativa.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El 22 i 23 de setembre de 2022 s’han publicat versions d’aquest article en uns quants mitjans:<\/em><\/p>\n\n\n\n

VilaWeb<\/strong>: Les arrels menorquines del pintor m\u00e9s reconegut de Gibraltar<\/a> (en l\u00ednia)<\/p>\n\n\n\n

Menorca Es Diari<\/strong>: Les arrels menorquines del pintor m\u00e9s reconegut de Gibraltar (en paper)<\/p>\n\n\n\n

Gibraltar Chronicle<\/strong>: The Menorcan roots of the most renowned Gibraltarian painter<\/a> (online i en paper)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 23 de setembre de 2022<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 23 de setembre de 1872 va n\u00e9ixer Gustavo Bacarisas Podesta<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1087,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,36,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1086"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1086"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1086\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1957,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1086\/revisions\/1957"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}