{"id":1119,"date":"2023-03-01T17:43:24","date_gmt":"2023-03-01T16:43:24","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1119"},"modified":"2023-06-05T18:31:41","modified_gmt":"2023-06-05T16:31:41","slug":"josep-corrons-de-caldes-de-montbui-a-hongria-passant-per-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2023\/03\/01\/josep-corrons-de-caldes-de-montbui-a-hongria-passant-per-gibraltar\/","title":{"rendered":"Josep Corrons, de Caldes de Montbui a Hongria, passant per Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

Dels tres centenars de militars i voluntaris austriacistes catalans que van participar activament en l\u2019ocupaci\u00f3 i la defensa de Gibraltar des de l\u2019estiu del 1704 fins a l\u2019estiu del 1705, nom\u00e9s n\u2019hi ha un que \u00e9s habitualment esmentat als llibres i articles que parlen d\u2019aquest episodi crucial de la hist\u00f2ria del penyal dels \u00faltims tres segles. Es tracta del mariner Josep Corrons, un dels pocs catalans que, despr\u00e9s d’haver ocupat Gibraltar en nom de Carles d’\u00c0ustria l\u2019agost del 1704, no va tornar al Principat al cap d’un any per anar a alliberar tamb\u00e9 Barcelona del jou borb\u00f2nic. El pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt, cap dels expedicionaris, abans de salpar cap al nord va deixar el poder civil de la pla\u00e7a en mans de dos catalans: Alonso de la Capela, com a governador pol\u00edtic i jutge de casos civils i criminals de la ciutat, i Josep Corrons, com a \u201calcaide de mar<\/em>\u201d de la fortalesa. \u00c9s a dir, l\u2019encarregat de controlar-ne el port. En la bibliografia tamb\u00e9 se sol destacar, de Corrons, que m\u00e9s endavant, quan Gibraltar ja havia passat a l\u2019\u00f2rbita de Londres arran del tractat d\u2019Utrecht (1713), va ocupar el c\u00e0rrec de sergent major de la ciutat, un cos de gu\u00e0rdia que controlava la frontera terrestre (i especialment les desercions). Va exercir aquestes gens negligibles funcions fins al 1719, quan per desavinences amb les autoritats militars brit\u00e0niques fou expulsat del penyal.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s, m\u00e9s o menys, el que se\u2019n sol dir a la majoria d\u2019obres de refer\u00e8ncia sobre el primer per\u00edode del Gibraltar brit\u00e0nic. Per\u00f2, gratant una mica per aqu\u00ed i per all\u00e0, es poden trobar moltes m\u00e9s peces del seu trencaclosques vital que ens ajuden a recompondre el periple que va seguir Josep Corrons.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Caldes de Montbui i Matar\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Del per\u00edode previ a l\u2019anada a Gibraltar, en tenim for\u00e7a informaci\u00f3 gr\u00e0cies a la recerca duta a terme per l’investigador Gustau Erill i Pinyot<\/a>. Per ell sabem que Josep Corrons va n\u00e9ixer entre 1660 i 1665 a Caldes de Montbui<\/a>, fill del blanquer<\/a> Pelagi Corrons i d\u2019Elisabet. Malauradament, tal com vaig poder comprovar als arxius del Bisbat de Barcelona, els documents parroquials del final del segle XVII d\u2019aquest municipi del Vall\u00e8s Oriental es van destruir i no es pot, doncs, concretar m\u00e9s la data de naixement. Com el seu pare, en Josep va treballar de blanquer fins que el 1689 es va traslladar a viure a Matar\u00f3 i es va casar \u2013el 8 de setembre\u2013 amb l’aragonesa Gr\u00e0cia Natal (el seu pare era d’Osca i la mare de Pal\u00e8ncia), amb qui va tenir com a m\u00ednim cinc fills fins al canvi de segle, segons que consta a l\u2019arxiu parroquial de Santa Maria de Matar\u00f3: en Joan Josep Lloren\u00e7 Mag\u00ed Jaume Desideri (12 de juny del 1690), en Rafael Josep Esteve Jaume Antoni Desideri (18 de gener del 1692), l’Elisabet Maria Engr\u00e0cia (3 d’abril del 1695), en Joan Isidre Josep Desideri (23 de juliol del 1696) i en Josep Jaume Tom\u00e0s (11 de mar\u00e7 del 1700).<\/p>\n\n\n\n

Per les professions dels padrins dels fills, podem deduir que pels volts del 1696 devia deixar l\u2019ofici de blanquer per passar a treballar en negocis comercials i mariners, tal com ja consta al bateig de l\u2019\u00faltim fill. El 1698, de fet, va viure una transici\u00f3 professional aportant puntes de coix\u00ed a una companyia comercial terrestre constitu\u00efda amb el pag\u00e8s vilassarenc Joan Ver\u00edvol i Mandri i el negociant igualad\u00ed Ger\u00f2nim Sendra. Abocat als negocis i a la mar, doncs, no \u00e9s estrany que al comen\u00e7ament del 1704, passant l\u2019estol angloneerland\u00e8s del pr\u00edncep Jordi per davant de Matar\u00f3, decid\u00eds formar part del grup de mariners del Maresme que s\u2019hi van embarcar, rumb a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Gibraltar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la “Relaci\u00f3n de la Compa\u00f1\u00eda de Espa\u00f1oles en Gibraltar a\u00f1o 1704 y de los Catalanes voluntarios<\/a>\u201d que l’advocat i historiador austriacista Narc\u00eds Feliu de la Penya va deixar escrita al llibre XXII, cap\u00edtol XIII dels Anales de Catalu\u00f1a<\/em> (1709), ens esmenta expl\u00edcitament la pres\u00e8ncia de Corrons a l\u2019expedici\u00f3: \u201cJoseph Corrons alcayde de Mar de Gibraltar, nombrado por su magestad en Lisboa, despu\u00e9s capit\u00e1n del Mar y sargento mayor de dicha plaza por sus servicios.<\/em>\u201d Per tant, va participar directament en l\u2019ocupaci\u00f3 del penyal el 4 d\u2019agost de 1704 i en la defensa posterior de la pla\u00e7a quan al setembre les tropes hispanofranceses van comen\u00e7ar a assetjar-la. Al diari del setge<\/a> de Francesc de Casamitjana, a l’entrada del 7 de desembre de 1704, podem llegir<\/a> una de les missions que li van encomanar espec\u00edficament: \u201cEste d\u00eda se despach\u00f3 un barcolongo con cartas al Faro, que se entregaron a don Joseph Corrons a fin de noticiar a su magestad (que Dios guarde) del estado en que se hallava la plaza, en raz\u00f3n de no aver recivido ningunas de Lisboa des del 26 del antecedente.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Al final del juliol del 1705, amb el setge ja aixecat i amb la majoria de soldats i voluntaris catalans a punt de tornar-se a embarcar per prendre Barcelona, el pr\u00edncep Jordi el va nomenar capit\u00e0 del port. Sobre el c\u00e0rrec, l\u2019investigador gibraltarenc Neville Chipulina ens en diu<\/a>: \u201cIt was an important and lucrative post in the sense that it lent itself to all sorts of financial shenanigans which Corrons almost certainly made more than good use of long after both Charles III and Hesse had disappeared from the scene. He was still there after the Treaty Utrecht had been signed in 1713 by which time he had managed to make himself an unpopular figure with the rest of the local population.<\/em>\u201d I detalla que, a m\u00e9s d\u2019alcaid de mar, Corrons tamb\u00e9 exercia de prattick master<\/em>, cosa que significava que tenia l\u2019\u00faltima paraula sobre l\u2019entrada i la desc\u00e0rrega dels vaixells al port i decidia sobre l’aplicaci\u00f3 de quarantenes o l’expulsi\u00f3 de naus si algun membre de la tripulaci\u00f3 presentava malalties contagioses.<\/p>\n\n\n\n

Les seves funcions eren for\u00e7a lucratives i aix\u00f2, segons Chipulina, devia atraure l\u2019atenci\u00f3 d\u2019alguns governants brit\u00e0nics de la pla\u00e7a, \u00e0vids de diners. En concret, esmenta el brigadier Thomas Stanwix, nomenat governador el 1711, i el coronel Stanhope Cotton, tinent de governador des del 1716: \u201cNo doubt they were upset that he was making money from managing the port – money that they would have preferred to pocket for themselves.<\/em>\u201d Sigui com sigui, Corrons va continuar exercint els seus c\u00e0rrecs i ampliant la fam\u00edlia, at\u00e8s que la seva dona Gr\u00e0cia (o Engr\u00e0cia), amb alguns dels seus fills nascuts a Matar\u00f3, la trobem al penyal com a m\u00ednim des del desembre del 1707. A la fortalesa tenim const\u00e0ncia que hi van n\u00e9ixer la Isabel Teresa (batejada el 16 de desembre de 1707), en Pedro Joseph (22 de gener de 1709), la Thomasa Josepha (21 de desembre de 1709), en Thomas (3 de juny de 1711), la Maria In\u00e9s (14 d’agost de 1716) i la Juana Mar\u00eda (primeria d’agost de 1718).<\/p>\n\n\n\n

Els esments de Corrons als llibres sacramentals de l\u2019esgl\u00e9sia de Gibraltar ens aporten algunes dades valuoses sobre la fam\u00edlia. Per exemple, que a partir del gener del 1709 als c\u00e0rrecs d\u2019\u201calcaide de la mar en esta plasa<\/em>\u201d i prattick master<\/em>, el capit\u00e0 Josep Corrons tamb\u00e9 consta com a sargento mayor<\/em>, \u201csuggesting responsibility within the Spanish Guard, a volunteer body which had responsibility for guarding the land frontier with Spain<\/em>\u201d, en paraules de l\u2019historiador Richard Garcia<\/a>. La coneguda com a gu\u00e0rdia espanyola, despr\u00e9s anomenada gu\u00e0rdia genovesa, va ser l\u2019embri\u00f3<\/a> de l\u2019actual cos de policia de Gibraltar. L\u2019agost del 1716, tres anys despr\u00e9s de la signatura d’Utrecht, en la documentaci\u00f3 local Corrons encara era esmentat com a sergent major.<\/p>\n\n\n\n

Com a capit\u00e0 del port, Corrons amb tota seguretat va tenir contacte amb els vaixells noliejats per la Companyia Nova de Gibraltar<\/a>, una societat comercial constitu\u00efda l\u20191 de juliol de 1709 a Barcelona pel comerciant i ciutad\u00e0 honrat Salvador Feliu de la Penya (l\u2019administrador), el pag\u00e8s de Vilassar Joan Ver\u00edvol, el comerciant de Reus i ciutad\u00e0 honrat de Barcelona Josep Grasses i Gralla, el botiguer de teles barcelon\u00ed Josep Bo\u00efgues i el teianenc Josep Valls (el representant a Gibraltar). L’objectiu d’aquell grup d\u2019accionistes catalans era convertir Gibraltar \u2013aprofitant l\u2019avinentesa que, com el Principat, era aleshores en mans de l\u2019arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria\u2013 en un punt d\u2019arrencada del comer\u00e7 amb Am\u00e8rica, que fins aleshores els era vedat. Cal recordar que Corrons, de jove, ja havia constitu\u00eft una companyia terrestre amb Ver\u00edvol.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A banda els guanys que li reportava el control del port, Corrons tamb\u00e9 va fer negoci amb les cases que tenia, una necessitat creixent en un espai tan limitat com la ciutat de Gibraltar. El pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt, abans de marxar de Gibraltar l\u2019estiu del 1705, va concedir vint-i-sis t\u00edtols de propietat de cases abandonades pels antics habitants de la ciutat a uns quants residents nous, en reconeixement dels seus serveis a Carles d\u2019\u00c0ustria. A Corrons, li\u2019n va concedir tres, totes a la Calle Real: la principal, situada just davant l\u2019antic convent de Santa Clara<\/a>, una altra prop de l\u2019actual John Mackintosh Square i la tercera per Cannon Lane. Tret de la primera, la llar familiar, les altres les tenia llogades. Aix\u00ed com els primers governadors militars brit\u00e0nics no van interferir en les seves activitats personals i professionals, a partir del tractat d’Utrecht del 1713 les coses es van girar com un mitj\u00f3. En un litigi<\/a> que mantenia per una de les cases, sembla que Corrons va voler elevar la seva protesta fins al rei d\u2019Anglaterra, cosa que no va agradar gens a un dels dos governadors locals (Stanwix o Cotton). I com que sembla que tampoc no tenia gaires simpaties entre els habitants (Pedro de Salas declarava el 1749 que “in general he was ill beloved by the inhabitants and accused of laying them under hardship and doing them ill offices with the Governor unless they made him some present or gratuity<\/em>“), Corrons va acabar essent expulsat de la pla\u00e7a el 1719, quinze anys despr\u00e9s d\u2019haver-hi arribat i, en certa manera, haver-hi arrelat.<\/p>\n\n\n\n

En Josep se’n va haver d’anar, s\u00ed, per\u00f2 el gros de la fam\u00edlia va restar al penyal, inclosa la seva muller, que hi fou enterrada el 4 d\u2019agost de 1727 “en la capilla de los Fierros de esta parroquia<\/em>\u201d. A l\u2019acta de defunci\u00f3 d’Engr\u00e0cia Corrons es detalla que era natural de Calanda, a l\u2019Arag\u00f3, i que \u201cno hiso testamento<\/em>“. L\u2019expulsi\u00f3 del pare, primer, i la mort de la mare, just despr\u00e9s del segon setge hispanofranc\u00e8s del 1727, les va fer passar magres a la fam\u00edlia, sense ingressos i al caire de la mis\u00e8ria. Ho explica Richard Garcia: \u201cTheir only asset was their house on Main Street, opposite Tuckey’s Lane, which was then in a ruinous condition because it had not been well maintained for many years and it had suffered damage during the siege. The small part of the house that was habitable was used as billets by troops.<\/em>\u201d El seu principal suport econ\u00f2mic va ser el mallorqu\u00ed Antoni Carreras, que el 13 d’octubre de 1711 s\u2019havia casat amb una de les filles grans, la mataronina Gracia, amb Alfonso de la Capela (\u201calcalde maior de esta plasa<\/em>\u201d) i fra Miguel Vall\u00e9s (\u201creligioso franciscano<\/em>\u201d) de testimonis. Curiosament, una altra filla, la gibraltarenca Isabel, es va casar el 12 de setembre de 1726 amb Francesc Vall\u00e9s, natural d’Oliva \u201cen el Reyno de Valencia<\/em>\u201d, i la m\u00e9s petita, l’Esperanza, es va casar amb el catal\u00e0 Llu\u00eds Vall\u00e8s el mar\u00e7 del 1739.<\/p>\n\n\n\n

Als arxius parroquials, el cognom Corrons va apareixent fins al tercer quart del segle XVIII. El 10 de maig de 1761, per exemple, una neta seva es va casar amb Gabriel Coll, fill de Miquel Coll de Cardona i de Margarida <\/strong>de Ciutadella de Menorca. I la mare de la n\u00favia, Josepha Corrones [sic], fou enterrada el 3 de novembre de 1776. Al cens de l\u2019any seg\u00fcent, el primer amb cara i ulls de la poblaci\u00f3 civil de Gibraltar, ja no hi apareixia cap Corrons. Havien desaparegut del mapa, com el patriarca el 1719.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00c0ustria i Hongria<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Malgrat que n\u2019hi ha ben poques dades, podem afirmar que Josep Corrons, despr\u00e9s d\u2019haver estat expulsat de Gibraltar, no va tornar a Matar\u00f3 ni a Catalunya, ja sota els Borbons, sin\u00f3 que va preferir establir-se a Viena, amb el gros de l\u2019exili austriacista catal\u00e0, probablement amb la intercessi\u00f3 de l’influent marqu\u00e8s de Rialp, Ramon de Vilana-Perles<\/a>. A la \u201cRelaci\u00f3n de todos los militares y dem\u00e1s sujetos que gozan diario. Sus grados, tiempo ha que siguen a S. M. C.C. y que llegaron a esta corte\u201d, un document probablement del 1725 incl\u00f2s per l’historiador Agust\u00ed Alcoberro al segon volum de L\u2019exili austriacista (1713-1747)<\/em><\/a> (2002), Josep Corrons apareix a la llista de sergents majors que rebien 22 florins i mig mensuals: \u201cDon Joseph Corrons es catal\u00e1n, y hall\u00e1ndose alcayde de mar de Gibraltar quando los enemigos sitiaron la plaza obr\u00f3 muy bien, seg\u00fan certifica el pr\u00edncipe de Darmstad y otros, por agosto de 1705. Y en el a\u00f1o 1709 obtuvo de S. M. real patente de sargento mayor de la dicha plaza, en la qual sirvi\u00f3 hasta el a\u00f1o 1719, que los ingleses lo quitaron y se vino aqu\u00ed. Y oy se halla en Ungr\u00eda.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ens en donen detalls breument Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 i Eduard Puigvent\u00f3s L\u00f3pez a Els catalans a les guerres del m\u00f3n<\/a><\/em> (2014). Parlant de la Pau de Viena del 1725, expliquen: \u201cTot i que alguns dels exiliats s’acolliren a l’indult de Felip V, que els garantia que no serien molestats i se’ls restituirien els b\u00e9ns si tornaven a la Pen\u00ednsula, la majoria decidiren quedar-se a Viena o a la pen\u00ednsula It\u00e0lica.\u201d I com que molts dels refugiats eren pobres i l’administraci\u00f3 imperial no sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 fer-ne, \u201calguns foren expulsats de Viena i enviats com a repobladors a les terres acabades de conquerir als turcs, a Hongria, juntament amb oficials que no havien pogut demostrar la seva traject\u00f2ria militar o que per algun motiu havien estat expulsats de la seva unitat\u201d: \u201cSeria el cas, per exemple, de Francesc Llanes, Esteve Maim\u00e0 i Josep Corrons (qui havia estat sergent a Gibraltar del 1709 al 1719).\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en aquells anys i amb aquells refugiats, precisament, que va sorgir la idea de fundar una ciutat per als exiliats en un dels nous territoris hongaresos arrabassats durant la Tercera Guerra Turca. No sabem si Corrons va participar en el projecte de la Nova Barcelona<\/a> a la Voivodina, que es va saldar en un frac\u00e0s, per\u00f2 en tot cas el principal expert en la mat\u00e8ria, Agust\u00ed Alcoberro, li va dedicar una ratlla al llibre La \u2018Nova Barcelona\u2019 del Danubi (1735-1738)<\/a> <\/em>(2011): \u201cAltres residents al Regne d’Hongria havien seguit carreres militars m\u00e9s o menys irregulars o exc\u00e8ntriques, com el catal\u00e0 Josep Corrons, que va ser sergent major de la pla\u00e7a de Gibraltar des de 1709 fins a 1719, quan va ser cessat pels brit\u00e0nics; o el caporal furrier Diego Sanz, que va ser acomiadat del regiment C\u00f3rdoba el 1718, segons es diu \u00abpor no saber la lengua alemana<\/em>\u00bb \u2013fet que ens sembla si m\u00e9s no sorprenent\u2013. D’alguna manera, tamb\u00e9 podr\u00edem incloure en aquest col\u00b7lectiu el coronel Pere Joan Barcel\u00f3, Carrasquet<\/em>, i alguns dels seus oficials, que havien arribat a Viena el 1721.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, de fet, potser no hi va ser a temps, si donem per bo un detall que apareix a l’acta de casament d\u2019una de les seves filles, la Thomasa Corrones [sic], del juny del 1734: s’hi especifica que tant la seva mare com el seu pare ja eren “difuntos<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Article publicat l’1 de mar\u00e7 de 2023<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un apunt biogr\u00e0fic del catal\u00e0 amb m\u00e9s poder pol\u00edtic al penyal<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1120,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1119"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1119"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1166,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1119\/revisions\/1166"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}