{"id":1145,"date":"2023-02-20T16:28:00","date_gmt":"2023-02-20T15:28:00","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1145"},"modified":"2025-05-09T23:40:47","modified_gmt":"2025-05-09T21:40:47","slug":"josep-valls-lagent-al-penyal-de-la-companyia-nova-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2023\/02\/20\/josep-valls-lagent-al-penyal-de-la-companyia-nova-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"Josep Valls, l\u2019agent al penyal de la Companyia Nova de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

El 7 de febrer de 2023 al vespre vaig fer, per primera vegada, una confer\u00e8ncia sobre les traces catalanes a Gibraltar, al Memorial 1714<\/a> de Barcelona. Just abans de comen\u00e7ar l\u2019exposici\u00f3, se\u2019m va presentar un senyor que seia a primera fila si fa no fa amb aquestes paraules: \u201cBon dia, soc descendent de Josep Valls, un catal\u00e0 que va fer de representant al penyal de la Companyia Nova de Gibraltar<\/a> al principi del segle XVIII.\u201d En efecte, l\u2019esmentat Josep Valls, juntament amb el comerciant i ciutad\u00e0 honrat de Barcelona Salvador Feliu de la Penya<\/a> (l\u2019administrador), el pag\u00e8s benestant de Vilassar Joan Ver\u00edvol i Mandri, el comerciant de Reus i ciutad\u00e0 honrat de Barcelona Josep Grasses i Gralla i el botiguer de teles de Barcelona Josep Bo\u00efgues, van constituir l\u20191 de juliol de 1709 una de les moltes companyies comercials de l\u2019\u00e8poca. Per\u00f2 en el seu cas tenia una caracter\u00edstica que la feia ben especial: aprofitant la conjuntura geopol\u00edtica, en qu\u00e8 el Principat i Gibraltar aleshores defensaven els interessos de l\u2019arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria al tron hisp\u00e0nic contra els Borbons, van decidir crear una companyia que, a partir de Gibraltar, comerci\u00e9s amb la resta de ports a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic en compet\u00e8ncia directa amb Cadis, que fins aleshores era territori vedat als catalans.<\/p>\n\n\n\n

Si analitzem la composici\u00f3 del capital social de la companyia, tal com destaca Benet Oliva en aquest article<\/a>, queda clar que fou principalment un instrument dels Feliu de la Penya Isern (descendents d\u2019una fam\u00edlia pagesa de Matar\u00f3) i llur xarxa de relacions familiars: el soci principal fou Salvador Feliu de la Penya, el segon fou Joan Ver\u00edvol i el tercer Josep Valls, familiar lluny\u00e0, a qui Ver\u00edvol va fer un pr\u00e9stec per cobrir la seva part. Aquest car\u00e0cter familiar de l’empresa es refor\u00e7a comprovant les vinculacions dels clients i prestadors: el mateix Joan Ver\u00edvol, Pere Valls (germ\u00e0 de Josep Valls), Miquel Coll (sogre de Salvador Feliu de la Penya), el cos\u00ed Josep Feu i Feliu de la Penya de Matar\u00f3\u2026<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Can Veribol [sic], a Cabrils.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La companyia va funcionar del 1707 al 1714, quan va caure el Principat, i durant tot aquell per\u00edode Josep Valls va ser l\u2019enlla\u00e7 a Gibraltar. A la pla\u00e7a, amb tota seguretat, devia mantenir una relaci\u00f3 estreta i directa amb l\u2019alcaid de mar o capit\u00e0 del port entre 1706 i 1719, el tamb\u00e9 catal\u00e0 Josep Corrons<\/a>, nascut a Caldes de Montbui i establert des de ben jove a Matar\u00f3 abans d\u2019embarcar-se en l\u2019expedici\u00f3 del pr\u00edncep Jordi que va ocupar el penyal el 1704.<\/p>\n\n\n\n

Ramon Puigoriol i Valls, l\u2019home que acabava de con\u00e8ixer just abans de la confer\u00e8ncia, al final de l\u2019acte em va lliurar un llibre que havia escrit sobre la seva fam\u00edlia de Tei\u00e0, Mil anys d\u2019hist\u00f2ria d\u2019una fam\u00edlia catalana. Els llinatges Puigoriol, Llad\u00f3, Valls i Vidal<\/em> (autoeditat), en el qual parla d\u2019aquest avantpassat seu i de les conseq\u00fc\u00e8ncies que va tenir la seva participaci\u00f3 en la companyia per a ell i la resta de la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

En transcric, amb el seu perm\u00eds, els fragments referits a Josep Valls, fill de Pere Jaume Valls, batlle de Tei\u00e0 a mitjan segle XVII, una \u00e8poca que va veure i viure guerres mortals i algunes epid\u00e8mies mort\u00edferes:<\/p>\n\n\n\n

Josep Valls, fill de l’abans esmentat Pere Jaume Valls, va n\u00e9ixer a Tei\u00e0 el 5 de gener de 1672. Va contraure matrimoni amb Eul\u00e0lia Duran. Josep va representar els interessos de la Companyia de Gibraltar. En diverses ocasions va vendre a trav\u00e9s d’ella aiguardent, com tamb\u00e9 ho feien diversos pagesos de Vilassar i de Premi\u00e0.<\/em><\/p>\n\n\n\n

[…]<\/p>\n\n\n\n

Fou constitu\u00efda amb un capital inicial d\u201911.200 lliures catalanes i amb un per\u00edode inicial de vig\u00e8ncia de tres anys. Les seves activitats principals se centraren en l’exportaci\u00f3 de vi i aiguardent, la importaci\u00f3 de cera i cuirs del nord d’\u00c0frica, cereals d\u2019It\u00e0lia i el Llevant i alguns g\u00e8neres colonials. En el moment de la seva liquidaci\u00f3, la companyia presentava un balan\u00e7 deficitari, a causa principalment dels problemes generats pel desenlla\u00e7 de la guerra de Successi\u00f3, i per poder liquidar tots els deutes va haver de prolongar les operacions fins al 1723.<\/em><\/p>\n\n\n\n

[…]<\/p>\n\n\n\n

Dita companyia es dedicaria a exportar el vi i l’aiguardent de la comarca i a importar del Nord d\u2019\u00c0frica mercaderies com cera, cuir, cacau, sab\u00f3, cotxinilla o sucre, perqu\u00e8 el port de Cadis estava controlat pels Borbons. La idea era fer el transport del Maresme (Matar\u00f3, el Masnou, Barcelona) a Gibraltar i des d\u2019all\u00ed al Nord d’Europa, especialment a les Illes Brit\u00e0niques, als Pa\u00efsos Baixos i a Alemanya, i de tornada al Maresme.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per fer front a la despesa de la creaci\u00f3 de la companyia, els Valls, com que no tenien capital suficient (es tractava d\u201911.200 lliures), van decidir hipotecar la casa pairal, hipoteca que no varen poder redimir perqu\u00e8 la Companyia de Gibraltar era deficit\u00e0ria en la seva explotaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Com que despr\u00e9s de l’11 de setembre de 1714 tots els b\u00e9ns mobles i immobles dels seguidors dels \u00c0ustria varen ser confiscats pels vencedors (al cadastre posava \u201cSecuestrado por el Real Patrimonio\u201d), els Valls es van trobar amb la casa expropiada i hipotecada (hipoteca que va ser executada amb data 22 d\u2019agost del 1749 en p\u00fablica subhasta). Es pot suposar que, com que la casa fou expropiada pel govern d\u2019aquell moment, els Valls no van rebre res per la difer\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Seguint la hip\u00f2tesi, i tenint en compte que els propietaris de Casa Bru tamb\u00e9 eren seguidors dels \u00c0ustria (Joan Fivaller fou un dels prohoms que, juntament amb Rafel Casanova, va defensar Barcelona fins al final) devien acollir els Valls a casa seva, perqu\u00e8 eren de la mateixa ideologia. Es varen estar a la casa sis generacions de la nostra fam\u00edlia, fins al 1947.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

De l\u2019estudi familiar de Ramon Puigoriol i Valls es pot concloure, doncs, que el teianenc Josep Valls, representant al penyal de la companyia comercial constitu\u00efda amb uns quants comerciants catalans m\u00e9s en plena guerra de Successi\u00f3 per esquivar la prohibici\u00f3 de comerciar des de Cadis, va acabar perdent la casa pairal a Tei\u00e0 (Can Valls, l\u2019actual Can Wertheim<\/a>) a causa dels deutes acumulats de l\u2019empresa i, tamb\u00e9, de la repressi\u00f3 borb\u00f2nica contra els partidaris de Carles d\u2019\u00c0ustria, com ell, despr\u00e9s de la derrota del 1714.<\/p>\n\n\n\n

Sobre els llibres de comptes<\/a> de la Companyia Nova de Gibraltar, l\u2019historiador occit\u00e0 Pierre Vilar en va fer un estudi exhaustiu<\/a> el 1962, publicat posteriorment en catal\u00e0 pel Centre de Lectura de Reus el 1990.<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 5 de juny de 2023<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resseguim la hist\u00f2ria d\u2019aquest teianenc de la primera meitat del segle XVIII per mitj\u00e0 de l\u2019estudi d\u2019un descendent seu, Ramon Puigoriol Valls<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1146,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1145"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1145"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2159,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1145\/revisions\/2159"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}