{"id":1172,"date":"2023-06-21T11:19:00","date_gmt":"2023-06-21T09:19:00","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1172"},"modified":"2025-03-03T08:56:12","modified_gmt":"2025-03-03T07:56:12","slug":"els-riera-una-familia-dhortolans-benestants-del-segle-xviii-a-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2023\/06\/21\/els-riera-una-familia-dhortolans-benestants-del-segle-xviii-a-gibraltar\/","title":{"rendered":"Els Riera, una fam\u00edlia d\u2019hortolans benestants del segle XVIII a Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

La Garrison Library<\/a> \u00e9s un imponent edifici d\u2019estil georgi\u00e0 al cor de la ciutat de Gibraltar que durant quasi dos segles ha estat el cor, tamb\u00e9, de l\u2019elit militar i colonial del penyal. Com a biblioteca privada dels oficials brit\u00e0nics, des que es va inaugurar el 1804 ha estat un espai reservat i vedat a la poblaci\u00f3 civil. Per\u00f2 el setembre del 2011 la propietat fou transferida al govern de Gibraltar i d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 s\u2019ha obert a tothom com una biblioteca especialitzada en la rica hist\u00f2ria militar i civil del penyal. Parlant d\u2019hist\u00f2ria: la biblioteca de la guarnici\u00f3 n\u2019amaga justament una de vinculada amb Catalunya, at\u00e8s que durant el segle XVIII, si consultem mapes i alguns textos de l\u2019\u00e8poca, la zona on s\u2019aixeca l\u2019edifici colonial rebia un nom de resson\u00e0ncies ben nostrades: la huerta Riera<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de la fam\u00edlia Riera de Gibraltar comen\u00e7a una mica lluny, a Sabadell, al final del segle XVII. D\u2019aquell per\u00edode hist\u00f2ric, a la cocapital del Vall\u00e8s Occidental, malauradament en queden poqu\u00edssims arxius parroquials a causa dels estralls de la Setmana Tr\u00e0gica i de la guerra del 1936-1939. Segons Jordi Torruella, de l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de Sabadell, nom\u00e9s ens n\u2019han arribat els de la parr\u00f2quia de Sant Juli\u00e0 d\u2019Altura (en mans d\u2019un particular) i una \u00ednfima part dels de la parr\u00f2quia de Sant F\u00e8lix. Sobre aquests \u00faltims, em detallava per escrit el 2018: \u201cDe la crema, en va sobreviure nom\u00e9s una part d\u2019un volum que aplega de finals del segle XVII a principis del XVIII i que es conserva a l\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Barcelona\u201d. Per\u00f2, casualitats de la vida, en aquest \u00fanic llibre de baptismes conservat al bisbat de Barcelona i que va del 1689 al 1706 apareixen els naixements d\u2019un grapat de fills de la parella formada pels sabadellencs Joan Riera, sastre de professi\u00f3, i la seva muller Maria.<\/p>\n\n\n\n

Un d\u2019aquests fills, batejat a les fonts baptismals de Sant F\u00e8lix el 25 de setembre de 1694, fou Miquel Joan Bartomeu Riera, el qual desapareix del mapa i no reapareix fins al 1729 a Gibraltar, just despr\u00e9s del segon setge hispanofranc\u00e8s a la pla\u00e7a ja brit\u00e0nica. El 5 d\u2019octubre d\u2019aquell any, al llibre de baptismes de l\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Santa Maria la Coronada, s\u2019hi inscriu el bateig d\u2019Andr\u00e9s Miguel Joseph, fill de Miquel Riera, \u201cnatural de Sabadel en el Principado de Catalu\u00f1a<\/em>\u201d, i de Tecla Portes, \u201cnatural de San Phelipe en Maon<\/em>\u201d. <\/strong>\u00c9s un dels molts fills que tindr\u00e0 aquest matrimoni catalano-menorqu\u00ed que van apareixent als papers de la catedral gibraltarenca, com en Patricio Jorge (18 de mar\u00e7 de 1731), la Juana Maria Paula (21 de desembre de 1732), en Miguel Benedicto (27 de mar\u00e7 de 1735), en Pedro Antonio (15 de gener de 1737), en Juan Pedro (27 de novembre de 1738), en Miguel Joseph (29 de setembre de 1740) i la Paula Francisca Riera (24 de gener de 1744). Aquesta \u00faltima, es dona la circumst\u00e0ncia que es va morir en el part mateix i la mare, Tecla Portes, tres dies despr\u00e9s, el 27 de gener, a tan sols trenta-tres anys.<\/p>\n\n\n\n

Tecla Portes, val a dir, va ser una de les primeres menorquines documentades a Gibraltar ja sota administraci\u00f3 brit\u00e0nica, al final de la d\u00e8cada del 1720. A partir d\u2019aleshores, i fins ben entrat el segle XIX, aniran apareixent ac\u00ed i all\u00e0, en la documentaci\u00f3 del penyal, centenars i centenars de menorquins provinents, majorit\u00e0riament, del Raval de Sant Felip (com ella) i de Ma\u00f3, en una emigraci\u00f3 m\u00e9s que significativa<\/a>. El seu marit, el sabadellenc Miquel Riera, \u00e9s plausible que tamb\u00e9 arrib\u00e9s al penyal posteriorment al setge del 1727, al costat del seu germ\u00e0 Dom\u00e8nec), i li va sobreviure onze anys: fou enterrat el 23 de gener de 1757.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Mapa de la zona de la Garrison Library del 1753. Font: ministryforheritage.gi<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Els horts dels Riera<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En una pla\u00e7a tan petita i comprimida com Gibraltar, sovint amb la frontera de terra tancada i les rutes mar\u00edtimes interceptades, obtenir verdura fresca i fruita era una necessitat per a la poblaci\u00f3 civil i militar i, tamb\u00e9, una gran dificultat. Per aix\u00f2 molta gent, a mitjan segle XVIII, mirava de cultivar-ne per al seu propi \u00fas en petites parcel\u00b7les adjacents a les seves cases. El governador, fins i tot, tenia un hort propi on ara s\u2019aixeca la Garrison Library. I, just al costat seu, en tenien llogat un altre Miquel Riera i el seu fill Patrici, a l\u2019espai que segons l\u2019historiador local Tito Benady correspondria aproximadament al jard\u00ed actual de la biblioteca. Per les dimensions de la huerta Riera<\/a><\/em>, com s\u2019esmenta sovint la zona on era empla\u00e7at l\u2019hort, pare i fill disposaven d\u2019una petita verdureria oberta al p\u00fablic per vendre-hi els excedents a la part baixa de Whirlgig Lane (ara City Mill Lane), a tocar Main Street. Sabem, en aquest sentit, que el governador William Hargrave (en el c\u00e0rrec entre 1740 i 1749) va donar perm\u00eds al pare per obrir \u201ca small shop for the selling of greens<\/em>\u201d, tal com \u00e9s descrit l\u2019establiment a l\u2019informe oficial sobre t\u00edtols de propietat a Gibraltar que va fer redactar el general Humphrey Bland l\u2019any 1749.<\/p>\n\n\n\n

Cal dir que no tots els productes que hi venien provenien de l\u2019hort del centre de la ciutat. Per proveir de fruita i verdura la botigueta, els Riera tamb\u00e9 conreaven un tros a l’istme, m\u00e9s enll\u00e0 de les muralles i de la porta de terra, al nord de la ciutat. Juan Baptista Viale, Philip Ouze i Miquel Riera, de fet, eren a mitjan segle XVIII els \u00fanics residents a Gibraltar que tenien horts en aquesta zona neutral i, com que una bona part de la producci\u00f3 anava destinada a la guarnici\u00f3 \u201ca preus raonables\u201d, les autoritats militars van acceptar que continuessin conreant-hi sense haver de pagar res per l\u2019\u00fas de les terres del rei.<\/p>\n\n\n\n

Amb la mort de Miquel Riera, el 1757, el negoci familiar ni es va perdre ni tampoc no va decaure. El pes dels horts va recaure en la seva m\u00e0 dreta fins aleshores, el seu fill Patrici, que al cens del 1777, el primer amb cara i ulls del domini brit\u00e0nic, constava com a \u201cmaster gardener<\/em>\u201d. Per sota seu, tres germans m\u00e9s, en Pere, en Joan i en Miquel tamb\u00e9 feien d\u2019hortolans. I podem deduir que les coses els anaven prou b\u00e9, abans del trasbals del Gran Setge del 1779-1783: al mateix cens, a m\u00e9s de llogater de l\u2019hort al centre d\u2019un acre de grand\u00e0ria (\u00e9s a dir, poc m\u00e9s de 4.000 metres quadrats), en Patrici apareix com a titular de dues cases a \u201cGovernour\u2019s Garden Street<\/em>\u201d i una altra al sector d\u2019Irish Town.<\/p>\n\n\n\n

Els Riera-Portes, propietaris d\u2019horts, botigues i cases, exemplifiquen perfectament la forta implantaci\u00f3 d\u2019algunes fam\u00edlies del nostre pa\u00eds al penyal, amb un cert pes en la societat local i tot. En Patrici, a la segona meitat del segle XVIII, era un dels membres principals de la comunitat cat\u00f2lica: formava part del patronat de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada, en aquell temps dirigida pel capell\u00e0 menorqu\u00ed Francesc Messa<\/a>, del Raval de Sant Felip (com la seva mare Tecla). El 1789 va participar en la compra d\u2019ornaments i robes per guarnir el temple. Tant Messa com Riera, per cert, van ser uns dels pocs civils privilegiats amb permisos del governador per passejar fora dels murs de la ciutat, fins a la Punta d\u2019Europa o la part alta del penyal.<\/p>\n\n\n\n

El relatiu estatus adquirit pels Riera tamb\u00e9 es pot comprovar, indirectament, amb els enterraments d\u2019alguns dels membres de la fam\u00edlia, sobretot durant l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle: el 1780 se celebra un enterrament major per a un Riera a la “b\u00f3veda de medio la iglesia<\/em>\u201d; el 1788, un altre \u00e9s enterrat \u201cen el simenterio de los cat\u00f3licos romanos<\/em> […] con honras mayores<\/em>\u201d, i el 1797 una altra membre de la fam\u00edlia rep un enterrament major.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia Riera tamb\u00e9 \u00e9s un bon exemple d\u2019un altre fenomen que es va repetint al llarg del XVIII entre la poblaci\u00f3 civil: la relaci\u00f3 quasi endog\u00e0mica que sovint establien les comunitats nacionals i ling\u00fc\u00edstiques presents en la incipient societat gibraltarenca. El 1746, Maria Paula Juana Riera es va casar amb Jaime Juan Luis Socias \u201cde Bonastra en Catalu\u00f1a obispado de Barcelona<\/em>\u201d; el 1759, Martin Riera, \u201cnatural de Savadell obispado de Barcelona<\/em>“, va contraure matrimoni amb Isabel Funoy, “hija de Sevastian Funoy y de Antonia Servera (defuntos) naturales de Mallorca<\/em>\u201d; el 1762, Pedro Riera es va casar amb Maria Gracia Vall\u00e9s, filla de \u201cFrancisco Vall\u00e9s de Denia Reyno de Valencia<\/em>\u201d i d’Isabel Corrons, filla del catal\u00e0 Josep Corrons<\/a>; i Andr\u00e9s Riera, per aquella mateixa \u00e8poca, es va casar amb Cecilia Maspoch, \u201cde la isla de Menorca<\/em>\u201d. Ja a la darreria del segle, el 12 de setembre de 1799, encara trobem un fill d\u2019en Patrici, Miquel Riera, casant-se amb Francisca Valls, \u201chija de Pedro Valls i Marques, m\u00e9dico, y de Antonia Valls Castell y Caimari, todos naturales de la isla de Minorca<\/em>\u201d [sic].<\/p>\n\n\n\n

Dos anys despr\u00e9s d\u2019aquesta \u00faltima data, l\u2019abril del 1801, un Patrici Riera segurament ja del tot retirat va rebre l\u2019ordre de cedir una part de l\u2019hort que ocupava al solar de l’antic jard\u00ed del governador per a la construcci\u00f3 de la biblioteca de la guarnici\u00f3, en canvi d\u2019un contracte d’arrendament de cinquanta-un any sobre la part de l\u2019hort que se li va permetre de conservar, que mesurava 260 metres quadrats. Amb el tombant de segle, doncs, la huerta Riera<\/em> anava desapareixent gradualment del nomencl\u00e0tor de Gibraltar per deixar pas a la Garrison Library<\/a>, una de les icones de la hist\u00f2ria de la col\u00f2nia des de fa m\u00e9s de dos segles.<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 21 de juny de 2023<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El sabadellenc Miquel Riera, casat amb la menorquina Tecla Portes, va ser un personatge important en la societat gibraltarenca posterior a l’ocupaci\u00f3 brit\u00e0nica<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1174,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1172"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1172"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2010,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1172\/revisions\/2010"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1174"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}