L\u2019origen familiar<\/strong><\/p>\n\n\n\n El primer esment de la pres\u00e8ncia de la fam\u00edlia Messa a Menorca data de mitjan segle XVII. \u201cJosep de Messi\u201d [sic] es va casar a Ma\u00f3 amb Joana Coll, filla des Mercadal, el 24 de juny de 1643. Els pares d\u2019ell, Joan i Anna Garcia, eren \u201cde l\u2019Extremadura del Regne de Castella\u201d. \u201cVingu\u00e9 per servici del rei amb t\u00edtol de [soldat] avantatjat\u201d a la fortalesa de Sant Felip, aixecada inicialment al segle XVI per dissuadir els atacs turcs. El retard en el cobrament de les pagues i els migrats recursos de qu\u00e8 disposaven els soldats d\u2019aquella a\u00efllada guarnici\u00f3 els empenyia sovint a treballar al camp i a tenir cura de les cases on vivien les seves nombroses fam\u00edlies, l\u2019anomenat Raval del Castell, just a tocar els murs. \u201cEstas llegaron a ser tan numerosas que fue preciso establecer una parroquia, cuyo rector era denominado \u2018el cura\u2019 por sus feligreses castellanos<\/em>\u201d, explica la historiadora Micaela Mata.<\/p>\n\n\n\n En aquest context de \u201cmilitares padeciendo gran miseria y desnudos<\/em>\u201d cal contextualitzar el matrimoni de Josep Messa i Joana Coll. Com la majoria de fills de soldats de la fortalesa, el primog\u00e8nit de la parella, Joan Messa, va heretar l\u2019ofici i va arribar a ser tinent. El 1685 es va casar al Raval mateix amb Joana Anna Basilis, amb qui va tenir uns quants descendents, entre els quals hi havia en Josep, en Joan i en Francesc. Aquest \u00faltim, que apareix a les confirmacions del 1695 a l\u2019esgl\u00e9sia de l\u2019Assumpci\u00f3 del Castell de Sant Felip durant una visita de l\u2019arquebisbe de Mallorca, se sap que el 1711 es va casar amb Joana F\u00e0bregues. Enviduat prematurament, al cap de tres anys va tornar a contraure matrimoni en segones n\u00fapcies amb Margalida Pons.<\/p>\n\n\n\n La guerra de Successi\u00f3 era aleshores al final i Menorca estava a punt d\u2019entrar en l\u2019anomenat segle de les dominacions, arran del tractat d\u2019Utrecht (1713) i la incorporaci\u00f3 als territoris de la Gran Bretanya. El Castell de Sant Felip va canviar d\u2019amo i la guarnici\u00f3 espanyola va ser substitu\u00efda per l\u2019anglesa. Per\u00f2 aix\u00f2 no va significar per als castellans i les seves fam\u00edlies haver d\u2019abandonar el Raval. L\u2019article quart de la capitulaci\u00f3 signada pel general angl\u00e8s James Stanhope i el governador espanyol Diego D\u00e1vila, datada el 29 de setembre de 1708, especificava que \u201clos soldados y oficiales del regimiento de la dotaci\u00f3n del castillo que tuvieran bienes ra\u00edces en esta isla, se les concede cuatro meses de tiempo para poderlos vender, o beneficiar por s\u00ed o sus procuradores, y si alguno de los oficiales y soldados del referido regimiento se quisiera quedar, se les mantenga en sus casas y bienes sin permitir que sean molestados de persona<\/em>\u201d. Micaela Mata encara detalla: \u201cLas familias vuelven al Arrabal y, sin excepci\u00f3n, los soldados de la dotaci\u00f3n se acogen al art\u00edculo IV y regresan a sus hogares con sus mujeres e hijos.<\/em> [\u2026] Disgregado el batall\u00f3n y despose\u00eddos sus componentes de privilegios y armas, mantienen, sin embargo, la propiedad de sus casas y bienes<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n La tercera generaci\u00f3 de la fam\u00edlia Messa, ja deslligada de les tasques militars a Sant Felip, es va saber adaptar a la nova situaci\u00f3. Es t\u00e9 const\u00e0ncia que el 1715 en Josep era mostassaf del Raval i en Francesc sembla que va saber aprofitar-se del privilegi atorgat per les autoritats brit\u00e0niques als habitants del Raval de proveir la nombrosa tropa anglesa en exclusiva: tenia vinyes \u201cen terres de Trebeluge i de Trapuc\u00f3\u201d, un dels negocis lucratius de l\u2019\u00e8poca a la zona del port de Ma\u00f3. De la progressi\u00f3 econ\u00f2mica de la fam\u00edlia, en donen compte els enterraments: aix\u00ed com al segle XVII solien ser humils i sense testament ni obra pia, al XVIII la majoria de Messa difunts reposaven a la sepultura familiar dins l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u del Roser del Raval de Sant Felip, davant la capella de la Pur\u00edssima, i deixaven misses pagades. Dels com a m\u00ednim vuit fills que van tenir Francesc Messa i Margalida Pons, en Joan (nascut el 1716) i en Josep (el 1731) \u00e9s probable que treballessin inicialment amb el pare, at\u00e8s que al testament d\u2019aquest \u00faltim constaven com a hereus de les seves vinyes. En Rafel (1722) i en Francesc (1728), per la seva banda, es van dedicar a l\u2019Esgl\u00e9sia. El primer es va ordenar el 1741 i va exercir tant a la parr\u00f2quia del Raval com al Socors de Ciutadella, mentre que el segon va fer la professi\u00f3 per entrar en aquest \u00faltim convent agust\u00ed el 1744.<\/p>\n\n\n\n Anna Messa Pons<\/strong><\/p>\n\n\n\n Pel tractat d\u2019Utrecht de l\u201911 d\u2019abril de 1713, \u201ctots els drets i ple domini\u201d de la fortalesa de Gibraltar i de l\u2019illa de Menorca van passar \u201cper sempre\u201d a la Gran Bretanya (articles X i XI, respectivament). Aix\u00ed com l\u2019adverbi sempre s\u2019ha mantingut ininterrompudament fins ara al penyal, a la Balear petita va caure definitivament el 1802. Aix\u00f2 significa que durant bona part del segle XVIII, els dos territoris van compartir sobirania brit\u00e0nica i es van convertir, de la nit al dia, en els ports clau de la Royal Navy i els mercaders anglesos a la Mediterr\u00e0nia. No \u00e9s dif\u00edcil d\u2019imaginar, doncs, que entre les d\u00e8cades de 1720 i 1810, amb alguns alts i baixos deguts a vicissituds hist\u00f2riques locals (breus dominis franc\u00e8s i espanyol de Menorca, setges peri\u00f2dics i restriccions d\u2019acc\u00e9s a Gibraltar\u2026), el tr\u00e0nsit de poblaci\u00f3 entre les dues places fos intens. Es pot documentar perfectament fins ben entrat el segle XIX l\u2019emigraci\u00f3 de centenars d\u2019illencs cap al penyal a la recerca de millors perspectives laborals, i tampoc no manquen refer\u00e8ncies (especialment en per\u00edodes turbulents) de corsaris menorquins establerts temporalment al min\u00fascul enclavament brit\u00e0nic al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. A grans trets, una part important d\u2019aquells emigrants provenien del Raval de Sant Felip, gens estrany si es tenen en compte les moltes similituds i els paral\u00b7lelismes<\/a> que presentava amb Gibraltar. Compartien sobirania brit\u00e0nica i tamb\u00e9 un r\u00e8gim administratiu i de governadors militars semblant. Les dues places, a m\u00e9s, se sustentaven proveint la fortalesa corresponent i, alhora, als dos indrets les autoritats es van esfor\u00e7ar per atraure-hi gent de mar de tota la Mediterr\u00e0nia per mitj\u00e0 de processos id\u00e8ntics: la declaraci\u00f3 de port franc i les possibilitats de fer negoci sota la protecci\u00f3 i els auspicis de la creixent pot\u00e8ncia naval brit\u00e0nica. \u00c9s clar, amb poblacions for\u00e7a cosmopolites per a l\u2019\u00e8poca, la vida hi era m\u00e9s relaxada que no en moltes altres parts. I en els dos casos, la poblaci\u00f3 (d\u2019uns tres mil habitants) va experimentar setges i destrucci\u00f3 en carn pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n Alguns membres de la fam\u00edlia Messa ofereixen un exemple for\u00e7a protot\u00edpic del proc\u00e9s migratori santfeliper cap al penyal. Segons el cens gibraltarenc del 1777, el fuster Josep Serra, de quaranta-un any, havia arribat a la pla\u00e7a forta el 1765. La seva muller, Anna Messa, de trenta-nou anys i filla de Francesc Messa i Margalida Pons, s\u2019hi va despla\u00e7ar una mica despr\u00e9s, el 1770, tamb\u00e9 provinent del Raval del Castell de Sant Felip, on s\u2019havien casat dues d\u00e8cades abans (el 15 d\u2019abril de 1752) en una cerim\u00f2nia oficiada pel germ\u00e0 gran d\u2019ella, el reverend Rafel Messa.<\/p>\n\n\n\n El 9 de mar\u00e7 de 1759, en plena ocupaci\u00f3 francesa de Menorca, se sap que Josep Serra va deixar entenent a trav\u00e9s d\u2019un escrit per un litigi econ\u00f2mic que mantenia amb un patr\u00f3 ben conegut al Raval i a Gibraltar, el napolit\u00e0 Pasqual Escarnitxi, que era fora de l\u2019illa o que tenia previst d\u2019anar-se\u2019n. En el document donava tot el poder al seu cunyat, Pere Pau Quebedo, \u201cpara que por m\u00ed, en mi nombre y representando mi propia persona pueda haber y cobrar, haya reciba y cobre todas y cualesquier cantidades de dinero que me est\u00e1 deviendo el patr\u00f3n Pasqual Escarnix hallado en Alicante, as\u00ed de lo que estoy condenado a pagar por \u00e9l a Pasqual de la Rosa<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n El 10 de juny de 1763, quatre mesos despr\u00e9s de la marxa de les tropes franceses de Menorca i al comen\u00e7ament del segon domini brit\u00e0nic a l\u2019illa, es torna a trobar la pista de la parella en la documentaci\u00f3 notarial de l\u2019Arxiu Municipal de Ma\u00f3. Josep Serra i Anna Messa, \u201cc\u00f2njuges naturals de l\u2019Arraval del Castell de Sant Felip i habitadors de Ma\u00f3\u201d, van confessar que devien a Benet Costa de Marsella, \u201cempresari que fonch de la llenya per la tropa de la Magestat Cristian\u00edssima en esta isla de Menorca\u201d, set-centes noranta-set pessetes, \u201cles quals nos prest\u00e0 dit Costa graciosament i sense ningun inter\u00e8s, i les mateixes li prometem [\u2026] dins el termini de dos anys comptadors d\u2019avui dia present en avant sense r\u00e8plica ni dilaci\u00f3. Per lo que obligam los nostres b\u00e9ns mobles i immobles renunciant totes les lleis a nostre favor introdu\u00efdes, i la general en forma. I especialment jo dita Anna Messa, per major seguretat de dita soluci\u00f3, obligo mon dot [\u2026] per especial hipoteca\u201d. La situaci\u00f3 econ\u00f2mica poc folgada, segurament, va ser un dels detonants perqu\u00e8 la fam\u00edlia prov\u00e9s sort a Gibraltar. Josep Serra s\u2019hi va traslladar el 1765 i, cinc anys despr\u00e9s, van ser Anna Messa i la seva filla \u00c0gata les qui van emprendre els quatre dies de viatge cap al penyal. Les acompanyava un germ\u00e0 seu, el capell\u00e0 Rafel Messa, sol\u00b7licitat pel governador de la pla\u00e7a per fer-se c\u00e0rrec de la parr\u00f2quia gibraltarenca.<\/p>\n\n\n\n Rafel Messa Pons<\/strong><\/p>\n\n\n\n Al penyal i a Menorca, els governadors brit\u00e0nics van posar en pr\u00e0ctica una pol\u00edtica id\u00e8ntica i paral\u00b7lela encaminada a diluir l\u2019\u00faltim aspecte que lligava aquests territoris amb Espanya: la sobirania eclesi\u00e0stica. Tot i l\u2019esment espec\u00edfic en el tractat d\u2019Utrecht del respecte al \u201clliure \u00fas de la religi\u00f3 cat\u00f2lica romana\u201d, les autoritats anglicanes van intentar des de bon principi separar les comunitats cat\u00f2liques menorquina i gibraltarenca de les respectives di\u00f2cesis seculars (Mallorca i Cadis). El pla implicava, entre m\u00e9s punts, la prohibici\u00f3 d\u2019exercir en aquestes places a capellans que no fossin s\u00fabdits dels dominis de sa majestat brit\u00e0nica. Ateses les especials limitacions geogr\u00e0fiques i demogr\u00e0fiques, en el cas gibraltarenc l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquesta pol\u00edtica, concebuda probablement a mitjan d\u00e8cada de 1720 quan Richard Kane va governar alternativament Gibraltar i Menorca, es va traduir en una notable pres\u00e8ncia al capdavant de la parr\u00f2quia de Santa Maria la Coronada de capellans d\u2019origen menorqu\u00ed, aprofitant la seva doble condici\u00f3 de cat\u00f2lics i brit\u00e0nics. Van ser, de fet, la punta de l\u2019iceberg d\u2019una comunitat d\u2019illencs qualificada elogiosament per l\u2019historiador H. W. Howes: \u201cLes xifres no s\u00f3n un criteri per avaluar la contribuci\u00f3 d\u2019un element racial particular en la vida d\u2019un indret tan cosmopolita com era Gibraltar. Els menorquins es van destacar com a fusters altament qualificats, i aquells menestrals van desenvolupar una important consci\u00e8ncia c\u00edvica\u201d.<\/p>\n\n\n\n Des del 1751, despr\u00e9s d\u2019una moguda primera etapa de vicaris menorquins al penyal (amb les rectories de Francesc Ignasi Ximenes entre 1735 i 1743, d\u2019Antoni Fontcuberta entre 1747 i 1749 i del pol\u00e8mic Joan Febrer entre 1749 i 1750), de la singular parr\u00f2quia se n\u2019havia fet c\u00e0rrec interinament fra Francisco Hinojosa de San Miguel, provinent de Mekn\u00e8s. I s\u2019hi va mantenir, sense grans sobresalts, fins al 1770. Aquell any, ja gran, va anar a l\u2019hospital de San Roque, a l\u2019altra banda de la frontera. El governador espanyol del Camp de Gibraltar, Joaqu\u00edn de Mendoza Pacheco, va informar per escrit el 19 de novembre al seu hom\u00f2leg de Gibraltar, Robert Boyd, que el capell\u00e0 ja no tornaria a creuar el pas fronterer i proposava com a successor el frare Pedro Vejarano de San Antonio, assistent seu durant molts anys a la pla\u00e7a forta. El general Boyd, conven\u00e7ut que Hinojosa era retingut a la for\u00e7a, va recordar a Pacheco que a Gibraltar el costum era de suplir, com a m\u00ednim des de la d\u00e8cada de 1730, les vacants eclesi\u00e0stiques amb s\u00fabdits brit\u00e0nics. Pocs dies despr\u00e9s hi arribava un jove clergue, Pietro Raymundo, nascut al penyal, per\u00f2 que estudiava al bisbat d\u2019Albenga (Lig\u00faria), on l\u2019havien ordenat sacerdot. Amb un tinent de vicari genov\u00e8s desembarcat tot just a la pla\u00e7a i esperant l\u2019arribada imminent d\u2019un capell\u00e0 menorqu\u00ed, Boyd ja va tenir les mans lliures per expulsar Vejarano, que acabava de rebre el t\u00edtol de \u201cteniente vicario y cura<\/em>\u201d del bisbe de Cadis. En un document del 31 de gener de 1771, el santfeliper Rafel Messa va demanar llic\u00e8ncies al mateix bisbe i tamb\u00e9 facultats per al seu assistent Raymundo, de qui deia que \u201cni miro muy lego en materias morales, y espero se har\u00e1 m\u00e1s diestro haci\u00e9ndole yo una conferencia moral<\/em>\u201d. Per\u00f2 reconeixia que un capell\u00e0 de llengua genovesa, en una pla\u00e7a amb majoria de poblaci\u00f3 l\u00edgur, li aniria molt b\u00e9 per a la Quaresma. I aix\u00f2 que ell, assegurava, dominava \u201clas lenguas espa\u00f1ola, francesa, italiana, latina y cathelana<\/em> [sic]\u201d.<\/p>\n\n\n\n Com la majoria d\u2019arribades de capellans nouvinguts a la microsocietat gibraltarenca, la de l\u2019agust\u00ed Rafel Messa tampoc no va ser del tot planera. D\u2019entrada, no va agradar a una part de la comunitat cat\u00f2lica, acostumada a gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades de ministeri d\u2019Hinojosa i de Vejarano. I, de fet, es van arribar a formar \u201cdos parcialidades<\/em>\u201d: la d\u2019alguns \u201cindividuos mahoneses en favor del eclesi\u00e1stico de esta naci\u00f3n que trajo el anterior gobernador<\/em>\u201d (a la qual es van afegir uns quants ve\u00efns de la pla\u00e7a); i la \u201cque va por el camino verdadero<\/em>\u201d, m\u00e9s nombrosa, en contra de les disposicions \u201cextravagants\u201d d\u2019aquell \u201creligi\u00f3s intr\u00fas\u201d menorqu\u00ed. La desafecci\u00f3 d\u2019aquesta majoria de cat\u00f2lics, que es justificaven dient que Messa s\u2019havia fet c\u00e0rrec de la vicaria \u201cpor la violencia y no por el libre y espont\u00e1neo nombramiento<\/em>\u201d del bisbe gadit\u00e0 Tom\u00e1s del Valle, va comportar que molts fidels deixessin de confessar-se i que alguns fins i tot busquessin mitjans per fer-ho a les poblacions ve\u00efnes del Camp de Gibraltar. A m\u00e9s de friccions amb els partidaris de l\u2019antic rector expulsat, Rafel Messa tamb\u00e9 tenia relacions tibants amb el jove Raymundo, que considerava de poca ajuda en les tasques de l\u2019esgl\u00e9sia i de formaci\u00f3 molt baixa. Algunes de les picabaralles entre tots dos van acabar amb revoltes escandaloses i violentes dins mateix de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada.<\/p>\n\n\n\n Un any despr\u00e9s d\u2019haver desembarcat a Gibraltar, el 4 de gener de 1772, continuaven plovent dures queixes (an\u00f2nimes) contra el religi\u00f3s menorqu\u00ed. Se l\u2019acusava de ser xerraire i xafarder i, especialment, de ventilar des del p\u00falpit les confessions dels feligresos (\u201cSi por casualidad confiesa alguna pobre doncella, o casada, es tanta su imprudencia que luego sobre la confesi\u00f3n misma hace una pl\u00e1tica, o arenga en el altar o p\u00falpito<\/em>\u201d): se l\u2019arribava a descriure com \u201cun lobo que nos gobierna para el camino de infierno [\u2026] sin letras, sin doctrina, sin ciencia y sin conciencia<\/em>\u201d. No manquen textos que defineixen la seva conducta d\u2019extravagant, \u201cfuera de aquel m\u00e9todo a que est\u00e1n acostumbrados aquellos cat\u00f3licos, y as\u00ed muchos actos de los divinos oficios y otros serios se vuelven irrisorios, y dan asiento a una general sonrisa aun de los mismos protestantes<\/em>\u201d. Tot i l\u2019allau de cr\u00edtiques, Messa no es va estar de defensar-se amb les urpes esmolades davant el bisbe de Cadis:<\/p>\n\n\n\n \u201cNi yo experimento semejante ojeriza de todos, ni aun de la sinquentana [sic] parte, pero me alabo de experimentarla de gente tan villana, de gente tan perdida y de gente tan baja, teniendo en mi favor la justicia, humana y divina, la gente de mayor calidad y religi\u00f3n. Cuatro camalos o tragineros de garrotes, cuatro hortelanos genoveses seducidos por su capataz y escribano, los dos perdidos, y aun m\u00e1s seducidos de la embici\u00f3n [sic], de un carbonero, un hornero y un tabarnero [sic], mire VS qu\u00e9 gente para darles el nombre de todos. [\u2026] Si los colores que le tengo subministrado para formar un retrato verdadero de mi porte y de mi conducta, no merecen los afectos del retrato de SS Padre Benedicto Decimocuarto, y con el desenga\u00f1o la original carta de estos atrevidos, f\u00f3rmeme causa para justificarme cuando no clamare hasta los cielos, y tentare hasta la Corte de Roma en donde no me faltan agentes, y aun en la misma Corte de Madrid o Inglaterra para mi cr\u00e9dito y punto, que como espa\u00f1ol descendiente de Castilla la Vieja han de saber los genoveses que no saben vivir los castellanos sin honra<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n En aquesta viva defensa personal esmentava la Cort de Roma. El que pot semblar una simple amena\u00e7a infundada es converteix, de fet, en un av\u00eds primerenc de la futura independ\u00e8ncia eclesi\u00e0stica de Gibraltar. En el cas del penyal, ja hi ha esments ferms de la intenci\u00f3 de tallar relacions amb el bisbe gadit\u00e0 i buscar un altre superior per als capellans de la parr\u00f2quia a la C\u00faria Romana el 6 d\u2019abril de 1771. I Messa s\u2019hi va veure implicat directament:<\/p>\n\n\n\n \u201cEl excmo. se\u00f1or don Ricardo <\/em>[sic] Boyd, coronel teniente en los Reales ej\u00e9rcitos de la Majestad Brit\u00e1nica y comandante en jefe de la Fortificaci\u00f3n de Gibraltar, por grave y justos motivos pol\u00edticos que expondr\u00e1 a su Santidad por medio del embajador <\/em>[de] su Majestad, desea cerrar todas las puertas a toda comunicaci\u00f3n con la Espa\u00f1a, as\u00ed en tiempo de paz, como y aun con mayor vigilancia en tiempo de guerra. Por este efecto suplica a su Santidad el Papa quiera dignarse asumirse as\u00ed propio el gobierno espiritual inmediato de la iglesia cat\u00f3lica que hay en esta plaza, a cuyo fin expida su Santidad las bulas necesarias para que desde al presente el muy reverendo Rafael Messa, presb\u00edtero, maestro en artes, doctor en sagrada teolog\u00eda, predicador y confesor en todo de la Di\u00f3cesi en Mallorca, hijo de Menorca y personalmente rollado en esta plaza de Gibraltar, pueda dirigir y gobernar dicha iglesia como propio p\u00e1rroco, y vicedelegado apost\u00f3lico de su Santidad, concedi\u00e9ndole todos los poderes para absolver no solo los pecados reservados sino darle si tambi\u00e9n de los reservados a su Santidad<\/em> [\u2026] pues siempre en esta plaza y dif\u00edcil el recurso sin intervenci\u00f3n del obispo de C\u00e1diz, ni de otro m\u00e1s que su Santidad y sus notas pues as\u00ed cerradas y prohibidas todas comunicaciones con la Espa\u00f1a se quitan todos los motivos de sospechas que puedan odiar las personas de los habitantes en una fortaleza tan zelada<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n Des del punt de vista espanyol, la q\u00fcesti\u00f3 posava en perill el dret del lliure \u00fas de la religi\u00f3 cat\u00f2lica romana i, per tant, s\u2019hi va donar una resposta diplom\u00e0tica d\u2019alt nivell. Rafel Messa, tanmateix, no va veure amb els seus propis ulls com es va tancar el conflicte tot just obert, at\u00e8s que el febrer del 1773 \u201cse halla este gravemente accidentado y en peligro de acabar con su enfermedad<\/em> [\u2026] y hay muchos d\u00edas que no dice misa<\/em>\u201d. En efecte, el 13 d\u2019aquell mes l\u2019assistent de vicari Pietro Raymundo va fer constar al llibre de defuncions de Gibraltar la mort, dos dies abans, del \u201ccura y vicario de esta iglesia, doctor en artes y en sagrada teolog\u00eda, juez ordinario, notario y protonotario apost\u00f3lico electo<\/em>\u201d. El capell\u00e0 santfeliper va ser enterrat \u201ccon pompa y solemnidad p\u00fablica<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Francesc Messa Pons<\/strong><\/p>\n\n\n\n Gibraltar no es va quedar gaire temps sense rector. El mes de mar\u00e7 el bisbe gadit\u00e0 Tom\u00e1s del Valle va rebre una carta provinent de la d\u00edscola parr\u00f2quia. Deia aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n \u201cDespu\u00e9s de haber besado humildemente de su ilustr\u00edsima debo exponerle que yo, el padre jubilado fr. Francisco Messa, religioso augustino del convento de Nuestra Se\u00f1ora del Socorro de Ciudadela en la isla de Menorca, fui llamado por mi hermano el V. Dr. Raphael Messa (que Dios haya) por orden y con permiso del excelent\u00edsimo Sr. Lord de Cornwallis gobernador de esta plaza de Gibraltar para a \u00e9lla, para asistencia, consuelo y ayuda del dicho mi hermano<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n El germ\u00e0 petit de Rafel Messa (i d\u2019Anna Messa, que continuava a la pla\u00e7a) va rebre perm\u00eds dels seus superiors agustins i del governador a Menorca, James Johnston, per abandonar el convent del Socors de Ciutadella i passar urgentment a Gibraltar. Quan hi va arribar, ja va trobar difunt el seu germ\u00e0, per\u00f2 aprofitant l\u2019avinentesa el governador Edward Cornwallis li va oferir regir l\u2019esgl\u00e9sia amb Raymundo, \u201ccon tal pero que yo fuese superior<\/em>\u201d. Francesc Messa<\/a> es mostrava for\u00e7a desconcertat per la situaci\u00f3 que se li plantejava:<\/p>\n\n\n\n \u201cYo, que nada sab\u00eda de las cosas de esta plaza, hice mis cumplimientos y me desped\u00ed <\/em>[del governador] para despu\u00e9s cabalmente informarme. Esto pas\u00f3 el lunes inmediatamente despu\u00e9s de haberme desembarcado. El martes me inform\u00e9 y hall\u00e9 que el gobernador hab\u00eda constituido una junta de cat\u00f3licos de los mejores de esta plaza para que se mantuviese con debido respecto y celo esta iglesia y el car\u00e1cter sacerdotal<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n Mentre esperava instruccions de Cadis, va rebre la not\u00edcia que tant el tinent de governador com l\u2019esmentada Junta d\u2019Avis (un singular consell de seglars actiu des de 1727 que, amb el vistiplau de les autoritats de la pla\u00e7a, tenia l\u2019enc\u00e0rrec espec\u00edfic d\u2019ajudar el vicari en tasques de manteniment de les temporalitats de l\u2019esgl\u00e9sia i, alhora, proposar candidats al governador cada vegada que hi havia una vacant a l\u2019esgl\u00e9sia) li havien atorgat el 10 de mar\u00e7 de 1773 les claus de la parr\u00f2quia. Dos mesos despr\u00e9s, el lector jubilat Messa obtenia el benepl\u00e0cit del bisbe Tom\u00e1s del Valle (molt for\u00e7at pels esdeveniments) com a \u201cvicario y cura de nuestra iglesia parroquial de San Bernardo de la ciudad de Gibraltar de nuestra di\u00f3cesi<\/em>\u201d. Amb un informe a les mans favorable sobre la conducta de Messa redactat pel prior del convent ciutadellenc, fra Antoni Mart\u00ednez, el general Robert Boyd havia vist amb bons ulls el nou vicari des del principi. Francesc Messa, tal com consta a l\u2019ap\u00e8ndix del cens gibraltarenc de 1777, es va instal\u00b7lar a College Lane n\u00fam. 203, juntament amb la seva germana, cunyat i nebots. Repassant \u00fanicament les anotacions del secretari del governador als diaris d\u2019ocurr\u00e8ncies de 1777-1778, \u00e9s notable el ritme de familiars i amics menorquins que passaven per casa seva: el 13 de febrer de 1778, Joan Messa va rebre perm\u00eds per trepitjar el penyal i estar-s\u2019hi un mes, sota la responsabilitat del seu oncle; el 29 d\u2019octubre de 1778, el patr\u00f3 Isidre F\u00e0bregas va demanar perm\u00eds perqu\u00e8 el seu fill Sebasti\u00e0, de professi\u00f3 perruquer, es pogu\u00e9s estar un any a casa del vicari; i el 23 de juny de 1778, hi ha anotada la visita fuga\u00e7 d\u2019un jove religi\u00f3s francisc\u00e0 des Castell que residia a la ve\u00efna localitat de San Roque, a l\u2019altra banda de la frontera. Es tracta de Francesc Messa Preto, un dels sis fills que el seu germ\u00e0 Josep Messa va tenir amb Clara Preto Robert a Menorca. Durant l\u2019estada breu, amb perm\u00eds del governador, van tenir el privilegi, oncle i nebot, de fer un tomb fins a la punta d\u2019Europa, a l\u2019extrem sud fora muralles del penyal.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 la vida no era tan pl\u00e0cida com sembla per a Francesc Messa. Va heretar del seu germ\u00e0 les friccions amb Raymundo, especialment per q\u00fcestions pecuni\u00e0ries. Per tallar de soca-rel la disputa, les autoritats brit\u00e0niques van establir que els emoluments que el rei ordenava pagar al capell\u00e0 es repartissin entre tots dos, segons les seves responsabilitats i tasques. I tamb\u00e9 va heretar del seu germ\u00e0 Rafel el progressiu distanciament i refredament de relacions amb el bisbe gadit\u00e0, sobretot des que el governador va decidir supervisar tota la correspond\u00e8ncia eclesi\u00e0stica que hi mantingu\u00e9s. A trav\u00e9s d\u2019un interessant document dins la secci\u00f3 Spanish Church Files de l\u2019Arxiu del Govern de Gibraltar, queda const\u00e0ncia que Francesc Messa es va convertir en el primer capell\u00e0 per a qui es va demanar la depend\u00e8ncia diocesana directa de Roma. \u00c9s, juntament amb la petici\u00f3 anterior de Boyd al Vatic\u00e0 per al seu germ\u00e0 Rafel, un indici inequ\u00edvoc que des de la pla\u00e7a brit\u00e0nica s\u2019intentava tra\u00e7ar un full de ruta de separaci\u00f3 formal de la parr\u00f2quia respecte del bisbat de Cadis. El 28 de setembre de 1775 el cardenal Castelli, prefecte de la Congregaci\u00f3 de Propaganda Fide, confirmava la petici\u00f3 quan va demanar al bisbe un informe sobre \u201ccierta pretensi\u00f3n<\/em>\u201d que Francesc Messa, vicari de Gibraltar, havia fet al papa per \u201cganar diferentes facultades<\/em>\u201d. En una llarga resposta del bisbe, del 6 de novembre, quedaven ben clares les sospites que tenia respecte de les intencions de Messa i les autoritats brit\u00e0niques.<\/p>\n\n\n\n La \u201cpol\u00edtica menorquina\u201d a l\u2019esgl\u00e9sia de Gibraltar, que situava al capdavant de la parr\u00f2quia vicaris menorquins \u201cque a nadie tienen que dar cuenta<\/em>\u201d, era per al bisbe gadit\u00e0 q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estat (amb representacions i queixes elevades a Madrid) i, alhora, la ra\u00f3 principal del \u201cdeplorable estado<\/em>\u201d de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica en aquell indret. L\u201911 de novembre de 1777, Tom\u00e1s del Valle exposava:<\/p>\n\n\n\n \u201cSe ha observado en la serie de dichos vicarios puestos por los ingleses, que por viciosos, ignorantes o inclinados a la contemplaci\u00f3n y obsequio de los mismos jefes de la plaza para conservarse m\u00e1s absolutos, han escandalizado a los fieles teniendo estos que sacar a sus hijos a bautizarlos a otros lugares por parecerles que con el vicario de la expresada plaza no quedaban bautizados por verle entregado siempre a la embriaguez. Otras veces ha sucedido que pasan a\u00f1os sin ocurrir por los \u00f3leos a\u00f1adiendo al antiguo otro no consagrado, y exponiendo a que tan repetida mixti\u00f3n haga defectuosa la materia, e inv\u00e1lido el sacramento de la extremaunci\u00f3n. Y finalmente se nota que por parte de los ingleses se pone un grande conato en que el vicario de dicha plaza, sea como quiera, no tenga correspondencia con el obispo de C\u00e1diz, contra cuya autoridad no permiten el que se visite aquella iglesia como no lo pudo conseguir mi inmediato antecesor, ni por s\u00ed, ni por medio del visitador que nombr\u00f3 para este efecto, pues ni a uno, ni a otro le dejaron entrar, siendo as\u00ed que en el a\u00f1o de 18 <\/em>[en veritat, 1717] se permiti\u00f3 entrar, y hacer dicha visita, a Lorenzo Armengual de la Mota, obispo que fue de esta iglesia de C\u00e1diz<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n En el cas de Francesc Messa, les queixes del bisbe es concretaven gr\u00e0cies a les \u201cproves\u201d incloses en un informe molt desfavorable que el prevere dioces\u00e0 de G\u00e8nova Carlos Mallerini, \u201cteniente de cura<\/em>\u201d de Gibraltar durant una mica m\u00e9s d\u2019un any, li va fer arribar d\u2019amagat. L\u20191 de juny de 1779 li explicava per carta que \u201cha conocido y experimentado en la persona del fray Francisco Messa religioso agustino cura de la misma iglesia, en procedimiento del todo irregular y absolutamente contrario a todos los principios de la cat\u00f3lica religi\u00f3n, no solamente porque reusa la debida obediencia a usted del cual se declara en todo independiente como publico y manifiesto, mas tambi\u00e9n en lo que toca el punto m\u00e1s delicado de la mencionada religi\u00f3n, en particular la administraci\u00f3n de los sacramentos dejando de conferir a los enfermos los que le corresponden, por cuyo motivo muchos se han muerto sin \u00e9llos y otros administr\u00e1ndola a los \u2018plus offerentinus\u2019 y en particular el sacramento del matrimonio como claramente se conoce de sus propios recibos<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Amb aquest text demolidor a les mans, el bisbe va escriure a Messa per recriminar-li la manca de not\u00edcies sobre l\u2019esgl\u00e9sia gibraltarenca, a les quals deia que no es podia oposar el governador brit\u00e0nic perqu\u00e8 es tractava d\u2019un afer espiritual incl\u00f2s en el tractat d\u2019Utrecht. La resposta, contundent, que en va obtenir va ser l\u2019expulsi\u00f3 de Carlos Mallerini, a qui havia encarregat secretament posar remei a la situaci\u00f3. La incomunicaci\u00f3 del vicari gibraltarenc respecte de la di\u00f2cesi de Cadis va anar convencent Roma, lentament, de la soluci\u00f3 proposada per les autoritats brit\u00e0niques: prescindir de la jurisdicci\u00f3 gaditana i dependre, mentre no es cre\u00e9s un bisbat propi, directament del Vatic\u00e0.<\/p>\n\n\n\n L\u2019arxiver gadit\u00e0 Pablo Ant\u00f3n Sol\u00e9 resumeix la situaci\u00f3 de la llibertat de culte dels cat\u00f2lics gibraltarencs al segle XVIII, \u201catacada por las autoridades inglesas de m\u00faltiples maneras<\/em>\u201d, en tres etapes:<\/p>\n\n\n\n \u201cLa primera hasta la muerte del cura Juan Romero de Figueroa, en que fue posible la visita pastoral del obispo Lorenzo Armengual en 1717; la segunda con la preocupaci\u00f3n de un sustituto desde 1720 hasta los ataques m\u00e1s fuertes a la plaza en los a\u00f1os ochenta, en que se produjeron las agresiones m\u00e1s descaradas contra la libertad religiosa<\/em> [per\u00edode d\u2019arribada de capellans menorquins] en el largo pontificado de Tom\u00e1s del Valle y en los tres relativamente cortos de Juan Bta. Servera, Jos\u00e9 Escalzo y Antonio Mart\u00ednez Plaza, cuando se cort\u00f3 pr\u00e1cticamente la comunicaci\u00f3n del vicario gibraltare\u00f1o con el obispo de C\u00e1diz; y la tercera corresponder\u00eda a la b\u00fasqueda de una soluci\u00f3n definitiva por la Santa Sede con el nombramiento de un vicario apost\u00f3lico sin dependencia jurisdiccional del prelado gaditano a partir de 1806<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n Quasi al mateix temps que Carlos Mallerini escrivia al bisbe l\u2019informe sobre les \u201cmales arts\u201d de Francesc Messa al capdavant de la parr\u00f2quia, a l\u2019altra banda de les l\u00ednies de contraval\u00b7laci\u00f3, en territori espanyol, ja comen\u00e7ava el tr\u00e0fec per preparar el darrer intent francoespanyol de capturar per la for\u00e7a de les armes el penyal. La tensi\u00f3 entre la Gran Bretanya i Espanya, en l\u2019\u00e8poca dels germans Messa, no va parar d\u2019augmentar. El general Robert Boyd, previsorament, ja des de 1773 havia ordenat reparar casernes, incrementar les fortificacions i comen\u00e7ar a aixecar l\u2019imponent basti\u00f3 reial. Per mantenir aquesta fren\u00e8tica activitat, amb tot, Gibraltar necessitava tant materials com m\u00e0 d\u2019obra. \u00c9s en aquesta \u00e8poca, justament, quan es detecten increments importants de menorquins, molts dels quals enrolats en les tasques de construcci\u00f3 defensiva. El 16 de juny de 1779, amb una Gran Bretanya dedicada en cos i \u00e0nima al conflicte obert amb les col\u00f2nies independentistes d\u2019Am\u00e8rica del Nord, Madrid va veure la gran oportunitat de declarar la guerra a una afeblida Londres. Era la data de partida de l\u2019anomenat Gran Setge, gaireb\u00e9 quatre anys de malson per als militars i civils assetjats al penyal.<\/p>\n\n\n\n El tram m\u00e9s dur del conflicte va comen\u00e7ar el maig del 1781, amb divuit mesos de bombardeig continu sobre la ciutat. La poblaci\u00f3 va haver de trobar refugi en un campament obert a la zona sud (Black Town), prop de la muntanya, on es va estar durant un any i mig en condicions terribles. La pluja de desenes de milers de projectils va ser tan sols la targeta de presentaci\u00f3 de la gran acci\u00f3. L\u2019estiu del 1782, esperonades per la caiguda dos mesos abans de Menorca, les tropes francoespanyoles van convertir el simple blocatge mantingut sobre Gibraltar fins aleshores en un setge en tota regla, amb constants intents d\u2019assalt. Sobre el paper, la superioritat dels assetjants era aclaparadora: 34.000 soldats entre infanteria, cavalleria, artilleria i enginyers respecte als 7.000 militars a les ordres del governador escoc\u00e8s George Augustus Eliott. Per\u00f2 la peculiar situaci\u00f3 de Gibraltar s\u2019escapava de la l\u00f2gica habitual a l\u2019hora d\u2019establir setges. I aix\u00f2 que es van utilitzar totes les estrat\u00e8gies a l\u2019abast, des del bombardeig indiscriminat contra la ciutat i el miler d\u2019habitants no evacuats (indispensables per a la defensa i el funcionament de la fortalesa) fins a innovacions b\u00e8l\u00b7liques com ara les bateries flotants de l\u2019enginyer franc\u00e8s Jean Le Michaud d\u2019Ar\u00e7on, principal carta (i esperan\u00e7a) jugada pels aliats. Aquesta estrat\u00e8gia naval, comandada pel brigadier de marina Buenaventura Moreno, que ja l\u2019havia aplicat amb \u00e8xit al setge anterior de Ma\u00f3, tenia dos suports fonamentals: l\u2019auxili de l\u2019esquadra combinada hispanofrancesa del tinent general Luis de C\u00f3rdova i la protecci\u00f3 de l\u2019atac de les bateries flotants de D\u2019Ar\u00e7on amb les llanxes canoneres d\u2019Antoni Barcel\u00f3 i Pont de la Terra. Les llanxes canoneres i bombarderes, inventades pel fam\u00f3s cap d\u2019esquadra mallorqu\u00ed, van participar activament en el setge naval del 1782, per\u00f2 no van poder fer res per evitar el solemne frac\u00e0s del gran atac, el 13 de setembre d’aquell mateix any. Hi va haver, evidentment, motius estrictament militars per explicar el setge fallit, per\u00f2 tamb\u00e9 se\u2019n troben alguns d\u2019altres ordres, especialment l\u2019hum\u00e0, segons Jos\u00e9 Luis Terr\u00f3n Ponce: l\u2019esfor\u00e7 i la moral dels assetjats, les miraculoses operacions d\u2019aprovisionament per mar angleses, la f\u00e8rria disciplina imposada pel governador Eliott i algunes accions de guerra arriscades com la famosa sortie<\/em> del 27 de novembre de 1781, en qu\u00e8 els brit\u00e0nics van destruir les l\u00ednies avan\u00e7ades del camp francoespanyol i van fer uns quants presoners. Entre aquests hi havia el bar\u00f3 de Helmstatt, subtinent de la Gu\u00e0rdia Valona, que es va morir al cap de poc de les ferides i va rebre un enterrament d\u2019honor i solemne, amb la participaci\u00f3 directa del vicari Messa.<\/p>\n\n\n\n El 12 de mar\u00e7 de 1783 es va aixecar el Gran Setge. Enrere quedaven centenars de milers de bales i projectils disparats i 333 morts a la guarnici\u00f3 brit\u00e0nica, 138 ferits greus i 536 defuncions per malaltia. No hi ha recompte de baixes entre la poblaci\u00f3 civil gibraltarenca, com tampoc del camp francoespanyol. Per\u00f2, en aquest \u00faltim cas, l\u2019historiador Ernle Bradford calculava que \u00fanicament el dia del gran assalt podien haver perdut la vida dos mil homes a la mar. Les proclamacions dels governadors per encoratjar els habitants del districte d\u2019Irish Town a enderrocar les restes de les seves cases donen una idea de l\u2019estat de devastaci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n Si el segle XVIII va ser el de l\u2019assetjament constant sobre Gibraltar, el Gran Setge va representar sens dubte el punt culminant (i el frac\u00e0s) d\u2019aquesta estrat\u00e8gia. Van ser gaireb\u00e9 quatre anys (de juny de 1779 a mar\u00e7 de 1783) de dur\u00edssim blocatge terrestre i mar\u00edtim, amb pluja constant de projectils, destrucci\u00f3 gaireb\u00e9 total de la ciutat i condicions de vida inhumanes per als soldats i, encara m\u00e9s, per al miler de civils que s\u2019hi van quedar. L\u2019experi\u00e8ncia traum\u00e0tica del setge en una poblaci\u00f3 fins aleshores d\u2019al\u00b7luvi\u00f3, d\u2019or\u00edgens molt diversos (genovesos i andalusos, jueus sefardites i brit\u00e0nics\u2026), segurament va ajudar a concebre un embri\u00f3 de comunitat amb mentalitat i consci\u00e8ncia pr\u00f2pies. El trauma com\u00fa d\u2019una poblaci\u00f3 que, cal no oblidar-ho, compartia majorit\u00e0riament l\u2019origen mediterrani i la religi\u00f3 cat\u00f2lica s\u00f3n elements a tenir en compte a l\u2019hora d\u2019establir els primers passos d\u2019una identitat gibraltarenya que es comen\u00e7ava a gestar al darrer tram del segle XVIII. I va ser justament en aquest context, en aquesta \u00e8poca, quan el component poblacional menorqu\u00ed, que havia estat temporal i discontinu fins aleshores, va comen\u00e7ar a tenir un paper destacat<\/a> dins el gresol de nacions que acabarien formant el p\u00f2sit de la identitat llanita<\/em>.<\/p>\n\n\n\n El Gran Setge, experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva de primera magnitud per explicar el germen de la consci\u00e8ncia local gibraltarenca, es pot rememorar per mitj\u00e0 de dietaris militars de l\u2019\u00e8poca provinents dels dos b\u00e0ndols, i tamb\u00e9 n\u2019hi ha algunes cr\u00f2niques d\u2019oficials contemporanis. En tots els casos, s\u2019hi detallen els fets b\u00e8l\u00b7lics i la situaci\u00f3 al camp de batalla, per\u00f2 no hi solen tenir espai les refer\u00e8ncies als centenars de civils que es van quedar a l\u2019interior de la ciutat de Gibraltar, com a auxiliars per cobrir les necessitats de la fortalesa. Nom\u00e9s n\u2019hi ha un diari civil, escrit justament pel capell\u00e0 santfeliper Francesc Messa. En les \u201cNotas de lo sucedido durante el sitio de esta plaza del a\u00f1o de 1779<\/a><\/em>\u201d, descobertes a les darreres p\u00e0gines d\u2019un llibre de defuncions d\u2019infants de l\u2019\u00e8poca pel bisbe gibraltarenc Charles Caruana, s\u2019hi relaten, apuntades esquem\u00e0ticament i amb catalanades l\u00e8xiques i fon\u00e8tiques pr\u00f2pies de bona part dels capellans felipets que van passar per la vicaria de Gibraltar al XVIII, les pen\u00faries que la poblaci\u00f3 va viure de 1779 a 1783. Concebut principalment com una cr\u00f2nica en primera persona de les vicissituds que va passar el capell\u00e0 i la seva esgl\u00e9sia, el diari de Francesc Messa tamb\u00e9 dona detalls dels principals esdeveniments dels llargs anys de setge (accions b\u00e8l\u00b7liques, arribada de combois de provisions, preu dels aliments, construcci\u00f3 de campaments\u2026). S\u2019hi pot llegir, per exemple, que una part de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada va esdevenir magatzem i l\u2019ordre del general Eliott de rebaixar la torre del campanar, perqu\u00e8 era un blanc massa f\u00e0cil per a les bateries que disparaven des de La L\u00ednea o des de la badia. I dona pistes sobre la poblaci\u00f3 civil, amb l\u2019esment directe d\u2019una dotzena de fam\u00edlies (la majoria, de cognom genov\u00e8s). Parla de la pres\u00e8ncia a la pla\u00e7a de sis-cents habitants cat\u00f2lics en ple bombardeig de 1781, entre els quals hi havia \u201calgunos marineros menorquines<\/em>\u201d que el van ajudar a muntar una tenda de campanya a la muntanya.<\/p>\n\n\n\n Com tots els civils, Messa tamb\u00e9 va viure l\u2019horror de la pluja de bombes contra la ciutat, que va emp\u00e8nyer els pocs habitants a refugiar-se a l\u2019extrem meridional del penyal, a Windmill Hill i Black Town. Cap a les coves i campaments es va endur algunes rel\u00edquies i tresors de la parr\u00f2quia, a punt de ser devorats pel foc, com la imatge de Nostra Senyora d\u2019Europa, coneguda popularment com la Virgen de los Genoveses<\/em> pel seu origen l\u00edgur. I fins i tot va deixar escrits els maldecaps que li va causar el seu cunyat, el fuster Josep Serra, turmentat per la guerra, per les pen\u00faries econ\u00f2miques i per la separaci\u00f3 de la seva muller, Anna Messa, que va seguir el consell del governador i l\u20191 de maig de 1781 va pujar en un comboi cap a Menorca amb les criatures. Qui tamb\u00e9 va partir de Gibraltar, al mateix comboi, va ser l\u2019assistent del vicari, Pietro Raymundo. Gr\u00e0cies a una sol\u00b7licitud de matrimoni d\u2019una germana seva a Ciutadella es pot saber que la fam\u00edlia Raymundo (mare i germans) es va refugiar a Ma\u00f3 aquell any.<\/p>\n\n\n\n La fi de les hostilitats i l\u2019aixecament del setge franco-espanyol va exposar Gibraltar a una \u00e8poca de canvis, especialment econ\u00f2mics i demogr\u00e0fics. D\u2019entrada, va suposar la tornada de molts dels evacuats arran del conflicte. L\u2019estiu de 1783 hi ha const\u00e0ncia de vaixells amb passatgers provinents d\u2019Anglaterra, la Lig\u00faria, Menorca i Portugal, a m\u00e9s de la ve\u00efna Andalusia. L\u2019arribada dels exiliats va coincidir amb la crida de les autoritats brit\u00e0niques de m\u00e0 d\u2019obra qualificada. Desenes de treballadors especialitzats, provinents de tota la Mediterr\u00e0nia, van anar cap a la fortalesa, on es van dedicar a executar les enormes tasques de reconstrucci\u00f3 que requeria la ciutat. Tant al grup de retornats com al de treballadors, no s\u2019hi troben a faltar menorquins. De fet, Howes no dubta a incloure el component illenc dins els grups nacionals que van aportar quotes m\u00e9s significatives a la poblaci\u00f3 postsetge, al costat de genovesos, jueus, portuguesos i andalusos.<\/p>\n\n\n\n Va haver de passar gaireb\u00e9 una d\u00e8cada per disposar de la primera llista oficial d\u2019habitants despr\u00e9s del setge. Si el 1777 s\u2019havien comptat 3.201 civils a Gibraltar (3.386 l\u2019any 1787), la majoria cat\u00f2lics, al cens de 1791 la xifra va davallar lleugerament, fins a 2.948. Entre els menorquins que constaven al cens de 1791 (i que representaven aproximadament el 10% de la poblaci\u00f3 cat\u00f2lica de la pla\u00e7a) hi havia Anna Messa, que amb cinquanta-dos anys ja havia tornat de l\u2019exili a causa del Gran Setge. Deixada una d\u00e8cada abans del fuster Josep Serra (sepultat amb enterrament major a Gibraltar pel seu cunyat Francesc Messa), vivia al penyal amb tres fills seus: na Margarida (de divuit anys), en Rafel (de disset) i en Pere (de tretze). Anna Messa va aguantar quatre anys m\u00e9s a Gibraltar, fins a l\u2019octubre de 1796, quan just despr\u00e9s del comen\u00e7ament de les guerres napole\u00f2niques a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica va seguir la crida a l\u2019evacuaci\u00f3 del governador O\u2019Hara i va demanar perm\u00eds per anar-se\u2019n sis mesos a Portugal amb els seus fills.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 hi apareixia, al cens, el reverend Francesc Messa, de seixanta-tres anys, que continuava exercint de vicari. La vida del capell\u00e0 havia canviat dr\u00e0sticament amb la guerra. Per comen\u00e7ar, just abans de la fi de les hostilitats, i per si no havia experimentat prou patiments durant el setge, les autoritats brit\u00e0niques el van sotmetre uns quants dies sota arrest domiciliari, amb un soldat fent gu\u00e0rdia a la porta i tot, per haver mantingut contacte amb presoners de guerra espanyols a la zona de Windmill Hill. Superat el darrer tr\u00e0ngol, Messa va posar fil a l\u2019agulla, en mat\u00e8ria eclesi\u00e0stica, per reactivar r\u00e0pidament la comunitat cat\u00f2lica i afrontar els nombrosos desafiaments que tenia al davant. Ja amb la Junta d\u2019Avis reconstitu\u00efda i renovada, el vicari menorqu\u00ed va entomar de cara el problema que plantejava el general Eliott respecte a limitar enormement els enterraments a Santa Maria la Coronada, el lloc principal de rep\u00f2s de les \u00e0nimes cat\u00f2liques a la ciutat fins aleshores. Amb quatre membres de la junta, Messa va obtenir perm\u00eds el 3 d\u2019agost de 1787 per rec\u00f3rrer durant quatre dies l\u2019istme a la recerca d\u2019un possible tros de terreny que fos apte com a cementiri, segons l\u2019historiador Richard Garcia<\/a>: \u201cOn the following day, Juan Carl\u00f3 – a member of the Junta of Elders – and a small workforce were allowed to go to the new cemetery to build railings round it. Two masons and two labourers did the job in under a fortnight. A carter took the materials to the site on his cart.<\/em>\u201d El primer enterrament cat\u00f2lic documentat a l\u2019actual North Front Cemetery va tenir lloc el dia 15 d\u2019aquell mateix mes.<\/p>\n\n\n\n Una altra q\u00fcesti\u00f3 que calia resoldre urgentment era la de l\u2019educaci\u00f3. La Junta d\u2019Avis i Messa, veient que els jueus de la pla\u00e7a feia temps que tenien una escola, van decidir d\u2019actuar i sol\u00b7licitar perm\u00eds al governador Boyd per obrir-ne una de cat\u00f2lica. Seguint l\u2019exemple de la que ja hi havia hagut a l’esgl\u00e9sia a la d\u00e8cada del 1720, el nou centre va obrir la porta l\u2019agost del 1791 amb Bernardo Mart\u00ednez de mestre: Richard Garcia detalla que era un desertor espanyol que havia fugit a Gibraltar al final del 1787.<\/p>\n\n\n\n Amb la reconstrucci\u00f3 espiritual de la comunitat cat\u00f2lica ja encarrilada, ara calia encarar tamb\u00e9 la reconstrucci\u00f3 material de l\u2019esgl\u00e9sia, convertida en un munt de runa a causa del llarg setge. La reconstrucci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia, de fet, quedava lluny de les prioritats de les autoritats brit\u00e0niques (no es va enllestir fins al 1810), per\u00f2 s\u00ed que hi va haver presses per recuperar els b\u00e9ns eclesi\u00e0stics que, com havia anotat en el seu diari personal, Messa mateix havia salvat de la m\u00e9s que probable destrucci\u00f3 amagant-los a la muntanya. Va ser la junta d\u2019avis qui els hi va reclamar i, arran de la negativa del capell\u00e0 menorqu\u00ed, el cas es va traslladar al governador, que el 1787 va obligar el \u201cvell i malalt\u201d Messa a quedar una altra vegada sota arrest domiciliari a la rectoria fins que no lliur\u00e9s \u201cels seus tresors\u201d. No hi devia ajudar gaire, aquesta situaci\u00f3, a la feble salut del capell\u00e0, que va rebre la visita en algun moment d\u2019un nebot seu que residia a la ve\u00efna San Roque, Francesc Messa Preto, el fill francisc\u00e0 del seu germ\u00e0 Josep. Des de l\u2019estiu de 1790, el seu assistent Pietro Raymundo va comen\u00e7ar a signar personalment molts papers eclesi\u00e0stics \u201cpor estar enfermo el muy reverendo padre fray Francisco Messa<\/em>\u201d. I el 3 de juny de 1792, el mateix assistent genov\u00e8s va deixar escrita la seva defunci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n \u201cDi sepultura eclesi\u00e1stica con solemn\u00edsimas honras al muy reverendo padre fray Francisco Messa, religioso agustino, doctor te\u00f3logo, cura de esta parroquia de Santa Mar\u00eda la Coronada y vicario de los cat\u00f3licos romanos de esta plaza y ciudad de Gibraltar.<\/em> [\u2026] Recibi\u00f3 los santos \u00f3leos, porque la enfermedad no dio m\u00e1s tiempo, que fue de aire perl\u00e1tico; y fue enterrado con toda pompa y solemnidad p\u00fablica. Los gastos funerales se pagaron de la iglesia. Gobern\u00f3 esta parroquia de Nuestra Se\u00f1ora la Coronada 19 a\u00f1os y 2 meses, y muri\u00f3 de edad de sesenta y cuatro a\u00f1os<\/em>.\u201d Pietro Raymundo, ara s\u00ed, obtenia la parr\u00f2quia de Santa Maria la Coronada. Era la primera vegada, des del lluny\u00e0 1720, que hi havia un capell\u00e0 nascut a Gibraltar al capdavant de l\u2019esgl\u00e9sia. I amb ell al c\u00e0rrec, quasi dues d\u00e8cades despr\u00e9s de la primera petici\u00f3, es va rebre resposta satisfact\u00f2ria de la C\u00faria romana respecte a la demanda que el governador brit\u00e0nic, en nom de Francesc Messa, havia fet al papa per independitzar-se de la di\u00f2cesi de Cadis. En efecte, va ser Raymundo qui va obtenir de Roma aquell mateix estiu de 1792, per decret de Pius VI i no de Cadis, el t\u00edtol de vicari general i protonotari apost\u00f2lic de la Santa Seu a Gibraltar. Ja no es van haver de demanar mai m\u00e9s facultats a Cadis per assistir els fidels. Comen\u00e7ava m\u00e9s d\u2019un segle de depend\u00e8ncia romana i de vicariat apost\u00f2lic, que no es va tancar formalment fins al 10 de novembre de 1916, quan el papa Pius X va decretar la creaci\u00f3 de la nova di\u00f2cesi de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Amb la mort de Francesc Messa el 3 de juny de 1792, despr\u00e9s de gaireb\u00e9 vint anys portant les regnes de la vicaria, es va posar fi a un per\u00edode de set d\u00e8cades en qu\u00e8 bona part dels capellans encarregats de dirigir l\u2019esgl\u00e9sia de Gibraltar van ser d\u2019origen menorqu\u00ed, seguint la directriu dictada per les autoritats d\u2019acceptar nom\u00e9s al capdavant de la parr\u00f2quia s\u00fabdits dels dominis de Sa Majestat brit\u00e0nica. Francesc Ignasi Ximenes (al penyal entre 1735 i 1743), Antoni Fontcuberta (1747-1749), Joan Febrer (1749-1750) i els germans Rafel Messa (1771-1773) i Francesc Messa (1773-1792), tots \u00edntimament lligats al Raval i amb vincles d\u2019amistat o familiars entre si, van ser la plasmaci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica entre bastidors de Londres i Gibraltar, durant el segle XVIII, per intentar impedir l\u2019entrada a la petita pla\u00e7a fortificada de religiosos espanyols designats directament pel bisbe de Cadis. Aquell 1792, en qu\u00e8 es va apagar Francesc Messa (acompanyat, probablement, per dos nebots seus, el \u201creligioso observante del orden de San Francisco de As\u00eds<\/em>\u201d Francesc Messa i el frare agust\u00ed del convent de la Mare de D\u00e9u del Socors Francesc Neto i Messa, aleshores assistents a Gibraltar), les coses havien canviat massa perqu\u00e8 es mantingu\u00e9s el vell recurs als capellans menorquins. D\u2019una banda, la parr\u00f2quia ja havia passat a dependre directament de Roma, i no de Cadis. I, d\u2019una altra banda, els menorquins ja feia deu anys que no eren s\u00fabdits brit\u00e0nics (de 1782 a 1798, Menorca va caure sota sobirania espanyola). Tot empenyia a extingir \u201cla tradici\u00f3\u201d establerta quan Francesc Ignasi Ximenes va trepitjar el penyal, el 1735.<\/p>\n\n\n\n Francesc Neto Messa<\/strong><\/p>\n\n\n\n Francesc Messa no va ser, exactament, l\u2019\u00faltim menorqu\u00ed amb h\u00e0bit que va exercir a la parr\u00f2quia de Gibraltar. Un nebot seu, Francesc Neto Messa, va fer acte de pres\u00e8ncia durant sis anys al penyal (del 1791 al 1797), com a assistent del vicari Pietro Raymundo. Fill del metge Joan Neto (al seu torn, fill del magistrat Josep Neto) i de Joana Messa (casats el 28 de maig de 1757 al Raval), per mitj\u00e0 dels llibres de bateigs de Sant Felip es pot saber que Francesc Neto Messa va tenir uns quants germans, molts dels quals batejats o apadrinats pels seus oncles Rafel i Francesc Messa: en Josep, el 1757; l\u2019Anna Maria, el 1761; en Joan, el 1763; l\u2019Anna, el 1765; en Joan, el 1767; en Maties, el 1775; en Rafel, el 1777… Gr\u00e0cies al testament en vida del seu pare es pot saber que la primavera del 1772 en Francesc ja havia fet passos cap a la vida religiosa: els manumissors de les seves \u00faltimes voluntats eren \u201cma car\u00edssima esposa la senyora Joana Messa, i mos fills Josep Neto i fra Francesc Neto, religi\u00f3s corista del pare sant Agust\u00ed\u201d. Li va deixar diners per a la seva professi\u00f3, que va arribar quatre anys despr\u00e9s, el 14 de desembre de 1776. Francesc Neto hi constava com a frare agust\u00ed del convent de Nostra Senyora del Socors de Ciutadella, on fins feia ben pocs anys hi havia hagut els seus dos oncles. A la d\u00e8cada del 1780, el seu nom apareix en l\u2019autoria d\u2019un parell d\u2019opuscles, i a mitjan 1791 ja es t\u00e9 const\u00e0ncia de la seva pres\u00e8ncia a Gibraltar: al segon i tercer llibres de casaments de Santa Maria la Coronada apareix \u201cel padre lector en filosof\u00eda y sagrada teolog\u00eda fray Francisco Neto, agustino<\/em>\u201d. \u00c9s, doncs, prou l\u00edcit suposar que Neto va ser al costat del seu oncle quan aquest \u00faltim es va morir (1792), i va passar a ser assistent de Pietro Raymundo, vicari general ja designat per Roma.<\/p>\n\n\n\n Sobre l\u2019arribada al penyal, Richard Garcia en dona m\u00e9s pistes: el governador Boyd, probablement aconsellat per la Junta d\u2019Avis, va ordenar al seu secretari, John Raleigh, d\u2019escriure a Francesc Neto a Menorca oferint-li la possibilitat de fer costat a Raymundo en els afers espirituals del penyal. La petici\u00f3 de Boyd \u00e9s curiosa perqu\u00e8 trencava la premissa establerta des de feia d\u00e8cades segons la qual els capellans cat\u00f2lics que exercien a Gibraltar havien de ser s\u00fabdits brit\u00e0nics. Cal recordar, en aquest sentit, que des del 1791 Menorca tornava a ser sota sobirania espanyola i, per tant, Neto no complia el requisit. Per\u00f2, en el seu cas, el vincle familiar amb el vicari anterior, Francesc Messa, va ser suficient per saltar-se aquella norma no escrita i permetre-li d\u2019oficiar missa en aquell boc\u00ed de l\u2019imperi brit\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n L\u2019estada de Francesc Neto al penyal es pot delimitar entre 1791 i 1797. Va ser prou temps perqu\u00e8 li passessin fets que li canviarien radicalment la vida. Al final del llibre de casaments del 1751-1795 de la catedral, per exemple, se\u2019n troba un de decisiu: el 5 de novembre de 1794 \u201cel reverendo padre fray Francisco Neto, lector actual confirmado en filosof\u00eda y sagrada teolog\u00eda, y cura de la parroquia cat\u00f3lica romana de la plaza de Gibraltar<\/em>\u201d, va casar el sergent local Miguel Biale, en nom del tinent del regiment d\u2019infanteria su\u00eds de Betschart Luis Kenel, resident a Ma\u00f3 i impedit de traslladar-se al penyal, amb Anna Neto i Messa, germana seva i domiciliada aleshores a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n Amb aquest curi\u00f3s document de casament per procuraci\u00f3 queda const\u00e0ncia, d\u2019entrada, que dos germans seus que hi feien de testimonis, en Joan i en Maties, com tamb\u00e9 la seva germana Anna, s\u2019estaven a Gibraltar. I tamb\u00e9 dona pistes cap on s\u2019encaminaran els passos del jove Francesc Neto. El lligam matrimonial entre la seva germana Anna i el tinent Luis Kenel, del regiment de mercenaris su\u00eds del coronel Tadeo Betschart, marcaria definitivament el seu futur lluny del penyal, a partir del 1797. Per\u00f2 abans, el lector jubilat encara va tenir tres anys per exercir d\u2019assistent de Pietro Raymundo i deixar algunes anotacions [in\u00e8dites fins ara, vegeu l\u2019ap\u00e8ndix 4] de notable import\u00e0ncia respecte al funcionament d\u2019aquella esgl\u00e9sia. Les m\u00e9s interessants s\u00f3n les Notas sobre la iglesia de Gibraltar<\/em>, en qu\u00e8 es consignen els costums que s\u2019hi seguien durant les principals celebracions anuals. Uns rituals que, en alguns aspectes, diferien dels que s\u2019observaven a l\u2019altra banda de la frontera. A la part final d\u2019aquest mateix document manuscrit hi ha unes altres notes tan in\u00e8dites i curioses com les anteriors. Francesc Neto hi comentava, amb tot detall, la cerim\u00f2nia de confirmaci\u00f3 que es va fer durant els primers vuit dies d\u2019agost del 1796. Cal recordar que des del 1717, amb l\u2019\u00faltima visita pastoral d\u2019un bisbe gadit\u00e0 a la parr\u00f2quia gibraltarenca, no s\u2019havien pogut administrar m\u00e9s confirmacions al penyal. Se\u2019n va encarregar el vicari Pietro Raymundo, gr\u00e0cies a un breu del Papa de Roma, datat el 7 de mar\u00e7 de 1796, que li concedia la facultat de confirmar a Gibraltar \u201ccon tal que el crisma sea bendecido y consagrado por un obispo cat\u00f3lico<\/em>\u201d, i tamb\u00e9 gr\u00e0cies al perm\u00eds indispensable del \u201cPapa\u201d de la pla\u00e7a: el governador Charles O\u2019Hara.<\/p>\n\n\n\n Pel to del text, es pot ensumar que la relaci\u00f3 entre Neto i el vicari general Raymundo no devia ser, a l\u2019\u00e8poca, especialment bona. Per Richard Garcia, es va descobrir massa tard el car\u00e0cter dominant i insubordinat de Neto. I, de fet, en un document custodiat a l\u2019Arxiu del Govern de Gibraltar es confirma el trencament absolut entre tots dos. Neto, sense previ av\u00eds, va deixar Gibraltar poc abans de la quaresma del 1797 i es va traslladar a Cadis. Al cap d\u2019uns quants mesos s\u2019ho va repensar i va sol\u00b7licitar el perm\u00eds a les autoritats i a l\u2019esgl\u00e9sia per tornar a la pla\u00e7a. La Junta d\u2019Avis en ple, cansada, va elevar un contundent memorial al governador on argumentava detalladament el seu rebuig a la sol\u00b7licitud de readmissi\u00f3 de Neto com a coadjutor. Els motius de la negativa anaven des de la seva conducta insolent amb el vicari, especialment en temes relatius a ingressos econ\u00f2mics, fins al seu comportament dins la comunitat cat\u00f2lica, esperonant la creaci\u00f3 de capelletes en inter\u00e8s privat seu, passant pel menyspreu i el m\u00ednim respecte que mostrava per la mateixa junta. La carta tamb\u00e9 considerava greu que Neto hagu\u00e9s deixat la parr\u00f2quia, sense consultar ni avisar ning\u00fa, just abans d\u2019un per\u00edode de molta feina com era la quaresma. La resposta del governador O\u2019Hara no es va fer esperar: \u201cIn consequence of the foregoing report, I shall not readmit fryar Neto into the office of curate of the Roman Catholic Church in this garrison, which is to remain vacant until my further orders.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n Amb les portes tancades de Gibraltar, el seg\u00fcent que se sap de Francesc Neto \u00e9s que, segurament per mitj\u00e0 del seu cunyat Luis Kenel, va passar a ser capell\u00e0 castrense del regiment su\u00eds de Betschart i el 15 de maig de 1802 va arribar a Madrid per prendre possessi\u00f3 de la capellania d\u2019aquest cos de mercenaris. Repassant les seves notes personals es pot saber que al cap d\u2019un any va comen\u00e7ar a rebre classes d\u2019alemany i el 1806, traslladat amb el regiment a la Ciutat de Mallorca, ja va fer-hi un serm\u00f3. De fet, en l\u2019etapa de capell\u00e0 del regiment i de l\u2019ex\u00e8rcit espanyol, que es va allargar com a m\u00ednim fins al 1829, la m\u00e0 del copista Neto es detecta en diccionaris i vocabularis de veus de mil\u00edcia, i en traduccions de textos i sermons com el Libro de ayudar \u00e1 bien morir en franc\u00e9s, alem\u00e1n, ytaliano, castellano \u00e9 yngl\u00e9s; M\u00e9todo que se ha de observar con un reo condenado a la muerte desde intimada la sentencia hasta que es muerto, y todo quanto ha de hacer el sacerdote con \u00e9l, punto por punto, y aunque esto es para los alemanes, puede servir para qualquiera otra naci\u00f3n traduci\u00e9ndola al idioma del reo…<\/em><\/p>\n\n\n\n Josep Messa Pons<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquesta repassada de la fam\u00edlia Messa i la seva relaci\u00f3 amb Gibraltar, no podem deixar de parlar de Josep Messa, germ\u00e0 de l\u2019Anna, en Rafel i en Francesc, pare de Francesc Messa Preto i oncle de Francesc Neto Messa. Com hem dit al principi, va heretar amb el seu germ\u00e0 Joan les vinyes paternes al voltant del Raval de Sant Felip, per\u00f2 sembla que no va ser la seva \u00fanica ocupaci\u00f3. Per mitj\u00e0 del fam\u00f3s diari maon\u00e8s<\/a> de Joan Roca Vinent podem saber que es va dedicar a pilotar vaixells mercants com a capit\u00e0, una altra activitat en voga durant les dominacions brit\u00e0niques a la boca del port de Ma\u00f3. En un segle ple de conflictes armats a la Mediterr\u00e0nia i canvis de sobirania a Menorca (tres de brit\u00e0niques, una de francesa i una altra d’espanyola), no \u00e9s gens estrany que com molts altres homes de mar aprofit\u00e9s l\u2019avinentesa per implicar-se en empreses cors\u00e0ries. L\u2019arxiver i historiador ciutadellenc Marc Pallicer, als seus llibres dedicats als corsaris menorquins del segle XVIII, situa Josep Messa Pons al capdavant com a m\u00ednim de dos vaixells: la Maria<\/em> i el Sant Llu\u00eds de Gon\u00e7aga<\/em>.<\/p>\n\n\n\n La Maria<\/em>, detalla Pallicer, era \u201cun petit xabec armat amb quatre peces de can\u00f3, dotze pedrers i tripulat per cinquanta-quatre homes\u201d i, segons el seu recompte, va ser el setz\u00e8 corsari que es va fer a la mar a l\u2019illa sota domini brit\u00e0nic, el 5 de desembre de 1778. En poc m\u00e9s d’un mes, ja tornava al port de Ma\u00f3 amb \u201cun bricbarca franc\u00e8s carregat de caf\u00e8, caf\u00e8 de moca, teles, safrans, sal moniac i cot\u00f3 filat blanc\u201d, un bot\u00ed que ja feia m\u00e9s que rendible l’expedici\u00f3 amb tan sols una sortida. Joan Messa encara va capitanejar una segona captura, \u201cuna tartana francesa carregada de barrella i arrels de tenyir\u201d. La Maria<\/em> continuaria navegant, amb alts i baixos, fins al 15 de juliol de 1781, quan fou capturada per dos corsaris enemics pilotats pels germans catalans Mart\u00ed i Constant\u00ed Badia. Messa ja no n\u2019era el capit\u00e0, perqu\u00e8 des de mitjan 1779, al capdavant d\u2019un corsari molt m\u00e9s potent, el Sant Llu\u00eds de Gon\u00e7aga<\/em>, armava una expedici\u00f3 amb deu peces de can\u00f3, setze pedrers i setanta-cinc homes. Va sortir de Ma\u00f3 el 29 de febrer de 1780 i fins al maig va capturar un petit xabec mallorqu\u00ed gaireb\u00e9 buit, un petit pinc espanyol carregat de garroves i un bastiment holand\u00e8s m\u00e9s carregat, per\u00f2 que ni tan sols fou jutjat pel vicealmirallat perqu\u00e8 els mateixos agents del corsari menorqu\u00ed el van alliberar. El Sant Llu\u00eds de Gon\u00e7aga<\/em> va tornar a salpar del port de Ma\u00f3 i no se\u2019n va saber res m\u00e9s fins al 5 de juny, quan va arribar la not\u00edcia que un grup de xabecs espanyols l\u2019havien capturat i n\u2019havia empresonat la tripulaci\u00f3. El mateix capit\u00e0 Messa, alliberat dos anys despr\u00e9s, va deixar explicat el captiveri: el 29 d\u2019abril de 1780, quan tornaven cap a Ma\u00f3 amb una presa, entre Mallorca i Menorca l\u2019esquadra de xabecs espanyols de Francisco de Vera va caure sobre seu. El 3 de maig, els tripulants del corsari menorqu\u00ed eren desembarcats a Salou per tornar a pujar a una altra embarcaci\u00f3 amb destinaci\u00f3 a Cartagena, des d\u2019on els van traslladar a l\u2019interior fins a Ronda. S\u2019hi van estar fins al final de la guerra de les Tretze Col\u00f2nies a Europa i alguns homes de Messa hi van perdre la vida a causa de complicacions de salut i malalties. Ell va aconseguir sobreviure al captiveri, per\u00f2 el 18 de desembre de 1782, <\/strong>cinc mesos despr\u00e9s d\u2019haver tornat a la seva llar al carrer Bonaire de Ma\u00f3, va deixar aquest m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Enrere quedaven unes quantes aventures per la Mediterr\u00e0nia, de les costes de Mallorca a les de Sardenya i de la Proven\u00e7a. I, amb tota seguretat, tamb\u00e9 devia trepitjar en algun moment una destinaci\u00f3 for\u00e7a habitual dels corsaris menorquins al segle XVIII: el penyal de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/college-lane.jpeg\")