{"id":1256,"date":"2023-11-27T07:49:05","date_gmt":"2023-11-27T06:49:05","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1256"},"modified":"2024-06-04T07:48:43","modified_gmt":"2024-06-04T05:48:43","slug":"pepe-el-catalan-el-perruquer-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2023\/11\/27\/pepe-el-catalan-el-perruquer-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"Pepe el Catal\u00e1n, el perruquer de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per explicar la identitat yanita<\/em> cal parlar d\u2019uns quants factors que han incidit en la formaci\u00f3 de la societat gibraltarenca actual. D\u2019entrada, \u00e9s innegable que l\u2019expulsi\u00f3 de bona part de la poblaci\u00f3 original, l\u2019estiu del 1704, durant la guerra de Successi\u00f3, \u00e9s un dels elements determinants. Des del mateix moment de l\u2019ocupaci\u00f3 anglo-neerlandesa en nom de Carles d\u2019\u00c0ustria, al penyal comen\u00e7a a arribar-hi gent provinent de m\u00faltiples racons de la Mediterr\u00e0nia: genovesos, jueus sefardites, menorquins, maltesos, d\u00e0lmates, marroquins\u2026, a m\u00e9s d\u2019andalusos de l\u2019altra banda de la frontera i de brit\u00e0nics, \u00e9s clar. L\u2019amalgama de tota aquesta barreja de comunitats distants i diverses en una \u00e0rea tan petita va ser possible, d\u2019una banda, per la supeditaci\u00f3 dels civils a unes normes d’ordre i lleis r\u00edgides imposades pels governadors militars brit\u00e0nics en un primer moment i per les autoritats colonials posteriorment; i, d\u2019una altra, per l\u2019experi\u00e8ncia compartida i traum\u00e0tica de les nombroses vicissituds que ha hagut de superar la pla\u00e7a al llarg dels \u00faltims tres segles. Parlem en aquest sentit de setges b\u00e8l\u00b7lics tan angoixants com el del 1779 al 1783 \u2013el Gran Setge<\/a>\u2013, com tamb\u00e9 del tancament de la frontera<\/a> decretat pel govern espanyol entre 1969 i 1986, a m\u00e9s de l\u2019evacuaci\u00f3 gaireb\u00e9 total de civils arran de la Segona Guerra Mundial. Tot d\u2019episodis vitals i existencials que van forjar, cadascun en un grau i un aspecte determinat, el car\u00e0cter i la idiosincr\u00e0sia dels yanitos<\/em> d\u2019ara.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta enumeraci\u00f3 de factors, un de clau<\/a> en la cohesi\u00f3 grupal i identit\u00e0ria dels gibraltarencs \u00e9s sens dubte l\u2019esmentada evacuaci\u00f3 de civils<\/a> durant l\u2019\u00faltim conflicte mundial arran d\u2019un previsible atac de Hitler i Franco (l\u2019operaci\u00f3 F\u00e8lix) a la base militar, que no es va arribar a produir mai. El 22 de maig de 1940 sortia el primer de molts vaixells de fam\u00edlies amb destinaci\u00f3 al Marroc, aleshores encara protectorat franc\u00e8s, per\u00f2 l\u2019ocupaci\u00f3 nazi de Fran\u00e7a poc despr\u00e9s va obligar el Regne Unit a recular i repatriar moment\u00e0niament els evacuats cap al penyal, abans de tornar-los a enviar cap a territoris te\u00f2ricament m\u00e9s allunyats del conflicte. Aix\u00ed, al final del 1940 hi havia cap a 2.000 gibraltarencs a les illes de Madeira i de Jamaica i 11.000 m\u00e9s a Londres. Paradoxes de la vida, molts d\u2019aquests \u00faltims foren traslladats al centre de la capital brit\u00e0nica, un indret precisament no gaire segur durant la guerra a causa de les r\u00e0tzies indiscriminades de l\u2019aviaci\u00f3 alemanya contra la ciutat. Aix\u00f2 va propiciar que un bon nombre fossin traslladats m\u00e9s endavant al nord d\u2019Irlanda. Per a algunes fam\u00edlies, l\u2019\u00e8xode no es va acabar definitivament fins al cap d\u2019una d\u00e8cada d\u2019haver sortit del penyal, enyorat per tots els despla\u00e7ats tal com deixa ben clara la lletra de l\u2019himne ofici\u00f3s de l\u2019evacuaci\u00f3, \u201cLl\u00e9vame donde nac\u00ed<\/a>\u201d (v\u00eddeo<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

Ll\u00e9vame donde nac\u00ed,<\/em>
que a tu lado quiero estar.<\/em>
No hay un sitio para m\u00ed,<\/em>
como mi buen Gibraltar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

S\u00f3lo donde vi la luz,<\/em>
tengo puesta mi ilusi\u00f3n.<\/em>
Ll\u00e9vame, quiero morir,<\/em>
junto a aqu\u00e9l, para mi gran Pe\u00f1\u00f3n.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La L\u00ednea y el Campamento,<\/em>
Algeciras y mucho m\u00e1s,<\/em>
los domina por su altura,<\/em>
el Pe\u00f1\u00f3n de Gibraltar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aunque Am\u00e9rica es muy grande,<\/em>
y tiene mucho que ver,<\/em>
yo quiero a mi pe\u00f1oncito,<\/em>
aqu\u00e9l que me dio a m\u00ed el ser.<\/em><\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00e8xode temporal de bona part de la poblaci\u00f3 civil de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial, no cal dir-ho, va establir els fonaments d\u2019alguns dels pilars que caracteritzen la identitat yanita<\/em> actual, amb efectes socioling\u00fc\u00edstics<\/a> (com la britanitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, educativa i cultural), pol\u00edtics (amb el sorgiment d\u2019un moviment pels drets de la poblaci\u00f3 civil local) i de cohesi\u00f3 grupal (arran d\u2019alguns episodis de xoc cultural i d\u2019exclusi\u00f3 social viscuts lluny de casa).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Monument a l’evacuaci\u00f3 dels civils de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial, de l’artista Jill Cowie Sanders, inaugurat el 30 de novembre de 2000.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Un catal\u00e0 al penyal<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta etapa fonamental de la hist\u00f2ria de Gibraltar \u2013el despla\u00e7ament temporal for\u00e7\u00f3s per motius b\u00e8l\u00b7lics\u2013, la va viure en primera persona com a m\u00ednim un catal\u00e0 de naixement. Parlem de Josep Antoni Brugada Klever<\/strong>, nascut el 2 d\u2019octubre de 1901, a les cinc de la matinada, al carrer de l\u2019Est, 1, 1r, de Barcelona, en ple barri del Raval. A la documentaci\u00f3 del registre civil barcelon\u00ed, no hi consten ni el pare ni els avis paterns: nom\u00e9s hi apareix la mare, la Ramona, de dinou anys, filla dels tamb\u00e9 barcelonins Francesc Brugada i Rita Claver. A manca de pare, doncs, en Josep va heretar els dos cognoms materns, Brugada i Claver, per\u00f2 va quedar inscrit amb una lleugera variaci\u00f3 voc\u00e0lica en el segon, Clever, probablement per confusi\u00f3 o descura del funcionari de torn.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat uns or\u00edgens probablement humils, en Josep sembla que es va saber espavilar prou b\u00e9 si tenim en compte que el novembre de 1926, amb tan sols vint-i-cinc anys acabats de fer, ja regentava<\/a> una barberia i perruqueria al centre de Sitges (Garraf). En concret, es va quedar el negoci per defunci\u00f3 de Bonaventura Mestre, membre d\u2019una influent fam\u00edlia<\/a> sitgetana, al carrer de les Parellades, 5, on el jove perruquer oferia \u201ctoda clase de servicios, como en parisi\u00e9n, corte de barba y blocas, masaje el\u00e9ctrico y facial<\/em>\u201d, a m\u00e9s d\u2019un sal\u00f3 especial per a senyoretes amb \u201ccorte a la gar\u00e7one, romana, mi\u00f1\u00f3n, ondulaci\u00f3n Marcel, arreglo de cejas, extracci\u00f3n de canas con aparato masajista, etc.<\/em>\u201d I, tot plegat, com s\u2019acabaven sempre els seus anuncis<\/a> a la premsa local com La Punta<\/em>, \u201ca preus m\u00f2dics\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
En aquesta gelateria del carrer de les Parellades, 5, de Sitges, hi havia la barberia i perruqueria de Josep Brugada fa un segle.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La not\u00edcia seg\u00fcent que en tenim \u00e9s de set anys despr\u00e9s, quan Josep Brugada ja no va protagonitzar \u00fanicament un trasp\u00e0s de negoci, sin\u00f3 tamb\u00e9 de pa\u00eds: el 1933, en plena Rep\u00fablica, es va traslladar a viure al Camp de Gibraltar. No en sabem els detalls ni les motivacions \u2013qui sap si simplement cercava un futur millor al territori brit\u00e0nic o b\u00e9 si hi anava per raons pol\u00edtiques desconegudes o aconsellat per alg\u00fa\u2013, per\u00f2 sigui com sigui a trenta-dos anys s’hi va plantar i, de fet, s\u2019hi va quedar per sempre m\u00e9s. Hi va tenir molt a veure, en aquesta decisi\u00f3 dr\u00e0stica, el fet d\u2019haver-hi conegut una noia, la gibraltarenca Mercedes Menez, amb qui es va casar el 1936: el 9 de mar\u00e7 es va formalitzar l\u2019enlla\u00e7 civil al registre i el 14 de juny es va celebrar el matrimoni cat\u00f2lic a la catedral de Santa Maria la Coronada. Just al davant, per cert, d\u2019on va obrir el primer sal\u00f3 de perruqueria i est\u00e8tica amb cara i ulls de Gibraltar, conegut popularment amb el seu malnom d’aleshores en\u00e7\u00e0 al penyal: Pepe el Catal\u00e1n<\/strong>. Situat a l\u2019entrada de Bomb House Lane, amb finestrals mirant a Main Street, el local no va poder registrar-lo inicialment al seu nom, sin\u00f3 al de la seva sogra, Francisca Menez, perqu\u00e8 aleshores els residents no brit\u00e0nics no tenien perm\u00eds per obrir establiments en s\u00f2l gibraltarenc.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
A l’esquerra, retrat de Josep Brugada i Klever, i a la dreta la seva perruqueria al cor de Gibraltar. Fotografies aparegudes al reportatge d’Alice Mascarenhas al Gibraltar Chronicle<\/em> de maig de 2020.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

L\u2019obertura del sal\u00f3 es va produir en un moment molt propici al penyal, just abans de la Segona Guerra Mundial, perqu\u00e8 amb l\u2019esclat del conflicte b\u00e8l\u00b7lic el 1939 el negoci ja estava rodat i va poder absorbir el desembarcament creixent de tropes de pas o establertes a la base militar (i a l\u2019espectacular xarxa de t\u00fanels foradats a la roca), sempre necessitades del servei de barberia i perruqueria. Tamb\u00e9 va beneficiar-se for\u00e7a amb el prove\u00efment de tota mena de material i productes als barbers enrolats en vaixells de guerra i mercants que atracaven a Gibraltar durant aquell per\u00edode, a m\u00e9s de les companyies de teatre amateur integrades a les tropes que necessitaven atrezzo<\/em> per a les seves funcions (perruques, mostatxos\u2026). Aquesta vinculaci\u00f3 directa amb soldats i oficials brit\u00e0nics i aliats va afavorir que les autoritats militars locals el veiessin amb bons ulls, malgrat algun episodi concret de dubtes.<\/p>\n\n\n\n

Pepe el Catal\u00e1n, amb coneixement de catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s, franc\u00e8s i itali\u00e0, sempre va tenir un gran inter\u00e8s per la pol\u00edtica i era un oient fervent del BBC World Service i un gran lector de premsa i no es va estar mai d\u2019expressar el seu punt de vista p\u00fablicament. En ple per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic, precisament, es va produir un fet una mica nebul\u00f3s en la seva biografia. Un document confidencial dels serveis secrets brit\u00e0nics del 1941 l’implicava en activitats clandestines i d\u2019espionatge. Per\u00f2 tot plegat sembla que es va produir per una curiosa confusi\u00f3 d\u2019identitat amb Josep Brugada Wood, nascut dos anys abans a Barcelona mateix (18 de juliol de 1899) del matrimoni entre el representant del Barclays Bank a la capital catalana i una anglesa. Es t\u00e9 const\u00e0ncia que Brugada Wood, en efecte, va ingressar el desembre del 1936 al Servei d’Informaci\u00f3 del Nord-est d’Espanya (SIFNE), la xarxa d\u2019espies<\/a> de Franco en territori republic\u00e0. I m\u00e9s endavant, amb l\u2019\u00e0lies Peppermint, va treballar d\u2019agent doble entre l\u2019ambaixada espanyola a Londres i la brit\u00e0nica a Madrid, amb vincles amb el diari Abc<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Ciutats agermanades amb Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Evacuaci\u00f3 a Anglaterra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant la Segona Guerra Mundial, la dona i el primer fill de Pepe el Catal\u00e1n, en Joseph (nascut el 1939), van ser evacuats com la majoria de la poblaci\u00f3 civil. En el seu cas van salpar cap a Londres el 19 de juliol de 1940, amb 1.699 persones m\u00e9s, a bord del vaixell Athlone Castle<\/a><\/em>. Van desembarcar a Southampton i foren traslladats al Grafton Hotel<\/a> de Tottenham Court Road, de Londres. Josep Brugada, d\u2019entrada, va restar al penyal al costat de dos milers de civils m\u00e9s indispensables per al funcionament del petit territori, per\u00f2 el 1942 es va unir a la fam\u00edlia a Londres i va aconseguir un allotjament propi a Tottenham Court Road mateix, entre Grafton i Oxford Street. All\u00e0 va n\u00e9ixer l\u2019Albert (1942), el seu segon fill amb Mercedes Menez. Tamb\u00e9 va aconseguir feina a Topper, un sal\u00f3 estil\u00edstic de dones situat al c\u00e8ntric edifici de Western House<\/a> (Oxford Street, 237-239).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El vaixell Athlone Castle<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Amb la repatriaci\u00f3 a Gibraltar despr\u00e9s de la guerra, la fam\u00edlia va recuperar casa seva, a Castle Road, 38, i Pepe el Catal\u00e1n va poder reobrir el Ladies Hairdressing Salon<\/em> de Bomb House Lane, 2. En aquesta segona etapa laboral al penyal, va establir una relaci\u00f3 s\u00f2lida amb l\u2019empresa de productes de perruqueria Henry Colomer, fundada el 1943 pel tamb\u00e9 perruquer catal\u00e0 Josep Colomer i Ametller<\/a> (Vidreres, 1905 – Barcelona, 1998), a trav\u00e9s principalment de la sucursal sevillana. \u00c9s ben possible, per edat i traject\u00f2ria, que tots dos s\u2019haguessin conegut durant els anys de joventut i formaci\u00f3 a Catalunya, el mateix per\u00edode en qu\u00e8 probablement Josep Brugada va modificar lleugerament el seu segon cognom \u2013de Clever a Klever\u2013 per aportar-hi un aire m\u00e9s ex\u00f2tic o internacional.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De Pepe el Catal\u00e1n a Joe el Catal\u00e1n Jr.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Josep Brugada va regentar la c\u00e8ntrica i ic\u00f2nica perruqueria de dones just al davant de la catedral de Gibraltar fins que es va morir, el 23 d\u2019octubre de 1961. L\u2019Albert, el fill petit, va ser l\u2019encarregat de continuar el negoci, at\u00e8s que s\u2019havia format en perruqueria, fins i tot a l\u2019escola que Henry Colomer tenia a Barcelona a mitjan d\u00e8cada de 1960. En Joseph, l\u2019altre fill de Pepe el Catal\u00e1n, va viure i treballar<\/a> molts anys a Anglaterra abans de tornar al seu estimat Gibraltar natal. Des d\u2019aleshores, \u00e9s un dels molts ciutadans que exerceix<\/a> ben orgull\u00f3s la seva identitat gibraltarenca i la nacionalitat brit\u00e0nica, a les quals va dedicar fins i tot un disc, Stand Firm<\/em>, amb can\u00e7ons seves de to patri\u00f2tic i interpretades per la banda del Royal Gibraltar Regiment<\/a>. I, emulant l\u2019escultor barcelon\u00ed Josep Piquet i Catul\u00ed, autor fa un segle just del Gibraltar War Memorial<\/a> de Line Wall Road, Joe el Catal\u00e1n Jr. va impulsar fa pocs anys un monument<\/a> als gibraltarencs caiguts per la Gran Bretanya. La idea li va venir, explica<\/a>, passejant el 2014 pel National Memorial Arboretum<\/a>, un espai a Alrewas (Anglaterra) ple de monuments als caiguts de Malta, Xipre, Alg\u00e8ria, les illes Malvines i uns quants territoris i nacions m\u00e9s de la Commonwealth. Com que no hi va trobar cap rastre del penyal, de tornada a casa no li va costar gens de conv\u00e8ncer el primer ministre Fabian Picardo de la necessitat d\u2019erigir a l\u2019Arboretum un memorial yanito<\/em><\/a>, que finalment es va inaugurar el 13 d\u2019octubre de 2015 amb tots els honors civils, militars i eclesi\u00e0stics.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Inauguraci\u00f3, el 2015, del memorial als gibraltarencs caiguts en les dues grans guerres del segle XX.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Monument en homenatge als gibraltarencs caiguts a les dues guerres mundials del segle XX al National Memorial Arboretum d’Anglaterra.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El monument \u00e9s un bloc de pedra de tres tones, extret de la zona de Catalan Bay i aerotransportat fins a Anglaterra, en el qual dos artistes brit\u00e0nics van esculpir un penyal a escala seguint un model del dissenyador yanito<\/em> Anselmo Torres. A la part frontal del pedestal hi ha l\u2019escut d\u2019armes del govern de Gibraltar; al darrere, el nom dels gibraltarencs que van servir la p\u00e0tria i van caure en les dues guerres mundials; a una banda s\u2019explica “la hist\u00f2ria del vell penyal” i, a una altra, “el paper clau de Gibraltar en la Segona Guerra Mundial”.<\/p>\n\n\n\n

En Joe tampoc no s’est\u00e0 de seguir amb atenci\u00f3 l’actualitat pol\u00edtica de Catalunya i l’evoluci\u00f3 esportiva del Bar\u00e7a, el seu club de futbol, i s’ha convertit des de fa anys en un gran ambaixador de Catalunya i amfitri\u00f3<\/a> de catalans al penyal.<\/p>\n\n\n\n

Una bona part de la informaci\u00f3 d’aquesta entrada prov\u00e9 del reportatge entrevista<\/a> que la periodista Alice Mascarenhas va fer a Joe Brugada sobre la vida de Pepe el Catal\u00e1n i que es va publicar al diari Gibraltar Chronicle<\/em> el maig de 2020.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 27 de novembre de 2023<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El barcelon\u00ed Josep Brugada va ser un dels 16.000 civils del penyal evacuats durant la Segona Guerra Mundial<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1259,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[46,45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1256"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1487,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256\/revisions\/1487"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}