{"id":1286,"date":"2024-01-18T13:05:38","date_gmt":"2024-01-18T12:05:38","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1286"},"modified":"2024-03-17T14:45:51","modified_gmt":"2024-03-17T13:45:51","slug":"el-tesorillo-de-joan-march-a-tocar-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/01\/18\/el-tesorillo-de-joan-march-a-tocar-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"El \u2018tesorillo\u2019 de Joan March a tocar de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Des del comen\u00e7ament del conflicte ja tricentenari entre Espanya i la Gran Bretanya per Gibraltar, el contraban ha ocupat, amb m\u00e9s o menys ra\u00f3 i amb m\u00e9s o menys intensitat, un lloc important en la disputa diplom\u00e0tica. Sense anar m\u00e9s lluny, al mateix article X<\/a> del tractat d\u2019Utrecht (1713) pel qual la monarquia hisp\u00e0nica cedia \u201cper sempre\u201d el penyal a la reina d\u2019Anglaterra, ja hi ha un esment espec\u00edfic a \u201cla introducci\u00f3 fraudulenta de mercaderies per la via de terra\u201d. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, el contraban, la pirateria, l\u2019estraperlo i la lluita per controlar el tr\u00e0fic de productes a les duanes ha estat incessant i motiu, sovint, de queixa en la ret\u00f2rica espanyola. Per tot plegat, no resulta gens estrany que un dels grans contrabandistes del segle XX es fix\u00e9s en la comarca del Camp de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

Parlem, \u00e9s clar, del pol\u00edtic i financer mallorqu\u00ed Joan March i Ordinas (Santa Margalida, 4 d’octubre de 1880 – Madrid, 10 de mar\u00e7 de 1962), conegut com el banquer de Franco i batejat per alguns com l\u2019\u00faltim pirata de la Mediterr\u00e0nia<\/a>. A Joan March li va tocar viure l’\u00e8poca m\u00e9s convulsa i dif\u00edcil del segle XX: la Primera Guerra Mundial, la guerra de l\u2019\u00c0frica, la del 1936-1939, la Segona Guerra Mundial\u2026 Per\u00f2, de totes aquestes desgr\u00e0cies, ell va tenir la gr\u00e0cia de treure\u2019n el m\u00e0xim profit i multiplicar exponencialment amb cada conflicte la seva fortuna i patrimoni personals: el 1916 va crear la companyia naviliera Trasmediterr\u00e1nea, que controlava les comunicacions entre les Balears, el Marroc i el llevant peninsular; el 1923 va ser elegit diputat a les Corts per Mallorca, adscrit a l’esquerra liberal de Santiago Alba; propietari d\u2019El D\u00eda de Mallorca<\/em>, entre 1924 i 1926 va comprar tamb\u00e9 els diaris madrilenys Informaciones<\/em> i La Libertad<\/em>; el 1925 va organitzar Petr\u00f3leos de Porto Pi, integrats dos anys despr\u00e9s a Campsa; el 1926 va fundar la Banca March<\/a> per finan\u00e7ar les seves empreses comercials; el 1927 va estendre el monopoli del tabac a Ceuta i Melilla; el 1933 va passar a controlar els diaris madrilenys Luz<\/em>, El Sol<\/em> i La Voz<\/em>; i el 1955 va constituir la Fundaci\u00f3 March<\/a> amb un important m\u00fascul financer.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Joan March i Ordinas (Santa Margalida, 4 d\u2019octubre de 1880 \u2013 Madrid, 10 de mar\u00e7 de 1962).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Al costat de les operacions comercials m\u00e9s tradicionals, una altra de les activitats habituals de March fou la compra de grans propietats a gent de la noblesa ofegada econ\u00f2micament, amb la intenci\u00f3 de dividir-les en petites parcel\u00b7les que revenia a pagesos. Es calcula que va actuar aix\u00ed amb m\u00e9s de quaranta mil finques no sols a Mallorca, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la Manxa i fins i tot a l\u2019extrem meridional de la Pen\u00ednsula. \u00c9s en aquest context que cal situar la compra el 1928 als Larios, una fam\u00edlia de Logronyo instal\u00b7lada al sud d\u2019Andalusia al comen\u00e7ament del segle XIX, d\u2019una immensa propietat que, amb el nom del Tesorillo, s\u2019estenia per la vall que formen el riu Guadiaro i els seus afluents Genal i Hozgarganta. L\u2019enorme latifundi ocupava terres de sis termes municipals (Jimena, San Roque i Los Barrios, pertanyents a la prov\u00edncia de Cadis, i Gauc\u00edn, Casares i Manilva, a la de M\u00e0laga) i, d’un cap a l\u2019altre, feia m\u00e9s de cinquanta quil\u00f2metres.<\/p>\n\n\n\n

Les 329 propietats (17.065 hect\u00e0rees en total) que la fam\u00edlia Larios havia anat acumulant entre els anys 1869 i 1887 eren gestionades per la Sociedad Industrial y Agr\u00edcola de Guadiaro (SIAG), que March va comprar \u00edntegrament la tardor del 1928 amb la intenci\u00f3 primera de reparcel\u00b7lar la finca i vendre\u2019n bocins de terra a pagesos locals. Adquirida la SIAG, el financer va actuar de la mateixa manera que a les finques de Mallorca: va posar-hi al capdavant illencs del seu entorn m\u00e9s proper i de la seva m\u00e0xima confian\u00e7a. Raimundo Burguera Verdera, de sa Barrala, n\u2019era el representant i l\u2019administrador; Antoni Burguera Verdera \u2013cos\u00ed de l’anterior\u2013 i el seu cunyat, Miquel Veny Bennasar, n\u2019eren els administradors de camp o capatassos\u2026 Quasi tots aquests mallorquins trasplantats al sud de la Pen\u00ednsula eren de la zona de Campos i de ses Salines i la majoria ja havien fet feina abans en alguna de les propietats de March.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El penyal de Gibraltar, vist des de la llunyania.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia un segon inter\u00e8s pel latifundi, inconfessable. La proximitat de Gibraltar \u2013el perfil del penyal \u00e9s omnipresent a la llunyania\u2013 i de les costes del nord de l\u2019\u00c0frica, on ja tenia interessos comercials preferents i hi feia molts dels seus negocis m\u00e9s lucratius, van ser motius clau per adquirir el Tesorillo, tal com tamb\u00e9 havia comprat anteriorment, pel seu \u201cvalor estrat\u00e8gic\u201d, algunes de les finques m\u00e9s emblem\u00e0tiques a Mallorca, com sa Vall (ses Salines) i Ternelles (Pollen\u00e7a). Els quinze quil\u00f2metres de costa verge i platges despoblades que posse\u00efa al nord del penyal eren un lloc ideal per a la seva especialitat: el contraban de tabac, armes, queviures, petroli, municions, medecines\u2026<\/p>\n\n\n\n

Quatre anys despr\u00e9s de l\u2019adquisici\u00f3 de la SIAG, de fet, el nou govern republic\u00e0 va posar el focus en els negocis fraudulents de March i va decidir empresonar-lo. Del juny de 1932 al 3 de novembre de 1933 va estar entre reixes, disset mesos de reclusi\u00f3 que ell mateix va decidir posar-hi fi amb una fugida digna del seu perfil: va subornar el cap de torn de nit i alguns gu\u00e0rdies de la pres\u00f3 d\u2019Alcal\u00e1 de Henares i, amagat a la part del darrere d’un cotxe, va sortir-ne tranquil\u00b7lament i se\u2019n va anar cap al Tesorillo, on l\u2019esperaven Antoni Burguera i els seus homes. El cos\u00ed de Burguera, en Raimundo de sa Barrala, es va encarregar tot seguit d\u2019introduir-lo d\u2019amagat a Gibraltar. Cal dir que mesos abans de la sonada fuga, en Raimundo havia anat cada dia al penyal amb el seu cotxe \u2013amb matr\u00edcula de Palma, PM-4129\u2013, amb la finalitat que els gu\u00e0rdies fronterers s’acostumessin a veure’l passar la frontera. Aix\u00ed el dia assenyalat, amb March tapat amb una manta al darrere, els gu\u00e0rdies no van prestar-li gens d’atenci\u00f3 ni el van fer aturar. Tot l\u2019engranatge va funcionar a la perfecci\u00f3 i March es va poder escapar de la just\u00edcia espanyola i refugiar-se en un territori brit\u00e0nic que ja coneixia prou b\u00e9: a m\u00e9s de tenir un 50% de la SIAG radicada a Gibraltar, els seus vaixells dedicats al contraban eren registrats a la col\u00f2nia, on duia a terme molts dels seus negocis il\u00b7l\u00edcits.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
The Rock Hotel de Gibraltar, on es va allotjar Joan March quan va fugir de la pres\u00f3 d’Alcal\u00e1 de Henares.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

En un primer moment es va fer c\u00f3rrer que March havia fugit a Portugal i que s\u2019allotjava en un hotel d\u2019Estoril, per\u00f2 en realitat havia travessat sense problemes la frontera del penyal i es va estar uns quants dies a The Rock Hotel<\/a>, abans d\u2019embarcar-se cap a Marsella a bord del transatl\u00e0ntic angl\u00e8s Scrachard<\/em> i ordir, ja des de Par\u00eds, un pla per tornar ben r\u00e0pidament a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica sense temor de ser arrestat. Disset dies despr\u00e9s de la fugida de la pres\u00f3 madrilenya, en efecte, es va presentar des de l\u2019exili a les eleccions espanyoles, guanyades per la CEDA de Gil Robles, i com que va tornar a obtenir acta de diputat se li van retirar tots els c\u00e0rrecs. No seria fins al 1936, amb la vict\u00f2ria del Front Popular a les eleccions seg\u00fcents, que no va tornar a exiliar-se moment\u00e0niament, aquesta vegada a Biarritz, des d\u2019on va subvencionar generosament amb m\u00e9s de 600 milions de pessetes el cop d\u2019estat de Francisco Franco. Convertit en el banquer dels militars al\u00e7ats en armes contra el govern leg\u00edtim, va oferir al caudillo<\/em> l\u2019avi\u00f3 que el va transportar des de les Can\u00e0ries fins al Marroc \u2013el Dragon Rapide<\/em>\u2013, li va proporcionar petroli, li va gestionar i finan\u00e7ar la compra d\u2019armament i li va concedir cr\u00e8dits a dojo. No perdonava als dirigents republicans la persecuci\u00f3 a qu\u00e8 havia estat sotm\u00e8s ni tampoc la llei de reforma agr\u00e0ria marxista<\/em> que disparava directament contra la l\u00ednia de flotaci\u00f3 de la pol\u00edtica de parcel\u00b7lacions marchista<\/em> que aplicava als seus grans latifundis.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que les terres de la SIAG no van estar gaire temps en mans dels milicians lleials a la Rep\u00fablica, s\u00ed que quan les tropes franquistes van tornar-les als administradors mallorquins de March moltes instal\u00b7lacions havien estat saquejades, els magatzems buidats i molts ramats havien estat robats o morts. Fins i tot el mitger de la finca de La Herradura, Miquel Perell\u00f3, havia estat assassinat per incontrolats. El final de la guerra i la vict\u00f2ria feixista, amb tot, no van dur la tranquil\u00b7litat al Camp de Gibraltar, at\u00e8s que fins al 1950 hi van actuar grups de guerrillers antifranquistes que atacaven la gent m\u00e9s pudent i els latifundistes. Una d\u2019aquestes partides de maquis, la de Casares, va assassinar<\/a> el 18 de maig de 1943 els majorals Antoni Burguera i el seu cunyat Miquel Veny. Al lloc on foren abatuts, al terme actual de San Mart\u00edn del Tesorillo, es va aixecar un mon\u00f2lit de pedra<\/a> per mantenir-ne el record.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
R\u00e8tol del municipi de San Mart\u00edn del Tesorillo.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Les turbul\u00e8ncies pol\u00edtiques desencadenades amb la Rep\u00fablica i sobretot la guerra havien alentit molt el pla de venda de parcel\u00b7les al Tesorillo, moltes de les quals foren explotades moment\u00e0niament per noves fam\u00edlies arribades de Mallorca \u2013Miquel Perell\u00f3 i Maria Bonet eren mitgers d\u2019algunes finques de la societat, els Ginard tamb\u00e9 eren administradors d’una part del latifundi\u2026\u2013 per fer-les m\u00e9s productives i rendibles. Per\u00f2 aquell doble assassinat va accelerar les coses perqu\u00e8 Raimundo Burguera de sa Barrala, com a administrador principal de la SIAG, i Raimundo Burguera de sa Vall \u2013germ\u00e0 de l\u2019Antoni\u2013, van quedar com a encarregats de continuar la tasca de parcel\u00b7laci\u00f3 del latifundi i van pressionar molt March perqu\u00e8 es desf\u00e9s de totes les terres com m\u00e9s aviat millor. Del 1944 al 1950, arran del desinter\u00e8s de la poblaci\u00f3 local, es va optar per oferir avantatges a compradors de llocs m\u00e9s allunyats d’Andalusia i fins i tot del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que van passar a ser-ne els nous propietaris i van contribuir a modernitzar i desenvolupar les terres f\u00e8rtils de la vall del Guadiaro per convertir San Mart\u00edn del Tesorillo i San Pablo de Buceite en dos pobles encara ara ben pr\u00f2spers. El pla ideat per March amb la SIAG s\u2019havia allargat m\u00e9s del compte, del 1928 al 1950, per\u00f2 com sempre va saber treure\u2019n r\u00e8dit igualment: la situaci\u00f3 estrat\u00e8gica de l\u2019indret, al costat de Gibraltar i davant les costes africanes, li va reportar segurament molts m\u00e9s guanys durant aquells anys que no pas la venda espec\u00edfica de les parcel\u00b7les comprades als Larios.<\/p>\n\n\n\n

Un cop enllestida l\u2019empresa del Tesorillo a mitjan segle XX, en Raimundo de sa Barrala va continuar treballant per a March fins a arribar a ser-ne el secretari particular i home de confian\u00e7a absoluta. Potser per aix\u00f2 a la mort de l\u2019amo, el 25 de febrer de 1962, les desavinences amb els fills i la nora del set\u00e8 home m\u00e9s ric del m\u00f3n segons el New Yorker<\/em> van aflorar r\u00e0pidament i es van obrir judicis econ\u00f2mics amb els quals es va embutxacar bones picossades. Raimundo Burguera Verdera, definit per alguns com l’alter ego<\/em> de March, es va morir a Madrid el 1977. Un carrer de San Luis de Sabinillas, al costat de San Mart\u00edn del Tesorillo, encara porta<\/a> el seu nom. I el seu cos\u00ed hom\u00f2nim, Raimundo de sa Vall, va quedar-se una de les finques, a la zona de Guadalquit\u00f3n, que ja abans de la seva mort, el 1993, va veure grans canvis amb la construcci\u00f3, a la finca Paniagua del costat, d’una de les urbanitzacions m\u00e9s luxoses del Mediterrani, Sotogrande<\/a>, amb camps de golf, de polo i ports esportius sobre les antigues terres de jornalers i maquis. La finca inclou la zona m\u00e9s ben conservada d\u2019aquest sector meridional de la Costa del Sol, amb espais naturals i quil\u00f2metres de platges verges protegides per la legislaci\u00f3. Els seus fills en s\u00f3n els hereus.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Portada del llibre dedicat als mallorquins que van poblar el Tesorillo del 1930 al 1950.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Aquest apunt es basa \u00edntegrament en el llibre El Tesorillo. Mallorquins rere les passes de March<\/em>, escrit pels mestres Honorat Bau\u00e7\u00e0 Roig i Margalida Juan Taberner i publicat per Roig Editors<\/a> el 2012. Tal com descriu l\u2019historiador Pere Ferrer al pr\u00f2leg, \u201cel llibre \u00e9s un estudi minuci\u00f3s i molt ben documentat sobre uns quants mallorquins que emigraren cap al Tesorillo\u201d: \u201cEn primer lloc, ho feren els que a Mallorca ja treballaven per a March a la seva finca de sa Vall. En canvi, el cas de Raimundo Burguera de sa Barrala fou diferent, ja que March el va anar a cercar perqu\u00e8 es convert\u00eds en l’administrador de la societat, donat el seu esperit emprenedor, la seva formaci\u00f3 i la seva vivor. Tots ells foren qui assumirien la responsabilitat de tirar endavant el cobdici\u00f3s projecte. Darrere ells, altres homes i dones hi anaren animats pels primers amb la perspectiva de millorar les condicions laborals que tenien a l’illa, la majoria dels quals estaven units per lla\u00e7os de sang.\u201d<\/p>\n\n\n\n

I els autors, al prefaci, afegeixen: \u201cPel cam\u00ed hem topat amb assassinats, intents de segrest, enveges, amors, odis, estraperlo, ambici\u00f3… Tots aquests elements, propis d’una novel\u00b7la negra, molts de cops han superat el que la nostra imaginaci\u00f3 hauria pogut pressuposar, per\u00f2 s\u00f3n hist\u00f2ries reals, esdeveniments viscuts per aquestes persones que hem intentat documentar de la manera m\u00e9s fidel possible.\u201d<\/p>\n\n\n\n


El Tesorillo. Mallorquins rere les passes de March<\/em> rescata, doncs, la hist\u00f2ria d\u2019unes quantes fam\u00edlies mallorquines que, per ordre de Joan March, van viure durant tres d\u00e8cades amb Gibraltar a l\u2019horitz\u00f3. Una hist\u00f2ria que, tret d\u2019un carrer prop de mar i un mon\u00f2lit enmig dels camps, ha quedat sepultada pels anys passats. Sense anar m\u00e9s lluny, a la web<\/a> del flamant Ajuntament de San Mart\u00edn del Tesorillo \u2013un nucli de poblaci\u00f3 independitzat<\/a> de Jimena de la Frontera el 2 d\u2019octubre de 2018\u2013, nom\u00e9s s\u2019hi esmenta el terrateniente andaluz<\/em> [sic] Joan March. Cap refer\u00e8ncia als mallorquins que s\u2019hi van establir al llarg de la d\u00e8cada del 1930 i van tornar majorit\u00e0riament cap a l\u2019illa a mitjan segle XX. S\u00ed que s’hi parla dels seus substituts, petits propietaris andalusos i especialment valencians, que \u200b\u200bvan introduir-hi primer el cultiu de l\u2019arr\u00f2s<\/a> i despr\u00e9s el de la taronja, fins al punt que s\u2019hi posava el segell de Val\u00e8ncia i tot. Al llogaret d\u2019El Acebuchal, a uns tres quil\u00f2metres i mig de San Mart\u00edn del Tesorillo, hi van arribar a viure m\u00e9s de cent persones que treballaven, majorit\u00e0riament, per a l\u2019Agrupaci\u00f3n de Arroceros Valencianos<\/a> local, impulsora tamb\u00e9 de les Festes de l\u2019Arr\u00f2s del Tesorilo<\/a> des dels anys 1970. Un germ\u00e0 de Manuel Ferrer, que durant molts anys va treballar d\u2019administratiu i comptable de l\u2019agrupaci\u00f3, va perdre la vida en un accident de tractor el 16 de juliol de 1951 molt a prop del mon\u00f2lit dedicat als dos capatassos mallorquins assassinats pels maquis vuit anys abans. Al lloc de la trag\u00e8dia es va aixecar un altre monument<\/a> que encara recorda el jove Francesc Ferrer Vizcaino.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Celebraci\u00f3 per l’obtenci\u00f3 de la independ\u00e8ncia de San Mart\u00edn del Tesorillo respecte de Jimena de la Frontera, el 2 d’octubre de 2018.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 18 de gener de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El gran contrabandista del segle XX va comprar un immens latifundi ben a prop de la frontera i hi va establir una col\u00f2nia de mallorquins provinent del seu poble<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1289,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,47,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1286"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1286"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1286\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1388,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1286\/revisions\/1388"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}