{"id":1304,"date":"2024-01-22T20:16:18","date_gmt":"2024-01-22T19:16:18","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1304"},"modified":"2024-07-17T07:49:00","modified_gmt":"2024-07-17T05:49:00","slug":"guanyar-la-llibertat-a-bracades-a-la-badia-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/01\/22\/guanyar-la-llibertat-a-bracades-a-la-badia-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"Guanyar la llibertat a bra\u00e7ades"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Gibraltar, com a petit territori brit\u00e0nic enclavat a l\u2019extrem sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, no \u00e9s gens estrany que al llarg dels \u00faltims tres segles hagi esdevingut peri\u00f2dicament refugi de persones que s\u2019escapaven de conflictes a l\u2019altra banda de la frontera i m\u00e9s enll\u00e0 i tot. Amb l\u2019esclat de la Revoluci\u00f3 francesa, per exemple, hi van arribar uns quants membres de la noblesa, com tamb\u00e9 s\u2019hi va despla\u00e7ar poc despr\u00e9s gent de la comarca del Camp de Gibraltar arran de la invasi\u00f3 napole\u00f2nica de la Pen\u00ednsula. Les eternes lluites entre liberals i absolutistes a l\u2019Espanya del segle XIX tamb\u00e9 va generar onades peri\u00f2diques de refugiats al penyal, com a primer pas per arribar a Anglaterra. I, ja al segle XX, la guerra del 1936-1939 va comportar l\u2019arribada de nombroses persones compromeses pol\u00edticament dels dos b\u00e0ndols en lluita. Cal recordar, en aquest sentit, que durant el conflicte hi va arribar a haver al penyal dos consolats espanyols, un de republic\u00e0 i un de franquista.<\/p>\n\n\n\n

Una mica abans, el 1933, tenim el cas singular<\/a> del banquer i contrabandista mallorqu\u00ed Joan March i Ordinas, que va passar il\u00b7legalment la frontera del penyal, en la seva fugida de la pres\u00f3 d\u2019Alcal\u00e1 de Henares, com a primera escala abans d\u2019exiliar-se temporalment a Par\u00eds. I encara m\u00e9s sorprenent \u00e9s la hist\u00f2ria, a l\u2019altre extrem ideol\u00f2gic, del metge i pol\u00edtic catal\u00e0 Francesc Dalmau i Norat<\/a>. March i Dalmau, cara i creu de les evasions a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

Nascut a Girona el 24 de juliol de 1915, Dalmau es va criar en el si d\u2019una fam\u00edlia compromesa culturalment i pol\u00edticament amb els ideals del catalanisme: el pare, el metge i intel\u00b7lectual Laure\u00e0 Dalmau i Pla, fou diputat al Parlament de Catalunya durant la Segona Rep\u00fablica; i la mare, Laura Norat i Puig, era filla dels propietaris del Caf\u00e8 Norat<\/a> de la Rambla de Girona. Va comen\u00e7ar a estudiar la carrera de medicina a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, \u00e8poca en qu\u00e8 va cofundar la Federaci\u00f3 Nacional d’Estudiants de Catalunya<\/a> i va participar en els Fets del Sis d\u2019Octubre de 1934, ra\u00f3 per la qual fou empresonat un temps.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Francesc Dalmau, amb la bata de metge.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Amb l\u2019esclat de la guerra de 1936-1939 va ser, com a metge voluntari, en uns quants fronts de guerra, motiu pel qual es va haver d\u2019exiliar a Occit\u00e0nia amb la derrota republicana. Per\u00f2 el juliol de 1940, preocupat per l\u2019estat de la mare i la germana, va optar per tornar a Girona. Les autoritats el van detenir autom\u00e0ticament i fou empresonat inicialment al castell de Sant Ferran de Figueres. M\u00e9s tard el van traslladar a presons de Reus, Madrid i finalment a Algesires, integrat al Batall\u00f3n de Castigo de Soldados Prisioneros n\u00ba1 de Punta Carnero.<\/p>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s de \u201cl\u2019animalada\u201d, com descrivia ell mateix l\u2019intent de tornar a casa, va comen\u00e7ar a t\u00e9mer que, a les mis\u00e8ries i pen\u00faries viscudes di\u00e0riament al batall\u00f3 disciplinari, s\u2019hi afeg\u00eds el perill que els franquistes volguessin utilitzar els presoners com a carn de can\u00f3 per al Tercer Reich. Va ser quan va comen\u00e7ar a rumiar d\u2019escapar-se\u2019n. Per\u00f2 sortir del camp de concentraci\u00f3, arribar sense mitjans a Catalunya i continuar la fugida cap al nord no era gens viable. Aix\u00ed que va girar la vista cap al penyal que tenia a l\u2019horitz\u00f3, a ben pocs quil\u00f2metres d\u2019on era, com a possible porta d\u2019entrada a una de les democr\u00e0cies m\u00e9s consolidades del moment.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019evasi\u00f3 no admetia improvisacions perqu\u00e8 un error podria costar-li la mort. Per aix\u00f2, aprofitant els seus permisos freq\u00fcents per despla\u00e7ar-se a la farm\u00e0cia d\u2019Algesires, es va comen\u00e7ar a fixar en el terreny i fins i tot va entrar en contacte, d\u2019amagat, amb les autoritats de l\u2019oficina brit\u00e0nica, en funcions de consolat, que hi havia a la ciutat. Els agents brit\u00e0nics li van assegurar que, si aconseguia arribar a Gibraltar, no el repatriarien a Espanya i obtindria protecci\u00f3. Amb un carnet de quan estudiava medicina a Montpeller \u2013just despr\u00e9s de la retirada\u2013 com a \u00fanic document d\u2019identitat, el 27 de setembre de 1941 va arribar el moment. Aprofitant un nou perm\u00eds per anar a Algesires, va aconseguir desfer-se temporalment del vigilant que l\u2019acompanyava i es va despla\u00e7ar caminant fins a Los Barrios, on es va esperar a la posta del sol per entrar a l\u2019aigua calmada de la badia. Ho descrivia aix\u00ed a la biografia Francesc Dalmau. De Normandia a Palam\u00f3s<\/em><\/a> (2016), escrita per l’historiador Francesc Marco i Palau: \u201cEm vaig treure la roba i, guardant tan sols la documentaci\u00f3 relligada amb una goma, vaig comen\u00e7ar a nedar a poc a poc, fins que em vaig trobar prou lluny i vaig nedar cada cop m\u00e9s de pressa, desesperadament, fins al l\u00edmit de les meves forces.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Francesc Dalmau.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Bra\u00e7ada a bra\u00e7ada, sigil\u00b7losament, Dalmau es va anar acostant al penyal sense ser detectat per les patrulles costaneres de la Gu\u00e0rdia Civil. Tenia vint-i-sis anys, era fort i estava avesat a nedar des de l\u2019adolesc\u00e8ncia a la platja de la Fosca de Palam\u00f3s, on m\u00e9s d\u2019una vegada havia arribat fins a les illes Formigues i n\u2019havia tornat practicant crol. Ell mateix ho explicava en aquest \u00e0udio<\/a>: \u201cAmb molta precauci\u00f3 vaig anar nedant, per\u00f2 m\u00e9s aviat sota aigua que sobre aigua, perqu\u00e8 em semblava que els esquitxos els havia de veure tothom, fins que vaig arribar bastant enfora i llavors, nedant a poc a poc, suau suau, vaig veure que ja era en aig\u00fces jurisdiccionals brit\u00e0niques. Havia aconseguit el meu objectiu militar. Una vict\u00f2ria.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019hores d\u2019avan\u00e7ar per l\u2019aigua, va descobrir un vaixell a tocar de Gibraltar i s\u2019hi va enfilar per la corda d\u2019amarratge. Es tractava d\u2019un vell vaixell de guerra abandonat i sense ning\u00fa a bord. En un moment donat, va observar una patrullera que passava pel costat i, tot i fer-los senyals, no es va aturar. Va ser de tornada, una vegada finalitzada la missi\u00f3 que tenia encomanada, quan l\u2019embarcaci\u00f3 se li va acostar i el va traslladar a terra ferma, lliure de dictadura. Era la fi d\u2019un any i gaireb\u00e9 tres mesos de reclusi\u00f3 als camps concentracionaris espanyols gr\u00e0cies a una evasi\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcula, despr\u00e9s d\u2019una travessa de vuit quil\u00f2metres per la badia. \u201cS\u2019ha de pensar que vaig arribar all\u00e0 en banyador, sense saber gaireb\u00e9 angl\u00e8s en aquell temps i sense ni cinc c\u00e8ntims.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Francesc Dalmau (al centre), a Anglaterra.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Les autoritats locals el van enviar al calab\u00f3s, on va rebre visites del departament d\u2019immigraci\u00f3 i interrogatoris dels serveis d\u2019espionatge per comprovar-ne la identitat i els antecedents: “Els vaig dir que desitjava allistar-me a l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic perqu\u00e8 lluitar contra Hitler era la manera de continuar combatent Franco, puix que en aquell moment nom\u00e9s la Gran Bretanya s’enfrontava al nazisme.” I, una vegada obtinguda la llibertat, va demanar d\u2019embarcar-se cap a les Illes Brit\u00e0niques seguint el mateix trajecte amb escala a Gibraltar que, en unes altres circumst\u00e0ncies, havien seguit m\u00e9s catalans com un tal Jornet, J. Llonchs i Josep Vaquer, segons que explica Daniel Arasa a Els catalans de Churchill<\/em> (1990). El desembarcament al port de Liverpool es va fer esperar una mica, perqu\u00e8 primerament el vaixell on anava va fer escala al Canad\u00e0 per unir-se a un comboi. Tan bon punt va trepitjar Anglaterra, atacada en aquells moments durament pels nazis, Dalmau va tenir el convenciment d\u2019allistar-se a l\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic. El 27 d\u2019octubre de 1941, hi ingressava no com a metge, sin\u00f3 com a soldat ras, i l\u2019endem\u00e0 va ser incorporat al Pioneer Corps, un cos auxiliar de suport que tamb\u00e9 feia de cos d\u2019enginyers. Dins aquesta unitat hi havia la Number One Spanish Company (NOSC), una companyia integrada majorit\u00e0riament per republicans provinents de la Legi\u00f3 estrangera francesa que ja havia lluitat al front de Noruega i amb la qual va participar<\/a> en la decisiva invasi\u00f3 aliada de Normandia, per\u00f2 no el dia D a l\u2019hora H (6 de juny de 1944), sin\u00f3 dues setmanes m\u00e9s tard.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El desembarcament de Normandia, el 6 de junt de 1944.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Acabada la guerra, amb quatre medalles al pit, Dalmau va tornar a Montpeller per acabar el doctorat en medicina i va mantenir contactes amb el govern de la Generalitat a l\u2019exili. I a mitjan d\u00e8cada de 1950, ja sense por de repres\u00e0lies, va tornar a Catalunya i es va casar amb Rosa Maria i Oriol. Va exercir de metge de fam\u00edlia a Breda, Palafrugell i Palam\u00f3s, on va viure la resta de la seva vida i es va implicar activament en la lluita antifranquista clandestina. Despr\u00e9s de la mort de Franco, fou elegit \u2013com el seu pare mig segle abans\u2013 diputat al Parlament de Catalunya per ERC a les eleccions de 1980. I de 1983 a 1985 tamb\u00e9 va ser batlle de Palam\u00f3s, que el va nomenar fill adoptiu el 2001 i on una pla\u00e7a<\/a> (amb placa) porta el seu nom. Francesc Dalmau es va morir poc despr\u00e9s, el 30 de desembre de 2003.<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 23 de gener de 2024<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fotografies extretes de la biografia Francesc Dalmau. De Normandia a Palam\u00f3s<\/em><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A Am\u00e8rica via Gibraltar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A banda els republicans catalans que van aprofitar Gibraltar per fugir del franquisme, el llibre El somni americ\u00e0 contra el caciquisme i la fil\u00b7loxera<\/em><\/a> (2021), del periodista Juli Esteve, esmenta tamb\u00e9 alguns casos de valencians emigrats el primer ter\u00e7 del segle XX al Canad\u00e0 o als EUA que, a la d\u00e8cada del 1940, ja tornats a casa, van intentar tornar clandestinament cap a l’Am\u00e8rica del Nord fent servir tamb\u00e9 aquest petit territori brit\u00e0nic al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Un cas curi\u00f3s, per la semblan\u00e7a amb el de Francesc Dalmau, fou el d’\u00c0ngel Baixauli, de D\u00e9nia (Marina Alta).<\/p>\n\n\n\n

Al final de setembre o principi d’octubre de 1946 va arribar a Algesires en companyia de son pare amb la intenci\u00f3 de passar a Gibraltar i, d’all\u00e0, arribar fins a T\u00e0nger, on els vaixells italians Vulcania<\/em> i Saturnia<\/em> feien escala cam\u00ed de Nova York. La idea era travessar la frontera confosos entre els treballadors de La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n que cada dia hi entraven i en sortien per guanyar-se el jornal. “Per\u00f2 jo no vaig tindre eixa fortuna \u2013explicava Baixauli\u2013 perqu\u00e8, nom\u00e9s arribar, l’amic que mon pare tenia a Algesires, mos va avisar que em llevarien el passaport si intentava passar la frontera. Vam estar dos dies pensant qu\u00e8 fer i al final, per a eixir d’Espanya, una nit em vaig tirar a l’auia a Algesires i vaig tindre que anar nadant a Gibraltar.”<\/p>\n\n\n\n

Aquella gran aventura tenia els seus riscos, explica Esteve, perqu\u00e8 Baixauli li va dir que la Gu\u00e0rdia Civil patrullava per la zona i disparava quan veia alguna cosa sospitosa. “De nit, quan un nada, fa llumaes. I la barca de la policia sempre estava disparant a les llumaes. Per aix\u00f2, jo quan veia la barca, me n’anava cap avall, sense fer ro\u00efdo, i eixia per a respirar sense menejar l’aigua.” Despr\u00e9s de quatre hores, va arribar a la costa del penyal: “Hi havia molt de tros i a lo millor tamb\u00e9 tiburons, per\u00f2 jo no pensava en aix\u00f2, perqu\u00e8 \u00e9rem joves i f\u00e9em eixes coses. D\u00e8sset anys! I adem\u00e9s jo vinc de D\u00e9nia. M’he criat dins la mar i sempre est\u00e0vem a vore qui aguantava m\u00e9s baix l’auia, sense respirar. Aix\u00f2 s\u00ed, quan vaig eixir d’Algesires, la pena m\u00e9s gran del m\u00f3n va ser vore a mon pare… No s\u00f3n bons records.”<\/p>\n\n\n\n

Baixauli nedava vestit, amb camisa i pantal\u00f3, i duia dins la roba un paquet amb diners i documents. Quan va arribar a Gibraltar top\u00e0 enmig de la foscor amb un policia que li parlava en angl\u00e8s. \u201cPer\u00f2 jo no sabia qu\u00e8 deia i li vaig donar el paquet sencer. Va vore el passaport, que no estava molt banyat i em va dur a dormir a un quarto d’un cabaret que ell coneixia”. L’endem\u00e0, ja amb la roba eixuta, l’acompanyaren al consolat americ\u00e0, que li va facilitar un passatge en l’avi\u00f3 a Larache. De Larache vaig a anar a Casablanca i d’all\u00ed a T\u00e0nger, a vore els amics. Al cap d’un mes, vingu\u00e9 el barco i mo n’an\u00e0rem a Nova York.”<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El metge republic\u00e0 Francesc Dalmau i Norat es va escapar d\u2019un batall\u00f3 disciplinari franquista el 1940 nedant de nit de Los Barrios fins al penyal<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1316,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1304"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1304"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1304\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1630,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1304\/revisions\/1630"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1316"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1304"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1304"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}