{"id":1339,"date":"2024-02-19T11:03:39","date_gmt":"2024-02-19T10:03:39","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1339"},"modified":"2026-04-14T10:00:08","modified_gmt":"2026-04-14T08:00:08","slug":"el-penyal-refugi-de-politics-i-militars-liberals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/02\/19\/el-penyal-refugi-de-politics-i-militars-liberals\/","title":{"rendered":"El penyal, refugi de pol\u00edtics i militars liberals"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Durant el primer ter\u00e7 del segle XIX, els estira-i-arronses entre liberals i absolutistes a l\u2019estat espanyol van emp\u00e8nyer peri\u00f2dicament a l\u2019exili centenars de partidaris del liberalisme, sota amena\u00e7a de pres\u00f3 o pena de mort. La ciutat de Gibraltar, per aquest motiu, es va convertir inesperadament en un refugi temporal per a pol\u00edtics i militars que fugien de la persecuci\u00f3 de Ferran VII, en el seu cam\u00ed cap a Londres. En aquest article parlem de tres casos, ben significatius i nostrats, en qu\u00e8 el penyal va tenir un paper m\u00e9s que destacat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Vicent Salv\u00e0 i P\u00e9rez (1786-1849), el llibreter<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El pol\u00edtic i editor Vicent Salv\u00e0 i P\u00e9rez<\/a> va n\u00e9ixer a Val\u00e8ncia el 10 d\u2019octubre de 1786 en el si d\u2019una fam\u00edlia benestant de comerciants de vellut d\u2019origen mallorqu\u00ed. Criat en un ambient cultivat, doncs, ben aviat va mostrar les seves altes aptituds intel\u00b7lectuals i es va decantar pels estudis universitaris de filosofia i lletres, a m\u00e9s dels de teologia. A la seva ciutat natal va acabar fundant amb el cunyat Mall\u00e9n, Salv\u00e1 y C\u00eda<\/a>, una llibreria de gran prestigi entre els cercles liberals i, de retruc, una gran font de maldecaps per al propietari quan el 1817, amb el regnat absolutista de Ferran VII, va ser denunciat per la Inquisici\u00f3 pel seu comprom\u00eds pol\u00edtic i per l\u2019acusaci\u00f3 de vendre-hi llibres prohibits. Es va poder salvar de la pres\u00f3 fugint, durant un any, a Fran\u00e7a i a It\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat de Vicent Salv\u00e0 i P\u00e9rez (1786-1849).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Amb el triomf de la revoluci\u00f3 liberal de 1820 i el comen\u00e7ament de l\u2019anomenat Trienni Liberal, Salv\u00e0 va ser elegit regidor a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia i fins i tot diputat a Corts. No \u00e9s estrany, doncs, que amb el retorn de l\u2019absolutisme, el 1823, hagu\u00e9s de tornar a fer les maletes de pressa i corrents i exiliar-se: despr\u00e9s de passar per Sevilla i Cadis, va aconseguir d\u2019arribar a Gibraltar. L\u2019any seg\u00fcent va sortir cap a Londres, on va obrir una altra llibreria important, la Spanish and Classical Library<\/a> de Regent Street, que va deixar al seu fill Pere el 1830 quan va decidir de canviar la capital anglesa per la capital francesa. A Par\u00eds, com no podia ser d\u2019una altra manera, hi va obrir la Librer\u00eda Hispano-Americana, juntament amb la fam\u00edlia d\u2019editors francesos Bossange, amb un gran \u00e8xit local i internacional. Amb l\u2019amnistia decretada als liberals el 1834, Salv\u00e0 va poder tornar a Val\u00e8ncia, on havia mantingut durant tot l\u2019exili la primera llibreria original, i va ser reelegit diputat a Corts.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Felip Bauz\u00e0 i Canyes (1764-1834), el cient\u00edfic<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un altre cas destacat, amb giragonses vitals sorprenents, \u00e9s el del mallorqu\u00ed Felip Bauz\u00e0 i Canyes<\/a>, nascut a la c\u00e8ntrica pla\u00e7a del Banc de l\u2019Oli de Palma el 17 de febrer de 1764 del matrimoni format per un manobre i una catalana. Va ingressar de ben jove a la Reial Escola de Navegaci\u00f3 de Cartagena, des d\u2019on amb poc m\u00e9s de vint anys ja va ser destinat a participar en dos episodis b\u00e8l\u00b7lics contra la Gran Bretanya: l\u2019infructu\u00f3s Gran Setge de Gibraltar (1779-1782) i la reeixida presa de Menorca (1782). En aquells anys de formaci\u00f3 i fogueig, sota les ordres del tinent general Antoni Barcel\u00f3 \u2013mallorqu\u00ed com ell\u2013, tamb\u00e9 va participar en els atacs contra els pirates algerians i en el setge i bombardament d\u2019Alger.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat del cient\u00edfic Felip Bauz\u00e0 i Canyes (1764-1834).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes experi\u00e8ncies d\u2019armes, el pas per l\u2019acad\u00e8mia naval de Cartagena tamb\u00e9 el va situar en l\u2019\u00f2rbita dels oficials cient\u00edfics que en aquells moments comen\u00e7aven a destacar per les seves aportacions en cartografia. D\u2019en\u00e7\u00e0 del 1785, aix\u00ed, es va implicar en l\u2019atles mar\u00edtim de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. I el 30 de juliol de 1789 es va embarcar a Cadis en la circumnavegaci\u00f3 del m\u00f3n encap\u00e7alada per l\u2019explorador i militar Alessandro Malaspina. Durant cinc anys, aquella expedici\u00f3 mar\u00edtima de car\u00e0cter cient\u00edfic i comercial va passar per una bona part de les possessions de la monarquia hisp\u00e0nica a Am\u00e8rica i el Pac\u00edfic: de Montevideo a Alaska, passant per l\u2019illa de Guam i les Filipines, les Noves H\u00e8brides, Nova Zelanda i Austr\u00e0lia. El 23 de juliol de 1793, amb atacs d\u2019asma i exhaust, Bau\u00e7\u00e0 va decidir d\u2019abandonar l\u2019aventura oce\u00e0nica i tornar a Cadis, on va arribar el setembre de 1794 carregat amb centenars de cartes i esborranys, perspectives de costa, dibuixos de persones i llocs, c\u00e0lculs astron\u00f2mics\u2026<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, en compte de deixar-lo treballar en tots aquests materials, les autoritats militars li tenien preparada una altra mena de rebuda: destinar-lo a un breu servei d\u2019armes a les costes gaditanes. Va ser aix\u00ed com, a bord de la fragata Mahonesa<\/em>, la tardor del 1796 va entaular combat amb el vaixell brit\u00e0nic Terpsichore<\/em> al cap de Gata i fou fet presoner a Gibraltar durant vuit mesos. A la mateixa pla\u00e7a brit\u00e0nica on va ser empresonat, curiosament, hi tornaria al cap de vint-i-cinc anys com a refugiat. Perqu\u00e8, en paral\u00b7lel a la seva important tasca cartogr\u00e0fica durant les primeres i convulses d\u00e8cades del segle XIX espanyol, Bau\u00e7\u00e0 tamb\u00e9 es va significar pol\u00edticament al costat dels corrents liberals. Per aix\u00f2, quan el 1823 el rei Ferran VII va recuperar el poder amb l\u2019ajuda militar exterior de la Santa Alian\u00e7a (\u00c0ustria, Pr\u00fassia, R\u00fassia i Fran\u00e7a), fou condemnat a mort i va aconseguir de refugiar-se al penyal, d\u2019on es va embarcar el novembre del mateix any, amb els seus baguls de llibres i mapes, cap a Londres.<\/p>\n\n\n\n

Establert com a exiliat i amb ben pocs recursos al districte de Somers Town, Bau\u00e7\u00e0 ben aviat va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar<\/a> amb reconeguts cart\u00f2grafs i institucions de la Gran Bretanya, com ara la Hydrographical Office i la Royal Geographical Society. No va ser fins a la fi del 1833 que la reina governadora no li va permetre de tornar a casa, un desig que no va poder complir perqu\u00e8 el 3 de mar\u00e7 de 1834 una hemorr\u00e0gia cerebral se\u2019l va endur.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Gabriel Ciscar i Ciscar (1760-1829), l\u2019intel\u00b7lectual<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Si les ironies de la vida van fer que Felip Bauz\u00e0 particip\u00e9s en el Gran Setge contra Gibraltar, m\u00e9s tard hi fos empresonat uns quants mesos i el 1823 s\u2019hi acab\u00e9s refugiant per salvar la pell, el cas del valenci\u00e0 Gabriel Ciscar i Ciscar<\/a>, nascut quatre anys abans que el cient\u00edfic mallorqu\u00ed a Oliva (la Safor) en el si d\u2019una fam\u00edlia reputada, \u00e9s for\u00e7a paral\u00b7lel fins al tram final de la vida. Com Bauz\u00e0, va formar part de l\u2019Acad\u00e8mia de Guardamarines de Cartagena i tamb\u00e9 va participar en el setge de Gibraltar del 1782 i en l\u2019atac a Alger de Barcel\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat de Gabriel Ciscar i Ciscar (1760-1829).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Nebot de l\u2019intel\u00b7lectual Gregori Mayans i Ciscar i germ\u00e0 d\u2019un altre oficial brillant, Francesc Ciscar, en Gabriel es va destacar pel valor que atorgava a la cultura i a la ci\u00e8ncia com a factor de desenvolupament dels pobles. A mitjan d\u00e8cada de 1780 ja era catedr\u00e0tic de navegaci\u00f3 i matem\u00e0tiques a la mateixa acad\u00e8mia de Cartagena i el 1788 va passar a ser-ne el director. En paral\u00b7lel, va escriure nombrosos llibres de matem\u00e0tiques, astronomia i \u00e0lgebra, com ara Tratado de aritm\u00e9tica<\/em>, Memoria de los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza <\/em>i M\u00e9todos para hallar las longitudes en el mar<\/em>. Va mantenir contacte amb membres d\u2019acad\u00e8mies cient\u00edfiques alemanyes, angleses i franceses i, de fet, va ser comissionat per assistir a Par\u00eds a les reunions que van fixar el sistema m\u00e8tric decimal com a mesura universal.<\/p>\n\n\n\n

Simpatitzant del liberalisme naixent, fou designat vocal de la Junta de Defensa de Cartagena i posteriorment governador civil o militar de la localitat entre 1809 i 1810. Despr\u00e9s d\u2019ocupar la secretaria d\u2019estat i la del Consell de Guerra i Marina, el gener d\u2019aquell any fou nomenat ministre de Marina. Amb l\u2019abs\u00e8ncia de Ferran VII arran de la invasi\u00f3 napole\u00f2nica de la Pen\u00ednsula, l\u2019octubre de 1810 les Corts el van designar membre de la reg\u00e8ncia al costat d\u2019un grup de mariners il\u00b7lustrats m\u00e9s. Tot aquell comprom\u00eds pol\u00edtic actiu va comportar que el 1814, amb la tornada de Ferran VII, fos engarjolat immediatament. M\u00e9s tard, durant el Trienni Constitucional, fou elegit diputat a les Corts (1820-1821) i el juny de 1823 fou nomenat un altre cop membre de la reg\u00e8ncia provisional de Sevilla. Per\u00f2 la tornada del rei va tallar de soca-rel tota aquesta activitat pol\u00edtica fren\u00e8tica. Paradoxes de la vida, els anglesos contra qui havia lluitat al principi de la seva carrera militar el van alertar de la intenci\u00f3 de Ferran VII de condemnar-lo a mort. Per aix\u00f2 alguns oficials brit\u00e0nics el van ajudar, tot passant per Sevilla i Cadis, a refugiar-se a Gibraltar. L\u2019exili va durar sis anys llargu\u00edssims, durant els quals va enviar un memorial al rei demanant-li de tornar sense c\u00e0rrecs: l\u2019\u00fanica resposta va arribar de l\u2019Audi\u00e8ncia de Sevilla, que el 20 d\u2019abril de 1825 el va condemnar \u201ca la pena ordin\u00e0ria de mort\u201d. Amb tots els b\u00e9ns confiscats, Ciscar va poder sobreviure gr\u00e0cies a l\u2019amistat amb el duc de Wellington (Arthur Wellesley), que li va concedir una pensi\u00f3 vital\u00edcia. Amb tot el temps del m\u00f3n, a desgrat seu, a Gibraltar va escriure el seu \u00faltim llibre, el Poema f\u00edsico-astron\u00f3mico en siete cantos<\/em><\/a>, publicat per la Garrison Library<\/a> el 1828. Un any despr\u00e9s la mort el va sorprendre als peus del penyal, tal com consta als registres de la catedral de Santa Maria la Coronada:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn la ciudad de Gibraltar, en 13 de agosto de 1829, yo, don Juan Baptista Zino, vicario general ap\u00f3st\u00f3lico de esta iglesia, di sepultura eclesi\u00e1stica en el cementerio de los cat\u00f3licos al excelent\u00edsimo se\u00f1or don Gabriel Ciscar, de edad de 70 a\u00f1os, su enfermedad consuncion [sic], natural de Oliva, Reyno de Valencia, teniente general de marina, casado que era con do\u00f1a Teresa Oliva, natural de \u00eddem, el cual muri\u00f3 ayer, habiendo recibido los santos sacramentos.\u201d<\/em>
<\/p>\n\n\n\n

Gabriel Ciscar no va poder tornar en vida a casa seva, doncs, per\u00f2 la seva biografia encara havia de viure una \u00faltima perip\u00e8cia. El 1860, despr\u00e9s de moltes gestions i fins a tres intents<\/a>, es van exhumar les seves restes del cementiri cat\u00f2lic de Gibraltar i foren traslladades, per mar i amb tots els honors, fins al flamant Pante\u00f3 de Mariners Il\u00b7lustres de San Fernando, on d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 reposa en un mausoleu encarregat per les seves filles.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Monument a Gabriel Ciscar a la pla\u00e7a de l’Ajuntament d’Oliva (Safor).<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El primer ter\u00e7 del segle XIX, alguns valencians i mallorquins que havien participat en el Gran Setge contra Gibraltar es van veure obligats, paradoxalment, a refugiar-s\u2019hi per fugir de l\u2019absolutisme de Ferran VII<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1353,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,47,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1339"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1339"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1339\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2576,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1339\/revisions\/2576"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}