{"id":1357,"date":"2024-03-25T02:31:59","date_gmt":"2024-03-25T01:31:59","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1357"},"modified":"2025-06-19T07:36:14","modified_gmt":"2025-06-19T05:36:14","slug":"larquitecte-amb-arrels-menorquines-rere-lesglesia-del-sagrat-cor-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/03\/25\/larquitecte-amb-arrels-menorquines-rere-lesglesia-del-sagrat-cor-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"L\u2019arquitecte amb arrels menorquines rere l\u2019esgl\u00e9sia del Sagrat Cor de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tenia coll avall, quan vaig acabar d\u2019escriure el llibre Els <\/em>\u2018minorkeens<\/em>\u2019 de Gibraltar<\/em><\/a> (PAMSA, 2018), com havia de ser la portada: hi havia d\u2019apar\u00e8ixer un element del Gibraltar actual que ens remet\u00e9s a la comunitat menorquina que s\u2019hi va establir entre mitjan segle XVIII i la primeria del XIX. No hi va haver cap dubte, doncs, que la placa de Tudury\u2019s Steps, clavada en una fa\u00e7ana pintada de color groguenc a la part alta del centre de la ciutat, era l\u2019element que cercava. No en sabia gaireb\u00e9 res, dels Tudur\u00ed que han quedat immortalitzats en el nomencl\u00e0tor gibraltarenc, per\u00f2 s\u00ed que tenia ben clar que un llinatge aix\u00ed nom\u00e9s podia provenir de Menorca.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que en la recerca que vaig dur a terme sobre els menorquins al penyal apareixen individus amb aquest cognom de tant en tant, no va ser fins a la publicaci\u00f3 del llibre A Rocky Labyrinth<\/em><\/a> (2023) sobre la hist\u00f2ria dels carrers de Gibraltar, de l\u2019investigador local Manolo Galliano, que no vaig aprofundir-hi una mica m\u00e9s. A l\u2019entrada \u201cTudury\u2019s Steps\u201d, hi diu:<\/p>\n\n\n\n

\u201cThis is a small cul-de-sac in the southern section of Prince Edward<\/em>\u2019s Road and is named thus because the property therein, House No. 17 in the 1814 Register of Inhabitants, was owned by a tailor, Anthony Tudury. Another later well-known member of this family was Temistio Tudury, the architect, who designed the Gothic style Church of the Sacred Heart in 1874 and the copper cupola of the Cathedral of St. Mary the Crowned in the early 1930s.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s del sastre que ja vivia a l\u2019\u00e0rea el 1814, Galliano subratlla que al si de la fam\u00edlia Tudur\u00ed tamb\u00e9 hi havia hagut un arquitecte prou destacat, en el context i les dimensions de Gibraltar, si tenim en compte que es va encarregar de dissenyar el projecte de l\u2019esgl\u00e9sia del Sagrat Cor de Jes\u00fas<\/a>, la segona m\u00e9s important de la comunitat cat\u00f2lica a la ciutat rere la catedral de Santa Maria la Coronada. Era prou motiu, segons el meu parer, per mirar d\u2019estirar el fil d\u2019un personatge, en Temistio, batejat amb un nom<\/a> d\u2019arrels grecollatines i de reminisc\u00e8ncies filos\u00f2fiques.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

L<\/strong>\u2019esgl\u00e9sia del Sagrat Cor de Jes\u00fas<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019augment exponencial de la poblaci\u00f3 que va experimentar Gibraltar al llarg del segle XIX es va traduir en una pressi\u00f3 demogr\u00e0fica creixent a l\u2019\u00e0rea m\u00e9s alta de la ciutat, com tamb\u00e9 en problemes de capacitat a la catedral per poder acollir la nombrosa comunitat cat\u00f2lica, majorit\u00e0ria al penyal. Tot plegat va emp\u00e8nyer el vicari apost\u00f2lic de Gibraltar, John Baptist Scandella<\/a> (1857-1880), a promoure la construcci\u00f3 en aquesta zona d\u2019un nou temple. Dit i fet, el 1872 el govern colonial va oferir<\/a> una parcel\u00b7la a Castle Road i r\u00e0pidament es van comen\u00e7ar a cercar fons per finan\u00e7ar la futura esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n\n\n

Al projecte, s\u2019hi va afegir entusiastament un jove arquitecte local, Temistio Tudury S\u00e1enz, que vivia a quatre passos d\u2019on s\u2019havia d\u2019empla\u00e7ar el temple. Tantes ganes tenia, de participar-hi, que sembla que va oferir els seus serveis de franc. I poc despr\u00e9s d\u2019haver rebut el vistiplau, ja posava damunt la taula dels impulsors de la iniciativa tres propostes<\/a> ben variades: des d\u2019una esgl\u00e9sia estil poble angl\u00e8s fins a un disseny m\u00e9s inspirat en el rom\u00e0nic, passant per un temple d\u2019aires g\u00f2tics. La junta d\u2019ancians encarregada dins la comunitat cat\u00f2lica d\u2019aquestes decisions es va decantar per l\u2019\u00faltima opci\u00f3 i va encarregar a Tudury de tirar endavant tant els plans del temple com els de l\u2019escola adjacent. Va ser aix\u00ed com el 25 de mar\u00e7 de 1874, amb la pres\u00e8ncia de Scandella i del bisbe de Cadis, F\u00e9lix Mar\u00eda Arrieta y Llano, a m\u00e9s d\u2019un p\u00fablic nombr\u00f3s, es va col\u00b7locar la primera pedra<\/a> de l\u2019esgl\u00e9sia<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 es va allargar<\/a> una mica m\u00e9s que no es preveia, at\u00e8s que la benedicci\u00f3 del temple no es va celebrar fins al 1888. Durant tot aquell temps, desenes d\u2019obrers majorit\u00e0riament maltesos hi van treballar de valent, sovint amb materials constructius provinents de Malta mateix. Cal recordar, en aquest sentit, que l\u2019illa mediterr\u00e0nia havia quedat sota domini brit\u00e0nic al principi del segle XIX i, des d\u2019aleshores, el flux de maltesos a la recerca de feina al penyal fou tan destacable com el de menorquins un segle abans. En el projecte original lliurat per Tudury, seguint els c\u00e0nons de l\u2019arquitectura g\u00f2tica, la fa\u00e7ana era coronada per dos campanars id\u00e8ntics, a semblan\u00e7a de la ic\u00f2nica catedral de Notre-Dame de Par\u00eds. Per\u00f2 problemes de finan\u00e7ament van obligar finalment a prescindir d\u2019una de les torres.<\/p>\n\n\n\n

Entre la col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra el 1874 i l\u2019obertura de portes, el 15 de juliol de 1888,  es va morir el promotor principal del temple, John Baptist Scandella. Per\u00f2, conscient que el Sagrat Cor era la gran obra material i espiritual que llegava al penyal, va deixar escrit el desig que, quan s\u2019acab\u00e9s la construcci\u00f3, les seves restes hi fossin enterrades<\/a>. Ironies de la vida, el vicari apost\u00f2lic d\u2019origen genov\u00e8s que durant el seu mandat al capdavant de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica gibraltarenca es va destacar per l\u2019oposici\u00f3 frontal i les cr\u00edtiques furibundes a la pres\u00e8ncia d\u2019immigrants maltesos, va acabar reposant eternament en un edifici aixecat per maltesos i regit durant molts anys, ja m\u00e9s cap aqu\u00ed, per l\u2019amic i bisbe de Gibraltar entre 1998 i 2010, Charles Caruana, descendent tamb\u00e9 de maltesos.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Els Tudury a Gibraltar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els cent cinquanta anys justos del comen\u00e7ament de la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia del Sagrat Cor de Jes\u00fas a Castle Road s\u00f3n una magn\u00edfica ocasi\u00f3 per mirar de descobrir m\u00e9s detalls de Temistio Tudury S\u00e1enz, un arquitecte amb passat menorqu\u00ed i un pes espec\u00edfic a Gibraltar que, sorprenentment, no va n\u00e9ixer ni a l\u2019illa ni tampoc al penyal, sin\u00f3 en un arxip\u00e8lag a quasi dos mil quil\u00f2metres enmig de l\u2019Atl\u00e0ntic.<\/p>\n\n\n\n

El comen\u00e7ament d\u2019aquesta hist\u00f2ria arrenca a Menorca, cap al final del primer per\u00edode de domini brit\u00e0nic (1713-1756). Pels volts de 1747 neix a Ma\u00f3, principal base i arsenal dels anglesos a l\u2019illa, Josep Tudur\u00ed Triay<\/a>, fill del mestre d\u2019aixa Sebasti\u00e0 Tudur\u00ed<\/a> i de Catalina Triay. Durant la segona ocupaci\u00f3 brit\u00e0nica (1763-1792), ja exercint la professi\u00f3 del seu pare, es va casar amb una altra maonesa de la seva edat, Maria Taltavull Moll, i poc despr\u00e9s de l\u2019enlla\u00e7, atrets per les perspectives laborals que oferia el penyal, van decidir com molt\u00edssims menorquins m\u00e9s de fer cap a l\u2019altra pla\u00e7a mediterr\u00e0nia sota l\u2019\u00f2rbita de Londres des del tractat d\u2019Utrecht de 1713. En la decisi\u00f3 de traslladar-s\u2019hi, hi va tenir un pes espec\u00edfic l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un altre mestre d\u2019aixa de la fam\u00edlia, Sebasti\u00e0 Tudur\u00ed Mus<\/a>, un jove nebot seu que el 1785 havia rebut l\u2019autoritzaci\u00f3 del general George Augustus Eliott per entrar a la pla\u00e7a i exercir la seva professi\u00f3 a les drassanes.<\/p>\n\n\n\n

Esperonats, doncs, per les possibilitats de feina al petit territori enclavat al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, en Josep i la Maria van posar-hi rumb amb com a m\u00ednim cinc fills: en Sebasti\u00e0<\/a>, la Catalina<\/a>, en Josep<\/a>, la Joana<\/a> i l\u2019Antoni<\/a>. De manera ben poc habitual, com destaca l\u2019historiador Richard Garcia a The Phoenix rises (1783-1805)<\/em>, Josep Tudur\u00ed<\/a> va ser un dels poqu\u00edssims habitants d\u2019aquell moment que, treballant per a la marina brit\u00e0nica, va rebre perm\u00eds del governador per construir-se una casa al districte sud de la ciutat, a prop de la vinya i l\u2019hort d\u2019en Picardo i a tocar mateix de les drassanes on treballava.<\/p>\n\n\n\n

A la fam\u00edlia Tudur\u00ed, com es pot comprovar, la professi\u00f3 de mestre d\u2019aixa es passava quasi de pares a fills. Des del primer cas documentat a l\u2019arsenal de Ma\u00f3 a mitjan segle XVIII, cada generaci\u00f3 t\u00e9 un membre o m\u00e9s dedicat a fer feina en la construcci\u00f3 i reparaci\u00f3 d\u2019embarcacions. No \u00e9s estrany, aix\u00ed, que el fill m\u00e9s gran d\u2019en Josep, Sebasti\u00e0 Tudur\u00ed Taltavull, nascut a Ma\u00f3 el 29 de novembre de 1770<\/a>, tamb\u00e9 en fos, tal com deixa clar el cens d\u2019habitants de Gibraltar del 1791. A la mateixa llista surt, per cert, un altre fill d\u2019en Josep i la Maria, l\u2019Antoni<\/a> de dotze anys, el mateix que esmenta Manolo Galliano al seu llibre ja convertit en sastre a Prince Edward\u2019s Road el 1814.<\/p>\n\n\n\n

En una mostra m\u00e9s de la din\u00e0mica de la comunitat menorquina al penyal, el jove mestre d\u2019aixa Sebasti\u00e0 Tudur\u00ed Taltavull es va casar a la pla\u00e7a, el 5 d\u2019octubre de 1793, amb una altra maonesa emigrada, Joana Pons Pons, set anys m\u00e9s jove que ell i amb qui va tenir com a m\u00ednim quatre fills: en Josep (1796), la Joana (1800), en Sebasti\u00e0 (1805) i la Catalina (1809).<\/p>\n\n\n\n

Per arribar al nostre Temistio, dels quatre noms anteriors ens n\u2019interessa el pen\u00faltim, Sebasti\u00e0 Tudur\u00ed Pons, nascut l\u20191 de juny de 1805 a Gibraltar mateix. Com a curiositat, cal dir que a la seva partida de bateig als registres de la catedral hi ha escrita una nota al marge<\/a> \u2013precisament del vicari apost\u00f2lic John Baptist Scandella\u2013 que ordena de corregir tots els Tudur\u00ed que apareguin d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 a la documentaci\u00f3 per Tudury. I \u00e9s que, fins aquell moment, a la paperassa eclesi\u00e0stica local aquest llinatge apareixia, des d\u2019un primer esment el 1785, amb tota mena de formes i grafies, algunes de les quals ben enrevessades: Todor\u00ed, Tuduri, Tudury, Tudory, Tudoy, Tudry, Tudrey\u2026<\/p>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, aquest altre Sebasti\u00e0 Tudury [sic], de qui no hem pogut saber l\u2019ocupaci\u00f3, es va casar el 22 d\u2019octubre de 1831<\/a> a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada amb Maria del Pilar Hassan [sic], \u201csoltera, natural de Cadis, filla de Don Manuel, natural de T\u00e0nger, i de Maria Riambao, natural de Madrid\u201d. Per alguna ra\u00f3 que tamb\u00e9 ens \u00e9s desconeguda, el matrimoni es va traslladar a viure a la d\u00e8cada de 1830 ni m\u00e9s ni menys que a les A\u00e7ores. Concretament, es van establir al municipi de Ponta Delgada de l\u2019illa de S\u00e3o Miguel. Pels retalls i detalls que podem trobar ac\u00ed i all\u00e0, dedu\u00efm que en Sebasti\u00e0 es va moure en cercles culturals i intel\u00b7lectuals de l\u2019illa, at\u00e8s que va col\u00b7laborar com a corresponsal com a m\u00ednim amb dues publicacions editades a Lisboa. D\u2019una banda, amb la Revista Universal Lisbonense<\/em><\/a>, un setmanari<\/a> de car\u00e0cter generalista publicat entre 1841 i 1853 i que duia per subt\u00edtol \u201cjornal dos interesses physicos, moraes e litterarios por uma sociedade estudiosa<\/em>\u201d. I, d\u2019una altra, tamb\u00e9 va mantenir durant un temps la corresponsalia del peri\u00f2dic lisboeta O Panorama: Jornal Literario e Instructivo<\/em><\/a>, publicat entre 1837 i 1864 per la Sociedade Propagadora dos Conhecimentos \u00dateis. Aquesta associaci\u00f3<\/a> \u201cfou el reflex de l\u2019ambient propens a la divulgaci\u00f3 cultural i al foment de la cultura cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica que hi va haver a Portugal els anys immediatament posterior a la vict\u00f2ria liberal en la guerra civil portuguesa de 1828-1834\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Seguint els passos d<\/strong>\u2019en Temistio<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El fet m\u00e9s destacable d\u2019aquesta etapa ben lluny de Gibraltar va ser un altre: el matrimoni hi va tenir quatre fills. A m\u00e9s de l\u2019Adelaida<\/a> (1832), l\u2019Eloisa<\/a> (1836) i la Carolina, el 27 de maig de 1838, tal com consta<\/a> als registres de baptismes del barri de S\u00e3o Sebasti\u00e3o de Ponta Delgada, va n\u00e9ixer<\/a> el nostre arquitecte, Themistio [sic] Tudury.<\/p>\n\n\n\n

A mitjan segle XIX, el buit d\u2019informaci\u00f3 sobre la fam\u00edlia \u00e9s total i, de fet, no en tornem a trobar traces documentals fins al cens del 1871 de Gibraltar, que ens revela unes quantes coses interessants. D\u2019una banda, ens diu que Sebasti\u00e0 Tudury pare ja \u00e9s mort, probablement fora del penyal. I, tamb\u00e9, que tant la mare com tres dels fills nascuts a les A\u00e7ores (l\u2019Eloisa, la Carolina i en Themistio), viuen a l\u2019immoble familiar de Prince Edward\u2019s Road, 19. I alguna cosa m\u00e9s: del Temistio, concretament, ja s\u2019especifica que \u00e9s arquitecte, tal com demostrar\u00e0 tres anys despr\u00e9s proposant-se volunt\u00e0riament per aixecar el Sagrat Cor de Jes\u00fas en un solar a pocs metres de casa seva.<\/p>\n\n\n\n

En Temistio, \u201csuperintendent of works<\/em>\u201d, es va casar el 14 de juny de 1879<\/a> amb una madrilenya amb dots musicals dotze anys m\u00e9s jove que ell, Amelia Henriqueta Su\u00e1rez, amb qui es va traslladar a viure a la part baixa de la ciutat, a Irish Town, 4. Al mateix immoble, sabem que hi vivien tamb\u00e9 les dues germanes solteres de l\u2019arquitecte, l\u2019Eloisa i la Carolina. I un any i mig despr\u00e9s del casament (17 d\u2019octubre de 1880), naixia la primera filla del matrimoni, batejada com a Maria Pilar Margarita Tudury. Malauradament, el seu nom surt inscrit, quasi quatre anys despr\u00e9s (22 de juliol de 1884), a les llistes oficials de \u201cp\u00e0rvuls difunts\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Entre el naixement i la mort de la petita Pilar, en Temistio i l\u2019Amelia havien tingut una altra nena, Emmanuela Anna Tudury (27 de juliol de 1882), que t\u00e9 vuit anys en el cens de 1891 i viu amb els pares en una nova adre\u00e7a: Gunner\u2019s Lane, 17. I amb el canvi de segle, encara hi ha un en\u00e8sim trasllat de domicili: la fam\u00edlia torna a viure a Prince Edward\u2019s Road, 19. Al mateix registre del 1901, per cert, la llar familiar \u00e9s constitu\u00efda pels pares, la seva filla Manuela [sic] \u2013que ja ha fet els divuit anys\u2013 i una altra adolescent, Adelaida Tudury, de setze anys i nascuda a Saragossa. A la inscripci\u00f3 d\u2019empadronament no apareix com a filla, sin\u00f3 com a single<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El detall \u00e9s important: si en fem cas i considerem, per tant, que l\u2019Adelaida no era filla seva, sin\u00f3 una possible neboda acollida, aleshores se\u2019ns obre una porta que ens obliga a retrocedir en el temps fins a l\u2019\u00e8poca de les A\u00e7ores. Com hem dit anteriorment, a l\u2019illa de S\u00e3o Miguel en Sebasti\u00e0 Tudury i la Pilar S\u00e1enz van tenir quatre fills: l\u2019Adelaida, l\u2019Eloisa, la Carolina i en Temistio. Quan es va tancar l\u2019estada a les illes atl\u00e0ntiques, els tres \u00faltims van tornar a Gibraltar. Per\u00f2 la germana gran, l\u2019Adelaida, no va emprendre inicialment el mateix cam\u00ed, at\u00e8s que el 1865 va contraure matrimoni a Madrid amb un aragon\u00e8s de Ricla (Saragossa) que aparentment estava ben posicionat socialment: Don Joaqu\u00edn Peyrona Sanz Cebollero Vidal Carabantes y Urrea (1843-1893). El 26 de juny de 1886, en aquest sentit, el papa Lle\u00f3 XIII li va concedir<\/a> el t\u00edtol pontifici, amb car\u00e0cter hereditari, de marqu\u00e8s d\u2019Urrea. Els t\u00edtols nobiliaris pontificis, val a dir, eren atorgats tradicionalment pel Vatic\u00e0 a homes o dones que es considerava que s\u2019havien destacat extraordin\u00e0riament en el servei a l\u2019Esgl\u00e9sia, a la fe cat\u00f2lica o al mateix papat.<\/p>\n\n\n\n

Quan Joaqu\u00edn Peyrona es va morir el 1893 a Sant Sebasti\u00e0, el marquesat va passar \u2013amb el preceptiu pagament dels drets de successi\u00f3\u2013 a un dels fills que havia tingut amb l\u2019Adelaida, Joaqu\u00edn Temistio Agust\u00edn Peyrona Tudury, nascut el 28 d\u2019agost de 1869<\/a> a Gibraltar i batejat a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada per Narciso Pallar\u00e9s, un capell\u00e0 justament aragon\u00e8s que va tenir, per cert, un tr\u00e0gic final al mateix temple el 4 de febrer de 1885<\/a>… El segon marqu\u00e8s d\u2019Urrea tamb\u00e9 va ser m\u00e9s endavant senador<\/a> electe per la prov\u00edncia de Terol. En concret, del 1905 al 1907 va representar a Madrid la circumscripci\u00f3 de M\u00f3ra de Rubiols, a la comarca de G\u00fadar-Javalambre.<\/p>\n\n\n\n

Tancat el par\u00e8ntesi dels marquesos d\u2019Urrea i tornant a la traject\u00f2ria biogr\u00e0fica de Temistio Tudury, cal esmentar tamb\u00e9 un altre vessant en qu\u00e8 es va destacar dins la petita societat gibraltarenca. En paral\u00b7lel a l\u2019activitat principal com a arquitecte, va exercir un rol important en el si de la Comissi\u00f3 Sanit\u00e0ria local, institu\u00efda per promoure i millorar les condicions higi\u00e8niques i de salubritat de la pla\u00e7a, sempre en perill de caure sota l\u2019efecte mort\u00edfer de passes i brots epid\u00e8mics com els del principi del segle XIX, a causa de la converg\u00e8ncia de factors com la superboblaci\u00f3, el clima i la densitat de la trama urbana. \u201cLa seva contribuci\u00f3 a la instituci\u00f3 sanit\u00e0ria va ser remarcable i valuosa\u201d, em confirmava l\u2019investigador Richard Garcia en comunicaci\u00f3 directa. El 1887, sense anar m\u00e9s lluny, va rebre<\/a> un enc\u00e0rrec relacionat amb el condicionament del Teatre Reial de Gibraltar, en qualitat d\u2019enginyer en cap de l\u2019esmentada Comissi\u00f3 Sanit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019entrada del segle XX, ja retirat professionalment, Temistio Tudury encara va poder veure i viure el casament de la seva filla Manuela, el 8 de novembre de 1909, amb el comerciant local Humbert Podesta. I cinc anys m\u00e9s tard, eI 17 de juny de 1914 \u2013una setmana abans de l\u2019esclat de la Primera Guerra Mundial\u2013, amb setanta-sis anys, el vell arquitecte nascut a les A\u00e7ores i d\u2019ascend\u00e8ncia menorquina va deixar aquest m\u00f3n al seu domicili de Prince Edward\u2019s Road, just a tocar de les Tudury\u2019s Steps i de l\u2019esgl\u00e9sia del Sagrat Cor, la principal her\u00e8ncia que va deixar al seu Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Colof\u00f3: el pare Pons<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Casualitats de la vida, pocs anys despr\u00e9s de la mort de Temistio Tudury un altre descendent de menorquins a Gibraltar, el pare Ernesto Pons<\/a>, es va fer c\u00e0rrec de l’esgl\u00e9sia i l’escola del Sagrat Cor de Jes\u00fas. L’acad\u00e8mic i escriptor gibraltarenc Charles Durante recorda<\/a> que monsenyor Pons el va introduir a mitjan segle XX en la llengua llatina: “Una experi\u00e8ncia que va marcar un abans i un despr\u00e9s en la meva educaci\u00f3 \u2013em confessa\u2013. Ens pass\u00e0vem el dissabte a la tarda recorrent el pati exterior de l’esgl\u00e9sia xerrant sobre teologia, filosofia i m\u00e9s afers transcendentals!”<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 25 de mar\u00e7 de 2024<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Va apar\u00e8ixer, en angl\u00e8s<\/a>, al Gibraltar Chronicle<\/em> del 6 de mar\u00e7 de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En ocasi\u00f3 dels 150 anys de la col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra del temple de Castle Road resseguim els passos de Temistio Tudury<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1401,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,6,21],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1357"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1357"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2262,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1357\/revisions\/2262"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1401"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1357"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1357"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}