{"id":1366,"date":"2024-03-17T05:33:21","date_gmt":"2024-03-17T04:33:21","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1366"},"modified":"2024-03-18T08:33:45","modified_gmt":"2024-03-18T07:33:45","slug":"damia-capcir-i-miquel-ferrer-els-primers-exiliats-al-gibraltar-britanic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/03\/17\/damia-capcir-i-miquel-ferrer-els-primers-exiliats-al-gibraltar-britanic\/","title":{"rendered":"Dami\u00e0 Capcir i Miquel Ferrer, els primers exiliats al Gibraltar brit\u00e0nic?"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 1705 va ser un any important, en el conjunt de la guerra de Successi\u00f3 al tron hisp\u00e0nic, per a l\u2019alian\u00e7a internacional partid\u00e0ria de l\u2019arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria i contr\u00e0ria al pretendent Borb\u00f3. Un any abans, un estol angloneerland\u00e8s capitanejat pel pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt havia intentat capturar, sense \u00e8xit, la ciutat de Barcelona. El frac\u00e0s es va compensar, parcialment, amb l\u2019ocupaci\u00f3 de Gibraltar<\/a> el 4 d\u2019agost de 1704. L\u2019estiu seg\u00fcent, superat el primer setge hispanofranc\u00e8s sobre la pla\u00e7a, una nova flota va sortir del penyal cap a Barcelona, que finalment va caure del costat austriacista l\u2019octubre de 1705 i va decantar definitivament el Principat de Catalunya cap a l\u2019alian\u00e7a antiborb\u00f2nica. Pel mig, en ruta cap a la capital catalana, l\u2019estol del pr\u00edncep Jordi va desembarcar sense gaire oposici\u00f3 als ports valencians d\u2019Altea i D\u00e9nia. Era la guspira que va encendre la revolta austriacista al Regne de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

De la campanya valenciana, se\u2019n va encarregar el general Joan Baptista Basset i Ramos, vell conegut de Hessen als ex\u00e8rcits imperials i m\u00e0 dreta seva en la captura de Gibraltar un any abans. Amb un grup de valencians que ja eren amb ell al penyal i uns quants austriacistes que els esperaven sobre el terreny (com Francesc D\u00e0vila i el regiment de cavalleria de D\u00e9nia, del catal\u00e0 Rafael Nebot, que es va afegir aleshores a la causa austriacista), Basset va aconseguir d\u2019estendre la flama de la revolta contra el Borb\u00f3 per les comarques centrals fins a arribar a Val\u00e8ncia, que va caure dos mesos despr\u00e9s de Barcelona. La facilitat de l\u2019aven\u00e7 es pot explicar per un motiu extern i un altre d\u2019intern: d\u2019una banda, el gros de les tropes borb\u00f2niques destinat al Regne de Val\u00e8ncia es concentrava en aquells moments a Catalunya i va deixar desemparada la ciutat de Val\u00e8ncia; i, d\u2019una altra, en certes regions com la de X\u00e0tiva i les comarques repoblades arran de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1614) encara hi havia brases de la Segona Germania (1693), la revolta de llauradors de la Marina, la Safor i la Vall d\u2019Albaida contra els tributs abusius que havien de satisfer a uns senyors feudals anacr\u00f2nics i absentistes, la majoria residents a Madrid i botiflers borb\u00f2nics.<\/p>\n\n\n\n

A aquest gran descontentament social va saber apel\u00b7lar Basset per captar r\u00e0pidament una part del Regne de Val\u00e8ncia a favor de la causa de l\u2019arxiduc Carles. A la seva lluita, s\u2019hi van unir els llauradors (amb l\u2019esperan\u00e7a de ser redimits de les fortes c\u00e0rregues feudals), una part important de la petita noblesa (amb l\u2019anhel d\u2019escalar en l\u2019escalaf\u00f3 social) i molts capellans i frares, a m\u00e9s de comerciants. I al davant, impermeable al seu discurs, va topar amb els jerarques de l\u2019Esgl\u00e9sia i la gran i mitjana noblesa, que veien perillar les rendes i prebendes.<\/p>\n\n\n\n

La incipient administraci\u00f3 austriacista al Regne de Val\u00e8ncia, amb for\u00e7a alts i baixos a causa de tensions internes i externes, es va veure tallada de soca-rel quan l\u2019ex\u00e8rcit hispanofranc\u00e8s, a la batalla d\u2019Almansa del 25 d\u2019abril de 1707, va derrotar els aliats. Amb la mateixa rapidesa amb qu\u00e8 Basset i el seu ex\u00e8rcit havia conquerit el pa\u00eds, ara els filipistes el sotmetien i l\u2019arrasaven. Als partidaris de l\u2019arxiduc, en aquest context dif\u00edcil, els quedaven ben poques opcions: pagar multes i reconciliar-se amb l\u2019ocupant; continuar resistint a Catalunya fins a la caiguda de Barcelona, com es calcula que van fer set mil valencians amb Basset al capdavant: incorporar-se a les partides de miquelets a les zones de muntanya; autoexiliar-se en llocs apartats, i, fins i tot, expatriar-se a la possessi\u00f3 brit\u00e0nica de Gibraltar, com van fer com a m\u00ednim dos austriacistes ben coneguts de la Vall d\u2019Albaida.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Vista a\u00e8ria de la Pobla del Duc (Vall d’Albaida).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Les perip\u00e8cies de Dami\u00e0 Capcir i de Miquel Ferrer, els dos protagonistes d\u2019aquest article, les va detallar l\u2019historiador Abel Soler Molina<\/a> al llibre De Vilanova de Rugat a la Pobla del Duc. Persones i fets d\u2019un poble de llauradors de la Vall d\u2019Albaida<\/em><\/a>, publicat el 1999 per l\u2019Ajuntament de la Pobla del Duc<\/a>. Eren fills de dues fam\u00edlies d’aquest poble ben posicionades i relacionades entre si per ra\u00f3 de matrimonis, amistat i possibles negocis. Totes dues ja s\u2019havien posicionat al final del XVII en la guerra de les germanies al b\u00e0ndol maulet (antifeudal) i ara, al principi del XVIII, havien abra\u00e7at la causa austriacista qui sap si amb l\u2019ideal de poder ascendir un cop consolidada la vict\u00f2ria de Carles d\u2019\u00c0ustria. \u201cLa guerra creava expectatives d\u2019all\u00f2 m\u00e9s diverses\u201d, assegura Soler, i per aix\u00f2 \u201cels joves de la fam\u00edlia del cavaller Vicent Ferrer, que acabava d\u2019adquirir el t\u00edtol, i de l\u2019escriv\u00e0 Dami\u00e0 Capcir, potser van veure l\u2019oportunitat d\u2019ascendir r\u00e0pidament en l\u2019escala social, incorporant-se a l\u2019ex\u00e8rcit del rei Carles III\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La casa dels Ferrer a la Pobla del Duc. Foto: Abel Soler<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Dami\u00e0 Capcir, fill de Dami\u00e0 Capcir i Bataller i de Gertrudis Hortol\u00e0, va participar en la guerra de Successi\u00f3 enrolat en les tropes aliades i per aix\u00f2, quan l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019ocupaci\u00f3 va arribar a les envistes de la Pobla del Duc el maig de 1707, no va tenir cap dubte de qu\u00e8 havia de fer: per por de les repres\u00e0lies per la seva implicaci\u00f3 i comprom\u00eds amb la causa austriacista, va optar per exiliar-se a Gibraltar qui sap si influ\u00eft per contactes directes durant el conflicte b\u00e8l\u00b7lic amb el mateix general Basset o amb alguns dels altres valencians que van participar en l\u2019ocupaci\u00f3 i defensa de la pla\u00e7a del sud de la pen\u00ednsula, entre els estius de 1704 i 1705. Sigui com sigui, ja hi ha traces documentals de la seva pres\u00e8ncia al penyal des del 29 de juny del 1711, quan el fill de \u201cDamian Capsir y Getrudes Esteban (defunta)<\/em> […] natural de la villa de la Puebla del Duque de Gandia en el Reyno de Valencia<\/em>\u201d, va contraure matrimoni<\/a> amb la gaditana Agustina de Aguais. Per\u00f2 la jove muller es va morir al cap de poc i per aix\u00f2, un any despr\u00e9s (6 de novembre 1712), Capcir tornava a passar per l\u2019altar<\/a> per casar-se amb Maria Josepha Ximenes, \u201cnatural y vecina de esta ciudad<\/em>\u201d. El capit\u00e0 Pedro Machado, Don Pedro de Robles i el prevere Joseph L\u00f3pez Pe\u00f1a van assistir al casament i hi van fer de testimonis.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada de Gibraltar tamb\u00e9 foren batejats tots els fills del nou matrimoni: Diego Vicente<\/a> <\/strong>el 14 de gener de 1717, Joseph Felix<\/a> <\/strong>el 19 de setembre de 1713, Bernardo Miguel<\/a> el 25 d\u2019agost de 1715, Francisco Dami\u00e1n<\/a> el 26 de novembre de 1718, Juana Getrudes<\/a> <\/strong>el 7 de maig de 1720 i Maria Manuela Josepha Celedonia<\/a> el 9 de mar\u00e7 de 1723. No deixem la documentaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia perqu\u00e8 tamb\u00e9 ens revela la notable posici\u00f3 social de Dami\u00e0 Capcir i la seva dona entre la comunitat civil local, at\u00e8s que apareixen com a padrins en nombrosos batejos (del 1712 al 1726) i tamb\u00e9 com a testimonis en uns quants casaments (del 1718 al 1725). Per exemple, van ser presents al bateig de Gregorio Ignacio (1722) i de Juan Antonio (1725), dos dels fills del matrimoni format per Antoni Carreras de Petra (Mallorca) i Gr\u00e0cia Corrons de Matar\u00f3 (Catalunya), filla del capit\u00e0 del port de Gibraltar del 1705 al 1719, Josep Corrons<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Bateig de Juan Antonio Carreras Corrons, en qu\u00e8 Dami\u00e0 Capcir va fer de padr\u00ed.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Molts d\u2019aquests apunts documentals insinuen, entre l\u00ednies, que Capcir ocupava un lloc si m\u00e9s no destacat en el si de la comunitat cat\u00f2lica del penyal. Aix\u00ed, que al bateig d\u2019un fill seu (1718) fes de padr\u00ed Don Juan Baptista Sturla, \u201cc\u00f3nsul de la naci\u00f3n genovesa<\/em>\u201d, ens indica clarament la bona relaci\u00f3 amb el principal component de la poblaci\u00f3 civil gibraltarenca d\u2019aquells primers anys de dominaci\u00f3 brit\u00e0nica, en qu\u00e8 la pla\u00e7a forta es va anar repoblant amb gent vinguda de molts racons de la Mediterr\u00e0nia occidental. I alguns detalls, fins i tot, ens permeten de pressuposar que gaudia tamb\u00e9 d\u2019un cert estatus econ\u00f2mic per sobre de la mitjana: el 2 de setembre de 1716, en aquest sentit, fou batejat Pedro Estevan<\/a>, fill de la seva esclava Antonia. Hem de tenir en compte, com expressa l\u2019historiador Richard Garcia a Forging a civilian community (1704-1749)<\/em>, que aleshores no gaires habitants de la ciutat disposaven d\u2019esclaus: \u201cEra una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estatus a Gibraltar tenir-ne i, de fet, nom\u00e9s algunes poques fam\u00edlies sembla que n\u2019haurien tingut\u201d. Els Capcir n\u2019eren uns.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019establiment del segon gran setge hispanofranc\u00e8s per mirar de recuperar Gibraltar per la for\u00e7a de les armes, entre els mesos de febrer i juliol de 1727, no va posar les coses f\u00e0cils a la poblaci\u00f3 que vivia sota l\u2019ombra del penyal. D\u2019una banda, la pluja de bombes i el blocatge per terra i mar del petit territori van interferir, \u00e9s clar, en la vida di\u00e0ria dels habitants. I, d\u2019una altra, cal tenir en compte que durant els preparatius per a la defensa del setge, supervisats pel governador de Menorca Richard Kane, les autoritats militars van mantenir una pol\u00edtica cada vegada m\u00e9s desfavorable a la pres\u00e8ncia a la fortalesa de ciutadans que no fossin s\u00fabdits brit\u00e0nics, i encara menys si provenien de territoris sota control borb\u00f2nic com podia ser el cas de Capcir. Tot plegat, juntament amb el convenciment que el clima de repressi\u00f3 contra els antics austriacistes ja es devia haver refredat en terres valencianes, va emp\u00e8nyer en Dami\u00e0 a rumiar la possibilitat de tornar amb la fam\u00edlia cap a la Pobla, tal com va deixar escrit un net seu, algunes d\u00e8cades despr\u00e9s, en un text localitzat per Abel Soler: \u201cDamian Capsir, mi abuelo, dex\u00f3 a Gibraltar y se traslad\u00f3 a esta vila con su familia por el a\u00f1o 1727.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Cal dir que amb ell s\u2019havien exiliat a l\u2019extrem sud de la Pen\u00ednsula sa germana Anna-Maria i el seu marit, Miquel Ferrer, que com apunta Soler tamb\u00e9 hauria participat en la guerra de Successi\u00f3 al costat del rei Carles. Segons l\u2019historiador valenci\u00e0, Ferrer era notari de Castell\u00f3 de Rugat i el matrimoni amb una Capcir es va consumar l\u2019octubre de 1708, just abans de cercar refugi a Gibraltar. I semblaria que, en aquell exili de dues d\u00e8cades, el va acompanyar un germ\u00e0 o parent seu, perqu\u00e8 a Gibraltar Miquel Ferrer va fer de padr\u00ed de Miguel Christobal Manuel<\/a> (nat el 7 de juny de 1709 i mort el 10 de maig de 1746, a trenta-set anys, en circumst\u00e0ncies no especificades a la part alta del penyal) i de Joseph Baptista<\/a> (19 de mar\u00e7 de 1711), dos fills nascuts del matrimoni entre un tal Joan Baptista Ferrer, de Val\u00e8ncia, i Ignacia Cavaller, de Pu\u00e7ol.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Arqueta funer\u00e0ria conservada per la fam\u00edlia Capcir de la Pobla del Duc que podria contenir les restes de Miquel Ferrer, mort a Gibraltar el 1728. Foto: Abel Soler.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Anna-Maria Capcir va tornar a la Pobla ja v\u00eddua, at\u00e8s que el 5 de desembre de 1728 fou enterrat a Santa Maria la Coronada Miquel Ferrer, \u201cvalenciano de naci\u00f3n y natural de la Puebla del Duque<\/em>\u201d. Per\u00f2 qui sap si se\u2019n va endur les cendres cap al poble, perqu\u00e8 Abel Soler destaca que a la casa dels Capcir al nucli antic es conservava fins no fa gaire \u201cuna bonica arqueta funer\u00e0ria de fusta, d\u2019estil barroc divuitesc i revestida de zinc a l\u2019interior\u201d, amb les cendres d\u2019un difunt no identificat. Tamb\u00e9 va descobrir, en un paper del 1756, l\u2019exist\u00e8ncia a la vila del duc d\u2019una \u201cplazuela llamada de Gibraltar<\/em>\u201d, probablement on hi ha l’actual pla\u00e7a del poeta Llu\u00eds Guarner, que ens remetria per mitj\u00e0 de la topon\u00edmia urbana (\u201cfabricada generalment a c\u00f2pia de cognoms i renoms\u201d) a aquest exili peculiar de dues fam\u00edlies valencianes set-cents quil\u00f2metres al sud de casa seva.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’antiga placeta de Gibraltar de la Pobla del Duc, actualment pla\u00e7a del poeta Guarner. Foto: Abel Soler<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 18 de mar\u00e7 de 2024<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Agraeixo enormement a Abel Soler per haver-me informat d’aquest episodi hist\u00f2ric i haver-me facilitat la documentaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots dos eren de la Pobla del Duc i durant la guerra de Successi\u00f3 van participar activament en el b\u00e0ndol austriacista al Regne de Val\u00e8ncia<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1369,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1366"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1366"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1394,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1366\/revisions\/1394"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}