{"id":1427,"date":"2024-05-02T11:08:29","date_gmt":"2024-05-02T09:08:29","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1427"},"modified":"2024-05-07T15:24:35","modified_gmt":"2024-05-07T13:24:35","slug":"la-historia-duna-placa-historica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/05\/02\/la-historia-duna-placa-historica\/","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria d\u2019una placa hist\u00f2rica"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Que hi ha una sintonia especial entre Gibraltar i Catalunya \u00e9s incontestable: plana en l’ambient. Ha quedat ben clar i contrastat, de fet, en cada episodi en qu\u00e8 els gibraltarencs han sortit en massa a reivindicar els seus drets com a subjecte pol\u00edtic: sempre hi ha hagut una resposta directa i un suport expl\u00edcit, en una mostra d’amistat permanent, dels catalans amb el poble de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

En el primer refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 que el ministre principal del penyal, Sir Joshua Hassan<\/a>, va convocar el 10 de setembre de 1967, per exemple, unes denominades Forces d\u2019Alliberament de Catalunya van fer arribar des de Su\u00efssa un llarg i misteri\u00f3s comunicat<\/a> al Gibraltar Chronicle<\/em><\/a>, que fou reprodu\u00eft parcialment a la portada del diari el dia abans i tamb\u00e9 l’endem\u00e0 del plebiscit, en qu\u00e8 es mostrava “el suport del poble catal\u00e0 al desig de la poblaci\u00f3 de Gibraltar de preservar la seva llibertat”.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, quan el 1992 un grup de gibraltarencs aplegats en el Self Determination for Gibraltar Group<\/a> (SDGG) van convocar precisament el 10 de setembre un acte pels vint-i-cinc anys del refer\u00e8ndum esmentat i que es va convertir en la llavor de la Diada Nacional<\/a> celebrada anualment, alguns parlamentaris catalans hi van fer acte de pres\u00e8ncia durant aquells primers anys, com ara Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira d’ERC.<\/p>\n\n\n\n

I el desembre de 2002, en ocasi\u00f3 del segon refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 convocat pel ministre principal Peter Caruana enmig de les discussions entre Espanya i el Regne Unit per explorar una soluci\u00f3 a la disputa per Gibraltar a l\u2019estil de l’acord de cosobirania a Hong Kong, una delegaci\u00f3 de l\u2019Institut de Projecci\u00f3 Exterior de la Cultura Catalana<\/a> (IPECC) va organitzar una visita<\/a> al penyal sota l\u2019impuls del president de l\u2019entitat, Enric Garriga i Trullols<\/a>. Durant aquelles jornades es va lliurar una gran bandera catalana al ministre de Cultura d’aleshores, Bernard Linares.<\/p>\n\n\n\n

Arran de l\u2019\u00e8xit d\u2019aquella visita, se\u2019n va organitzar una altra<\/a> dos anys m\u00e9s tard (del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 2004), en ocasi\u00f3 de la gran celebraci\u00f3 del tricentenari de la captura de Gibraltar durant la guerra de Successi\u00f3 (1704). A m\u00e9s de contactes i recepcions amb les principals autoritats pol\u00edtiques i culturals del penyal, la trentena de catalans de la delegaci\u00f3 encap\u00e7alada per Garriga i Trullols van lliurar al govern una placa de bronze (de 30 kg i 68 x 53 cm) en record de la participaci\u00f3 de 350 militars i voluntaris catalans<\/a>, amb el pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt al capdavant, en l\u2019ocupaci\u00f3 del 1704 i la posterior defensa<\/a> de la pla\u00e7a fins a la seva marxa cap al setge reeixit de Barcelona, un any despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Enric Garriga i Trullols, de l’IPECC, lliurant la placa a Joe Desoisa, del GHT, el 2004.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

En el discurs de lliurament, Garriga i Trullols va voler posar \u00e8mfasi en el fet que “la placa de bronze consistent i perdurable” donava fe de dos sentiments catalans: “El primer, recordar la nostra hist\u00f2ria participativa i compartida en la conquesta de Gibraltar, el 1704. El segon, oferir una mostra permanent de l’amistat catalana vers el poble de Gibraltar, que ha sabut guardar la seva hist\u00f2ria i la seva sobirania de poble lliure.” I afegia: “Aquesta placa segella de manera moral i material l’amistat entre Gibraltar i Catalunya. Tenim una hist\u00f2ria que lliga els nostres destins. El 1704 Gibraltar naixia. El 1714 Catalunya perdia la seva sobirania en el decurs de la mateixa guerra de Successi\u00f3 entre els \u00c0ustries i els Borbons.” Va acabar el discurs amb un anhel i prec alhora: “Desitgem sincerament que Gibraltar conservi i enforteixi la seva llibertat, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s l’exemple que Catalunya vol imitar.”<\/p>\n\n\n\n

En nom del govern, va rebre la placa Joe Desoisa, director de l’entitat Gibraltar Heritage Trust<\/a> (GHT), que va afirmar que s’instal\u00b7laria previsiblement en un edifici aleshores en restauraci\u00f3, l’anomenat Main Guard<\/a>, si no es trobava en el futur un lloc millor. En una trobada l’endem\u00e0 amb l’exministre principal Joe Bossano, el cap de l’oposici\u00f3 gibraltarenca es va comprometre a demanar al govern que digu\u00e9s on, com i quan es posaria la placa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La placa original, vista el 2007 a l’edifici de la Main Guard.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Malauradament, la instal\u00b7laci\u00f3 no es va efectuar immediatament i aquell s\u00edmbol d’amistat rec\u00edproca es va anar traslladant d\u2019un despatx a un altre, tal com vaig poder comprovar personalment en visites posteriors al penyal. El 2007, per exemple, me la van ensenyar a la Main Guard, convertida ja en la flamant seu del Gibraltar Heritage Trust<\/a>. I el 2013, per al programa Afers exteriors<\/a><\/em> de Miquel Cal\u00e7ada dedicat a Gibraltar (v\u00eddeo<\/a>), fou exposada a la sala noble de l\u2019ajuntament.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La placa original, al sal\u00f3 d’honor de l’Ajuntament de Gibraltar el 2013.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

L\u2019abril de 2023, en un viatge llampec a Gibraltar amb una petita delegaci\u00f3 de l\u2019IPECC, vam sol\u00b7licitar de tornar-la a veure i la resposta va ser sorprenent: s\u2019havia perdut. Fins a dos ministeris i el GHT van estar cercant-la a les seves depend\u00e8ncies, sense \u00e8xit, i al final, gr\u00e0cies a la insist\u00e8ncia i l\u2019entestament d\u2019un gibraltarenc fill de catal\u00e0, Joe Brugada<\/a>, el govern va donar el vistiplau a demanar-ne una r\u00e8plica al dissenyador Anselmo Torres, inspirant-se en l\u2019original.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La r\u00e8plica d’Anselmo Torres.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Just un any despr\u00e9s, el 19 d\u2019abril de 2024, una nova delegaci\u00f3 de l\u2019IPECC, juntament amb Joe Brugada, va tornar a lliurar<\/a> la placa a les autoritats, en un acte formal amb la pres\u00e8ncia de la batllessa de la ciutat, Carmen Gomez<\/a>. En aquesta ocasi\u00f3, per evitar disgustos, es va presentar ja instal\u00b7lada en un empla\u00e7ament definitiu, molt escaient i altament simb\u00f2lic: en una paret de Catalan Bay<\/a>, la platja i llogaret al vessant de llevant del penyal que recorda amb el nom, per a alguns, els voluntaris catalans de 1704 i, per a uns altres, els pescadors de les nostres costes que hi anaven a pescar durant temporades la tonyina i la sardina.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Presentaci\u00f3 de la r\u00e8plica a Catalan Bay, amb la pres\u00e8ncia de la batllessa de Gibraltar, Carmen Gomez, i de Joe Brugada. <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La placa, tal com van deixar clars els discursos llegits durant l\u2019acte de presentaci\u00f3 a la platja i tamb\u00e9 en la recepci\u00f3 oficial posterior a l\u2019ajuntament, \u00e9s la m\u00e0xima expressi\u00f3, en un lloc visitable i ben visible, dels vincles hist\u00f2rics entre Catalunya i Gibraltar des que el penyal va entrar en l\u2019\u00f2rbita brit\u00e0nica i, alhora, de les simpaties i la complicitat en el terreny pol\u00edtic entre catalans i gibraltarencs cada vegada que han expressat el seu desig d\u2019exercir el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Ep\u00edleg<\/strong>: Quan ja semblava que el cap\u00edtol de la placa perduda s\u2019havia resolt i tancat amb la reproducci\u00f3 d’Anselmo Torres, als arxius de l\u2019IPECC dipositats en un magatzem de la Verneda es va localitzar, casualment i amb un cert astorament, una r\u00e8plica exacta de l\u2019original. Podem afirmar, doncs, que es redobla literalment el vincle d’amistat i empatia entre els dos territoris.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La c\u00f2pia de la placa original localitzada el 2024 als arxius de l’IPECC.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Sobre els voluntaris i la placa instal\u00b7lada a Catalan Bay, en podeu llegir tamb\u00e9 aquest article<\/a> en catal\u00e0 publicat a VilaWeb<\/em> i aquest altre<\/a> en angl\u00e8s publicat al Gibraltar Chronicle<\/em>, el dia 19 d’abril de 2024.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 2 de maig de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 19 d’abril de 2024 es va inaugurar a Catalan Bay un testimoni m\u00e9s de l’amistat hist\u00f2rica entre Catalunya i Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1434,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1427"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1427"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1427\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1452,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1427\/revisions\/1452"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1427"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1427"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1427"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}