{"id":1478,"date":"2024-06-05T04:26:10","date_gmt":"2024-06-05T02:26:10","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1478"},"modified":"2024-06-21T10:41:42","modified_gmt":"2024-06-21T08:41:42","slug":"pedro-caparros-el-guitarrista-catala-que-aporta-anima-electrica-i-flamenca-al-metal-del-penyal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/06\/05\/pedro-caparros-el-guitarrista-catala-que-aporta-anima-electrica-i-flamenca-al-metal-del-penyal\/","title":{"rendered":"Pedro Caparr\u00f3s, el guitarrista catal\u00e0 que aporta \u00e0nima el\u00e8ctrica i flamenca al metal del penyal"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 21 de juny de 1999 \u00e9s una data marcada en la hist\u00f2ria de la potent escena musical de Gibraltar. Aquell dia, un grup pop nascut quatre anys abans, Melon Diesel<\/a>, va llan\u00e7ar el primer disc, La cuesta de Mister Bond<\/em>, sense imaginar-se l\u2019\u00e8xit fulgurant que suposaria no sols al penyal, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019altra banda de la frontera i m\u00e9s enll\u00e0. A ra\u00f3 de gaireb\u00e9 un disc cada dos anys, fins a la separaci\u00f3 el 2003 van publicar tres CD m\u00e9s i es van convertir, per m\u00e8rits propis, en un dels grans referents de la m\u00fasica gibraltarenca, juntament amb una de les bandes que van sorgir d\u2019aquella escissi\u00f3, Taxi<\/a>, i d\u2019un hist\u00f2ric de la ind\u00fastria brit\u00e0nica com Albert Hammond<\/a> (1944), nascut circumstancialment a Londres durant l\u2019evacuaci\u00f3<\/a> del penyal a la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 en paral\u00b7lel al naixement, auge i separaci\u00f3 de Melon Diesel, un altre grup de gibraltarencs va protagonitzar una traject\u00f2ria semblant des d\u2019un altre terreny musical: el metal alternatiu. El 1996, Paul Isola, Danny Felice i Stuart Cavilla van coincidir a Londres i van plantar la llavor del que acabaria sent Breed 77<\/a>. I va ser just aleshores que un catal\u00e0 que corria per la capital anglesa, Pedro Caparr\u00f3s L\u00f3pez<\/a> (1969), va con\u00e8ixer la Gibraltarian Mafia, el malnom d\u2019aquella colla de gibraltarencs a Anglaterra. \u201cEl director de la revista Heavy Rock<\/em>, Vicente Romero<\/a>, un personatge molt respectat del metal espanyol, va ser qui m\u2019hi va posar en contacte quan va saber que havia anat a Londres\u201d, explica el mateix Caparr\u00f3s: \u201cVa ser aix\u00ed com ens vam con\u00e8ixer i ens vam fer amics.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Pedro Caparr\u00f3s, en concert.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2, qu\u00e8 hi feia un m\u00fasic de l\u2019Hospitalet de Llobregat a Londres, a mitjan d\u00e8cada de 1990? Pedro Caparr\u00f3s, guitarrista autodidacte, havia creat amb Toni Alarc\u00f3n, Jordi Bernat i Tete Cadena una banda anomenada Sweet Sister<\/a>. \u201cCant\u00e0vem en angl\u00e8s perqu\u00e8 el vocalista, en Tete, s\u2019havia criat en biling\u00fce i tenia bon accent. A m\u00e9s, tots hav\u00edem mamat rock anglosax\u00f3 i, de fet, vam acabar signant per a una companyia de discos anglesa, Music for Nations<\/a>. Crec que vam ser una de les primeres bandes d\u2019aqu\u00ed. I aix\u00f2 em va portar a Londres cap al 1994\u201d, recorda: \u201cM\u2019hi vaig estar un any sol i \u00e9s quan vaig con\u00e8ixer la gent de Gibraltar.\u201d A la tornada a l\u2019Hospitalet, les circumst\u00e0ncies personals de cada membre de Sweet Sister havien canviat i van decidir deixar-ho c\u00f3rrer. Llavors va entrar a Ktulu<\/a>, com a segon line-up,<\/em> i es va estar amb la llegend\u00e0ria banda de heavy hospitalenca gaireb\u00e9 dos anys fent rondes sense parar i deixant enregistrat el so de la seva guitarra en un disc i un EP.<\/p>\n\n\n\n

\u201cPersonalment, sempre m\u2019he portat fenomenal amb ells, per\u00f2 en un moment determinat volien tirar musicalment cap a un costat i jo cap a un altre. A mi el flamenc i la guitarra cl\u00e0ssica m\u2019havien atret molt sempre: m\u00e9s que el flamenc, l\u2019instrument en q\u00fcesti\u00f3; m\u00e9s que els estils, la sonoritat de la guitarra espanyola o cl\u00e0ssica\u201d, comenta a l\u2019hora d\u2019explicar un distanciament progressiu de Ktulu que es va materialitzar al principi dels anys 2000, quan un dia va rebre una trucada inesperada dels gibraltarencs que havia conegut a Londres dient-li que buscaven un segon guitarrista i que havien pensat en ell. \u201cNo entrava en els meus plans tornar a Londres, perqu\u00e8 no parava amb Ktulu i, de fet, estava gestant un altre projecte amb un baixista i un bateria\u201d, confessa: \u201cPer\u00f2 em van enviar un CD i em van xocar les veus, la pres\u00e8ncia profunda de la melodia, cosa que sempre m\u2019ha agradat en grups de metal m\u00e9s que no pas els crits i coses d\u2019aquestes.\u201d Enlluernat per la proposta, doncs, va agafar la motxilla i va tornar a tirar cap a Londres: \u201cQuan hi vaig arribar em vaig trobar un panorama que no m\u2019esperava. Venint de Ktulu a la cresta de l\u2019onada, m\u2019havia ficat en un grup a un nivell molt m\u00e9s humil. Tenien una companyia al darrere, s\u00ed, per\u00f2 era for\u00e7a desastre en aquells moments. Tot i aix\u00f2, vaig decidir d\u2019apostar-hi i tirar endavant\u2026 fins ara!\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Imatge promocional de Breed 77.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A Breed, un grup de nu metal, Caparr\u00f3s s\u2019hi va afegir amb la guitarra flamenca i la fusi\u00f3 al cap: \u201cElls ja tenien el deix, la manera… No m\u2019ho vull atribuir, per\u00f2 tenia molt clar que les meves aportacions a la banda tindrien aquest element perqu\u00e8 forma part de mi. I ells suposo que van estar encantats, perqu\u00e8 tenien la visi\u00f3 aquesta del toc mig andal\u00fas, tot encaixava. De fet, en cap moment al nostre estil hem for\u00e7at res, tot ha anat sorgint amb flu\u00efdesa.\u201d Tirar cap a la guitarra cl\u00e0ssica i el flamenc, de fet, ja era present en el projecte m\u00e9s personal que havia comen\u00e7at en paral\u00b7lel a Ktulu a Barcelona, assegura: \u201cVa ser una coincid\u00e8ncia que em truquessin en aquell prec\u00eds moment\u2026 i un i un fan dos!\u201d<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els primers temps d\u2019acoblament musical i cultural amb els nous companys gibraltarencs i el poc cas que els feia tant la seva companyia editorial, Albert and Son Publishing<\/a> (amb AC\/DC al cat\u00e0leg), com la seva companyia de discos d’aleshores, Infernal Records<\/a>, un dia en una fira discogr\u00e0fica el primer CD de Breed va captar l\u2019atenci\u00f3 de la firma de management<\/em> que portava els M\u00f6tley Cr\u00fce\u2026 \u201cI el cap d\u2019Albert and Son Publishing, que no ens deia ni bon dia, torna del cap de setmana convertit en el nostre millor amic i ens posa damunt la taula un contracte! Aquell tio era James Cassidy, que va proposar amb l’aprovaci\u00f3 d’Albert Productions d’Austr\u00e0lia de fitxar Breed i va estar molts anys amb nosaltres. De la nit al dia, doncs, comencem a tenir inversi\u00f3 de diners, a fer v\u00eddeos i a vendre discos, a m\u00e9s de ploure\u2019ns rondes internacionals a Anglaterra, Europa, els EUA, el Jap\u00f3, Austr\u00e0lia, Sud-am\u00e8rica… I aquesta \u00e9s l\u2019aventura de la nostra vida des del 2000 fins al 2016, quinze anys sense parar ni un moment. Per aix\u00f2 aleshores vam decidir fer un stop<\/em>, per\u00f2 no per desmuntar el grup, sin\u00f3 per fer un break<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En Pedro, cul inquiet de mena, va aprofitar el par\u00e8ntesi \u201cper muntar un nou grup de rock progressiu a la seva mida, amb gent que l\u2019envoltava i amb la guitarra el\u00e8ctrica i flamenca al centre de tot. Un grup de sonoritats que portava ben a dins no podia dir-se sin\u00f3 L\u2019Anima<\/a>, que \u00e9s com va batejar la criatura de Londres estant el 2019. El mateix any ja van enregistrar i publicar el primer disc, van fer una petita ronda de concerts i van rebre cr\u00edtiques magn\u00edfiques de Jerry Ewing<\/a>, director de la m\u00edtica revista Prog<\/em>, la gran publicaci\u00f3 de rock progressiu de distribuci\u00f3 mundial. Per\u00f2 el mar\u00e7 del 2020, la pand\u00e8mia de covid va tallar la progressi\u00f3 sorprenentment reeixida d\u2019un \u201cexperiment total\u201d, com el defineix Caparr\u00f3s: \u201cL\u2019Anima no tenia res a veure amb Breed, no era metal, el p\u00fablic anterior no s\u2019hi podia veure gens reflectit. A m\u00e9s, cal tenir en compte que jo no tenia un passat vinculat a aquest estil musical, el prog-rock<\/em>, per\u00f2 volia fer exactament all\u00f2 i ho vaig fer.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Els membres de L’Anima, al local d’assaig.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A m\u00e9s d\u2019un desafiament personal en termes creatius, L\u2019Anima tamb\u00e9 va representar un challenge<\/em> total en coneixements i aprenentatges t\u00e8cnics: \u201cNo tenia ni un duro i, com que era un projecte personal meu, no veia just demanar a ning\u00fa fer-me el disc i no poder pagar. Va ser aix\u00ed com m\u2019ho vaig haver de fer tot jo sol: les mescles, el mastering<\/em>\u2026 tot! Per pura necessitat. Em va suposar molt de patiment, per\u00f2 tamb\u00e9 molta alegria, i, de fet, em va portar a guanyar-me la vida m\u00e9s en aix\u00f2, que no pas de rockstar<\/em>, que no ho he estat mai. Vaig entrar en el m\u00f3n de la producci\u00f3 musical, de la qual treballo molt ara, gr\u00e0cies a tirar endavant L\u2019Anima. En vaig aprendre molt\u00edssim i em va donar molta confian\u00e7a.\u201d
<\/p>\n\n\n\n

Quatre anys despr\u00e9s del confinament, i amb tot aquest bagatge acumulat, el 2024 torna a ser intens de deb\u00f2: \u201cEstem preparant el segon disc de L\u2019Anima a dist\u00e0ncia, perqu\u00e8 cadascun dels membres viu quasi en un continent diferent: jo a Anglaterra, el guitarrista a Washington i el bateria a Tx\u00e8quia. Tamb\u00e9 estic treballant en material instrumental meu, amb guitarra espanyola i de soroll. I amb Breed, despr\u00e9s d\u2019un par\u00e8ntesi de quasi deu anys, ens hem retrobat per enllestir el set\u00e8 disc d\u2019estudi i tornar a fer rondes i concerts, com el del 13 de juny de 2024 al festival Z! Live<\/a> de Zamora.\u201d I, enmig de tota aquesta activitat, Caparr\u00f3s confessa que hi ha una q\u00fcesti\u00f3 que ja comen\u00e7a a entreveure no gaire lluny a l\u2019horitz\u00f3: despr\u00e9s de m\u00e9s de dues d\u00e8cades a Londres \u2013\u201cmassa temps\u201d\u2013 i amb els maldecaps sobrevinguts del Brexit \u2013per a ell i tots els gibraltarencs\u2013, potser ja toca comen\u00e7ar a pensar de tornar cap a casa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Cartell del concert de Breed 77 per la Diada Nacional de Gibraltar del 2021.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 5 de juny de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El m\u00fasic de l\u2019Hospitalet de Llobregat, despr\u00e9s de passar per Ktulu, es va unir al principi dels anys 2000 a Breed 77, una de les bandes m\u00e9s conegudes del panorama musical gibraltarenc i que ha triomfat al mercat anglosax\u00f3 amb el seu personal\u00edssim nu metal experimental<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1481,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1478"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1478"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1523,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1478\/revisions\/1523"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}