{"id":1496,"date":"2024-08-13T01:22:53","date_gmt":"2024-08-12T23:22:53","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1496"},"modified":"2024-09-08T06:22:38","modified_gmt":"2024-09-08T04:22:38","slug":"gibraltar-el-poema-censurat-pel-franquisme-de-josep-carner-ribalta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/08\/13\/gibraltar-el-poema-censurat-pel-franquisme-de-josep-carner-ribalta\/","title":{"rendered":"\u201cGibraltar\u201d, el poema censurat pel franquisme de Josep Carner i Ribalta"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Novel\u00b7lista, autor de teatre, bi\u00f2graf, historiador, periodista, publicista, guionista, productor i activista s\u00f3n alguns dels conceptes que lliguen amb Josep Carner i Ribalta<\/a> (Balaguer, 1898 – Simi Valley, Calif\u00f2rnia, 1988), un personatge polifac\u00e8tic i poli\u00e8dric que va desenvolupar un paper important des de l\u2019exili als EUA en favor del moviment independentista catal\u00e0. A totes aquestes activitats, encara n\u2019hi podem afegir una altra, la de poeta, amb algunes obres dignes d\u2019esment com ara L\u2019alegre vianant. Geopoemes<\/a><\/em>, publicat el 1969 per Rafael Dalmau Editor a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Deixem a l\u2019escriptor i pol\u00edtic Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – Par\u00eds, 1966) que comenti<\/a> l\u2019autor i el poemari: \u201cJosep Carner-Ribalta, o el viatger apassionat. Fa prop de trenta anys que guaita Catalunya amb els ulls de l\u2019enyor, de la vora del Pac\u00edfic o de les ribes del Potomac; en fa m\u00e9s de quaranta que recorria les terres d\u2019Europa com a exiliat pol\u00edtic, acompanyant Francesc Maci\u00e0. I de tots aquells espectacles renovats que la seva retina registra, de tots aquells escenaris naturals que componen l\u2019ampla terra per on el duen els seus ideals i el seu neguit, en treu l\u00edriques estampes, clix\u00e9s acolorits o desdibuixats per la boira. [\u2026] S\u00f3n poemes que descriuen paisatges \u2013cosa, fet i fet, bastant natural en el conjunt de la nostra l\u00edrica\u2013, per\u00f2 que posen a aquestes evocacions, precises i gaireb\u00e9 sempre breus, sense arribar gaireb\u00e9 mai a la concisi\u00f3 de l\u2019epigrama, un t\u00edtol prec\u00eds, un marc determinat, que pot \u00e9sser un poble, una gran ciutat, una font, una estaci\u00f3 de tren. Paisatges de Catalunya, concrets i detallats com una postal, per\u00f2 tamb\u00e9 postals forasteres, de la profunda Espanya \u2013que deien els nostres cl\u00e0ssics\u2013 com de Fran\u00e7a, de diverses terres prestigioses d\u2019Europa, fins a arribar a les Antilles, a M\u00e8xic i als Estats Units. En els seus viatges \u2013perqu\u00e8 sovint es tracta de carnets de viatges, amb estacions i parades concretes\u2013, el poeta us presenta paisatges poc freq\u00fcents a les lletres catalanes, com aquells de R\u00fassia, amb al\u00b7lusi\u00f3 a un singular \u2018arc\u00e0ngel de la Txeca\u2019 o els que us passegen a ritme sacsejat pels estats de la gran Uni\u00f3 nord-americana. Hi ha moments de contemplaci\u00f3 i d\u2019enc\u00eds, r\u00e0pides passades d\u2019avi\u00f3 o d\u2019expr\u00e9s; la visi\u00f3 d\u2019aquelles terres o d\u2019aquells edificis, d\u2019aquells boscos o d\u2019aquelles guinguetes \u00e9s de vegades sentimental, eleg\u00edaca, i d\u2019altres presenten unes imatges pret\u00e8rites, uns ressons intel\u00b7lectuals, unes al\u00b7lusions a moments i persones que tenen un lloc a la nostra Hist\u00f2ria.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Josep Carner i Ribalta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A L\u2019alegre vianant<\/em>, doncs, trobem geopoemes dedicats a Val\u00e8ncia ciutat, Hostalric, Pollen\u00e7a i Formentor, el Pla d\u2019Urgell, Cambrils o l\u2019Havana. Pel lloc i l\u2019\u00e8poca de publicaci\u00f3, la Barcelona del 1969, el franquisme va aplicar la censura al llibre i alguns poemes foren suprimits o mutilats pels funcionaris del r\u00e8gim, com ara el dedicat a El Escorial i el que va escriure sobre Gibraltar. Per sort, la revista argentina Ressorgiment<\/em><\/a> \u2013publicada en llengua catalana entre els anys 1916 i 1972 a Buenos Aires\u2013 va incloure a les p\u00e0gines d\u2019un dels \u00faltims n\u00fameros (agost de 1972) aquests dos geopoemes descartats per la “Censura” [sic]. Reprodu\u00efm, tot seguit, el que porta per t\u00edtol \u201cGibraltar<\/a>\u201d:<\/p>\n\n\n\n

\u201c\u00c0dhuc el clima \u00e9s brit\u00e0nic
a l\u2019ombra d\u2019eix roc tit\u00e0nic.
A les cinc, hora del te.
El lle\u00f3 amb posat de be
s\u2019adorm al toc de trompetes.
Carrers i cases tan netes
que un hom se sent un garr\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Comprem joiells de plat\u00ed
i seda de Filipines,
tabac ros i blondes fines,
catifes d\u2019Afganistan
i creus d\u2019argent d\u2019Abiss\u00ednia,
que en retornar a La L\u00ednia
passarem de contraban.<\/p>\n\n\n\n

Pilar d\u2019H\u00e8rcules truncat\u2026
La creu d\u2019Albi\u00f3 hi oneja,
mentre Espanya es mor d\u2019enveja
amb son honor calcigat.
Si es creu neta de pecat,
giri els ulls vers terra llunya:
a expenses de Catalunya
a Utrecht sign\u00e0 vil tractat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els t\u00f2pics sobre Gibraltar esmentats per aquest exiliat amb vida de cinema <\/a>als dos primers par\u00e0grafs ja ens podem imaginar que no devien generar rebuig als censors, per\u00f2 l’\u00faltim s\u00ed que els devia tocar el voraviu… just l’any en qu\u00e8 Francisco Franco va decidir de tancar<\/a> la frontera del penyal com a c\u00e0stig general.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 14 d’agost de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recuperem un poema sobre el penyal que el r\u00e8gim franquista no va aprovar l’any 1969, quan va decidir tancar la frontera<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1664,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1496"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1496"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1496\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1702,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1496\/revisions\/1702"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}