{"id":1509,"date":"2024-06-20T16:09:51","date_gmt":"2024-06-20T14:09:51","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1509"},"modified":"2024-06-21T16:01:32","modified_gmt":"2024-06-21T14:01:32","slug":"la-dura-vida-de-rosa-vila-de-menorca-a-gibraltar-passant-per-hong-kong-i-sud-africa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/06\/20\/la-dura-vida-de-rosa-vila-de-menorca-a-gibraltar-passant-per-hong-kong-i-sud-africa\/","title":{"rendered":"La dura vida de Rosa Vila: de Menorca a Gibraltar, passant per Hong Kong i Sud-\u00e0frica"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

L\u2019amic i traductor del llibre Els \u2018minorkeens\u2019 de Gibraltar<\/em> a l\u2019angl\u00e8s, Brian Porro, acaba de publicar un article preci\u00f3s al Gibraltar Chronicle<\/em> sobre una branca de la seva extens\u00edssima fam\u00edlia, amb arrels i or\u00edgens al penyal i en moltes parts m\u00e9s del m\u00f3n mediterrani i brit\u00e0nic. La pe\u00e7a, titulada \u201cOrigins: a soldier\u2019s unmarked <\/a>grave<\/a>\u201d, segueix els passos d\u2019un avantpassat seu, James Keating, nascut el 1834 a Irlanda quan la gran fam comen\u00e7ava a causar estralls entre la poblaci\u00f3 de l\u2019illa. Amb divuit anys es va enrolar en un regiment escoc\u00e8s amb el qual va participar en la guerra de Crimea (1853-1856). Posteriorment, fou destinat ja com a sergent a Malta. I el maig de 1857, el seu batall\u00f3 va arribar a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

Al penyal, Keating hi va con\u00e8ixer una noia de dinou anys i al cap d\u2019un any s\u2019hi va casar: es deia Rosa Dominga Vila i era filla d\u2019uns menorquins que havien emigrat, com molts altres illencs<\/a> des de feia un segle, cap a la petita pla\u00e7a brit\u00e0nica al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Tres mesos despr\u00e9s del casament, el 7 de juliol de 1858, la parella s\u2019embarcava amb la resta del batall\u00f3 rumb a Hong Kong, a causa de les anomenades guerres de l\u2019Opi. Durant setze setmanes, el veler Lord Raglan<\/em>, amb un miler de persones a bord, va passar per l\u2019arxip\u00e8lag de Cap Verd i la remota illa de Tristan da Cunha fins a arribar al cap de Bona Esperan\u00e7a i travessar l\u2019\u00cdndic fins a Java. Van arribar a Hong Kong el 25 d\u2019octubre de 1858 i Keating, que havia emmalaltit, va haver de ser ingressat immediatament a l\u2019hospital, on es va estar m\u00e9s de dos mesos. Quan en va sortir, el seu estat delicat de salut va conv\u00e8ncer les autoritats militars que calia repatriar-lo a la primera ocasi\u00f3 que hi hagu\u00e9s cap a Europa, juntament amb la Rosa.<\/p>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s, en ple viatge de tornada, el matrimoni va tenir el primer fill a alta mar, en William, el vaixell va fer escala a Ciutat del Cap. Quan finalment van arribar a destinaci\u00f3, prop de Manchester, doncs, la jove Rosa va baixar del vaixell \u2013amb un nad\u00f3 en bra\u00e7os\u2013 en un lloc tan estrany per ella com ho era Hong Kong. El 1862, el regiment on era integrat el marit fou transferit a una altra base a Colchester (Essex), on van tenir el segon fill, James Keating II. Al mateix campament, el 30 de juliol de 1864, James Keating pare va agafar una bronquitis aguda i es va morir. Tenia tan sols vint-i-nou anys i una setmana despr\u00e9s d\u2019haver-lo enterrat, el 6 d\u2019agost de 1864, naixia el seu tercer fill, l\u2019Arthur.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El vaixel Lord Raglan<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Tornada a casa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sis anys despr\u00e9s d\u2019haver-se conegut i d\u2019haver voltat per mig m\u00f3n a bord de vaixells de guerra brit\u00e0nics, Rosa Vila es trobava perduda al mig d\u2019Anglaterra amb tres criatures a c\u00e0rrec. Gr\u00e0cies a una paga de l\u2019ex\u00e8rcit de 34 lliures, 22 x\u00edlings i 10 penics va poder tornar a Gibraltar, la ciutat on havia nascut el 27 de maig de 1838, i es va poder retrobar amb el seu pare, el jardiner maon\u00e8s Antoni Vila, per\u00f2 no pas amb la mare, la tamb\u00e9 maonesa Rosa F\u00e0bregas: s\u2019havia mort just quan ella havia desembarcat a Hong Kong a la darreria del 1858. Al penyal, amb tot, tamb\u00e9 hi havia els seus vuit germans: en Balthasar, la Juana, l\u2019Antonio, la Margarita, la Dominica, el Sebastian, la Catharina Antonia i la Maria Magdalena.<\/p>\n\n\n\n

Dos anys despr\u00e9s d\u2019haver tornat a casa, Rosa Vila es va casar en segones n\u00fapcies amb John Neish, un veter\u00e0 de Crimea cinc anys m\u00e9s gran que ella. Com que el nou marit era escoc\u00e8s de confessi\u00f3 protestant, el casament es va dur a terme el 20 d\u2019agost de 1866 a St Andrew\u2019s Kirk, la capella de l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019Esc\u00f2cia a Gibraltar. Amb Neish, la Rosa va tenir sis fills m\u00e9s fins al 1882: la Rosa, el Sebastian, el John, el Louis, la Mary I la Lucy.<\/p>\n\n\n\n

Com a curiositat, el fill gran que va tenir amb el primer marit a Ciutat del Cap, en William Keating, es va ajuntar el 1884 amb la gibraltarenca Adela Mesilio, filla d\u2019un malt\u00e8s i de la menorquina Maria Susias F\u00e0bregas. Les \u00e0vies maternes tant del nuvi com de la n\u00favia, curiosament, eren de Ma\u00f3 i duien el mateix cognom, tot i no estar emparentades directament.<\/p>\n\n\n\n

Per si la vida no havia posat prou a prova la Rosa, va sobreviure als tres primers fills: l\u2019esmentat William es va morir el 30 d\u2019abril de 1914, en James (casat amb Aurelia Crisp) el 28 d\u2019octubre de 1922 i a l\u2019Arturo (casat amb Otilia Valbuena) la tuberculosi se l\u2019havia endut molt jove, el 16 d\u2019octubre de 1896, just un any despr\u00e9s d\u2019haver tingut el primer i \u00fanic fill, un altre James Keating.<\/p>\n\n\n\n

Vivint a Castle Ramp, 3, tamb\u00e9 va veure com la tuberculosi se li enduia el 1907 la filla m\u00e9s petita, la Lucy. I el 1910 va perdre el segon marit. Un any despr\u00e9s es va traslladar de Castle Ramp a Lime Kiln Gully amb els tres fills m\u00e9s petits, el domicili a la part alta de Gibraltar on consta que es va morir el 17 de desembre de 1917. Es posava fi, aix\u00ed, a quasi vuit d\u00e8cades d\u2019epopeia vital d\u2019aquesta dona de pedra gibraltarenca d\u2019ascend\u00e8ncia menorquina.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 21 de juny de 2024 a partir de l\u2019estudi hist\u00f2ric i geneal\u00f2gic <\/em>dut a terme pels germans Brian i Clive Porro<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un apunt sobre l\u2019epopeia vital d\u2019una gibraltarenca amb arrels menorquines del segle XIX<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1513,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1509"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1509"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1509\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1527,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1509\/revisions\/1527"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}