{"id":1529,"date":"2024-07-30T01:28:00","date_gmt":"2024-07-29T23:28:00","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1529"},"modified":"2025-01-20T07:02:50","modified_gmt":"2025-01-20T06:02:50","slug":"els-catalans-i-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/07\/30\/els-catalans-i-gibraltar\/","title":{"rendered":"Els catalans i Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Des de la Revoluci\u00f3 francesa i les guerres napole\u00f2niques, la disputa per la sobirania de Gibraltar entre Madrid i Londres va aparcar la via militar i va adoptar, amb m\u00e9s o menys intensitat, la via diplom\u00e0tica. El Gran Setge de 1779 a 1782, relatat des de dins de la pla\u00e7a pel capell\u00e0 menorqu\u00ed Francesc Messa<\/a>, doncs, \u00e9s l\u2019\u00faltim intent espanyol de reconquerir Gibraltar per la for\u00e7a de les armes.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, les relacions es van relaxar molt, com tamb\u00e9 la frontera, fins al punt que el penyal durant el segle XIX va passar a ser fins i tot refugi de molts liberals peninsulars<\/a> i, ja al segle XX, de republicans<\/a> fugint del cop d\u2019estat de Francisco Franco. La vict\u00f2ria feixista a Espanya, significativament, no va representar inicialment un trencament amb la pol\u00edtica diplom\u00e0tica de perfil baix respecte a la reivindicaci\u00f3 de Gibraltar (amb perm\u00eds de l’operaci\u00f3 F\u00e8lix<\/a>) i, de fet, els c\u00f2nsols espanyols van mantenir la pres\u00e8ncia<\/a> a la pla\u00e7a fins al 30 d\u2019abril de 1954<\/a>, deu dies abans de l\u2019\u00fanica visita de la reina Elisabet II en aquesta pla\u00e7a d\u2019ultramar que celebrava, a m\u00e9s, els 250 anys de l\u2019entrada a l\u2019\u00f2rbita de Londres.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La inclusi\u00f3 a \u00faltima hora de Gibraltar al tour<\/em> reial per terres brit\u00e0niques no va ser ben pa\u00efda pel r\u00e8gim franquista, com tampoc la concessi\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim d\u2019autonomia a la poblaci\u00f3 local. La clausura del consolat general va ser el primer pas d\u2019una escalada de la reclamaci\u00f3, al crit de \u00a1Gibraltar espa\u00f1ol!<\/a><\/em>, que va arribar al s\u00fammum amb el tancament de la frontera<\/a> entre 1969 i 1985. Pel mig, tamb\u00e9 hi va haver l\u2019intent reeixit de Madrid de portar el cas a l\u2019ONU, en plena onada d\u2019independ\u00e8ncies i processos de descolonitzaci\u00f3 al m\u00f3n. L\u2019entrada del penyal a la llista de territoris per descolonitzar va ser una vict\u00f2ria per al r\u00e8gim franquista, per\u00f2 algunes figures i sectors de l\u2019independentisme catal\u00e0 van contestar-la i fins i tot van mirar de treure\u2019n profit per a la causa de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el cas, principalment, de l\u2019etn\u00f2leg, historiador i pol\u00edtic Josep Maria Batista i Roca<\/a> (Barcelona, 1895-1978), introductor de l\u2019escoltisme als Pa\u00efsos Catalans, promotor de la Societat d\u2019Estudis Militars, creador de l\u2019agrupaci\u00f3 patri\u00f2tica Palestra, impulsor de la Federaci\u00f3 Nacional d\u2019Estudiants de Catalunya i formalitzador del pacte Galeuzca entre catalans, bascos i gallecs entre els cops d\u2019estat de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco. El 1938 va participar com a delegat de la Generalitat de Catalunya i personal del president Llu\u00eds Companys en una missi\u00f3 important de car\u00e0cter internacional a Londres, on ja establert com a exiliat dos anys despr\u00e9s va impulsar i exercir de secretari del nou Consell Nacional de Catalunya<\/a> (CNC), una entitat pol\u00edtica creada a l\u2019exterior arran de la dissoluci\u00f3 del govern de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n

El 1953, com a resultat de la Confer\u00e8ncia Nacional Catalana que es va fer a M\u00e8xic, fou el principal promotor d\u2019una nova entitat d\u2019\u00e0mbit internacional, el Consell Nacional Catal\u00e0<\/a> (CNC), que bevia de l\u2019experi\u00e8ncia i el llegat del Consell Nacional de Catalunya. Des de la presid\u00e8ncia, va establir delegacions per mig m\u00f3n i va incidir unes quantes vegades en favor del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles, en general, i de Catalunya, en particular, tant a la naixent Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU) com al Consell d\u2019Europa i la UNESCO, a m\u00e9s de mantenir negociacions directes amb alguns governs i ambaixades occidentals. En aquest context, un dels temes que Batista i Roca va seguir de prop fou el cas de Gibraltar a l\u2019ONU, per les possibles repercussions que podia tenir en la q\u00fcesti\u00f3 nacional catalana.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Gibraltar i Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En una data prou assenyalada com el 14 d\u2019abril de 1965, aix\u00ed, el CNC va publicar des de la seu del servei d\u2019informaci\u00f3 de Magdala Road a Londres una nota \u2013signada per J. Vilanova\u2013, \u201cen ocasi\u00f3 de les actuals diverg\u00e8ncies sobre Gibraltar entre els governs brit\u00e0nic i espanyol\u201d, per deixar clar que \u201cl\u2019actitud actual del govern espanyol probablement no compta amb el suport de grans sectors de la poblaci\u00f3\u201d i \u201cfer constar que els catalans es desentenen de qualsevol reclamaci\u00f3 d\u2019Espanya sobre el penyal\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019escrit introdu\u00efa, de fet, una declaraci\u00f3 no signada, per\u00f2 segurament escrita per Josep Maria Batista i Roca, que deia aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

UNA DECLARACI\u00d3 DEL CONSELL NACIONAL CATAL\u00c0<\/em>
GIBRALTAR I ELS CATALANS<\/em><\/p>\n\n\n\n

1. Amb motiu de les actuals discussions del govern espanyol contra el govern brit\u00e0nic sobre Gibraltar, el Consell Nacional Catal\u00e0 ha declarat davant l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica brit\u00e0nica i gibraltarenca, i ara ho declara davant la catalana, que els catalans ens desentenem completament de tota ambici\u00f3 que el govern espanyol pugui tenir damunt de Gibraltar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

2. Els catalans tenim fonament per a expressar la nostra opini\u00f3 referent a Gibraltar. Pel tractat d\u2019Utrecht (1713), Gibraltar passa d\u2019Espanya a la Gran Bretanya (art. 10) i Catalunya de la independ\u00e8ncia a la dominaci\u00f3 de Castella (art. 13).<\/em><\/p>\n\n\n\n

3. En les discussions a l\u2019ONU sobre Gibraltar, el delegat espanyol feu constar fermament que si l\u2019ONU apel\u00b7lava a l\u2019exercici del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 gibraltarenca per tal que fos ella qui decid\u00eds si volia pert\u00e0nyer a Espanya o a la Gran Bretanya, llavors Espanya consideraria que el tractat d\u2019Utrecht restava derogat (puix que llavors la Gran Bretanya derivaria els seus drets de la voluntat del poble de Gibraltar i no del tractat) i que Espanya ja no es tindria m\u00e9s per obligada pel tractat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El Consell Nacional Catal\u00e0 coincideix aquesta vegada amb l\u2019argument de la diplom\u00e0cia espanyola quant al fet que aquest pot aplicar-se igualment als drets de Catalunya.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per l’art. 13 del tractat, les lleis de Castella s\u00f3n imposades als catalans.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, tota vegada que<\/em><\/p>\n\n\n\n

a) el poble catal\u00e0 ja exerc\u00ed els seus drets d\u2019autodeterminaci\u00f3 en el refer\u00e8ndum de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia del dia 2 d\u2019agost del 1931<\/em><\/p>\n\n\n\n

b) \u0430 conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019ell, un Parlament, un president i un Govern foren establerts a Catalunya amb poders aut\u00f2noms de l\u2019estat espanyol<\/em><\/p>\n\n\n\n

c) el Parlament de Catalunya, en exercici del seu poder legislatiu, legisla per al poble catal\u00e0 amb lleis diferents de les de Castella<\/em><\/p>\n\n\n\n

d) el govern espanyol reconegu\u00e9 aquest r\u00e8gim de Catalunya incorporant el r\u00e8gim d\u2019autonomies de les regions en la seva Constituci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

El CONSELL NACIONAL CATAL\u00c0 declara que,<\/em><\/p>\n\n\n\n

1) <\/em>El tractat d\u2019Utrecht, en tot all\u00f2 que afecta els catalans, est\u00e0 derogat. Ni Catalunya ni Espanva ja no poden considerar-se m\u00e9s lligades ni obligades pel dit tractat<\/em>.<\/em><\/p>\n\n\n\n

2) Els \u201cdrets\u201d d\u2019Espanya damunt de Catalunya en el moment actual s\u00f3n solament <\/em>els derivats de la conquesta militar de 1939 per les tropes franquistes<\/em> enunciats en el pre\u00e0mbul del decret del general Franco derogant l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya.<\/em><\/p>\n\n\n\n

3) Els drets imprescriptibles dels catalans <\/em>deriven de l\u2019autodeterminaci\u00f3<\/em> dels catalans.<\/em><\/p>\n\n\n\n

4) Mentre que Gibraltar, geogr\u00e0ficament, pertany, \u00e9s clar, a la Pen\u00ednsula, pol\u00edticament ha pertangut m\u00e9s temps a la Gran Bretanya (de 1704 fins avui, o sigui 261 anys) que no pas a Castella (de 1462 a 1704, o sigui 242 anys).<\/em><\/p>\n\n\n\n

5) La primitiva poblaci\u00f3 andalusa de Gibraltar l\u2019abandon\u00e0 en passar a la Gran Bretanya. La poblaci\u00f3 brit\u00e0nica actual \u00e9s d\u2019origen barrejat (brit\u00e0nic, genov\u00e8s, malt\u00e8s, \u00e0rab, jueu\u2026). Aquesta poblaci\u00f3, que Espanya vol annexionar-se, no \u00e9s, doncs, \u00e8tnicament espanyola.<\/em><\/p>\n\n\n\n

6) La persecuci\u00f3 que el govern del general Franco mena des de fa 26 anys contra les lleng\u00fces i les cultures de catalans, gallecs i bascs constitueix una seriosa advert\u00e8ncia per a la poblaci\u00f3 de Gibraltar. Annexionats per Espanya, una persecuci\u00f3 semblant a la nostra seria all\u00f2 que els esperaria. El poble de Gibraltar seria una nova v\u00edctima del nacionalisme castell\u00e0 del r\u00e8gim franquista. El poble de Gibraltar far\u00e0 b\u00e9 d\u2019oposar-se des d\u2019avui a tota ambici\u00f3 castellana, si vol evitar-se uns mals tractes i un genocidi cultural com el que el govern espanyol fa sofrir als catalans, als bascs i als gallecs amb la in\u00fatil ambici\u00f3 d\u2019assimilar-los per la for\u00e7a a la naci\u00f3 castellana.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Barcelona i Londres<\/em>
14 d\u2019abril de 1965<\/em>
34\u00e8 aniversari de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica catalana per Francesc Maci\u00e0<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La nota amb la declaraci\u00f3 fou enviada els dies seg\u00fcents a ag\u00e8ncies de not\u00edcies (com ara Reuters), r\u00e0dios, televisions i premsa, amb pocs resultats pr\u00e0ctics. Tan sols consta un esment breu al Financial Times<\/em> el 6 de maig i una columna a la portada del Gibraltar Chronicle<\/em> del 26 d\u2019abril. Amb el t\u00edtol \u201cGibraltar and Catalonia<\/em>\u201d, aquesta \u00faltima pe\u00e7a destacava, d\u2019una banda, que els catalans es desentenien de la reclamaci\u00f3 espanyola del penyal i, d\u2019una altra, subratllava l\u2019advert\u00e8ncia del CNC als gibraltarencs sobre la persecuci\u00f3 i el \u201cgenocidi cultural\u201d que els podia esperar (com ja experimentaven catalans, bascos i gallecs) si queien sota el jou franquista.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Gibraltar per Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un altre element a qu\u00e8 feia refer\u00e8ncia la columna del diari gibraltarenc eren les al\u00b7lusions del CNC al tractat d\u2019Utrecht, que a l\u2019article X establia la cessi\u00f3 de la sobirania de Gibraltar a la Gran Bretanya i al XIII la integraci\u00f3 de Catalunya a Castella. La idea d\u2019aprofitar per a la q\u00fcesti\u00f3 catalana les refer\u00e8ncies del r\u00e8gim franquista al vell tractat del 1713 a l\u2019hora de reivindicar el penyal sembla, doncs, que fou plantejada originalment per Batista i Roca, per\u00f2 posteriorment la van reprendre uns altres membres del CNC i fins i tot organitzacions germanes com ara el Front Nacional de Catalunya<\/a> (FNC).<\/p>\n\n\n\n

El 1977, per exemple, l\u2019aleshores secretari de relacions exteriors del CNC Joan Lucas i Masjoan (probable autor des de Su\u00efssa d\u2019un misteri\u00f3s comunicat<\/a> de suport catal\u00e0 al primer refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 de Gibraltar, el 10 de setembre de 1967) va redactar unes Reflexions hist\u00f2rico-jur\u00eddiques sobre el Tractat d\u2019Utrecht<\/em> (reeditades el 1992), on deixava clar que si Espanya argumentava als organismes internacionals la restituci\u00f3 de Gibraltar perqu\u00e8 el tractat s\u2019havia signat sota unes circumst\u00e0ncies que havien canviat radicalment i ja no tenia valor jur\u00eddic, aquella mateixa tesi de den\u00fancia d\u2019Utrecht podia \u00e9sser aplicada, amb la mateixa validesa jur\u00eddica, pels catalans per exigir a l\u2019estat espanyol \u201cla restituci\u00f3 de la constituci\u00f3 i les llibertats nacionals brutalment abolides pel primer rei Borb\u00f3 Felip V durant la guerra de Successi\u00f3, at\u00e8s que l\u2019annexi\u00f3 de Catalunya a l\u2019estat espanyol fou consumada per l\u2019article 13 de l\u2019esmentat tractat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Al mateix opuscle, Lucas reprodu\u00efa una carta que havia enviat al president dels EUA, Jimmy Carter, com tamb\u00e9 un article del periodista angl\u00e8s Mark-Arnold Forster<\/a>, publicat amb el t\u00edtol “Catalonians independence call” al diari The Guardian<\/em> el 20 d’abril de 1977 (i reprodu\u00eft en catal\u00e0, “Un crit dels catalans”, a l’Avui<\/em><\/a> el dia 30), fent-se ress\u00f2 de les seves tesis.<\/p>\n\n\n\n

Poc temps despr\u00e9s, el Front Nacional de Catalunya \u2013una entitat \u00edntimament vinculada amb el CNC de Batista i Roca\u2013 va enviar al govern de la Gran Bretanya i al secretari general de l\u2019ONU una altra carta<\/a> arran de l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya el 1979. El text<\/a>, una de les reclamacions m\u00e9s serioses, per part catalana, de revisi\u00f3 del tractat d\u2019Utrecht, comen\u00e7ava situant el debat: \u201cDavant de la reinsist\u00e8ncia del govern de l\u2019estat espanyol per tal que li sigui retornat Gibraltar, el Front Nacional de Catalunya es permet recordar-vos que el contenci\u00f3s sobre Gibraltar \u00e9s el resultat del tractat d\u2019Utrecht.\u201d I, tot seguit, recordava que l\u2019acord entre monarquies del 1713 va comportar, per a Catalunya, la p\u00e8rdua dels seus privilegis i constitucions i la imposici\u00f3 del Decret de Nova Planta (1716), de matriu castellana i \u201csimple legalitzaci\u00f3 del \u2018dret de conquesta\u2019\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201c\u00c9s per aix\u00f2 \u2013afirmava el FNC\u2013 que cal considerar Gibraltar, tal com va dir l\u2019ambaixador brit\u00e0nic a l\u2019ONU, \u2018el preu d\u2019una tra\u00efci\u00f3\u2019, car amb aquest tractat es trenca per part dels aliats de l\u2019arxiduc d\u2019\u00c0ustria l\u2019alian\u00e7a amb el Principat de Catalunya, deixant-lo a mans de les tropes castellano-franceses de Felip V i del seu avi Llu\u00eds XIV.\u201d I la conclusi\u00f3 era clara: \u201cPer tant, demanem al govern de sa majestat brit\u00e0nica que, quan negoci\u00ef aital retorn, insti el govern de l\u2019estat espanyol que reintegri tots els privilegis arrabassats pel dret de conquesta l\u201911 de setembre de 1714, tot fent \u00fas del tractat d\u2019Utrecht al Principat de Catalunya i amb ell tots els Pa\u00efsos Catalans.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Deu anys despr\u00e9s de les reflexions hist\u00f2rico-jur\u00eddiques de Joan Lucas, l\u2019editor Jordi Romaguera i Cubedo<\/a> (Hospitalet de Llobregat, 1955) va publicar<\/a> a l\u2019editorial El Llamp de Barcelona el llibret Gibraltar i els catalans<\/em><\/a> (1987), a tall de resum de la q\u00fcesti\u00f3. Com explicava al principi, era la transcripci\u00f3 de la pon\u00e8ncia que va pronunciar ell mateix el 27 de setembre de 1986 a la trobada anual a Southampton de The Anglo-Catalan Society<\/a> (ACS), la prestigiosa entitat catalan\u00edstica creada el 1948 a Oxford precisament per Batista i Roca. De fet, l\u2019autor li dedicava el text perqu\u00e8 \u201ccom a president del CNC havia explicat, quan l\u2019ocasi\u00f3 era prop\u00edcia, els fets i la situaci\u00f3 del problema dit de Gibraltar que, gaireb\u00e9 ning\u00fa m\u00e9s com l\u2019insigne mestre, coneixia aleshores\u201d. \u201cCom a deixeble del professor Josep M. Batista i Roca \u2013afegia\u2013, em sento obligat d\u2019agafar la torxa per informar de la q\u00fcesti\u00f3, en la part que ens afecta.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Monument a Josep Maria Batista i Roca a Barcelona: Foto: Wikipedia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

I als primers par\u00e0grafs, ja deixava les coses clares: \u201cEspanya i Anglaterra poden negociar lliurement la sobirania d\u2019aquella terra, si \u00e9s que ho consideren oport\u00fa, per\u00f2 els catalans estem abocats a dir-hi la nostra, si s\u2019invoca el tractat d\u2019Utrecht, en el qual la roca coneguda com a Gibraltar fou cedida a perpetu\u00eftat als anglesos a canvi de renunciar el pacte d\u2019ajuda m\u00fatua que hi havia entre catalans i anglesos, signat anteriorment, el 20 de juny de 1705.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El volum de Romaguera funciona com un resum hist\u00f2ric des de l\u2019esclat de la guerra de Successi\u00f3 (1702) i l\u2019ocupaci\u00f3 angloneerlandesa de Gibraltar (1704) amb el pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt al capdavant (acompanyat per dos centenars llargs d\u2019austriacistes catalans), el pacte de G\u00e8nova (1705) d\u2019ajuda m\u00fatua entre els partidaris catalans de Carles d\u2019\u00c0ustria i Anglaterra i el tractat d\u2019Utrecht (1713) que va posar fi al conflicte internacional amb el lliurament del penyal i de Menorca a la Gran Bretanya i, de retruc, l\u2019abandonament dels catalans a la seva sort. Tamb\u00e9 hi esmenta les diverses negociacions sobre la sobirania del territori brit\u00e0nic a partir de l\u2019any 1956, quan \u201cel franquisme planteja davant l\u2019assemblea general de l\u2019ONU l\u2019afer de Gibraltar i el porta al comit\u00e8 de descolonitzaci\u00f3\u201d, fins a arribar a la situaci\u00f3 actual (1986).<\/p>\n\n\n\n

La clau de volta, Romaguera l\u2019exposa a la resoluci\u00f3 final: \u201cSi Gibraltar \u00e9s considerat v\u00e0lid per aplicar aquest dret de descolonitzaci\u00f3 [\u2026], no ho poden ser menys aquelles nacions que posseeixen un bagatge hist\u00f2ric molt m\u00e9s antic que aquells qui no paren de reclamar la paternitat de Gibraltar. Fins que el dret a la descolonitzaci\u00f3 no s\u2019apliqui a totes les nacions que existeixen i no s\u00f3n reconegudes, i mentre que en contrapartida es reconegui l\u2019estat que militarment les ha ocupades, tal com s\u2019escau a Catalunya, no vindr\u00e0 la veritable estabilitat d\u2019Europa. Per aix\u00f2, dedu\u00efm que els interessos dels espanyols no s\u00f3n els mateixos que els dels catalans. I totes les raons que invoquin ells per rescabalar Gibraltar, els catalans les tenim per a recuperar la nostra sobirania. A m\u00e9s, per\u00f2, amb difer\u00e8ncia al nostre favor. Mentre els espanyols renunciaven a Gibraltar en virtut del tractat d\u2019Utrecht, nosaltres perd\u00edem la independ\u00e8ncia per un acte de viol\u00e8ncia. En aquests actes, als catalans ens ha tocat jugar el paper de v\u00edctimes i ja \u00e9s hora que pensem a abandonar aquest trist paper en els episodis hist\u00f2rics que ens afecten.\u201d
<\/p>\n\n\n\n

Aquesta cronologia al voltant del posicionament d\u2019algunes personalitats i entitats catalanes sobre la reivindicaci\u00f3 espanyola de Gibraltar a l\u2019ONU i les possibles derivades del tractat d\u2019Utrecht en el cas de Catalunya no es pot tancar sense esmentar l\u2019enginyer qu\u00edmic i activista Enric Garriga i Trullols (Barcelona, 1926-2011), que en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Joan Amor\u00f3s i Pla i el mateix Josep Maria Batista i Roca va posar en marxa l\u201911 de juliol de 1977 el Cercle d\u2019Agermanament Occitano-Catal\u00e0<\/a> (CAOC). Com a president tamb\u00e9 de l\u2019Institut de Projecci\u00f3 Exterior de la Cultura Catalana<\/a> (IPECC), Garriga i Trullols va tenir sempre ben presents els vincles dels Pa\u00efsos Catalans amb el Gibraltar brit\u00e0nic i per aix\u00f2 va anar impulsant iniciatives d\u2019agermanament com per exemple les dues jornades catalanes al penyal<\/a> el 2002 (l\u2019any del segon refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3) i el 2004 (en plena celebraci\u00f3 del tricentenari), a m\u00e9s del lliurament solemne d\u2019una placa<\/a> en record del pr\u00edncep Jordi i els voluntaris catalans que van participar en l\u2019ocupaci\u00f3 de Gibraltar el 1704.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 30 de juliol de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aprofitant que la reivindicaci\u00f3 espanyola sobre el territori brit\u00e0nic es va internacionalitzar a mitjan segle XX arran de l\u2019entrada a l\u2019ONU del r\u00e8gim franquista, entitats com el Consell Nacional Catal\u00e0 van desenvolupar tot un relat paral\u00b7lel vinculant la derogaci\u00f3 del tractat d\u2019Utrecht esgrimida per Madrid amb la recuperaci\u00f3 de la sobirania de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1658,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1529"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1529"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1529\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1952,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1529\/revisions\/1952"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}