{"id":1537,"date":"2024-07-10T08:20:29","date_gmt":"2024-07-10T06:20:29","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1537"},"modified":"2024-08-21T15:54:26","modified_gmt":"2024-08-21T13:54:26","slug":"els-inesperats-girs-de-guio-rere-el-passatge-de-giro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/07\/10\/els-inesperats-girs-de-guio-rere-el-passatge-de-giro\/","title":{"rendered":"Els girs de gui\u00f3 rere el passatge de Gir\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia duradora de menorquins<\/a> al penyal ha deixat algunes traces<\/a> al nomencl\u00e0tor local. Per\u00f2 sovint passa inadvertida perqu\u00e8 resten amagades en zones altes de la ciutat, com els Tudury Steps<\/a>, o b\u00e9 enterrades en designacions o formes del passat que han estat substitu\u00efdes per nous noms brit\u00e0nics, com el callej\u00f3n de Segu\u00ed (Lime Kiln Steps) i l\u2019escalera de Cardona (Paradise Ramp). L\u2019exemple que trenca la regla \u00e9s el Giro\u2019s Passage, al bell mig de Main Street i davant mateix de la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada. Al rovell de l\u2019ou de Gibraltar, vaja.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que d\u2019entrada podr\u00edem sospitar que es tracta d\u2019un nom vinculat a la important comunitat genovesa que va comen\u00e7ar a arribar en massa a la pla\u00e7a al llarg del segle XVIII, Giro no entra en la llista de cognoms l\u00edgurs<\/a> presents al penyal que va publicar l\u2019any 2000 l\u2019enyorat Fiorenzo Toso. Tamb\u00e9 podr\u00edem pensar, com va fer l’investigador Richard Garcia a la imprescindible trilogia<\/a> sobre l\u2019origen de la poblaci\u00f3 civil a partir de 1704, que no sigui una mala transcripci\u00f3 del cognom gal Giraud, que els capellans i secretaris de Gibraltar al segle XIX van adaptar fon\u00e8ticament en Gir\u00f3 o Giro, respectivament. I, \u00e9s clar, tamb\u00e9 pot ser un llinatge menorqu\u00ed<\/a> trasplantat al penyal, tal com defensa Manolo Galliano al seu monumental estudi sobre els noms de lloc de Gibraltar. De fet, la clau de volta es troba entre el que diuen Garcia i Galliano.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A l\u2019entrada \u201cGiro\u2019s Passage\u201d, al llibre A Rocky Labyrinth: The History of our Streets, Lanes, Roads and Ramps<\/a><\/em> (2022), Galliano comenta:<\/p>\n\n\n\n

\u201cThe name first appears in the 1814 Register of Inhabitants when it is referred to as Giro\u2019s Entrance and apparently became known as such in connection with properties owned in the area by a John Giro, an important local merchant, who had arrived on the Rock from Minorca in 1782. The archway entrance to Giro\u2019s Passage has the peculiarity of displaying a corner stone with a frontal facing crowned lion\u2019s face with flowing mane, carved in relief, with the date of 1751 engraved beneath.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

I al tercer volum d\u2019In the shadow of the British fortress of Gibraltar<\/a><\/em> (2021), Garcia explica:<\/p>\n\n\n\n

\u201cThe assignment of a property from Jacob de Abram Attias to \u2018John Girau\u2019 was approved in August 1794 . The name was misspelt in the Civil Secretary’s Diary: he was described elsewhere in the Diary as John Girow or John Giro. The marriage records of St Mary the Crowned show that two years earlier \u2018Juan Baptista Gir\u00f3\u2019 married Angela Maria Novella, who was born in Gibraltar. His father was French, and came from Languedoc. This suggests that his original name was Jean Baptiste Giraud, and that it was hispanicised by the priests to Juan Gir\u00f3. The Civil Secretary’s Diary entry confirms how the name was pronounced.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Un dels grans plaers de remenar arxius hist\u00f2rics i bibliografia especialitzada \u00e9s que, de vegades, estirant el fil d\u2019una pista que a primera vista pot semblar insignificant o intranscendent, s\u2019obren de cop i volta tot d\u2019hist\u00f2ries curioses, entretingudes i fins i tot interrelacionades amb unes altres que no t\u2019esperaves. Aix\u00f2 em va passar, ni m\u00e9s ni menys, amb el nom del passatge esmentat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Una fam\u00edlia menorquina a Main Street<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Probablement, la primera aparici\u00f3 documentada a Gibraltar dels Gir\u00f3 es pot trobar al cens de civils del 1791, on surt apuntat un serrador menorqu\u00ed de 29 anys, John G\u00f3 [sic], que segons el funcionari de torn feia com a m\u00ednim set anys que residia a la pla\u00e7a. Molt m\u00e9s clara \u00e9s la segona refer\u00e8ncia, continguda al llibre de matrimonis de l\u2019arxiu eclesi\u00e0stic gibraltarenc: el 21 de juliol de 1792 hi ha registrat el casament del menorqu\u00ed Joan Baptista Gir\u00f3 amb una noia local, Angela Maria Morello. El mateix document \u2013redactat en llat\u00ed\u2013 ens revela el nom i la proced\u00e8ncia dels pares del nuvi: Joan Baptista Gir\u00f3 era del Llenguadoc i Magdalena Bonid [sic], de Menorca.<\/p>\n\n\n\n

Si a Gibraltar el cognom de Joan Gir\u00f3 hem vist que apareixia amb tota mena de variants (G\u00f3, Gir\u00f3 i Giro, Girau, Girow\u2026), al seu lloc de naixement, Menorca, el ball de grafies no \u00e9s menys destacable. Sense anar m\u00e9s lluny, al llibre de bateigs de Ciutadella el mateix personatge consta inscrit el 28 de gener de 1763 com a Joan Guirau. Els seus pares, Joan Guirau i Magdalena Bonn\u00edn, s\u2019havien enlla\u00e7at en una data indeterminada entre 1761 i 1763, tal com es pot deduir d’un informe sobre llibertat per casar-se d\u2019estrangers i forasters datat el 9 de desembre de 1760: “Joan Guiraud [sic], fill lleg\u00edtim y natural de Joan difunt y de Guillelma Robertina vivent, natural de Peyran [Peirens] y baptisat en la parr\u00f2quia de la mateixa vila de la di\u00f2cesi de St. Papoul [Sant P\u00e0pol] de la prov\u00edncia de Languedoch en Francia, desitja contraure matrimoni ab Magdalena Bonnin y Pi\u00f1a, donzella natural y lleg\u00edtima de Miquel diffunt y de Eleonor Pi\u00f1a de esta parr\u00f2quia de Ciutadella\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Inscripci\u00f3 del bateig de Joan Gir\u00f3 Bonn\u00edn, el 1763, als papers de Ciutadella de Menorca.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Sense deixar els arxius eclesi\u00e0stics menorquins, en un altre informe del 18 de novembre de 1768 el mateix Joan Giraud [sic] afirma com a testimoni que havia arribat<\/a> a Menorca amb l\u2019esquadra francesa durant l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019illa del 1756, integrat en el regiment de Vermandois<\/a>. Queda clar, doncs, que com uns quants soldats francesos m\u00e9s, quan Menorca va tornar a mans brit\u00e0niques el 1763 van decidir de quedar-s\u2019hi amb oficis allunyats de les armes i fins i tot emparellats amb noies locals. Per\u00f2 una altra conquesta de l\u2019illa, l\u2019espanyola del 1782, sembla que va emp\u00e8nyer com a m\u00ednim el primer fill que va tenir amb la Magdalena, Joan Gir\u00f3 Bonn\u00edn, a buscar feina a Gibraltar, una fortalesa que tot just deixava enrere el Gran Setge<\/a> i es preparava per a la reconstrucci\u00f3 i la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica amb el canvi de segle. Arran del seu casament ja al penyal amb Angela Maria Morello, una d\u00e8cada m\u00e9s tard, el serrador ciutadellenc va formar una fam\u00edlia prou extensa i va acabar entrant, tot ho indica, en la florent burgesia comercial local al principi del segle XIX: \u201cHe became a principal merchant \u2013<\/em>comenta Richard Garcia\u2013, and Giro’s Passage \u2013opposite the Cathedral of St Mary the Crowned\u2013 is named after him. His house was on the north-east corner of Giro’s Passage and facing the church<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

De fet, el primog\u00e8nit del matrimoni Gir\u00f3-Morello, el \u201cJuan Enrique\u201d, fou batejat a la catedral (a pocs passos, doncs, del domicili familiar) el 14 de febrer de 1796<\/a> amb el \u201cconsul d\u2019Animarca\u201d [sic], Enrique Linchi, com a padr\u00ed. M\u00e9s endavant, aquest mateix jove gibraltarenc de pare menorqu\u00ed i avi llenguadoci\u00e0 va optar per continuar vinculat al sector del comer\u00e7 i va ser, de fet, qui es va endur \u2013<\/em>en sentit figurat i tamb\u00e9 f\u00edsic\u2013<\/em> la fama de gran empresari a la fam\u00edlia. Se la va guanyar, en efecte, una mica m\u00e9s al nord de Gibraltar, a M\u00e0laga, ciutat on es va establir pels volts del 1825. Abans, com comenta la historiadora de l’art Julia de la Torre Fazio en un article<\/a> al Bolet\u00edn de Arte<\/em><\/a> de la Universitat de M\u00e0laga, havia passat per Cadis, on el 1824 s’havia casat amb Mar\u00eda Manuela de Aramburu Rodr\u00edguez, una hisendada d\u2019origen peru\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Juan Gir\u00f3, un patr\u00f3 gibraltarenc a M\u00e0laga<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb liquiditat a la butxaca i olfacte emprenedor, Juan Gir\u00f3 Morello<\/a> (com fou conegut a Andalusia) va ser un dels socis fundadors<\/a> de la Ferrer\u00eda La Concepci\u00f3n<\/a>, un establiment industrial de tipus angl\u00e8s constitu\u00eft a la zona alta de Marbella el 1826 i que s\u2019abastia de minerals de dues mines pr\u00f2ximes a cel obert anomenades, ves per on, el Pe\u00f1\u00f3n i el Pe\u00f1oncillo<\/a>. Poc despr\u00e9s va adquirir una participaci\u00f3 important en la Sociedad y Empresa de Herrer\u00eda El \u00c1ngel, a la zona baixa de Marbella, un dels primers alts forns civils amb cara i ulls de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, i com a m\u00ednim des del 1841 en fou el director. Va ser decisi\u00f3 seva, per exemple, la construcci\u00f3 d\u2019una extensi\u00f3 d\u2019El \u00c1ngel<\/a> a M\u00e0laga, en uns terrenys del barri de La Malagueta<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

A la Gu\u00eda del viajero en M\u00e1laga<\/em><\/a> (1861), Benito Vil\u00e1 en deia: “El Se\u00f1or D. Juan Gir\u00f3, de nuestro comercio, acert\u00f3 \u00e1 dar \u00e1 la obra emprendida el vigoroso impulso y la recta y constante marcha que bien pronto produjeron los naturales resultados en beneficio de un progresivo cr\u00e9dito, siendo hoy este establecimiento uno de los mejores que, de su especie, cuenta nuestro pais. La esquisita calidad de sus hierros, debida en gran parte \u00e1 la asidua atenci\u00f3n con que en \u00e9l se procura el perfeccionamiento de los trabajos, los hace muy eslimados en la mayor parte de nuestras ciudades consumidoras; y aun en las exposiciones universales celebradas \u00faltimamente en L\u00f3ndres y Par\u00eds se han concedido medallas y distintivos honor\u00edficos para premiar las inmejorables condiciones de los hierros del \u00c1ngel.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Val a dir que a la d\u00e8cada del 1840, el 72% de tota l\u2019activitat de fosa espanyola es concentrava en aquesta petita zona de la costa mediterr\u00e0nia.\u200b Durant aquells anys de puixan\u00e7a industrial, Gir\u00f3 va participar tamb\u00e9 en el capital de l\u2019empresa t\u00e8xtil cotonera La Industria Malague\u00f1a<\/a>, fundada el 1846 per les fam\u00edlies Heredia i Larios, i el 1851 va formar part de l\u2019asseguradora Lloyd\u2019s de M\u00e0laga.\u200b<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’Hacienda Gir\u00f3 de M\u00e0laga, abans d’anar a terra. Foto: Archivo Fotogr\u00e1fico Temboury<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com a personatge molt notable a M\u00e0laga (va arribar a ser Comanador del Reial Orde de Carles III i membre fundador<\/a> i numerari<\/a> de l’Academia de Bellas Artes de San Telmo), l\u2019empresari d’origen gibraltarenc va adquirir el 1854 una finca prop de La Malagueta per aixecar-hi el seu domicili particular, l\u2019anomenada Hacienda Gir\u00f3<\/a>, en un rac\u00f3 de la ciutat que, com a m\u00ednim en q\u00fcesti\u00f3 de noms, presenta resson\u00e0ncies cridaneres amb el seu Gibraltar natal: la Ca\u00f1ada de los Ingleses<\/a>, al costat mateix de l’hist\u00f2ric cementiri protestant<\/a> de la ciutat, als peus de Gibralfaro<\/a> i amb vistes a La Alameda<\/a> i la platja de la Caleta<\/a>. La sumptuosa vil\u00b7la disposava de grans sales amb pintures als sostres i acollia dins seu una de les millors col\u00b7leccions d\u2019art<\/a> de M\u00e0laga, amb obres de Murillo, Tici\u00e0, Mengs, Giordano i Ribera, a m\u00e9s d\u2019uns jardins<\/a> de refer\u00e8ncia entre la burgesia local adornats amb fonts de marbre i fins i tot unes notables est\u00e0tues italianes del segle XVIII adquirides en una subhasta de materials recuperats d’un naufragi a la costa de Benalm\u00e1dena.<\/p>\n\n\n\n

Amb la mort de Juan Gir\u00f3 Morello a causa d’\u00falceres hipost\u00e0tiques, el juny de 1872, i poc despr\u00e9s la del seu \u00fanic fill, Juan Gir\u00f3 Aramburu, de verola, el desembre de 1874, la v\u00eddua va decidir de vendre\u2019s l\u2019hacienda<\/em> el 1888. Des d\u2019aleshores es va convertir primer en la Pensi\u00f3n Cooper; durant la guerra del 1936-1939 l\u2019edifici va ser ocupat per les tropes franquistes i la Legi\u00f3 C\u00f3ndor com a hospital; a la postguerra va esdevenir l\u2019Hotel Belaire, i el 1959 es va transformar en un col\u00b7legi religi\u00f3s i una resid\u00e8ncia d\u2019estudiants de les teresianes, abans de ser enderrocat a la d\u00e8cada del 1970. L\u2019antic jard\u00ed ara \u00e9s ocupat per les instal\u00b7lacions esportives de la Fundaci\u00f3n Almar i, de la finca original, nom\u00e9s en queda el mur de contenci\u00f3<\/a> que dona al Paseo de Sancha i la hist\u00f2rica font de Reding<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La font de Reding i el mur de contenci\u00f3 de l’antiga Hacienda Gir\u00f3, a M\u00e0laga. Foto: Wikipedia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

Ep\u00edleg<\/strong>. Com a derivada curiosa d\u2019aquesta hist\u00f2ria que comen\u00e7ava al principi del segle XIX a la pla\u00e7a de Santa Maria la Coronada de Gibraltar, cal esmentar que a l\u2019antiga foneria de La Malagueta, no gaire lluny d\u2019on hi havia la imponent Hacienda Gir\u00f3, durant els primers anys del franquisme s\u2019hi van aixecar uns blocs d\u2019edificis que reben un nom de reminisc\u00e8ncies catalanes, les Cases de Cant\u00f3<\/a>, en record<\/a> de l\u2019arquitecte que els va projectar, Pablo Cant\u00f3 Iniesta<\/a>. I en una altra operaci\u00f3 especuladora encara m\u00e9s gran, als terrenys que va ocupar al segle XIX la Ferreria El \u00c1ngel de Marbella, a l\u2019empara de la Llei de Centres i Zones d\u2019Inter\u00e8s Tur\u00edstic de 1963 es va comen\u00e7ar a desenvolupar un gran projecte urban\u00edstic anomenat Nueva Andaluc\u00eda<\/a>. Se\u2019n va encarregar un empresari fidel al r\u00e8gim, Josep Ban\u00fas i Masdeu<\/a> (la Mas\u00f3, 1906 – Madrid, 1984), que tot just acabava de construir<\/a> els accessos al Valle de Los Ca\u00eddos i que tamb\u00e9 protagonitzaria una intensa activitat constructora als barris perif\u00e8rics de Madrid. En aquest districte concret de Marbella, l\u2019any 1970, va n\u00e9ixer el port esportiu<\/a> m\u00e9s emblem\u00e0tic i lux\u00f3s de la Costa del Sol, Puerto Ban\u00fas<\/a>, presidit per una escultura del seu promotor catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 10 de juliol de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Just davant la catedral de Santa Maria la Coronada, al rovell de l’ou de Gibraltar, hi ha un petit carrer\u00f3 que ens transporta a una fam\u00edlia menorquina de Main Street amb passat llenguadoci\u00e0 i futur malagueny<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1539,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1537"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1537"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1537\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1678,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1537\/revisions\/1678"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1539"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}