{"id":1679,"date":"2024-09-08T05:24:11","date_gmt":"2024-09-08T03:24:11","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1679"},"modified":"2024-09-10T07:31:06","modified_gmt":"2024-09-10T05:31:06","slug":"deu-de-setembre-diada-nacional-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/09\/08\/deu-de-setembre-diada-nacional-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"Deu de Setembre, diada nacional de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per pura casualitat, el Gibraltar National Day es commemora cada any el 10 de setembre, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya. La curiosa proximitat en el temps no \u00e9s l\u2019\u00fanic element que uneix, poc o molt, les dues dates marcades al calendari festiu dels dos territoris: el nostre Onze de Setembre est\u00e0 \u00edntimament lligat al tractat d\u2019Utrecht del 1713, pel qual Gibraltar va passar a \u00e9sser brit\u00e0nic (article X) i Catalunya va ser abandonada (article XIII) pels aliats austriacistes a la seva (dis)sort. Les semblances, ara s\u00ed, es podrien aturar aqu\u00ed, perqu\u00e8 la diada de Gibraltar, relativament nova, no pren com a refer\u00e8ncia una derrota, sin\u00f3 una vict\u00f2ria: la del primer refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3<\/a> al penyal, convocat pel primer ministre principal, Sir Joshua Hassan<\/a>, el 10 de setembre de 1967. El resultat inapel\u00b7lable de la consulta (12.138 vots a favor de mantenir la sobirania brit\u00e0nica amb institucions d\u2019autogovern ampliades i sols 44 vots partidaris de l\u2019opci\u00f3 d\u2019integrar Gibraltar a l\u2019Espanya franquista amb un estatus especial) esperonaria la promulgaci\u00f3, dos anys despr\u00e9s, de la primera constituci\u00f3 gibraltarenca, que va acabar configurant l\u2019estatus pol\u00edtic i el sistema parlamentari local fins als nostres dies.<\/p>\n\n\n\n

En la l\u00ednia de punts de contacte m\u00e9s o menys directes entre les diades de Gibraltar i Catalunya, encara hi podr\u00edem afegir un element tangencial m\u00e9s: la invitaci\u00f3, durant les primeres edicions del National Day, dels principals dirigents d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya<\/a> (ERC). Per explicar-ne la pres\u00e8ncia, cal anar a l\u2019origen de la festa gibraltarenca, l\u2019any 1992, quan el discurs de reivindicaci\u00f3 autodeterminista del ministre principal de l\u2019\u00e8poca, Joe Bossano, a la seu de les Nacions Unides a Nova York va inspirar, al penyal, la formaci\u00f3 del Self Determination for Gibraltar Group<\/a> (SDGG), un col\u00b7lectiu format per ciutadans d\u2019opcions pol\u00edtiques diverses en favor de donar m\u00e9s altaveu als gibraltarencs en el debat sobre l\u2019estatus pol\u00edtic d\u2019aquell boc\u00ed de territori brit\u00e0nic. \u201cMai abans no s\u2019havia pensat que calgu\u00e9s una diada nacional\u201d, afirmava en un article<\/a> que vaig publicar el 2017 Denis Matthews, cofundador del SDGG juntament amb John Gomez, William Serfaty i Fortunato Azzopardi. \u201cDes que es va crear el SDGG es va instal\u00b7lar la idea d\u2019escollir un dia espec\u00edfic per a la commemoraci\u00f3: el vint-i-cinqu\u00e8 aniversari del refer\u00e8ndum del 1967 es va considerar el m\u00e9s idoni\u201d, afegia Gomez, casat des de fa un quart de segle amb la catalana Maite Garsaball.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

\u201cEl primer refer\u00e8ndum \u2013continuava Matthews\u2013 va tenir una import\u00e0ncia transcendental per a tots els qui sempre ens hem interessat per temes com la democr\u00e0cia, l\u2019autodeterminaci\u00f3 i la descolonitzaci\u00f3, perqu\u00e8 va ser el primer reconeixement del govern brit\u00e0nic que els ciutadans de Gibraltar ten\u00edem el dret de decidir el futur del nostre poble. I, \u00e9s clar, el plebiscit tamb\u00e9 va ser important pel resultat: va ser una demostraci\u00f3 quasi un\u00e0nime que Gibraltar volia continuar sent brit\u00e0nic.\u201d Aquell mateix 1992, doncs, ja es va convocar una primera concentraci\u00f3<\/a> el 10 de setembre a John Mackintosh Square, la Piazza<\/em> on hi ha actualment l\u2019ajuntament i el parlament, amb la idea d\u2019explicitar la identitat gibraltarenca \u2013\u201cSom brit\u00e0nics, per\u00f2 no anglesos\u201d, puntualitzen\u2013 i el clam d\u2019un poble a favor del dret innegable a decidir el seu futur lliurement i democr\u00e0ticament.<\/p>\n\n\n\n

La celebraci\u00f3 va sorprendre per la capacitat de convocat\u00f2ria i es va convertir, r\u00e0pidament, en l\u2019embri\u00f3 del National Day, convocat ja oficialment l\u2019any seg\u00fcent pel mateix govern de Gibraltar de bracet amb el SDGG. El 10 de setembre de 1993, a m\u00e9s, l\u2019acte ja es va traslladar a un espai m\u00e9s ampli, a Casemates Square, i va comptar amb la pres\u00e8ncia d\u2019alguns convidats de fora i tot. \u00c9s el cas de l’aleshores diputat d\u2019ERC al Parlament de Catalunya Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira<\/a>, que va intervenir en l\u2019acte pol\u00edtic amb el ministre principal Joe Bossano per retre suport a l\u2019anomenada Declaraci\u00f3 de Casemates, favorable a l\u2019autodeterminaci\u00f3 del penyal. La relaci\u00f3 formal entre ERC i Gibraltar, val a dir, s\u2019havia establert com a m\u00ednim dos mesos abans, el 16 de juliol, quan l\u2019escriptora i periodista Pilar Rahola<\/a>, com a flamant diputada republicana al Congr\u00e9s espanyol, va visitar el territori convidada pel mateix SDGG en senyal d\u2019agra\u00efment per la sensibilitat que havia demostrat<\/a> per la causa del penyal. El punt al programa electoral d\u2019ERC de l\u2019\u00e8poca que esmentava la concessi\u00f3 del dret d’autodeterminaci\u00f3 a Gibraltar tamb\u00e9 hi va ajudar, a forjar la relaci\u00f3. Segons informacions d\u2019hemeroteca<\/a>, Rahola va dinar amb Bossano (l\u00edder del Partit Socialista Laborista, GSLP) i tamb\u00e9 es va reunir amb el cap de l\u2019oposici\u00f3 Peter Caruana (del Partit Socialdem\u00f2crata de Gibraltar, GSD) i amb Joseph Garcia (dirigent del Partit Nacional de Gibraltar). Des de Madrid, posteriorment, Rahola va presentar unes quantes iniciatives sobre la q\u00fcesti\u00f3 de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La diada seg\u00fcent, el 10 de setembre de 1994, va comptar amb una delegaci\u00f3 encara m\u00e9s destacada d\u2019ERC. El secretari general del partit, \u00c0ngel Colom<\/a>, va obrir de fet l\u2019acte pol\u00edtic \u2013al costat de Bossano\u2013 juntament amb Carod-Rovira. Tal com detallava un article<\/a> a l\u2019Avui<\/em>, la seva pres\u00e8ncia s\u2019inscrivia \u201cen una campanya internacional \u2018pels drets del poble de Gibraltar\u2019 per decidir lliurement el seu estatus pol\u00edtic futur, per sobre del que consideren pretensions annexionistes de l’Estat espanyol i de la seva actual condici\u00f3 de col\u00f2nia del Regne Unit\u201d. A m\u00e9s dels dirigents independentistes catalans, hi van assistir parlamentaris de la Gran Bretanya, dels Pa\u00efsos Baixos i de Portugal. El mateix article destacava que Colom i Carod-Rovira es van reunir durant dues hores amb Bossano a la seu del govern i \u201cli van sol\u00b7licitar suport per a la causa independentista catalana que defensa ERC\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 1995, els ponents favorables a les tesis de l\u2019autodeterminaci\u00f3 de Gibraltar van canviar lleugerament. Al costat de parlamentaris brit\u00e0nics i de Pedro Caballero, del Partit Nacionalista Basc (PNB), l\u2019actual membre d\u2019ERC Carles Campuzano hi va assistir aleshores com a diputat de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (CDC) i president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). El diari El Pa\u00eds<\/em> va recollir<\/a> algunes de les frases que va pronunciar, ben sorpr\u00e8s, davant de milers de gibraltarencs vestits amb els colors de la bandera local. “Des de Barcelona, no em podia imaginar que aquest seria un poble en marxa lluitant per la seva llibertat […] Molts s\u00f3n els pobles d\u2019Europa que estan construint la seva llibertat i aconseguint la independ\u00e8ncia. Ara tamb\u00e9 us toca a vosaltres i no hi ha cap ministeri d\u2019Afers Estrangers que us pugui aturar! Visca Gibraltar lliure!”<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa data del 10 de setembre s\u2019ha establert en l\u2019ADN col\u00b7lectiu del nostre poble i no hi ha hagut govern que no l\u2019hagi commemorat d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0\u201d, assegura John Gomez. Per\u00f2 cal introduir-hi un petit mat\u00eds: amb la vict\u00f2ria del candidat opositor Peter Caruana, el 1996, el Gibraltar National Day es va anar decantant per un to m\u00e9s festiu i menys reivindicatiu. Aix\u00ed, com explicava en una cr\u00f2nica<\/a> el periodista Juan Jos\u00e9 T\u00e9llez, l\u2019activitat central va tornar a la Piazza i a la tribuna solia pujar l\u2019alcalde de la ciutat \u2013un c\u00e0rrec quasi simb\u00f2lic\u2013 per homenatjar algun gibraltarenc il\u00b7lustre i donava l\u2019ordre de deixar anar cap al cel centenars de globus blancs i vermells, els colors de la bandera. Una hora abans, els socialistes, els liberals, el PDP i el SDGG fixaven un altre acte de marcat car\u00e0cter pol\u00edtic. En les diades de perfil reivindicatiu baix, hi va tenir molt a veure l\u2019establiment de l\u2019anomenat F\u00f2rum Trilateral de Di\u00e0leg durant l\u2019etapa del socialista Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero al govern de Madrid, en qu\u00e8 la vida dels habitants de tot el camp de Gibraltar va millorar notablement amb una relaxaci\u00f3 de la frontera, la mancomunaci\u00f3 d\u2019alguns serveis i la utilitzaci\u00f3 conjunta de l\u2019aeroport, entre m\u00e9s mesures d\u2019aproximaci\u00f3 sota el paraigua de la UE.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Amb la fi brusca d\u2019aquell moment de distensi\u00f3 el 2012, arran del canvi pol\u00edtic a Madrid \u2013amb la vict\u00f2ria del PP de Mariano Rajoy\u2013 i a Gibraltar \u2013amb la tornada al poder del GSLP, de la m\u00e0 de Fabian Picardo\u2013, el to pol\u00edtic va tornar a impregnar la diada del 10 de setembre, que va reunificar els dos actes principals en una sola convocat\u00f2ria oficial conjunta i en un lloc amb m\u00e9s espai, l\u2019esplanada de Casemates Square. El nou context tens amb Madrid tamb\u00e9 va fer tornar a pujar a l\u2019estrada convidats de fora, en aquest cas de partits brit\u00e0nics i nord-irlandesos, a m\u00e9s del Partit Nacionalista Escoc\u00e8s (SNP).<\/p>\n\n\n\n

No consta m\u00e9s pres\u00e8ncia oficial d\u2019ERC a les diades nacionals de Gibraltar posteriors a la del 1994, per\u00f2 el posicionament clar del partit respecte al conflicte diplom\u00e0tic ha estat constant des de l\u2019establiment de la primera relaci\u00f3, ara fa tres d\u00e8cades. El 19 de novembre de 2001, per exemple, el president d’ERC, Jordi Carbonell, i el portaveu parlamentari, Josep Huguet, es van reunir durant mitja hora amb el c\u00f2nsol general brit\u00e0nic a Barcelona, Dick Thompson, i li van lliurar una carta<\/a> en qu\u00e8 s’explicava que si es revisava la situaci\u00f3 de Gibraltar vinculant-la al Tractat d’Utrecht, caldria revisar amb la mateixa base el cas de Catalunya, seguint les tesis<\/a> defensades des mitjan segle XX per Josep Maria Batista i Roca i el Consell Nacional Catal\u00e0. L\u2019endem\u00e0 mateix, una cinquantena de militants es van manifestar davant la seu del govern civil de Barcelona, mentre s\u2019hi feia una reuni\u00f3 entre els ministres d’Afers Estrangers dels executius de Tony Blair i Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, amb una pancarta en angl\u00e8s ben expl\u00edcita: \u201cUtrecht va vendre Gibraltar al Regne Unit i Catalunya a Espanya. Devoluci\u00f3!\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

D\u2019aquella reuni\u00f3 a Barcelona, precisament, en va sortir l\u2019anunci de Madrid i Londres d\u2019avan\u00e7ar cap a una sobirania compartida a l\u2019estil de Hong Kong. La resposta de Gibraltar no es va fer esperar: el ministre principal, Peter Caruana, va convocar un segon plebiscit llampec, el 7 de novembre de 2002, amb un resultat pr\u00e0cticament calcat al del 1967: 17.900 vots en contra de la cosobirania i 187 a favor. ERC, \u00e9s clar, va aplaudir<\/a> la convocat\u00f2ria de la consulta per boca del seu portaveu, Joan Ridao, i ja amb els resultats a la m\u00e0 va felicitar<\/a> efusivament Caruana en una carta firmada pel secretari general, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira. Entre m\u00e9s coses, hi deia: \u201cERC manifesta la seva simpatia total i absoluta pel poble gibraltareny i defensa el seu dret a escollir els objectius pol\u00edtics que consideri leg\u00edtims, sense cap limitaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb la soluci\u00f3 pol\u00edtica que consideri m\u00e9s adequada, per\u00f2 tamb\u00e9 sense inger\u00e8ncies d’altres estats. L’\u00fanic que t\u00e9 dret a determinar la sobirania de Gibraltar \u00e9s el poble gibraltareny.\u201d
<\/p>\n\n\n\n

Unes simpaties que es van tornar a expressar el 2013, en ple tensionament de la q\u00fcesti\u00f3 de Gibraltar per part del govern del PP a Madrid, amb una altra carta<\/a> signada per Alfred Bosch i adre\u00e7ada a Fabian Picardo. Escrita en angl\u00e8s i catal\u00e0, l\u2019aleshores diputat republic\u00e0 al Congr\u00e9s feia arribar al flamant ministre principal \u201cel sentiment d\u2019amistat i solidaritat amb els gibraltarenys […] i la condemna dels m\u00e8todes usats pel poder espanyol\u201d: \u201cL\u2019\u00fanica soluci\u00f3 a la q\u00fcesti\u00f3 del penyal, aix\u00ed com a la q\u00fcesti\u00f3 de Catalunya, passa pel di\u00e0leg, les urnes i el principi d\u2019autodeterminaci\u00f3. Cap litigi no hauria de ser gestionat sense consultar la poblaci\u00f3 afectada.\u2019 I reblava: \u201cLa vostra llibertat \u00e9s la nostra llibertat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 8 de setembre de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A les primeres edicions del Gibraltar National Day, al principi de la d\u00e8cada del 1990, era habitual la participaci\u00f3 de dirigents i diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en l’acte pol\u00edtic<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1680,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1679"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1679"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1679\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1704,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1679\/revisions\/1704"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1680"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1679"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1679"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1679"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}