{"id":1706,"date":"2024-09-20T11:32:40","date_gmt":"2024-09-20T09:32:40","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1706"},"modified":"2024-09-25T15:34:00","modified_gmt":"2024-09-25T13:34:00","slug":"la-curiosa-connexio-catalano-gibraltarenca-al-cor-de-la-valletta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/09\/20\/la-curiosa-connexio-catalano-gibraltarenca-al-cor-de-la-valletta\/","title":{"rendered":"De House of Catalunya a Gibraltar House: la imprevisible connexi\u00f3 catalano-gibraltarenca al cor de La Valletta"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Passejant pel sector nord de la capital maltesa, La Valletta, poca gent es fixa en un edifici d\u2019estil barroc situat al carrer de Marsamxett<\/a> a l\u2019altura del n\u00famero 33. Ni per l\u2019empla\u00e7ament ni per les dimensions no crida gaire l\u2019atenci\u00f3, per\u00f2 una inscripci\u00f3 ben visible a la fa\u00e7ana fa que com a m\u00ednim als catalans que passen per aquell rac\u00f3 de la ciutat encarat a mar els piqui la curiositat. A la llinda de la porta principal hi posa, amb lletres ben grosses, \u201cHouse of Catalunya<\/a>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La House of Catalunya del carrer Marsamxett, a La Valletta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La sorprenent refer\u00e8ncia catalana a l\u2019edifici que acull actualment la seu del secretariat parlamentari de Fons Europeus del govern de Malta t\u00e9 una explicaci\u00f3, s\u00ed, que va lligada amb la hist\u00f2ria del pa\u00eds m\u00e9s petit de la Uni\u00f3 Europea: durant una mica m\u00e9s d\u2019un segle, aquest conjunt de tres cossos va acollir els cavallers de l\u2019Orde de Sant Joan provinents del Priorat de Catalunya<\/a>. M\u00e9s concretament, des que es va construir (entre els anys 1692 i 1694) fins a la invasi\u00f3 napole\u00f2nica de Malta (1798). Abans de la construcci\u00f3 d\u2019aquesta Casa de Catalunya, els cavallers hospitalers catalans, juntament amb els aragonesos i els navarresos, s\u2019allotjaven a l\u2019anomenat Alberg d\u2019Arag\u00f3<\/a>, un gran palau just a tocar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"A
L’Alberg d’Arag\u00f3 a La Valletta, que durant uns quants anys al segle XIX va rebre el nom de Gibraltar House.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El casal de la llengua (o cap\u00edtol) d\u2019Arag\u00f3, Catalunya i Navarra es va comen\u00e7ar a construir poc despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 de La Valletta, el 1556, seguint el disseny del gran arquitecte i enginyer militar malt\u00e8s Girolamo Cassar<\/a>. De fet, Cassar tamb\u00e9 va projectar<\/a> els albergs d\u2019Alv\u00e8rnia, de Castella, d\u2019Anglaterra i Baviera, de Fran\u00e7a, d\u2019It\u00e0lia, d\u2019Alemanya i de Proven\u00e7a, en cadascun dels quals es podien allotjar els cavallers provinents de tots aquests territoris que passaven per l\u2019illa temporalment o que hi feien estada i no disposaven de casa pr\u00f2pia. Val a dir que, de tots aquests albergs de La Valletta, el d\u2019Arag\u00f3 \u00e9s el m\u00e9s antic i l\u2019\u00fanic que ha conservat el disseny manierista original de Cassar fins als nostres dies.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019ocupaci\u00f3 francesa de l\u2019illa al final del segle XVIII, durant la campanya eg\u00edpcia de Napole\u00f3 Bonaparte, l\u2019orde de Sant Joan va haver de deixar l\u2019illa, en l\u2019en\u00e8sim exili dels cavallers hospitalers, i es va instal\u00b7lar a Roma, on continua tenint la seu<\/a> i gaudint d\u2019estatus d\u2019extraterritorialitat<\/a>. El per\u00edode franc\u00e8s, amb tot, va durar ben poc, tan sols dos anys, quan Malta es va convertir en un protectorat brit\u00e0nic. Sota l\u2019\u00f2rbita de Londres, l\u2019antic Alberg d\u2019Arag\u00f3 va passar a adoptar tota mena d\u2019usos m\u00e9s o menys oficials: des de convertir-se en la seu de la impremta (de 1822 a 1824) fins a ser l\u2019oficina oficial del primer ministre malt\u00e8s, ja ben entrat el segle XX, quan les autoritats colonials van concedir l\u2019autogovern a l\u2019illa. Per\u00f2 una mica abans, a mitjan segle XIX, el vell palau va assumir una funci\u00f3 religiosa que el va vincular, temporalment, a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
R\u00e8tol a l’interior de la catedral de la Sant\u00edssima Trinitat de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

En efecte, el 1842 l\u2019Esgl\u00e9sia anglicana va decidir de crear una di\u00f2cesi responsable de les comunitats de fidels que s\u2019estenien des de Portugal fins a la mar C\u00e0spia, a m\u00e9s d\u2019una bona part de l’Europa continental. La seu de la di\u00f2cesi, la m\u00e9s extensa de l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019Anglaterra, es va establir a la flamant catedral de la Sant\u00edssima Trinitat<\/a> de Gibraltar, comen\u00e7ada a construir el 1825 en un estil arquitect\u00f2nic peculiar, d\u2019aires moriscs, segons que sembla per evocar la captura musulmana del penyal l\u2019any 711 dC. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La catedral anglicana de Gibraltar, actual seu de la Di\u00f2cesi a Europa.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 24 d\u2019agost de 1842, a l\u2019abadia de Westminster de Londres, l\u2019angl\u00e8s George Tomlinson<\/a> (1794-1863) fou nomenat primer bisbe de la nova di\u00f2cesi anglicana, amb la responsabilitat inicial de servir les congregacions de Gibraltar i de Malta. Per\u00f2, ja des de bon comen\u00e7ament, Tomlinson<\/a> va preferir de passar m\u00e9s temps a l\u2019illa mediterr\u00e0nia que no pas a l\u2019istme del sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat de George Tomlinson, primer bisbe de la di\u00f2cesi anglicana de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A La Valletta, doncs, el nou bisbe va haver de cercar una resid\u00e8ncia i, d\u2019acord amb les autoritats brit\u00e0niques, va optar per llogar l\u2019antic Alberg d\u2019Arag\u00f3, que autom\u00e0ticament va passar a ser conegut amb el nom de Gibraltar House. Es dona la circumst\u00e0ncia que just durant aquell per\u00edode sembla que es va dur a terme a l\u2019edifici l\u2019\u00fanica modificaci\u00f3 arquitect\u00f2nica important: l\u2019afegiment d\u2019un p\u00f2rtic d\u00f2ric davant la porta principal, que dona a la pla\u00e7a de la Independ\u00e8ncia. Tomlinson va ocupar el c\u00e0rrec \u2013i la resid\u00e8ncia\u2013 fins a la seva mort, el 9 de febrer de 1863 a Gibraltar. I, com no podia ser d\u2019una altra manera, les seves prefer\u00e8ncies en vida es van mantenir en la mort: no fou enterrat<\/a> a la catedral de la Sant\u00edssima Trinitat de Gibraltar, sin\u00f3 a la procatedral de La Valletta.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Sepultura del bisbe George Tomlinson a la cocatedral de Sant Pau a La Valletta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 1980, la di\u00f2cesi de Gibraltar es va fusionar amb les jurisdiccions anglicanes de l\u2019Europa del nord i central i va adoptar el nom de di\u00f2cesi a Europa<\/a>, amb la catedral gibraltarenca<\/a> com a seu principal i dues procatedrals: la de Sant Pau<\/a> a La Valletta i la de la Sant\u00edssima Trinitat<\/a> de Brussel\u00b7les, on sol residir el bisbe. D\u2019aquesta macrodi\u00f2cesi europea depenen, \u00e9s clar, les esgl\u00e9sies i congregacions anglicanes<\/a> dels Pa\u00efsos Catalans, des de la de Menorca<\/a> i les de Mallorca i Eivissa fins a la del Vernet<\/a> (Catalunya Nord) i la d\u2019Andorra<\/a>, passant per la de Barcelona<\/a> i les del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Mapa se la di\u00f2cesi anglicana a Europa dins la catedral de la Sant\u00edssima Trinitat de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 20 de setembre de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la capital de Malta, l’hist\u00f2ric Alberg d’Arag\u00f3 on s’allotjaven els cavallers hospitalers catalans va passar a ser a mitjan segle XIX la resid\u00e8ncia del bisbe anglic\u00e0 de Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1718,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1706"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1706"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1706\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1746,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1706\/revisions\/1746"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1718"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1706"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1706"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1706"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}