{"id":1766,"date":"2024-10-14T07:25:14","date_gmt":"2024-10-14T05:25:14","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1766"},"modified":"2025-08-25T07:15:19","modified_gmt":"2025-08-25T05:15:19","slug":"de-jans-ianquis-yanitos-i-chonis-nhi-ha-a-tots-els-territoris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/10\/14\/de-jans-ianquis-yanitos-i-chonis-nhi-ha-a-tots-els-territoris\/","title":{"rendered":"De jans, ianquis, yanis i chonis, n\u2019hi ha a tots els territoris"},"content":{"rendered":"\n

“De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”<\/em> (dita popular catalana)<\/p>\n\n\n\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qui estigui m\u00ednimament familiaritzat amb la q\u00fcesti\u00f3 de Gibraltar segur que ha sentit o ha llegit el concepte yanito<\/em> o llanito<\/em> aplicat als gibraltarencs. Com moltes vegades passa amb els gentilicis de car\u00e0cter col\u00b7loquial o popular, el seu origen es perd en el temps i, a manca d\u2019una explicaci\u00f3 s\u00f2lida, en circulen unes quantes que esperen el torn per poder ser confirmades i canonitzades. En aquest cas concret, la complicaci\u00f3 ja salta a la vista d\u2019entrada amb les dues opcions gr\u00e0fiques d’un terme que tamb\u00e9 funciona, de vegades, sense el diminutiu.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019hip\u00f2tesis sobre aquest apel\u00b7latiu dels gibraltarencs, \u00e9s clar, en corren unes quantes, per\u00f2 n\u2019hi ha tres que se solen esmentar habitualment. N’hi ha una que fa refer\u00e8ncia a un terme (potser amb to sorneguer o ir\u00f2nic) forjat a partir del segle XX per la gent de la comarca del camp de Gibraltar a l\u2019hora de designar espec\u00edficament els habitants del penyal, un terreny justament ben poc pla (llano<\/em>). Hi ha una altra hip\u00f2tesi que defensa que podria derivar del nom propi Gianni<\/em> (Giovanni), atesa la nombrosa comunitat genovesa que va omplir el buit dels habitants originaris de Gibraltar que van deixar la ciutat arran de l\u2019ocupaci\u00f3 angloneerlandesa<\/a> de 1704. I encara una altra, en la mateixa l\u00ednia de l\u2019anterior, explicaria l\u2019enigm\u00e0tic gentilici a partir del nom propi Johnny<\/em> (John), molt com\u00fa en llengua anglesa i probablement un dels m\u00e9s habituals entre les tropes brit\u00e0niques destinades a protegir la fortalesa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
R\u00e8tol de l’exposici\u00f3 ‘Llanito’ a Gibraltar, l’estiu del 2024.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la primera hip\u00f2tesi, entre les dues \u00faltimes hi ha elements que poden fer decantar la balan\u00e7a cap a una en concret. El traductor i ling\u00fcista gibraltarenc Brian Porro, en comunicaci\u00f3 personal, troba poc convincent fer derivar jani<\/em> (la grafia que defensa) de l\u2019antrop\u00f2nim l\u00edgur perqu\u00e8 als censos brit\u00e0nics<\/a> de Gibraltar al segle XVIII no apareixen, precisament, quantitats significatives de Giovanni\/Gianni. N’aporta<\/a> dades concretes l’investigador Neville Chipulina: “A quick check through the census of the population taken in 1777 reveals that not a single person of Italian descent \u2013and there were many including a hell of a lot of Genoese\u2013 had Giovanni as a first name. By 1791 there were 13 and in 1878 only 10. During my research into my own genealogy, I came across the first names of literally hundreds of relatives and close friends all of whom were originally from Genoa. Not a single one of them was called Giovanni. In other words, there were simply not enough of us called Giovanni to make the name synonymous with an entire population.” Per tant, tot fa pensar que es pugui tractar m\u00e9s aviat d\u2019una derivaci\u00f3 del nom Johnnie<\/em>, pronunciat en l\u2019angl\u00e8s de fa tres-cents anys.<\/p>\n\n\n\n

Si el terme s’aplicava inicialment als soldats anglesos destinats a la fortalesa, aix\u00f2 implica de retruc que devia ser encunyat per la poblaci\u00f3 civil dins mateix del penyal o a l’altra banda de la frontera. Sembla indicar-ho, precisament, una citaci\u00f3 recollida<\/a> pel mateix Chipulina del llibre Scenes and Sports in Foreign Lands<\/em> (1840), escrit pel major<\/em> Edward Napier: “If at the last village we were annoyed by dogs, here we were equally so by a set of ragged urchins, offering their services to hold our horses whilst we refresh ourselves at the fonda<\/em>, and assailing us with incessant cries of ‘Johnny, Johnny’ . . . the appellation bestowed near Gibraltar on every Englishman”.<\/p>\n\n\n\n

Que alhora aquest mateix patr\u00f3 etimol\u00f2gic es reprodueixi en gentilicis d\u2019unes altres latituds i en unes coordenades cronol\u00f2giques semblants no fa sin\u00f3 refor\u00e7ar i privilegiar encara m\u00e9s aquesta tercera hip\u00f2tesi. A les illes Can\u00e0ries, on el contacte amb mariners i soldats brit\u00e0nics va ser constant i intens durant els segles XIX i XX, \u00e9s ben viu el terme choni<\/em>, definit pel Diccionario B\u00e1sico de Canarismos<\/em><\/a> com el \u201cturista anglosax\u00f3 i, per extensi\u00f3, el procedent d\u2019unes altres nacions del centre i nord d\u2019Europa\u201d. I la RAE<\/a>, per la seva banda, parla del \u201cturista estranger, especialment de parla anglesa\u201d. La mateixa entrada especifica, al costat de l\u2019origen col\u00b7loquial i local del mot, l\u2019origen etimol\u00f2gic: \u201cDe l\u2019angl\u00e8s Johnny<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Vaixell angl\u00e8s en un port canari.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

I m\u00e9s enll\u00e0 de les Can\u00e0ries, a l\u2019altra riba de l\u2019Atl\u00e0ntic, no \u00e9s cert que en un proc\u00e9s paral\u00b7lel els nord-americans reben l\u2019apel\u00b7latiu (sovint connotat pejorativament) de yankees<\/a><\/em>? Amb ianqui<\/a> (l\u2019adaptaci\u00f3 normativa en catal\u00e0), les coses s\u00f3n igual de poc clares que amb yani\/llani\/jani<\/em>, per\u00f2 al capdavall totes les an\u00e0lisis que es fan sobre l\u2019origen del terme van a parar al mateix nom propi: Joan. En aquest cas, en la forma Janke<\/em> (diminutiu de Jan<\/em>), pr\u00f2pia de molts dels colons neerlandesos presents al segle XVIII a la zona de Nova Anglaterra.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2 potser no cal anar tan lluny ni navegar oce\u00e0 enll\u00e0 per buscar arguments que ajudin a desentrellar una mica la q\u00fcesti\u00f3 yanita<\/em>. De fet, si tornem cap a la Mediterr\u00e0nia i, m\u00e9s concretament, a la Menorca del segle XVIII, entre els nombrosos anglicismes que durant els vuitanta anys de dominaci\u00f3 brit\u00e0nica van entrar al catal\u00e0 de l\u2019illa n\u2019hi ha un de ben clar i evident: jan<\/a><\/em>. En menorqu\u00ed, efectivament, aquest mot gaireb\u00e9 s\u2019ha mantingut viu<\/a> fins als nostres dies, sobretot en algunes expressions fossilitzades que fan refer\u00e8ncia inequ\u00edvoca als anglesos, com “en temps dels jans” o el top\u00f2nim de l\u2019escull o punta de Negajans<\/a> a Ma\u00f3. El Diccionari Alcover-Moll<\/a><\/em> en recull algunes m\u00e9s: \u201cQui t\u00e9 que vendre an els jans | haur\u00e0 caigut b\u00e9\u201d (codolada menorquina); \u201cVermell com un jan\u201d (molt vermell de cara); \u201cQuatre jans i un boi\u201d (poca gent, quatre gats). La definici\u00f3 que aporta la mateixa entrada \u00e9s n\u00edtida i di\u00e0fana: \u201cSoldat o mariner angl\u00e8s.\u201d Aquest mateix sentit de jan<\/em> el trobem tamb\u00e9 en un port de Catalunya, Tarragona, on des de la guerra de Successi\u00f3 al tron hisp\u00e0nic al principi del segle XVIII hi ha l\u2019anomenat cementiri dels Jans<\/a>, destinat als brit\u00e0nics i protestants de la ciutat d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0. Adolfo Alegret, al volum Tarragona a trav\u00e9s del siglo XIX<\/em><\/a> (1924), ens diu<\/a> que el fossar era destinat a l\u2019enterrament de \u201cpilots, mariners i altre gent estranjera, als qui vulgarment s\u2019anomena a Tarragona jans<\/em>, o sia homes de mar vinguts de llunyanes terres i que viuen fora de la comuni\u00f3 cat\u00f2lica\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El cementiri dels Jans de Tarragona.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Significativament, una de les primeres tombes del fossar dels Jans<\/a>, com tamb\u00e9 \u00e9s conegut el cementiri tarragon\u00ed, \u00e9s del fat\u00eddic 1714 i correspon a un cirurgi\u00e0 militar anomenat, ni m\u00e9s ni menys, John Jones. Aix\u00f2 ens remet directament a l\u2019origen etimol\u00f2gic de jan<\/em>, del qual ens parla l\u2019eminent fil\u00f2leg Joan Coromines al seu magne Diccionari Etimol\u00f2gic i Complementari de la Llengua Catalana<\/em><\/a>: \u201cProv\u00e9 de l\u2019angl\u00e8s John<\/em>, nom de fonts tan corrent entre ells, i que en aquella llengua sona amb una o<\/em> molt oberta.\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019apreciaci\u00f3 fon\u00e8tica final de Coromines no \u00e9s gens sobrera ni anecd\u00f2tica. Un altre ling\u00fcista de renom, el professor David Crystal<\/a>, afirmava en una consulta adre\u00e7ada per l\u2019esmentat Brian Porro una cosa molt semblant: \u201cCertainly the vowel used in Johnny<\/em> had a more open articulation in the 17th century, as evidenced by alternative spellings of o<\/em> and a<\/em> in certain words. And of course it is this more open pronunciation that we hear in American English today, where hot <\/em>sounds more like hat<\/em> to British ears.\u201d Porro afegeix que \u00e9s una pronunciaci\u00f3 que tamb\u00e9 es pot sentir en l’angl\u00e8s del West Country.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot aix\u00f2, no \u00e9s estrany que el periodista Miguel Vermehren, en un article<\/a> publicat el novembre del 2018, es pregunt\u00e9s si el jan<\/em> menorqu\u00ed no podria tenir alguna cosa a veure amb l\u2019origen del yanito<\/em>: \u201cUna altra aportaci\u00f3 sorprenent des de Menorca podria ser l\u2019origen, o com a m\u00ednim un dels possibles or\u00edgens, del terme llanito<\/em> o yanito<\/em>. Aquest apel\u00b7latiu, que es fa servir per denominar els gibraltarencs i la seva llengua, se sol explicar com una corrupci\u00f3 dels noms John<\/em> o Gianni<\/em>, freq\u00fcents entre els pobladors del penyal a l\u2019\u00e8poca. En el catal\u00e0 de Menorca, als anglesos se\u2019ls solia anomenar jan<\/em> (amb origen semblant), una paraula que podria haver arribat a Gibraltar per passar a denominar els seus habitants.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per mitj\u00e0 de llibres<\/a>, articles<\/a> i fins i tot exposicions<\/a> ja ha quedat ben demostrat que els menorquins que durant quasi un segle, entre 1730 i 1830, van anar a cercar una vida millor a Gibraltar van contribuir, juntament amb els anglesos i els andalusos, els genovesos, els jueus sefardites, els maltesos i els portuguesos, a formar una identitat pr\u00f2pia que defineix els gibraltarencs. Qui sap, doncs, si aquells mateixos mariners i menestrals arribats al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica des de la boca del port de Ma\u00f3 tamb\u00e9 van contribuir, directament o indirectament, a identificar i designar els janis<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 14 d’octubre de 2024<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Reprodu\u00eft<\/a> en angl\u00e8s al Gibraltar Chronicle<\/em> el 29 de novembre de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’origen de l’apel\u00b7latiu yanito\/llanito aplicat als gibraltarencs no \u00e9s del tot clar, per\u00f2 a Menorca podem trobar una pista for\u00e7a interessant<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1822,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,36],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1766"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1766"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1766\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2331,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1766\/revisions\/2331"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1822"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}