{"id":1781,"date":"2024-10-04T06:27:19","date_gmt":"2024-10-04T04:27:19","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1781"},"modified":"2024-10-07T18:10:32","modified_gmt":"2024-10-07T16:10:32","slug":"lestret-de-gibraltar-un-pont-entre-lafrica-i-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/10\/04\/lestret-de-gibraltar-un-pont-entre-lafrica-i-europa\/","title":{"rendered":"Projectes centenaris catalans per unir l\u2019\u00c0frica i Europa a trav\u00e9s de l\u2019estret de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Des del lluny\u00e0 1869, amb un primer projecte de l\u2019enginyer franc\u00e8s Charles de Villedeuil, els plans per unir les costes de l\u2019\u00c0frica i Europa a trav\u00e9s d’un pont o d\u2019un t\u00fanel submar\u00ed per l\u2019estret de Gibraltar han estat for\u00e7a constants. Sense anar m\u00e9s lluny, actualment hi ha dues societats a banda i banda de l\u2019estret, l\u2019espanyola\u00a0Sociedad de Estudios para la Comunicaci\u00f3n Fija a trav\u00e9s del Estrecho de Gibraltar (SECEGSA<\/a>) i la marroquina Societ\u00e9 Nationale d\u2019Etudes du Detroit (SNED<\/a>), que estudien el terreny i analitzen la viabilitat d\u2019una empresa d’aquestes dimensions, comparable a Europa amb el t\u00fanel sota el canal de la M\u00e0nega que uneix Fran\u00e7a amb la Gran Bretanya des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, com d\u00e8iem, entre 1869 i l\u2019actualitat, de propostes per unir per carretera i ferrocarril els catorze quil\u00f2metres escassos que separen els dos continents, n’hi ha hagut un bon grapat<\/a>. I, fent-ne una repassada, \u00e9s bastant cridaner el nombre d\u2019enginyers d\u2019origen catal\u00e0 rere uns quants d\u2019aquests projectes. De fet, tan sols catorze anys despr\u00e9s de la idea llan\u00e7ada per Charles de Villedeuil, el 1883 l\u2019enginyer militar, cient\u00edfic i inventor Andreu Avel\u00b7l\u00ed Comerma i Batalla<\/a> (1842-1917), fill de Valls (Alt Camp), es va inspirar en els primers projectes de t\u00fanel sota el canal de la M\u00e0nega per plantejar<\/a> la idea de construir-ne un entre Europa i l\u2019\u00c0frica per al ferrocarril, de 19 quil\u00f2metres de llargada, amb un cost previst de 300 milions de pessetes. Per\u00f2 la proposta no va prosperar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Projecte de l’enginyer vallenc Andreu Avel\u00b7l\u00ed Comerma, del 1883.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El primer ter\u00e7 del segle XX va tornar a ser prol\u00edfic en projectes de t\u00fanels submarins, com el de l\u2019enginyer barcelon\u00ed Pere Garcia F\u00e0ria<\/a> (1858-1927), amb un parell de propostes llan\u00e7ades el 1905 i el 1906, o el del reusenc Mari\u00e0 Rubi\u00f3 i Bellver<\/a> (1862-1938), que juntament amb Henri Bressler va dissenyar plans el 1916, 1918 i 1919. Un altre enginyer militar, nascut a Madrid per\u00f2 de pare barcelon\u00ed, Carlos Ib\u00e1\u00f1ez de Ibero Grandchamp (1888-1966), va ser l\u2019autor d\u2019un altre pla presentat el 1927 a trav\u00e9s del llibre Un t\u00fanel bajo el estrecho de Gibraltar<\/em><\/a>. Totes aquestes iniciatives van acabar convencent el ministeri de Foment espanyol de constituir, la primavera de 1928, una Comissi\u00f3 d\u2019Estudis del T\u00fanel Submar\u00ed de l\u2019Estret de Gibraltar (CETSEG), integrada dins l\u2019Institut Miner i Geol\u00f2gic d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L\u00e0mina del llibre El t\u00fanel submarino del Estrecho de Gibraltar<\/em>, de l’enginyer Pedro Jevenois, amb pr\u00f2leg de D\u00e1maso Berenguer.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Aquesta comissi\u00f3 interministerial es va encarregar de dur a terme estudis t\u00e8cnics i geol\u00f2gics preliminars a la zona. Per\u00f2 la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, el 1931, va aturar la seva tasca perqu\u00e8 la CETSEG va ser vista inicialment com una iniciativa massa vinculada a la monarquia, acabada d\u2019expulsar. Va ser gr\u00e0cies a un Comit\u00e8 de Protecci\u00f3 del T\u00fanel Submar\u00ed, presidit pel ministre d\u2019Estat Alejandro Lerroux, que va poder reprendre l\u2019activitat sota el paraigua del ministeri de Comunicacions i amb un nom nou: Comissi\u00f3 d\u2019Estudi del T\u00fanel Hispanoafric\u00e0 Submar\u00ed sota l\u2019Estret de Gibraltar (CETHASEG).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Carta del 1932 de les filles de Comerma reivindicant el projecte de t\u00fanel del seu pare a les autoritats republicanes.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Que se\u2019n tornava a parlar, de la idea, en dona fe la carta<\/a> que les filles d\u2019Andreu Comerma<\/a> van enviar des del Ferrol el 7 de mar\u00e7 de 1932 a les corts constituents perqu\u00e8 reconeguessin que \u201cla prioritat del projecte del t\u00fanel sota l\u2019estret de Gibraltar correspon a l\u2019enginyer Andreu Avel\u00b7l\u00ed Comerma i Batalla”: “Va concebre la idea, va mirar de posar-la en pr\u00e0ctica d\u2019acord amb els governs de la seva \u00e8poca i, per aix\u00f2, la p\u00e0tria li deu gratitud\u201d, conclo\u00efen. A m\u00e9s de les filles del general Comerma<\/a>, la carta duia els segells oficials de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Valls i del Ferrol, entre m\u00e9s institucions. Sembla que l\u2019Ajuntament de Barcelona tamb\u00e9 es va adherir<\/a> a la petici\u00f3 de reconeixement.<\/p>\n\n\n\n

Tot i comen\u00e7ar amb mal peu, durant l\u2019etapa republicana la comissi\u00f3 va acabar agafant embranzida, amb molta activitat geol\u00f2gica i oceanogr\u00e0fica i una campanya submarina i geof\u00edsica a l\u2019estret. De fet, al principi de l\u2019estiu del 1936 ja gaireb\u00e9 estava tot llest per presentar l\u2019informe definitiu sobre la possibilitat o no de construir el t\u00fanel, per\u00f2 va ser massa tard: amb l\u2019esclat de la guerra del 1936-1939, tot es va aturar i desar en un calaix fins al cap de tres d\u00e8cades. En efecte, no va ser fins al 1972, encara amb Franco viu, que no es va crear una Comissi\u00f3 per a l\u2019Estudi Previ sobre la Viabilitat d\u2019una Comunicaci\u00f3 Permanent entre Espanya i l\u2019\u00c0frica a trav\u00e9s de l\u2019Estret de Gibraltar. I de resultes de l\u2019acord<\/a> entre el govern espanyol i el regne del Marroc del 24 de octubre de 1980, es van constituir dues societats estatals, la SECEGSA i la SNED, que continuen explorant el possible enlla\u00e7 intercontinental.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"Un
El pont de Windor a la part alta de Gibraltar, obra de l’empresa catalana iMuntanya.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Mentre esperem la decisi\u00f3 sobre el gran pont o t\u00fanel submar\u00ed entre l’\u00c0frica i Europa, com a premi de consolaci\u00f3 sempre podem experimentar, a petita escala, la sensaci\u00f3 de travessar un pont penjant amb vistes impressionants de l’Estret. Des del 22 de juny de 2016<\/a>, en el context de la reforma i millora de la reserva natural a la part alta del penyal de Gibraltar, hi ha en un congost al vessant de ponent el pont susp\u00e8s de Windsor<\/a>, de 80 metres de llargada, concebut, fabricat i instal\u00b7lat per l\u2019empresa especialitzada iMuntanya<\/a> de Castellnou de Seana (Pla d\u2019Urgell). El pont, del model Pirineus, fou inaugurat pel ministre principal, Fabian Picardo, i l\u2019aleshores ministra de Turisme, Samantha Sacramento, per qui la construcci\u00f3 d\u2019aquesta atracci\u00f3 innovadora permetia de revaloritzar el conjunt de senders adequats per a totes les edats i d\u2019obrir al p\u00fablic noves \u00e0rees d\u2019inter\u00e8s hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Bitllet de 5 lliures de Gibraltar, que va entrar en circulaci\u00f3 al final de gener de 2022, amb la imatge del pont penjant d’iMuntanya al revers.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 4 d’octubre<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comerma i Batalla, Garcia F\u00e0ria, Rubi\u00f3 i Bellver… Fem un rep\u00e0s de les propostes hist\u00f2riques de t\u00fanels intercontinentals sorgides d’enginyers nostrats<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1791,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1781"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1781"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1781\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1811,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1781\/revisions\/1811"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1791"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1781"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1781"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1781"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}