{"id":1879,"date":"2024-11-13T05:27:42","date_gmt":"2024-11-13T04:27:42","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1879"},"modified":"2024-11-13T11:14:12","modified_gmt":"2024-11-13T10:14:12","slug":"dos-testimonis-nostrats-de-les-passes-mortals-de-febre-groga-al-penyal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/11\/13\/dos-testimonis-nostrats-de-les-passes-mortals-de-febre-groga-al-penyal\/","title":{"rendered":"Testimonis nostrats de les epid\u00e8mies mortals de febre groga al penyal"},"content":{"rendered":"\n<p><strong><a href=\"https:\/\/gibaltar-cat.translate.goog\/index.php\/2024\/11\/13\/dos-testimonis-nostrats-de-les-passes-mortals-de-febre-groga-al-penyal\/?_x_tr_sl=ca&amp;_x_tr_tl=en&amp;_x_tr_hl=ca&amp;_x_tr_pto=wapp\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">In English<\/a> (translated by Google) \/ <a href=\"https:\/\/gibaltar-cat.translate.goog\/index.php\/2024\/11\/13\/dos-testimonis-nostrats-de-les-passes-mortals-de-febre-groga-al-penyal\/?_x_tr_sl=ca&amp;_x_tr_tl=es&amp;_x_tr_hl=ca&amp;_x_tr_pto=wapp\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:46px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p class=\"has-drop-cap\">El tr\u00e0nsit del segle XVIII al segle XIX va comportar molts canvis radicals a Gibraltar. D&#8217;entrada, el frac\u00e0s del <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/documents\/diari-de-francesc-messa\/\" target=\"_blank\">Gran Setge<\/a> de 1779 a 1783 va representar la fi dels intents de recuperar per la for\u00e7a de les armes el penyal per part d&#8217;Espanya, que amb les guerres napole\u00f2niques va passar a ser fins i tot aliada de la Gran Bretanya. A m\u00e9s, l\u2019expansi\u00f3 comercial i militar brit\u00e0nica pel m\u00f3n va convertir Gibraltar en un port clau en les rutes mar\u00edtimes. L&#8217;una cosa i l&#8217;altra van permetre que per primera vegada des de l\u2019ocupaci\u00f3 del 1704 el petit territori super\u00e9s la xifra psicol\u00f2gica dels cinc mil habitants.<\/p>\n\n\n\n<p>La fortalesa i ciutat de Gibraltar, amb tot, va haver de pagar un peatge ben car abans d&#8217;esdevenir un petit empori comercial: les epid\u00e8mies<strong>.<\/strong> El boom econ\u00f2mic i demogr\u00e0fic de la pla\u00e7a coincidint amb el salt de segle, despr\u00e9s de moltes d\u00e8cades de pen\u00faries i setges, va comportar una degradaci\u00f3 i degeneraci\u00f3 de les condicions generals de salubritat, agreujades per les altes temperatures i la manca d\u2019aigua durant els mesos d\u2019estiu. Tot plegat va convertir la ciutat en una veritable olla de virus i malalties. Les defuncions per <em>calentura<\/em> (febre groga) i <em>tabardillo<\/em> (tifus) es van comen\u00e7ar a constatar amb insist\u00e8ncia als registres eclesi\u00e0stics a la primeria del XIX. De febre groga, seguint els estudis del m\u00e0xim especialista de la q\u00fcesti\u00f3, <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.gibraltarliteraryfestival.gi\/speakers\/2019\/dr-larry-sawchuk-186\" target=\"_blank\">Larry Sawchuk<\/a>, n&#8217;hi va haver passes els anys 1804, 1813-1814 i 1828.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:56px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" width=\"1000\" height=\"750\" src=\"https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/IMG_20241113_092009.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1899\" srcset=\"https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/IMG_20241113_092009.jpg 1000w, https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/IMG_20241113_092009-300x225.jpg 300w, https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/IMG_20241113_092009-768x576.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><figcaption>Alguns dels llibres de refer\u00e8ncia publicats per Larry Sawchuk sobre les epid\u00e8mies a Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:54px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p>\u00c9s clar, la poblaci\u00f3 menorquina present a la pla\u00e7a no en va quedar al marge. Al llibre <em><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.pamsa.cat\/els-minorkeens-de-gibraltar-9788498839999\/\" target=\"_blank\">Els &#8216;minorkeens&#8217; de Gibraltar<\/a><\/em>, n\u2019esmento alguns casos. El 22 d\u2019abril de 1799, per exemple, va ser enterrat Diego Preto, maon\u00e8s de seixanta-quatre anys, de <em>calentura<\/em>. Hi va coincidir amb l\u2019edat, el lloc de naixement i la causa de la mort Thomas Alaw, enterrat un any i mig despr\u00e9s. Tots dos tenien resid\u00e8ncia fixa a la pla\u00e7a, \u00e9s cert, per\u00f2 les malalties infeccioses tamb\u00e9 afectaven els passavolants. El mariner Miquel Prats, de &#8220;Villa Carlos&#8221;, en un viatge a Gibraltar el 1801 a bord del vaixell del capit\u00e0 maon\u00e8s Joan Pau Mestres, \u00ab<em>cay\u00f3 enfermo al principio con dolor a una oreja y seguidamente pas\u00f3 a mal de costado<\/em>\u00bb i ja no se\u2019n va sortir. En un expedient de vidu\u00eftat del juny del 1817 desat a l\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Ciutadella, la suplicant Joana Vila, ve\u00efna de Ma\u00f3 i de pares santfelipers, relatava &#8220;<em>que en el tiempo del \u00faltimo gobierno ingl\u00e9s en esta isla contrajo matrimonio en faz de Nuestra Santa Madre Iglesia con Felix Rif<\/em> [,] <em>sargento del regimiento de suizos<\/em> [del] <em>general Steward, que se hallaba de guarnici\u00f3n en Villa Carlos: que a la llegada de las tropas espa\u00f1olas en esta isla que fue en 1802 la declarante con su marido se fueron con el citado regimiento en Gibraltar: que en la primera epidemia que se padeci\u00f3 de la fiebre amarilla en dicha plaza (lo que habr\u00e1 de catorce o quince a\u00f1os), dicho su marido Felix Rif <\/em>[que treballava a l\u2019Arsenal] <em>muri\u00f3 de la misma epidemia<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>Tots aquests casos anticipaven la primera gran epid\u00e8mia, la de l\u2019any 1804, en qu\u00e8 van perdre la vida per febre groga una tercera part dels habitants. En una ciutat ja del tot cosmopolita segons els par\u00e0metres de l\u2019\u00e8poca, rica en gent i cultures, l\u2019efecte de la passa va ser devastador i sense precedents, i molts civils van optar per mirar de fugir-ne. Antoni Caules, un maon\u00e8s que el 26 de juliol de 1804 havia decidit anar a la recerca de feina cap a Gibraltar, on va exercir &#8220;<em>muchos d\u00edas del oficio de zapatero<\/em>&#8220;, va comen\u00e7ar a patir aquell mateix estiu per &#8220;<em>la peste que hac\u00eda muchos estragos en dicha plaza<\/em>&#8221; i, amb alguns civils m\u00e9s, es va embarcar a la tartana <em>Susanna<\/em> del patr\u00f3 Pere Victori, que va sortir del port el 23 de setembre de 1804. Per\u00f2 ja havia fet tard i sis dies despr\u00e9s es va morir a bord.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre exemple interessant \u00e9s el de la malaurada Magdalena Pax, que es trobava a Gibraltar &#8220;<em>al tiempo que hab\u00eda all\u00ed la peste o fiebre amarilla<\/em>&#8220;, fent de criada a la casa de la tamb\u00e9 menorquina Magdalena Guilon. La seva senyora &#8220;<em>se embarc\u00f3 para Mah\u00f3n, dejando en su habitaci\u00f3n que ten\u00eda en dicha plaza a la referida Madalena Pax, que ya estaba herida de dicha epidemia, habi\u00e9ndole recomendado los muebles y dem\u00e1s efectos que dej\u00f3 en la citada su casa<\/em>&#8220;. No va sobreviure &#8220;<em>de dicho contagio[,] habiendo sido tratada al Lazareto que al efecto se hizo, y fue sotorrado su cad\u00e1ver al lugar acostumbrado<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>Curiosament, de l\u2019\u00faltima gran passa del 1828 ens n\u2019ha arribat un altre testimoni nostrat, ben curi\u00f3s quant al format, per mitj\u00e0 de la <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/mdc.csuc.cat\/digital\/collection\/fullBonsoms\" target=\"_blank\">col\u00b7lecci\u00f3 de fullets<\/a> d\u2019Isidre Bonsoms i Sicart (Barcelona, 1849-Valldemossa, 1922) conservada a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta de la \u201c<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/mdc.csuc.cat\/digital\/collection\/fullBonsoms\/id\/185953\/rec\/1\" target=\"_blank\">Nueva canci\u00f3n en la que se manifiesta la gran desgracia y azote que caus\u00f3 la epidemia en la plaza de Gibraltar el a\u00f1o 1828<\/a>\u201d, un text rimat de trenta-dos versos amb qu\u00e8 l\u2019autor, desconegut, descriu els efectes devastadors de l\u2019epid\u00e8mia i com \u201c<em>una familia honrada de catalanes<\/em>\u201d es va lliurar \u201c<em>del pestilencial contagio<\/em>\u201d gr\u00e0cies a la invocaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u del Roser.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:49px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" width=\"1000\" height=\"727\" src=\"https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/FEBRE1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1883\" srcset=\"https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/FEBRE1.jpg 1000w, https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/FEBRE1-300x218.jpg 300w, https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/FEBRE1-768x558.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><figcaption>Fullet extret de la Col\u00b7lecci\u00f3 Bonsoms de la Biblioteca Nacional de Catalunya.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p><strong>NUEVA CANCION EN LA QUE SE MANIFIESTA LA GRAN DESGRACIA Y AZOTE QUE CAUS\u00d3 LA EPIDEMIA EN LA PLAZA DE GIBRALTAR EL A\u00d1O 1828<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>O Dios de cielos y tierra<br>gobernador soberano,<br>vos que lo disponeis todo<br>y todo est\u00e1 en vuestra mano.<\/p>\n\n\n\n<p>Vos sois el que da la vida<br>y la muerte cuando os place,<br>y el que envia los castigos<br>y en fin por vos todo se hace.<\/p>\n\n\n\n<p>Atencion oyentes mios<br>escuchad con gran cuydado,<br>y ohireis las aflicciones<br>que en Gibraltar han pasado.<\/p>\n\n\n\n<p>C\u00fabrase toda la tierra<br>de pasmo y luto sin tasa,<br>al ver las tribulaciones<br>sucedidas en tal plaza.<\/p>\n\n\n\n<p>El a\u00f1o mil ocho cientos<br>veinte y ocho, en el verano,<br>la epidemia acometi\u00f3<br>esa Ciudad tan Gallarda.<\/p>\n\n\n\n<p>Empieza la calentura&nbsp;<br>han de meterse \u00e1 la cama,<br>aqui el dolor de cabeza<br>y el v\u00f3mito se declara.<\/p>\n\n\n\n<p>Crece la malignidad,<br>acomete la desgana:<br>yo me muero clama el uno<br>y en breve entrega su alma.<\/p>\n\n\n\n<p>All\u00ed se ve un morimundo<br>y otro que est\u00e1 palpitando,<br>este con ancias de muerte<br>aquel que muere temblando.<\/p>\n\n\n\n<p>Todo son suspiros, gritos,<br>ayes, gemidos y llantos,<br>dolores y tabardillos,<br>penas, congojas y espantos.<\/p>\n\n\n\n<p>All\u00ed el joven perec\u00eda&nbsp;<br>como el viejo y el anciano,<br>el muchacho y la muger<br>ay que me muero temprano.<\/p>\n\n\n\n<p>Sin respetar \u00e1 ninguno&nbsp;<br>la parca fiera y tama\u00f1a,<br>corta el hilo de la vida<br>\u00e1 todos con su guada\u00f1a.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquel campo florido<br>estiende su voz cortante,<br>y arranca de los pensiles<br>la flor mas bella y brillante.<\/p>\n\n\n\n<p>Las ni\u00f1as y las doncellas<br>tiernas finas y constantes,<br>pasan \u00e1 la eternidad<br>lo propio que sus amantes.<\/p>\n\n\n\n<p>El marido ve la esposa<br>puesta ya en mortales ansias,<br>mas la muerte llega \u00e1 \u00e9l<br>y en breve se lleva \u00e1 entrambos.<\/p>\n\n\n\n<p>El padre viendo morir<br>su amado hijo en sus brazos,<br>todo es llorar y gemir<br>d\u00e1ndole tiernos abrazos.<\/p>\n\n\n\n<p>Los hijos viendo los padres<br>sin remedio agonizantes,<br>lloran; mas ellos tambien<br>mueren en pocos instantes.<\/p>\n\n\n\n<p>Que l\u00e1stima y desconsuelo<br>el no poder ayudarse<br>el uno al otro, porqu\u00e9<br>morian al acercarse!<\/p>\n\n\n\n<p>\u00a1Que triste situacion!<br>\u00a1Jesus que fatal naufragio!<br>causaba en tal poblacion<br>el pestilencial contagio.<\/p>\n\n\n\n<p>Muere el grande, muere el chico,<br>muere el tendero, el mareante,<br>muere el pobre, muere el rico<br>artesano y comerciante.<\/p>\n\n\n\n<p>Tanta gente se muri\u00f3<br>que es imposible nombrarla,<br>si digo catorce mil<br>aun creo que no iguala.<\/p>\n\n\n\n<p>Parec\u00eda un cementerio<br>mejor dir\u00e9 un campo santo,<br>poblacion tan numerosa<br>al verla causaba espanto.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquellas tiendas tan ricas,<br>aquellas hermosas plazas,<br>aquellas calles tan bellas<br>y con adornos las casas.<\/p>\n\n\n\n<p>En hospital convertidas<br>y en cadaveres trocadas,<br>tanta multitud de gentes<br>esqueletos son ya tantas.<\/p>\n\n\n\n<p>Hasta los ni\u00f1os de teta<br>son v\u00edctimas de la parca,<br>dando sus almas \u00e1 Dios<br>en los pechos de sus madres.<\/p>\n\n\n\n<p>Los amigos ven morir<br>\u00e1 sus deudos mas cercanos,<br>y sin poderse asistir<br>mueren los primos y hermanos.<\/p>\n\n\n\n<p>Benign\u00edsimo Jesus<br>no nos deis tantos trabajos,<br>pues sois Dios de Compasion<br>l\u00edbranos de estos atajos.<\/p>\n\n\n\n<p>Mas irritado el Se\u00f1or<br>no cuyd\u00f3 de aliviarlos,<br>sino por la intercesion<br>de su Madre soberana.<\/p>\n\n\n\n<p>Solamente se libr\u00f3<br>del pestilencial contagio,<br>una casa que invoc\u00f3<br>\u00e1 la Virgen del Rosario.<\/p>\n\n\n\n<p>Esta casa supe yo<br>que era una familia honrada<br>de catalanes, que Dios<br>libr\u00f3 \u00e1 ruego de su Madre.<\/p>\n\n\n\n<p>Y asi, oyentes queridos,<br>sed devotos del rosario;<br>y llevad con devocion<br>del Carmen escapulario.<\/p>\n\n\n\n<p>Imitando las virtudes<br>de la V\u00edrgen y los Santos,<br>seremos libres de peste<br>de epidemia y de contagio.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u00edrviendo \u00e1 nuestro Se\u00f1or<br>y guardando los mandatos<br>de Dios, en aquesta vida<br>en la otra seremos salvos.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:51px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p>La combinaci\u00f3 letal de manca de salubritat i superpoblaci\u00f3 va causar nombroses epid\u00e8mies de febre groga i de c\u00f2lera entre 1804 i 1865, que es van endur milers d\u2019habitants (i soldats) de Gibraltar. Per\u00f2 si, d&#8217;una banda, les baixes eren r\u00e0pidament cobertes per noves onades d\u2019emigrants (i reclutes), d&#8217;una altra les mesures sanit\u00e0ries i de salut p\u00fablica introdu\u00efdes pel general <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/gibraltar-intro.blogspot.com\/2014\/04\/1814-general-george-don-greatest-and.html\" target=\"_blank\">George Don<\/a> (1756-1832) com a governador a partir de 1814 (\u00e9s al darrere dels jardins de l&#8217;Alameda i del primer hospital civil) van ser cada vegada m\u00e9s efectives. Don, que va comen\u00e7ar a servir l&#8217;ex\u00e8rcit de sa majestat a la Menorca brit\u00e0nica (1770-1782) i va passar tamb\u00e9 per l&#8217;illa de Jersey, \u00e9s reconegut com un dels grans governadors del penyal: un <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.ministryforheritage.gi\/heritage-and-antiquities\/george-don-83\" target=\"_blank\">bust<\/a> seu, de fet, presideix la fa\u00e7ana del parlament local.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:49px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" width=\"1000\" height=\"548\" src=\"https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/parliament-house.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1891\" srcset=\"https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/parliament-house.jpg 1000w, https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/parliament-house-300x164.jpg 300w, https:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/parliament-house-768x421.jpg 768w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><figcaption>La seu del parlament de Gibraltar amb el bust de George Don a la part superior de la fa\u00e7ana.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Article publicat el 13 de novembre de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;augment demogr\u00e0fic i de l&#8217;activitat comercial de Gibraltar al principi del segle XIX va arribar amb un peatge molt car, del qual no es van escapar els menorquins presents a la ciutat<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1880,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1879"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1879"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1879\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1901,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1879\/revisions\/1901"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1880"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1879"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1879"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1879"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}