{"id":1926,"date":"2024-12-02T13:59:34","date_gmt":"2024-12-02T12:59:34","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1926"},"modified":"2024-12-02T15:34:47","modified_gmt":"2024-12-02T14:34:47","slug":"gibraltar-bressol-i-recer-del-protestantisme-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2024\/12\/02\/gibraltar-bressol-i-recer-del-protestantisme-catala\/","title":{"rendered":"Gibraltar, bressol i recer del protestantisme catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria del protestantisme als Pa\u00efsos Catalans t\u00e9 molts episodis des de l\u2019edat mitjana, per\u00f2 realment fins a la segona meitat del segle XIX no va comen\u00e7ar a implantar-s’hi i, en certa manera, a normalitzar-s\u2019hi. En aquesta primera pres\u00e8ncia evang\u00e8lica ben organitzada a casa nostra fa m\u00e9s de cent cinquanta anys<\/a>, hi van tenir un pes molt important al principi alguns ciutadans que, per contacte amb persones estrangeres dins el pa\u00eds o a fora, es van acabar convertint al protestantisme.<\/p>\n\n\n\n

El primer nom que cal esmentar, seguint el relat del m\u00e0xim expert en la mat\u00e8ria al pa\u00eds, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira<\/a>, \u00e9s el del barcelon\u00ed Francesc de Paula Ruet<\/a> (1826-1878). Fill d’un coronel de l\u2019ex\u00e8rcit, cantant d\u2019\u00f2pera i apassionat pel teatre, el 1852, en una estada de perfeccionament de cant a Tor\u00ed (Piemont), es va convertir a l\u2019Esgl\u00e9sia valdesa<\/a> de la m\u00e0 de l\u2019exsacerdot cat\u00f2lic Luigi Desanctis. Dos anys m\u00e9s tard, arran de la revoluci\u00f3 progressista de 1854, va tornar a Barcelona i va comen\u00e7ar la seva tasca evangelitzadora amb confer\u00e8ncies p\u00fabliques i articles al peri\u00f2dic El Eco de la Actualidad<\/em>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat del barcelon\u00ed Francesc de Paula Ruet.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La seva actuaci\u00f3 a Barcelona \u00e9s considerada la primera missi\u00f3 protestant no estrangera a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia. Per\u00f2 la fi de l’anomenat Bienni Progressista (1854-1856) va comportar que, per les seves activitats de proselitisme, les autoritats l\u2019empresonessin unes quantes vegades i, per la reincid\u00e8ncia, el 18 de setembre de 1856 el condemnessin a l\u2019exili perpetu, sota l\u2019acusaci\u00f3 d\u2019apostasia. Es va refugiar a l\u2019\u00fanic indret de la Pen\u00ednsula on el protestantisme era legal: Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

Al penyal, Ruet va connectar<\/a> r\u00e0pidament amb ambients presbiterians escocesos i el 18 d\u2019octubre de 1858, un cop superat l’examen preceptiu dut a terme per una comissi\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia valdesa, fou ordenat pastor i no va trigar a establir l’embri\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia Reformada Espanyola<\/a>, cridada a projectar-se inicialment sobre Andalusia, el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Catalunya amb suport financer de la Spanish Evangelization Society (SES) d\u2019Edimburg.<\/p>\n\n\n\n

A Gibraltar va desplegar una intensa campanya de proselitisme evang\u00e8lic entre els exiliats de l\u2019estat espanyol i tamb\u00e9 per tota la geografia peninsular amb m\u00e8todes d\u2019entrada sorprenents, tal com detalla Carod-Rovira al llibre Hist\u00f2ria del protestantisme als Pa\u00efsos Catalans<\/em><\/a> (2016): \u201cLa muller d\u2019aquest, Mar\u00eda Barrios, contribuir\u00e0 a la penetraci\u00f3 clandestina de literatura protestant cosint llibres a l\u2019interior de la roba de persones que viatjaven de Gibraltar cap a Andalusia, i que passen la frontera sense aixecar sospites.\u201d A m\u00e9s de les tasques d\u2019evangelitzaci\u00f3 local (dient missa per a un p\u00fablic creixent), amb el suport de la SES i de la Societat B\u00edblica de Londres tamb\u00e9 va impulsar i dirigir una impremta per publicar i difondre llibres i textos dirigits espec\u00edficament a l’incipient protestantisme hisp\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’Esgl\u00e9sia d’Esc\u00f2cia al centre de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia de Ruet al petit territori brit\u00e0nic tamb\u00e9 va tenir un efecte imant entre conversos com ell per establir-s\u2019hi. \u00c9s el cas de Joaquim Maria Nin, promotor del diari barcelon\u00ed El Eco de la Actualidad<\/em>, clausurat justament per les autoritats per haver-se fet ress\u00f2 de les activitats de Ruet a Catalunya. Al penyal tamb\u00e9 va convertir el jove andal\u00fas Manuel Matamoros<\/a>, posteriorment l\u00edder principal de l\u2019incipient moviment reformista espanyol. I hi va atraure personatges tan destacats com ell mateix a l\u2019hora d\u2019introduir el protestantisme als Pa\u00efsos Catalans. Parlem, per exemple, del vallenc Antoni Vallespinosa i Catal\u00e0<\/a> (1832-1887), que havia estudiat als seminaris de Tarragona, Barcelona, Vic i Tortosa i fou ordenat sotsdiaca el 1861, just el mateix any en qu\u00e8 va comen\u00e7ar a expressar dubtes sobre certs aspectes del catolicisme i es va traslladar a Gibraltar al costat de Ruet. De Vallespinosa, cal destacar que m\u00e9s tard va ser al darrere de la primera publicaci\u00f3 protestant a casa nostra, el setmanari El Eco Protestante<\/em>, aparegut a Barcelona el 10 de juny de 1869.<\/p>\n\n\n\n

Un altre nom important que passa aquells anys per Gibraltar \u00e9s el de Joan Baptista Cabrera i Ivars<\/a> (1837-1916), de Benissa (Marina Alta), educat als escolapis de Val\u00e8ncia i ordenat diaca pel bisbe de Sogorb el 1861 i prevere l’any seg\u00fcent per l’arquebisbe de Val\u00e8ncia. El 1863 es va refugiar volunt\u00e0riament a Gibraltar, trasbalsat pel proc\u00e9s contra Manuel Matamoros i altres protestants espanyols, i va entrar en contacte amb Ruet i la comunitat d’evang\u00e8lics exiliats. S’hi va estar cinc anys, treballant com a professor i fent traduccions d’angl\u00e8s, i el 22 de setembre de 1863 hi va contraure matrimoni amb Josefa Latorre, que havia conegut a Gandia. Molt influ\u00eft per l’anglicanisme en el seu pas per Gibraltar, el 1867 va publicar Exposici\u00f3n hist\u00f3rica y doctrinal de los 39 art\u00edculos de la Iglesia Anglicana<\/em>, partint de l’obra del bisbe angl\u00e8s Harold Browne. I l’any seg\u00fcent, amb uns altres evang\u00e8lics refugiats al penyal, va redactar la Confessi\u00f3 de Fe Reformada i es va posar al capdavant de la congregaci\u00f3 integrada per exiliats de l’estat espanyol, amb el nom de Consistori General de l’Esgl\u00e9sia Reformada Espanyola<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Joan Baptista Cabrera i Ivars, al centre.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Cabrera, que es va acabar convertint en el primer bisbe aut\u00f2cton, va ser un dels protestants que es va entrevistar<\/a> amb el general reusenc Joan Prim i Prats<\/a>, cap de la revoluci\u00f3 liberal del setembre de 1868, que va proclamar la llibertat religiosa. Amb el missatge esperan\u00e7ador de toler\u00e0ncia quant a l’expansi\u00f3 de creences, la majoria dels protestants refugiats a Gibraltar van decidir deixar enrere l’exili i es van escampar per tota la geografia peninsular. Cal dir, en aquest aspecte, que Ruet ja n\u2019havia sortit una mica abans, del Penyal (1863), per anar de missioner a Alg\u00e8ria entre la nombrosa col\u00f2nia catalanoparlant<\/a> a l\u2019aleshores possessi\u00f3 francesa al nord de l\u2019\u00c0frica. Durant prop de cinc anys va oferir servei religi\u00f3s als milers de valencians, menorquins i rossellonesos establerts a la zona de Blida i Or\u00e0, on tot indica que dirigia els cultes en catal\u00e0. De la congregaci\u00f3 gibraltarenca, entre 1863 i 1868, se\u2019n va fer c\u00e0rrec un deixeble seu, Vallespinosa.<\/p>\n\n\n\n

Amb la Septembrina de 1868, Ruet va posar fi a l\u2019etapa nord-africana i va fixar la resid\u00e8ncia a Madrid, on es va convertir en el primer pastor a predicar-hi. Amb Antonio Carrasco i m\u00e9s propagandistes protestants, va formar un Comit\u00e8 d\u2019Evangelitzaci\u00f3 i va veure com el 1870 el codi penal espanyol introdu\u00efa modificacions per no diferenciar entre cat\u00f2lics i protestants i protegir els creients de les diverses confessions religioses. A m\u00e9s, va establir i regentar<\/a> unes quantes esgl\u00e9sies i escoles al Madrid popular (al carrer Madera Baja, la pla\u00e7a del Lim\u00f3n…) i va dirigir el temple actual del carrer Calatrava<\/a> (esgl\u00e9sia de Jes\u00fas<\/a>). Hi feu centenars de conversions entre elements obrers i populars, tal com va quedar demostrat quan es va morir prematurament el 28 de novembre de 1878: el pastor presbiteri\u00e0 catal\u00e0 fou enterrat<\/a> al Cementiri Civil de Madrid amb una nombrosa pres\u00e8ncia de fidels.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L\u00e0pida de Francesc de Paula Ruet al Cementiri Civil de Madrid.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 2 de desembre de 2024<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A mitjan segle XIX, el penyal es va convertir en el refugi i l’escola dels principals propagadors de les idees reformades a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1931,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1926"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1926"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1926\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1946,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1926\/revisions\/1946"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}