{"id":1960,"date":"2025-02-19T06:10:22","date_gmt":"2025-02-19T05:10:22","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1960"},"modified":"2026-03-27T06:43:07","modified_gmt":"2026-03-27T05:43:07","slug":"els-gache-la-nissaga-de-rellotgers-gibraltarenca-nascuda-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/02\/19\/els-gache-la-nissaga-de-rellotgers-gibraltarenca-nascuda-a-barcelona\/","title":{"rendered":"Els Gache, la nissaga de rellotgers gibraltarenca nascuda a Barcelona"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la magna trilogia<\/a> sobre la hist\u00f2ria social de Gibraltar del 1704 al 1805, el prol\u00edfic historiador Richard J.M. Garcia va publicar<\/a> el 2024 un nou llibre, Not just a matter of time<\/a><\/em>, centrat en la hist\u00f2ria de la coneguda fam\u00edlia de rellotgers i \u00f2ptics Gache<\/a>, amb local al carrer major de la ciutat des de fa gaireb\u00e9 dos segles. Com en els tres volums de In the shadow of the British fortress of Gibraltar<\/em>, el nou text cont\u00e9 nombroses refer\u00e8ncies i referents vinculats amb els Pa\u00efsos Catalans, comen\u00e7ant pel mateix protagonista de la nissaga familiar: Vicente Gache.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Portada del llibre de Richard J.M. Garcia dedicat a la fam\u00edlia Gache de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Segons el primer document que ens parla de Vicente Gache a Gibraltar, el registre de permisos de resid\u00e8ncia del 1817, podem deduir que devia arribar-hi pels volts del 1811 amb divuit o dinou anys. El mateix registre tamb\u00e9 ens indica el lloc de naixement del noi, Barcelona. Amb tot, la tradici\u00f3 familiar \u2013sense documentaci\u00f3 que ho corrobori al darrere\u2013 afirma que va desembarcar a Gibraltar despr\u00e9s d\u2019una estada indeterminada a Ma\u00f3, a l\u2019illa de Menorca, sota sobirania brit\u00e0nica (amb intermit\u00e8ncies) fins al 1802. Sigui com sigui, el 1812 \u2013quan Catalunya era annexionada<\/a> per Napole\u00f3\u2013, ell ja vivia a Rodger\u2019s Ramp, al districte de Blue Barracks, on va comen\u00e7ar a treballar d\u2019empleat dom\u00e8stic.<\/p>\n\n\n\n

En una \u00e8poca en qu\u00e8 Gibraltar va passar de ser una fortalesa militar important a un pol d\u2019atracci\u00f3 de poblaci\u00f3 per la seva posici\u00f3 geoestrat\u00e8gica i comercial, el jove Gache \u00e9s probable que s\u2019acab\u00e9s formant al costat d\u2019algun rellotger (una professi\u00f3, per cert, for\u00e7a comuna<\/a> entre els menorquins que van anar cap al penyal els segles XVIII i XIX), fins al punt que el 1830, ja amb prou confian\u00e7a en l\u2019ofici, es va establir per si sol. Set anys abans, el 15 de febrer de 1823<\/a>, s\u2019havia casat a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada amb una noia genovesa, Maria Pancetti. Els papers del casament confirmen que Vicente Gach [sic], com els seus pares Vicen\u00e7 i Josepha Rius<\/a>, era barcelon\u00ed. Tamb\u00e9 ens deixen ben clar, amb el suport dels censos, que era for\u00e7a faldiller, at\u00e8s que a la d\u00e8cada del 1830, ja exercint de rellotger, va tenir tres criatures amb una altra dona, Leonor del Corral: la Vicenta (nascuda el 1832), l\u2019Agust\u00edn Francisco (1834) i en Jos\u00e9 (probablement nascut el 1836). I m\u00e9s endavant, amb m\u00e9s de seixanta anys, encara es va embolicar extramatrimonialment amb una dona jueva, Enrica Benatar, amb qui va tenir dos fills il\u00b7leg\u00edtims m\u00e9s: la Patricia Eufemia<\/a> (1856) i l\u2019\u00c1ngela Adela (1860).<\/p>\n\n\n\n

Els dos fills que va tenir amb Leonor del Corral, Francisco i Jos\u00e9, van aprendre l\u2019ofici al costat seu, per\u00f2 els afers de faldilles van enrarir l\u2019ambient a dins de casa. Tant \u00e9s aix\u00ed que el primer, amb tan sols vint anys, va decidir d\u2019establir-se pel seu compte amb botiga pr\u00f2pia a l\u2019extrem nord de Main Street, el carrer major de Gibraltar. I cap a l\u2019estiu de 1857, fins i tot, va decidir canviar d\u2019aires i anar a viure una temporada a Alacant amb la seva dona, Maria Guillem, de pare menorqu\u00ed i mare malaguenya. Tamb\u00e9 es va acabar traslladant a Alacant la seva germana gran, Vicenta, i la seva mare, Leonor del Corral. Aix\u00ed com en Francisco i la Maria, amb les tres criatures que havien tingut a Alacant, van tornar a Gibraltar entre el 1861 i 1862, la Vicenta i la Leonor van emigrar posteriorment als EUA i s’hi van quedar.<\/p>\n\n\n\n

Quan va tornar al penyal, en Francisco va reprendre la feina de rellotger, per\u00f2 allunyat del pare i del seu germ\u00e0 Jos\u00e9. I poc despr\u00e9s, el 1863, va veure com se li moria la dona i es quedava sol amb tres criatures a c\u00e0rrec. No \u00e9s estrany, doncs, que vuit mesos despr\u00e9s torn\u00e9s a passar per l\u2019altar per casar-se amb la germana de la Maria, Concepci\u00f3 Guillem. Poques setmanes abans s\u2019havia mort tamb\u00e9 el seu pare, Vicente Gache (22 de juny de 1864<\/a>), a setanta-un any, havent deixat escrites les \u00faltimes voluntats en l\u2019\u00fanic document manuscrit seu que s\u2019ha conservat: sense esmentar en cap l\u00ednia ni la Vicenta ni en Francisco \u2013cosa que alimentaria la hip\u00f2tesi del trencament familiar\u2013, hi llegava tots els instruments de rellotgeria al seu fill petit, en Jos\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Testament de Vicente Gaiche del 17 de juny de 1864. Agraeixo especialment a Richard J.M. Garcia per haver-me enviat imatges de tot el document.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

\u00c9s aix\u00ed com, el 1864, Jos\u00e9 Gache va heretar del seu pare un negoci familiar conegut i respectat per tothom i, alhora, un nom consolidat dins la classe mercantil gibraltarenca. Val a dir que tres anys abans, el 6 de juny de 1861<\/a>, s\u2019havia casat ell tamb\u00e9 a Santa Maria la Coronada amb una altra filla de maonesos, Ant\u00f2nia Llufrio<\/a>. Al capdavant de la botiga i el taller familiar, situat aleshores a Main Street, 241, no sols va expandir el negoci m\u00e9s enll\u00e0 de la fabricaci\u00f3 i reparaci\u00f3 de rellotges (amb la incorporaci\u00f3 d\u2019una branca d\u2019\u00f2ptica i una altra de joieria), sin\u00f3 que tamb\u00e9 va mirar d\u2019eixamplar la clientela anglicitzant-se el nom (Joseph) per atraure els oficials i la poblaci\u00f3 brit\u00e0nica establerta al penyal. I sembla que li va anar prou b\u00e9, el moviment, perqu\u00e8 un rellotge seu presideix d’aleshores en\u00e7\u00e0 una de les parets de la sala de lectura principal de l\u2019exclusiva i exclusivista Garrison Library<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Un dels dos rellotges de la casa Gache a la planta baixa de la Garrison Library.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El seu germ\u00e0, que tamb\u00e9 s\u2019havia canviat el nom per Francis, va continuar en el sector de la rellotgeria amb for\u00e7a \u00e8xit, tal com demostra l\u2019enc\u00e0rrec que va rebre el 1874 d\u2019instal\u00b7lar un rellotge de la casa francesa Niot al campanar de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada, al cor de la ciutat. Al costat seu van comen\u00e7ar a treballar dos dels nombrosos fills que va tenir, en Francisco Jr i l\u2019Antonio, que en l\u2019apartat de professi\u00f3 al cens del 1878 ja constaven tamb\u00e9 com a rellotgers. En aquesta tercera generaci\u00f3 del negoci familiar, amb tot, es va destacar un fill d\u2019en Joseph, Albert Gache, que al principi del segle XX va fabricar un altre rellotge per a la Garrison Library, instal\u00b7lat en aquest cas a l\u2019habitaci\u00f3 adjacent a la sala on hi ha encara el del seu pare.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Anunci de Joseph Gache de 1920. Imatge treta del Gibraltar National Museum.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Albert Gache va tenir botiga a Main Street, 213, i m\u00e9s endavant es va traslladar al n\u00famero 266, no gaire lluny del fam\u00f3s sal\u00f3 de perruqueria d\u2019un altre barcelon\u00ed, Josep Brugada<\/a>, m\u00e9s conegut al penyal per Pepe el Catal\u00e1n<\/em>. La primavera del 1947 va rebre un enc\u00e0rrec molt especial per a la fam\u00edlia: tornar a instal\u00b7lar el nou rellotge a dalt de tot del campanar de la catedral, en aquest cas de la casa anglesa Gillett and Johnson LTD. Sense intuir-ho, fou el seu \u00faltim treball, at\u00e8s que es va morir el 21 d\u2019abril de 1947 a setanta-quatre anys. La mort d\u2019Albert Gache \u201cva marcar la fi d\u2019una era per a l\u2019empresa\u201d, com assegura Garcia, perqu\u00e8 a mitjan segle XX el m\u00f3n havia canviat molt amb la fabricaci\u00f3 de productes en s\u00e8rie i a gran escala. Els seus fills Alberto i Arturo, de fet, havien apr\u00e8s a reparar i mantenir rellotges, per\u00f2 ja no a fabricar-los manualment com ell.<\/p>\n\n\n\n

Com a Gache & Co, la quarta generaci\u00f3 va viure moments complicats i tamb\u00e9 episodis de joia, com ara les visites de la reina Elisabet II (1954) i de Winston Churchill (1958) al penyal, en les quals es van implicar molt amb la creaci\u00f3 de presents \u00fanics. Tamb\u00e9 van sortir dels seus tallers alguns elements decoratius del guard\u00f3 Freemen of the City<\/a>, institu\u00eft pel batlle Joshua Hassan<\/a> el 1961 i lliurat per primera vegada l\u2019any seg\u00fcent al pintor Gustavo Bacarisas<\/a>, tots dos amb avantpassats menorquins. I la cinquena generaci\u00f3 de Gache & Co<\/a>, des de la botiga de la Calle Real, continua ja ben entrat el segle XXI la hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit i arrelament a Gibraltar d\u2019una nissaga que va inaugurar, ja fa quasi dos-cents anys<\/a>, un jove emigrant barcelon\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’\u00f2ptica Gache, a Main Street, actualment.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Gache, Gaiche, Gach\u2026 o Gaig?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En la documentaci\u00f3 religiosa, civil, militar i comercial que es pot consultar a Gibraltar amb refer\u00e8ncies als Gache, el cognom de la coneguda fam\u00edlia de rellotgers adopta formes m\u00faltiples i variades segons les \u00e8poques: Gach, Gaiche, Gache… La consolidaci\u00f3 de la forma Ga(i)che podria fer pensar en un origen familiar, m\u00e9s o menys remot, a Fran\u00e7a o fins i tot a G\u00e8nova, tal com apunta el mateix Richard J.M. Garcia al seu llibre, amb un pas posterior per Catalunya (i qui sap si Menorca) abans d\u2019arribar al penyal. Per\u00f2, certament, potser no cal anar tan lluny, a l\u2019hora de cercar-ne les arrels, si ens plantegem que el cognom podria ser perfectament catal\u00e0. Per refor\u00e7ar aquesta hip\u00f2tesi, hi ha uns quants factors que cal tenir presents.<\/p>\n\n\n\n

El primer de tots, \u00e9s clar, \u00e9s l\u2019origen catal\u00e0 del primer Gache que es va instal\u00b7lar a Gibraltar. En tots els documents on consta el seu lloc de naixement, que en s\u00f3n uns quants, apareix invariablement la ciutat de Barcelona, incl\u00f2s el testament manuscrit en primera persona que va redactar poc abans de morir-se. Igualment, en alguns d\u2019aquests textos tamb\u00e9 es fa refer\u00e8ncia clara a l\u2019origen barcelon\u00ed dels seus pares, Vicen\u00e7 i Josepa Rius<\/a>.*<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El segon element que cal tenir en compte \u00e9s la forma en qu\u00e8 apareix el cognom als primers documents que l\u2019esmenten a Gibraltar. Al registre de permisos de resid\u00e8ncia de 1817, per exemple, se\u2019ns parla de Vicente Gach, com tamb\u00e9 a l\u2019acta de casament del jove barcelon\u00ed amb la genovesa Maria Pancetti del 1823. En aquest \u00faltim cas, un aspecte que crida molt l’atenci\u00f3 \u00e9s que la n\u00favia, segons la transcripci\u00f3 del capell\u00e0, \u00e9s anomenada Panchetti. Aix\u00f2 ens indica, sens dubte, que la CH dels cognoms del marit i la muller era pronunciada amb el so sord [t\u0283]. Per tot plegat, \u00e9s totalment versemblant pensar que en Vicente, tant davant les autoritats militars com tamb\u00e9 les eclesi\u00e0stiques \u2013molt poc avesades al seu cognom, que els devia sonar clarament estrany\u2013, pronunciava una cosa aix\u00ed com Gaig, en grafia normativa catalana. I Gaig, no cal dir-ho, \u00e9s un cognom ben tradicional catal\u00e0 i prou present a la Barcelona del segle XVIII: nom\u00e9s cal recordar la dinastia de fusters i imatgers iniciada per Bonaventura Gaig<\/a> o la dels famosos restauradors Gaig<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Carrer\u00f3 De Spuches, a Taormina (Sic\u00edlia).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Si Gach, doncs, \u00e9s una adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica de Gaig, com expliquem l\u2019evoluci\u00f3 i la consolidaci\u00f3 de la forma Gache a Gibraltar? Doncs una possible explicaci\u00f3 ens la pot aportar la tend\u00e8ncia del castell\u00e0 a convertir sovint els cognoms catalans acabats en -ig<\/em> en -che<\/em>. Entre Gaig i Gache hi hauria el mateix cam\u00ed que es pot observar entre Puig i Puche<\/a> (als arxius d’Algesires apareixen<\/a> fins a quatre ve\u00efns Puche d’origen catal\u00e0 o valenci\u00e0 entre 1745 i 1791) i fins i tot entre Reig i Reche (o Recha). Aquest tr\u00e0nsit fon\u00e8tic es dona fins i tot en itali\u00e0, un idioma present tamb\u00e9 a Gibraltar gr\u00e0cies a la gran emigraci\u00f3 genovesa dels segles XVIII i XIX: a Sic\u00edlia, el cognom catal\u00e0 Despuig, arribat a l\u2019edat mitjana a l\u2019illa, es va adaptar localment a De Spuches.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 permetria explicar que els fills d\u2019en Vicente, ja nascuts i socialitzats a Gibraltar, optessin per la forma adaptada m\u00e9s pr\u00f2pia del castell\u00e0 (i l\u2019itali\u00e0), Gache, i l\u2019acabessin consolidant fins al dia d’avui. Curiosament, el seu pare sembla que va optar, en vida, per una variant m\u00e9s pr\u00f2xima a Gaig, Gaiche, pronunciada segurament sense la E final i amb el so de CH sord [t\u0283]. \u00c9s justament aix\u00ed, com a Vicente Gaiche, que va signar el testament en vida que va redactar al final dels seus dies amb unes quantes interfer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques, per cert, que es podrien ben b\u00e9 atribuir a la influ\u00e8ncia del catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

*<\/strong> El 26 de mar\u00e7 de 2026, a partir de nova documentaci\u00f3 digitalitzada<\/a> de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona<\/a>, vaig poder trobar les esposalles<\/a> entre el sabater Vicens Gaitg i Josepha Rius, l’abril del 1796, a la parr\u00f2quia del Pi de Barcelona. La confirmaci\u00f3 de l’origen catal\u00e0 de la nissaga Gache de Gibraltar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 19 de febrer de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’historiador Richard J.M. Garcia ha dedicat un llibre a una fam\u00edlia de rellotgers i \u00f2ptics molt coneguda al penyal<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1961,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1960"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1960"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2559,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1960\/revisions\/2559"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}