{"id":1979,"date":"2025-02-27T11:54:27","date_gmt":"2025-02-27T10:54:27","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=1979"},"modified":"2025-04-07T11:16:27","modified_gmt":"2025-04-07T09:16:27","slug":"la-presencia-catalana-en-les-repoblacions-dalgesires","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/02\/27\/la-presencia-catalana-en-les-repoblacions-dalgesires\/","title":{"rendered":"La important pres\u00e8ncia catalana en les repoblacions d\u2019Algesires"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques que envolten l\u2019imponent penyal de Gibraltar, ben sovint, fan ombra a moltes hist\u00f2ries que amaguen la resta de poblacions de la comarca. En el terreny que ens ocupa en aquest bloc, el dels vincles en el temps entre els Pa\u00efsos Catalans i aquest rac\u00f3 peculiar del sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, \u00e9s ben evident que l\u2019atracci\u00f3 per la pres\u00e8ncia qualitativa de catalans i valencians en un episodi tan transcendental com \u00e9s ara l\u2019ocupaci\u00f3 de Gibraltar del 1704<\/a> ha eclipsat, per exemple, la pres\u00e8ncia quantitativament significativa de catalans i valencians en les dues grans repoblacions d\u2019Algesires, a l\u2019altra banda de la gran badia, dels segles XIV i XVIII.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Catalans en la repoblaci\u00f3 del segle XIV<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb el nom d\u2019Al-Jazira al-Hadra<\/a> (\u2018l’illa o pen\u00ednsula Verda\u2019), Algesires \u00e9s considerada la primera ciutat fundada per les hosts musulmanes que van passar l\u2019estret de Gibraltar l\u2019any 711 dC. Des d\u2019aquella data, fou destru\u00efda i reconstru\u00efda un bon nombre de vegades, arran d\u2019atacs successius de normands, amazics i castellans. Una de les dates importants de la hist\u00f2ria de la ciutat \u00e9s la del 29 de mar\u00e7 de 1344 quan, despr\u00e9s de quasi dos anys de setge, Alfons XI de Castella va ocupar-la als sarra\u00efns. En la presa d’Algesires, de fet, va tenir un paper fonamental un estol de galeres catalanes comandades primer per Pere de Montcada i de Lloria<\/a> i despr\u00e9s pel valenci\u00e0 Mateu Mercer<\/a>. Per aix\u00f2, sembla que l\u2019entrada a la ciutat es va fer<\/a> amb els penons reials de Castella-Lle\u00f3 i de Catalunya-Arag\u00f3. I el rei Pere III el Cerimoni\u00f3s va arribar a dir que, sense els seus vaixells, \u201cAlgesires d’Alfadra jam\u00e9s no f\u00f3ra presa\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Sigui com sigui, amb l\u2019ocupaci\u00f3 de 1344 calia atraure r\u00e0pidament a la ciutat repobladors per defensar la pla\u00e7a, assegurar el manteniment i la reparaci\u00f3 del recinte emmurallat i reactivar-hi l’activitat econ\u00f2mica. S’hi van despla\u00e7ar castellans, \u00e9s clar, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns portuguesos i, sobretot, gent provinent de G\u00e8nova i de la Corona catalanoaragonesa, atreta sobretot per les possibilitats comercials de l\u2019empla\u00e7ament. Ens en parla Diego J. Mart\u00edn Guti\u00e9rrez<\/a> i sobretot <\/strong>Antonio Torremocha Silva, que amb l\u2019article \u201cCatalanes y genoveses en la Algeciras cristiana (1344-1369)<\/a>\u201d va estudiar amb profunditat la gens negligible pres\u00e8ncia de mercaders catalanoaragonesos<\/a> entre 1344 i 1369 a la ciutat. De fet, just despr\u00e9s de la conquesta cristiana van obrir un consolat de mar i tot, amb Jaume Tolsa al capdavant, \u201cconseller dels cathalans en Algecira d\u2019Alfadre\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Exhumant documentaci\u00f3 d\u2019arxius de Barcelona i de Val\u00e8ncia, Torremocha va arribar a descriure els productes m\u00e9s comercialitzats pels mercaders catalans, valencians i mallorquins a la zona de l\u2019estret de Gibraltar: en els viatges d\u2019anada a Algesires i la ve\u00efna Tarifa duien sobretot fusta, vi, arr\u00f2s, mel, vaixelles de vidre, pebre, cer\u00e0mica de taula de Paterna, farina, draps, ganivets i tisores; i a la tornada transportaven dins les seves naus sobretot tonyina o moixama i pells del Magrib. Al Museu Municipal d\u2019Agesires<\/a> es conserven, precisament, m\u00e9s d\u2019un centenar de fragments \u2013i algunes peces completes\u2013 de cer\u00e0mica valenciana<\/a> datada entre mitjan segle XIV i principi del XV.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Pe\u00e7a de cer\u00e0mica de Paterna localitzada a la zona de l’estret de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de repoblaci\u00f3, amb tot, fou massa lent i, per aquest motiu, els nassarites van poder recuperar<\/a> Algesires ben aviat, cap al 1369. Des d’aquell moment, la ciutat va entrar en un proc\u00e9s imparable d\u2019abandonament<\/a> i de destrucci\u00f3 que gaireb\u00e9 no s\u2019aturaria fins ben entrat el segle XVIII.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Catalans en la repoblaci\u00f3 del segle XVIII<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El renaixement d\u2019Algesires al segle XVIII, despr\u00e9s de tres segles i mig de despoblament i oblit, est\u00e0 \u00edntimament lligat a la caiguda de la ciutat de Gibraltar, just a l\u2019altra banda de la badia, el 4 d\u2019agost de 1704<\/a>, enmig de la guerra de Successi\u00f3 al tron hisp\u00e0nic. La fugida dels quatre milers d\u2019habitants que es calcula que vivien sota el penyal arran de l\u2019ocupaci\u00f3 austriacista de la pla\u00e7a no sols va ser l\u2019esper\u00f3 de la revitalitzaci\u00f3 posterior d\u2019Algesires, sin\u00f3 tamb\u00e9 del naixement de les poblacions actuals de San Roque i Los Barrios. Ras i curt, de la comarca del Camp de Gibraltar. Tota aquesta poblaci\u00f3 despla\u00e7ada, que inicialment pensava que podria tornar a casa ben aviat, va veure com s’esva\u00efen les il\u00b7lusions amb el pas de Gibraltar a sobirania brit\u00e0nica pel tractat d\u2019Utrecht de 1713. Comen\u00e7ava, aleshores s\u00ed, la consolidaci\u00f3<\/a> d’aquells primers assentaments provisionals al voltant de l’ermita de San Roque, l’oratori de San Isidro (Los Barrios) i la capella d’Europa (Algesires) en veritables nuclis urbans.<\/p>\n\n\n\n

En el cas d\u2019Algesires, a m\u00e9s d\u2019antics habitants de Gibraltar i gent provinent de la resta d’Andalusia, a poc a poc s\u2019hi van anar sumant repobladors d\u2019uns altres indrets de la Pen\u00ednsula i de m\u00e9s enll\u00e0, en una emigraci\u00f3 de car\u00e0cter preponderantment espontani atreta per les activitats mar\u00edtimes i comercials, l’incipient contraban amb Gibraltar i l’activitat cors\u00e0ria<\/a> en aig\u00fces de l’Estret contra els enemics de la Corona hisp\u00e0nica. No va ser, doncs, un repoblament planificat com el de les Nuevas Poblaciones d’Andalusia i Sierra Morena<\/a>… protagonitzat, per cert, per un gran nombre de colons catalans i valencians.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Els estudis sobre els nous pobladors d’Algesires que s\u2019han fet d’en\u00e7\u00e0 dels anys 2000 demostren, sense marge d’equivocaci\u00f3, una aflu\u00e8ncia molt notable de catalans. Aix\u00ed, a partir del llibre Repoblaci\u00f3n y repobladores en la Algeciras del siglo XVIII<\/a><\/em>, basat en els <\/em>testaments fets al lloc entre 1728 i 1799, Mario Luis Oca\u00f1a Torres <\/em>va poder establir l\u2019origen de 995 repobladors, la gran majoria dels quals eren d\u2019origen andal\u00fas (73,3%), seguits de catalans (4,2%), a m\u00e9s de valencians (0,6%), mallorquins (0,4%) i aragonesos (1,3%). Entre les professions dels catalans constaven la de calderers, flequers i pastissers, sabaters, manobres, assaonadors, ferrers, mariners, militars i botiguers.<\/p>\n\n\n\n

El mateix Mario Luis Oca\u00f1a Torres, posteriorment, va ampliar<\/a> amb dades dels registres parroquials la xifra de repobladors documentats fins a 2.991 durant la primera meitat del segle XVIII (1.524 homes i 1.467 dones). I, quant a l’origen, els percentatges es mantenien sense grans variacions: els catalans representaven el 4,1% del total (129 homes i dones, inclosa una parella de rossellonesos); els valencians, el 0,9% (28); els balears, el 0,36% (11), i els aragonesos, l\u20191,3% (31). Pablo M\u00aa. Mart\u00edn Moncada, per la seva banda, ens dona not\u00edcia de molts d’ells a “Los nuevos pobladores de Algeciras en el siglo XVIII<\/a>“, com ara el barcelon\u00ed Ignacio Salvador Gatel, que el 1732 tenia 29 anys i s’havia establert a Algesires \u201cdesde el a\u00f1o 27 aviendo pasado a ella con su padre y otros diferentes vecinos de ella que se vinieron a vivir a esta ciudad; y que cuando sali\u00f3 de Barcelona con sus padres y su abuela se vinieron en derechura a Gibraltar donde ha permanecido sin ausencia notable desde 1710<\/em>\u201d. Tamb\u00e9 ens parla del cadet Juan Baltasar Conejo, natural de San Felipe, \u201calias Jativa del reyno de Valencia<\/em>\u201d; d’un tal Joseph Barcel\u00f3 Barcel\u00f3, de Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0, i del sabater Joseph Dolced Cubelles, de Fraga, a la Franja de Ponent.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Carrer dels Catalans a Algesires.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

No \u00e9s estrany, doncs, que ja a la creixent Algesires del segle XVIII es constitu\u00eds a l’esgl\u00e9sia local una confraria de Nostra Senyora de Montserrat. Com tampoc no ens pot sobtar, a la vista de tots aquests testimonis hist\u00f2rics, que encara avui, en el nomencl\u00e0tor de la ciutat, hi hagi un carrer del Catalans<\/a>, o que entre cognoms il\u00b7lustres d’Algesires hi hagi Puyol<\/a>, Argel\u00e9s i Escrich<\/a>, Fenoy<\/a> o Verdeguer<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Per cert, sobre el segle XVIII<\/a> d’Algesires i la badia de Gibraltar, \u00e9s interessant de visitar l’exposici\u00f3 permanent<\/a> instal\u00b7lada des del gener de 2025 a la Capilla del Santo Cristo de la Alameda<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 27 de febrer de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al segle XIV i al segle XVIII, la ciutat a l’altra banda de la badia de Gibraltar va ren\u00e9ixer de les cendres i, en tots dos casos, hi van participar molts repobladors catalans i valencians<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1984,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[49,2],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1979"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1979"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2048,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1979\/revisions\/2048"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}