{"id":2030,"date":"2025-03-13T07:21:08","date_gmt":"2025-03-13T06:21:08","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2030"},"modified":"2025-08-25T07:00:50","modified_gmt":"2025-08-25T05:00:50","slug":"setges-catalans-a-ceuta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/03\/13\/setges-catalans-a-ceuta\/","title":{"rendered":"Setges catalans sobre Ceuta"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Com a m\u00ednim des del segle XlII, amb l\u2019expansi\u00f3 mar\u00edtima de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterr\u00e0nia occidental, la zona del Magrib i l\u2019estret de Gibraltar van entrar en el punt de mira de Barcelona. Ceuta, en concret, interessava molt com a centre comercial important i nucli corsari actiu sota domini musulm\u00e0. Eloy Mart\u00edn Corrales, a Catalans a Ceuta des del segle XIII al XIX: d\u2019aliats conjunturals a ve\u00efns<\/a><\/em>, explica que \u201cla pol\u00edtica seguida per la Corona d’Arag\u00f3 envers Ceuta es va caracteritzar per cercar l\u2019alian\u00e7a amb aquells que la controlaven a fi d\u2019afavorir l\u2019activitat naviliera i mercantil dels seus s\u00fabdits i, alhora, per reduir la pres\u00e8ncia i la influ\u00e8ncia dels marins i comerciants de G\u00e8nova, el domini econ\u00f2mic dels quals a la pla\u00e7a era incontestable\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 significa que, en paral\u00b7lel a les expedicions comercials i els contactes mercantils per mar entre naus catalanes, valencianes i mallorquines amb Ceuta, de tant en tant les galeres catalanoaragoneses participaven en atacs i setges a la ciutat. Mart\u00edn Corrales, per exemple, considera prou cre\u00efble que els catalans fossin al darrere de l\u2019expedici\u00f3 naval llan\u00e7ada el 1234 contra el port de Ceuta, que es va saldar amb la crema de totes les naus genoveses que hi havia atracades.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed que est\u00e0 del tot documentada, en canvi, la participaci\u00f3 activa de la flota catalanoaragonesa, per ordre de Jaume II, en la conquesta<\/a> de Ceuta l\u2019estiu de 1309, en el context de la llarga guerra entre els castellans i el regne nassarita de Granada. Les naus reials comandades per Jaspert V de Castellnou<\/a> van ensenyorir-se de l\u2019estret de Gibraltar<\/a> mentre les del vicealmirall Eimeric de Bellve\u00ed<\/a> atacaven la pla\u00e7a, que va caure el 21 de juliol i fou restitu\u00efda al sold\u00e0 del Marroc, de la dinastia amaziga dels benimerins, aliada dels catalans i rival dels nassarites granadins. Per\u00f2 al cap de ben poc, els benimerins van canviar de b\u00e0ndol i, per impedir que poguessin auxiliar el Regne de Granada, el mateix Eimeric els va barrar<\/a> el pas cap a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Per l\u2019ardidesa mostrada en aquella acci\u00f3, l\u2019historiador Ferran Soldevila el va arribar a comparar a les p\u00e0gines d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya<\/em> amb el m\u00e9s fam\u00f3s i victori\u00f3s almirall de l’Armada Reial, Roger de Lloria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Un dels nombrosos setges de Ceuta, al segle XVIII.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Un detall curi\u00f3s d\u2019aquest episodi \u00e9s que, malgrat els canvis d\u2019aliances constants i de vegades imprevisibles, la guarnici\u00f3 de cavallers catalanoaragonesos establerta a la fortalesa de Ceuta el 1309, amb Bernat Segu\u00ed<\/a> de governador, sembla que va restar a la pla\u00e7a com a m\u00ednim fins al 1321, quan Jaume II va enviar un conseller al sold\u00e0 Abu Said per demanar-li perm\u00eds per deixar-los sortir de Ceuta i poder-los destinar, aix\u00ed, a l’expedici\u00f3 contra Sardenya. No \u00e9s sin\u00f3 una mostra m\u00e9s, segons Mart\u00edn Corrales, del desig ferm de la Corona de mantenir bones relacions amb la ciutat magribina, independentment de qui la govern\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Trenta anys despr\u00e9s d\u2019aquella ocupaci\u00f3, un altre estol catal\u00e0 va tornar a implicar-se en la llarga batalla per controlar l\u2019Estret. L\u2019almirall de l\u2019Armada Reial Jofre Gilabert de Cru\u00eflles<\/a> sortia de Barcelona l’1 de juny de 1339 amb quatre galeres, a les quals se\u2019n van unir sis m\u00e9s a Val\u00e8ncia i una galiota, per plantar batalla davant de Ceuta i derrotar tretze galeres marroquines i una de genovesa. No va ser l\u2019\u00fanica vict\u00f2ria catalana a la zona, at\u00e8s que poc despr\u00e9s la flota de Cru\u00eflles va enfonsar la mar\u00ednida a la batalla del riu Palmones, a la badia de Gibraltar, i posteriorment va llan\u00e7ar un atac contra Algesires<\/a> en qu\u00e8 l\u2019almirall catal\u00e0 fou ferit de mort.<\/p>\n\n\n\n

Les seves restes foren soterrades en un bonic sarc\u00f2fag<\/a> al convent de framenors de Girona, exposat actualment al Museu d\u2019Art de Girona. Val a dir que el rei Pere IV va recompensar el seu fill amb la tinen\u00e7a del castell de Viladesgl\u00e9sies<\/a> a Sardenya, que sembla que ja tenia el seu pare. Qui sap, doncs, si aquesta relaci\u00f3 entre els Cru\u00eflles i Sardenya podria explicar, directament o indirectament, la curiosa pres\u00e8ncia de dos caps de moro<\/a> (com els presents a la bandera sarda<\/a>, d’origen catalanoaragon\u00e8s) a l’escut d’armes<\/a> de l\u2019Algesires<\/a> cristiana medieval?<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Sarc\u00f2fag de Jofre Gilabert de Cru\u00eflles, exposat actualment al Museu d’Art de Girona.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 1415, Ceuta va passar a ser la primera gran pla\u00e7a ocupada per l\u2019incipient expansionisme de Portugal, del qual va formar part fins al 1640, any en qu\u00e8 la ciutat no va seguir els passos de Lisboa en la guerra de secessi\u00f3 respecte de la monarquia hisp\u00e0nica i va optar per mantenir-se sota sobirania de Felip IV de Castella. Aix\u00f2 s\u00ed, va conservar les armes de Portugal a l\u2019escut i la bandera<\/a> fins al dia d’avui.<\/p>\n\n\n\n

Als episodis protagonitzats per les flotes catalanoaragoneses a Ceuta, encara caldria afegir-hi una altra data important, superat el par\u00e8ntesi portugu\u00e8s: al principi d\u2019agost de 1704, en el context de la guerra de Successi\u00f3 al tron hisp\u00e0nic, una esquadra angloneerlandesa, amb alguns centenars de voluntaris austriacistes catalans i valencians encap\u00e7alada pel pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt, va aconseguir ocupar<\/a> Gibraltar, a l\u2019altra banda de l\u2019estret, i foragitar-ne el governador flilipista, Diego de Salinas, i les seves escasses tropes. Pocs dies despr\u00e9s, el pr\u00edncep Jordi va enviar a Ceuta la seva m\u00e0 dreta, el coronel valenci\u00e0 Joan Baptista Basset i Ramos, amb una carta adre\u00e7ada al governador de la pla\u00e7a, el catal\u00e0 Josep d\u2019Agull\u00f3 i Pin\u00f3s<\/a>, primer marqu\u00e8s de Gironella, perqu\u00e8 tamb\u00e9 lliur\u00e9s la ciutat a l\u2019arxiduc.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Les muralles reials de Ceuta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Al detallat dietari<\/a> que va escriure el capit\u00e0 Francesc de Casamitjana, com a secretari del pr\u00edncep Jordi, sobre la campanya a l\u2019estret de Gibraltar, es pot llegir<\/a>: \u201c[\u2026] he tenido por conveniente enviar a vuestra excelencia (como lo hago) la persona del general de batalla don Juan Bauptista Baset y Ramos para que, conferenciando con vuestra excelencia el modo de la entrega de esse antemural de la christiandad [Ceuta], se adquiera vuestra excelencia la gloria de acto tan correspondiente a su sangre y conforme a la raz\u00f3n, con la seguridad de que esta heroica acci\u00f3n ser\u00e1 la m\u00e1s apreciable de su magestad y perpetuo en su real memoria<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El marqu\u00e8s de Gironella, considerat per Eloy Mart\u00edn Corrales un dels militars catalans m\u00e9s importants destinats a Ceuta, va rebutjar les insistents peticions de Jordi de Hessen-Darmstadt de lliurar la pla\u00e7a: “Poseido Gibraltar por nuestros enemigos, despacharon en 7 de agosto de 1704 a Baset Ramos, ya marqu\u00e9s de Cullera, en escuadra de nav\u00edos una carta para el governador y Ciudad de Ceuta, para que diesen obediencia al rey Carlos tercero. El marqu\u00e9s enbi\u00f3 a su bordo al juez de la ciudad, don Juan de Guebara y Mendoza, n\u00famero 676, y al sargento maior de la plaza, don Pedro Xim\u00e9nez, n\u00famero 736, y enterado Baset de la firme resoluci\u00f3n de nuestro governador, Ciudad y guarnici\u00f3n de mantenerse en el serbicio y obedicencia del se\u00f1or rey don Felipe, se retir\u00f3 desconfiado de que aprovechasen sus eficaces persuasiones<\/em>.” El 4 d\u2019octubre de 1704, pocs dies despr\u00e9s de la seva \u00faltima negativa, Josep Agull\u00f3 i Pin\u00f3s es va morir a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una malaltia.<\/p>\n\n\n\n

Com a curiositat, cal esmentar que tant el pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt, com a lloctinent de Catalunya, com els governadors filipistes de Gibraltar (Diego de Salinas) i de Ceuta (el marqu\u00e8s de Gironella), havien lluitat bra\u00e7 a bra\u00e7, tan sols set anys abans, en la defensa de Barcelona davant l\u2019avan\u00e7 de les tropes franceses del duc de Vend\u00f4me.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 13 de mar\u00e7 de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Del segle XIV al XVIII es poden comptar com a m\u00ednim tres atacs de la flota catalanoaragonesa contra la ciutat situada a la riba sud de l’estret de Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2031,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,50],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2030"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2329,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030\/revisions\/2329"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}