![\"\"](\"http:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/PREMI1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nEl text de Joseph Brugada deia aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n
\u201cBenvolguts senyors i senyores.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s un honor i alhora un orgull haver estat nominat per rebre aquest prestigi\u00f3s guard\u00f3 de l’IPECC.<\/p>\n\n\n\n
He d’estar agra\u00eft al meu company d\u2019armes Mart\u00ed Crespo, amb qui vaig establir ja fa anys relaci\u00f3 al voltant dels vincles entre Catalunya i Gibraltar a la Garrison Library, en un dels festivals anuals de literatura que s\u2019hi celebren.<\/p>\n\n\n\n
El meu inter\u00e8s per aquestes relacions es deu a dos motius: soc Joseph Charles Brugada, de 86 anys, fill de Jose Brugada Klever (Clever o Cleber), nascut a Barcelona, al carrer de l\u2019Est, 1, i conegut a Gibraltar com a Pepe el Catal\u00e1n<\/a>, perruquer de senyores, des que hi va arribar el 1931. Sobre ell i la seva lleialtat a la Corona Brit\u00e0nica s\u2019ha basat tota la meva vida. Era un home estricte, seri\u00f3s i treballador, per\u00f2 la vida no sembla afavorir sempre la gent honesta!<\/p>\n\n\n\n El 10 de juny de 1954, Gibraltar va ser premiat amb una visita reial: al final del viatge de noces, hi va aterrar la flamant reina Elisabet II i el seu marit Felip, duc d’Edimburg. La visita, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, de l’evacuaci\u00f3 del penyal i de les pressions, insults i amenaces del general Franco i el seu r\u00e8gim feixista, va ser un \u201cmann\u00e0 del cel\u201d!<\/p>\n\n\n\n En aquest ambient de postguerra, era l\u00f2gic pensar que el penyal fos un niu d\u2019espies i d\u2019agents. Els serveis de seguretat a Gibraltar, tal com calia, van comen\u00e7ar a recopilar llistes de sospitosos per prohibir-los l’entrada al penyal durant la visita reial, per mirar d\u2019evitar qualsevol possible incident. Aix\u00f2 \u00faltim va donar lloc que un funcionari local, a la recerca probablement de reconeixements i honors, abus\u00e9s del seu privilegiat poder al departament d’estrangeria per qualificar el meu pare de \u201crisc\u201d per a la fam\u00edlia reial.<\/p>\n\n\n\n L\u2019acusaci\u00f3, encara que fos falsa, va deixar una nafra al meu cor i al de la meva mare i el meu germ\u00e0.<\/p>\n\n\n\n El meu pare sempre es va negar a renegar de la seva nacionalitat i a mi em va indicar la bandera sota la qual havia nascut i em va dir: jo no renuncio a la sang de la meva mare, per\u00f2 aquesta bandera brit\u00e0nica \u00e9s la teva i l\u2019haur\u00e0s d\u2019honorar!<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed que, amb orgull catal\u00e0 i honor a la meva bandera, sempre he intentat fer el millor en totes les oportunitats i ocasions, en honor al meu pare Pepe el Catal\u00e1n i a la meva p\u00e0tria, la Gran Bretanya.<\/p>\n\n\n\n Vaig fer el servei militar el 1958 amb el m\u00e0xim honor que pot rebre un recluta: com a cap de primera em van atorgar la Willy Thompson Key. En el terreny professional, cal destacar el meu pas per la r\u00e0dio i televisi\u00f3 de Gibraltar (GBC), com a realitzador, reporter i presentador.<\/p>\n\n\n\n Vaig haver d\u2019emigrar a Anglaterra el 1975 per causes de salut de la meva filla petita, la Jacqueline, i amb afany i feina vam poder tornar al penyal el 1999. Poc despr\u00e9s ja em vaig jubilar i vaig comen\u00e7ar a escriure sobre els lla\u00e7os entre Gibraltar i Catalunya, perqu\u00e8 vaig creure que, davant l\u2019escassetat de coneixements d’hist\u00f2ria entre el jovent, calia aprofitar l’oportunitat d\u2019explicar-la a les p\u00e0gines del diari Gibraltar Cronicle<\/em> i al ja desaparegut Panorama<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vaig aprofitar la jubilaci\u00f3 per promoure i fer lobby a Gibraltar per conscienciar sobre la sordesa i la llengua de signes, amb l\u2019objectiu d\u2019integrar una mica m\u00e9s els sords en la comunitat, i hem aconseguit que la llengua de signes brit\u00e0nica sigui reconeguda com a llengua oficial a Gibraltar. Per aquest esfor\u00e7 vaig mer\u00e8ixer un guard\u00f3 del governador de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n Els meus dos \u00faltims projectes han estat la construcci\u00f3 d’un Monument als Gibraltarencs caiguts en acci\u00f3 en les dues guerres mundials del segle XX, al Centre de Mem\u00f2ria del Regne Unit a Lichfield, i finalment vaig aconseguir fa dos anys que el Govern de Gibraltar sufragu\u00e9s la reproducci\u00f3 d\u2019una placa que l\u2019IPECC havia donat a les autoritats de Gibraltar el 2004 per recordar la pres\u00e8ncia del pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt i tres centenars de voluntaris catalans en l\u2019ocupaci\u00f3 de la pla\u00e7a l\u2019agost de 1704. La nova placa es va poder instal\u00b7lar oficialment<\/a>, amb la pres\u00e8ncia de la batllessa de Gibraltar, just ara fa un any a la banda de llevant del penyal, anomenada precisament Catalan Bay.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed que, senyors i senyores, una vegada m\u00e9s, el meu m\u00e9s sincer agra\u00efment per aquest honor i un profund pesar per no poder ser avui aqu\u00ed al costat de la resta de guardonats.<\/p>\n\n\n\n Joe Brugada<\/p>\n\n\n\n Fill de Pepe el Catal\u00e1n\u201d<\/p>\n\n\n\n L\u2019endem\u00e0, dia 5 d\u2019abril, fou lliurada en m\u00e0 la placa a Joseph Brugada a Gibraltar mateix.<\/p>\n\n\n\n Article publicat el 6 d’abril de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Discurs d’agra\u00efment del primer gibraltarenc que rep un Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2051,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2049"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2074,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049\/revisions\/2074"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2051"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/IMG_20250405_164118.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n