![\"\"](\"http:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/ESLGESIA1.jpg\")
R\u00e0pidament, vaig escriure al m\u00f2bil l\u2019\u00faltim nom i el resultat de la cerca em va encaminar a un eclesi\u00e0stic catal\u00e0 no sols de cognom, sin\u00f3 tamb\u00e9 de naixen\u00e7a. Jaume Catal\u00e0 i Albosa<\/a> (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 – Barcelona, 21 de febrer de 1899) va estudiar als seminaris diocesans de Girona i de Barcelona i a vint-i-un any fou ordenat sacerdot. Poc despr\u00e9s, el 1856, ja era catedr\u00e0tic al seminari de Girona i tamb\u00e9 va passar a exercir de secretari particular de l\u2019arquebisbe de Tarragona i senador Josep Dom\u00e8nec Costa i Borr\u00e0s<\/a> (Vinar\u00f2s, 1805 – Tarragona, 1864). En algunes biografies es diu que fou bisbe de les Can\u00e0ries de 1878 a 1879, per\u00f2 no sembla que es pugui confirmar. En canvi, el 13 d\u2019abril de 1879 s\u00ed que fou ordenat<\/a> bisbe de Cadis i poc temps despr\u00e9s li van afegir tamb\u00e9 l\u2019administraci\u00f3 apost\u00f2lica de Ceuta. Durant l\u2019exercici al sud peninsular, se sap que fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificaci\u00f3 religiosa. I en una visita pastoral a La L\u00ednea, el juny de 1879, va convocar una junta de persones notables del lloc per determinar l\u2019erecci\u00f3 del temple parroquial a partir de les parets que s\u2019havien comen\u00e7at a aixecar sota els auspicis del bisbe anterior, F\u00e9lix M\u00aa de Arriete y Llanos.<\/p>\n\n\n\n L\u2019esgl\u00e9sia de la Immaculada Concepci\u00f3 es va inaugurar<\/a> a la pla\u00e7a on desemboca la Calle Real (aleshores anomenada Calle del Almirante Barcel\u00f3) el 8 de desembre de 1879, coincidint amb la festa de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3, i la imatge que corona des del 1954 el retaule major de la patrona de la ciutat \u00e9s del conegut imatger Lu\u00eds Ortega Bru<\/a> (nascut a San Roque amb avantpassats valencians per part de mare). Se sap que el santuari va costar nou mil duros, un ter\u00e7 dels quals foren recollits a partir d\u2019almoines de fidels, amb subscripcions en di\u00f2cesis de tot Espanya i amb donatius fets pel mateix bisbe Catal\u00e0, que l\u2019estiu de 1883 va passar a dirigir el bisbat de Barcelona. Abans d\u2019aterrar a la capital catalana, fou designat senador reial<\/a> per l\u2019arquebisbat de Santiago de Cuba (1882-1883 i 1883-1884).<\/p>\n\n\n\n La marca a Barcelona<\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant el seu pontificat<\/a> barcelon\u00ed es va destacar per nombroses iniciatives i decisions. Per exemple, es va acabar la fa\u00e7ana de la catedral i es van construir moltes noves parr\u00f2quies, com ara la de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, la de Sant Joan de Gr\u00e0cia, la de Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0 i la de Sant Andreu de Palomar. Durant l\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera del 1885, juntament amb alguns sacerdots i religiosos m\u00e9s, va decidir de restar a Barcelona per ajudar els malalts de la ciutat. Pocs mesos despr\u00e9s, el mar\u00e7 de 1886, va autoritzar la construcci\u00f3 de la Capella del Sant\u00edssim Sagrament de la parr\u00f2quia de Sant Feliu d\u2019Alella, segons un projecte d\u2019Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n\n\n\n En el curr\u00edculum al capdavant del bisbat de Barcelona, cal afegir-hi que va presidir la coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 i va celebrar un important s\u00ednode dioces\u00e0<\/a>, a m\u00e9s de protegir Jacint Verdaguer i defensar els drets dels obrers. Respecte a les obres de la Sagrada Fam\u00edlia, que havien comen\u00e7at el 1882, va signar<\/a> el 30 de juny de 1890 una conciliaci\u00f3 amb els fundadors, Josep Maria Bocabella i el seu gendre Manuel de Dalmases, sobre la construcci\u00f3 del temple i les almoines amb qu\u00e8 es bastia. Poc despr\u00e9s va emetre un decret que reorganitzava l\u2019obra \u201cd\u2019aquesta sumptuosa i art\u00edstica f\u00e0brica, joia de l\u2019arquitectura moderna i admiraci\u00f3 de propis i forans\u201d, amb qu\u00e8 passava de mans particulars a diocesanes. De resultes de la decisi\u00f3, el 20 de juliol de 1895 es va constituir la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Fam\u00edlia<\/a>, de la qual va assumir la primera presid\u00e8ncia fins que es va morir<\/a>, el 21 de febrer de 1899.<\/p>\n\n\n\n La marca a Arenys<\/strong><\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de la placa a la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia de La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n, el bisbe Catal\u00e0 \u00e9s recordat tamb\u00e9 amb un carrer<\/a> molt a prop del monestir de Pedralbes de Barcelona. I a Arenys de Mar, lloc de naixen\u00e7a, el carrer on s\u2019al\u00e7a la casa pairal familiar tamb\u00e9 porta el seu nom des del 9 de juliol de 1900. Per aquelles mateixes dates, el municipi li va dedicar un monument<\/a> a la pla\u00e7a de l\u2019esgl\u00e9sia, al costat del portal, obra de Josep Llimona, i destru\u00eft el 1936. Durant la inauguraci\u00f3, moss\u00e8n Cinto Verdaguer va llegir<\/a> el poema \u201cCoronaci\u00f3 de la Verge de la Merc\u00e8\u201d (incl\u00f2s al poemari En defensa pr\u00f2pia<\/em>), amb refer\u00e8ncies al bisbe Catal\u00e0:<\/p>\n\n\n\n \u201cQuan era noi lo Bisbe Catal\u00e0 A la voreta del cam\u00ed veu flors, Los lliga ab una branca de roser La prometensa que aquell noy li feu En mostra d\u2019estimaci\u00f3 rec\u00edproca, Jaume Catal\u00e0 i Albosa no sols va llegar a l\u2019Ajuntament d\u2019Arenys el seu bast\u00f3, que el batlle Joaquim Coderch va estrenar el 15 d\u2019agost de 1899, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va introduir<\/a> al seu escut episcopal<\/a> dues refer\u00e8ncies a la vila maresmenca: a la banda superior sorgeix la imatge d’una creu sobre unes roques davant el mar que recorda l’ermita del Montcalvari i a la banda inferior dreta apareix l’escut d’Arenys de Mar. Un dels indrets on es pot observar aquest escut \u00e9s al cementiri de Sinera<\/a>, a l\u2019hipogeu<\/a> que va fer fer amb pedra de Montju\u00efc per als seus pares. No sols hi s\u00f3n enterrats Jaume Catal\u00e0 i Roca i Francisca Albosa i Boyer, sin\u00f3 tamb\u00e9 dos dels germans de Salvador Espriu, familiars del bisbe.<\/p>\n\n\n\n Article publicat el 10 d’abril de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’origen del santuari de la Immaculada Concepci\u00f3 est\u00e0 lligat a un bisbe catal\u00e0<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2066,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,51],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2063"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2063"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2063\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2076,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2063\/revisions\/2076"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2063"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2063"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2063"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Catala.jpg\")
puj\u00e0 \u00e0 una hemosa hermita,
la hermita del Remey, que sobre Arenys
t\u00e9 la Verge Maria.<\/p>\n\n\n\n
en cull les m\u00e9s boniques,
la viola d\u2019olor y lo clavell
y uns bors de sajolida.<\/p>\n\n\n\n
gemada d\u2019englantines,
y tot posantles de la Imatges al front,
li diu: \u2015Verge Maria,
la corona rebeu que us ha teixt
qui us ama y vos estima;
quan ser\u00e9 gran vos en dur\u00e9, si us plau,
una altra de m\u00e9s rica\u2015.<\/p>\n\n\n\n
la Verge cor-prenia.\u201d
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/gibaltar.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/HIPOGEU.jpg\")