{"id":2102,"date":"2025-04-28T07:46:53","date_gmt":"2025-04-28T05:46:53","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2102"},"modified":"2025-06-17T06:55:58","modified_gmt":"2025-06-17T04:55:58","slug":"gabriel-femenias-lanima-de-lesglesia-de-sant-josep-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/04\/28\/gabriel-femenias-lanima-de-lesglesia-de-sant-josep-deuropa\/","title":{"rendered":"Gabriel Femenias, l\u2019\u00e0nima de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep d’Europa"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La zona sud de l\u2019istme de Gibraltar, escassament habitada al llarg del segle XVIII perqu\u00e8 quedava massa desprotegida dels setges, es va comen\u00e7ar a poblar al XIX primer amb la pacificaci\u00f3 de la frontera, despr\u00e9s amb el pas de fortalesa a col\u00f2nia comercial i finalment amb la creaci\u00f3 de les drassanes a la zona. Arran de l\u2019incipient creixement poblacional del districte sud o Punta d’Europa, el segon bisbe cat\u00f2lic de Gibraltar, Henry Hughes<\/a> (1788-1860), es va comen\u00e7ar a plantejar de cercar algun terreny per edificar-hi una nova esgl\u00e9sia i escola religiosa. I qui el va trobar, una mica de carambola, va ser un noi local, Gabriel Femenias, fill del propietari d\u2019un hotel a Rosia Parade. El 1854 es va assabentar que l’empresari per a qui treballava, Antonio Mateos, estava disposat a cedir<\/a> unes terres que tenia a la zona per construir-hi un temple que cobr\u00eds les necessitats dels fidels i ho va comunicar al bisbe.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 qui era aquest Gabriel Femenias que va establir (literalment) les bases de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep<\/a> a Gibraltar? Doncs, com el nom indica, un descendent m\u00e9s de menorquins al penyal. En concret, de Gabriel Faminias [sic] i Catalina Tudur\u00ed, que ja el 1791 eren presents a la pla\u00e7a amb 27 i 22 anys, respectivament. Tots dos, nascuts a Ma\u00f3, van tenir el 22 d\u2019octubre de 1801 Pedro Antonio Lorenzo Feminias<\/a>, que es va casar el 2 de maig de 1829<\/a> amb Maria Bernard Coll. I pocs mesos despr\u00e9s, el 12 de gener de 1830, van tenir el primer fill, a qui van posar el nom de l\u2019avi, Gabriel<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Una vida dedicada a l’esgl\u00e9sia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les obres de l’esgl\u00e9sia de Sant Josep, tal com s’explica amb detall en aquesta entrada<\/a> publicada a la web del Ministery for Heritage (en la qual es basa bona part d’aquest article), van comen\u00e7ar amb treballadors voluntaris i no es van aturar quan el bisbe Hugues es va morir, en el seu retir a Irlanda, el 12 d’octubre de 1860. El seu successor, Juan Bautista Scandella<\/a>, va mantenir la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia, que es veia molt sovint alentida per la manca de fons. En contrast amb la lentitud de les obres, Scandella s\u00ed que es va afanyar a nomenar Gabriel Femenias \u2013que havia estat ordenat sacerdot<\/a> el 1860\u2013 com a nou pastor de l\u2019esgl\u00e9sia el 1863, el qual va accelerar la finalitzaci\u00f3 dels primers treballs amb peticions de subscripcions p\u00fabliques i privades.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’esgl\u00e9sia de Sant Josep, el 1879. Foto: Ministry for Heritage<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 1867, Femenias va emprendre una segona fase de la construcci\u00f3, amb tots els recursos de qu\u00e8 disposava, que va incloure la substituci\u00f3 de la coberta de xapa de l’esgl\u00e9sia, la conclusi\u00f3 del campanar d’espadanya arrodonit i la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un altar de fusta, bene\u00eft pel bisbe mateix. Gr\u00e0cies a la generositat d\u2019alguns benefactors, tamb\u00e9 va poder anar embellint l’esgl\u00e9sia: el 1871, per exemple, Juan Carlos i Mart\u00edn Larios van donar els dos altars de marbre a banda i banda de l’altar major.<\/p>\n\n\n\n

A l’\u00faltim tram del segle XIX, el nou temple cat\u00f2lic al districte meridional es va comen\u00e7ar a omplir de devots maltesos, arribats a Gibraltar per treballar sobretot en la construcci\u00f3 de les drassanes. Una gran majoria de la comunitat maltesa<\/a>, quantificada aleshores en un miler de persones, s’havia establert en aquella zona i molts d\u2019ells van col\u00b7laborar precisament en la construcci\u00f3 del temple. Aix\u00f2 no va impedir, malauradament, que fossin acusats sense fonament com els propagadors de l\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera que va afectar el penyal a la d\u00e8cada del 1870. El bisbe Scandella, de fet, va ser un dels principals instigadors de l’onada d’inj\u00faries contra els immigrants maltesos.<\/p>\n\n\n\n

El 13 de febrer de 1885, el nou bisbe de Gibraltar despr\u00e9s de la mort de Scandella, Gonzalo Canilla<\/a>, va atorgar a Sant Josep la condici\u00f3 de parr\u00f2quia i va nomenar moss\u00e8n Gabriel Femenias primer rector de l\u2019esgl\u00e9sia. Amb la mort sobtada de Canilla, el 18 d’octubre de 1898, Femenias va passar a ser nomenat vicari apost\u00f2lic inter\u00ed de Gibraltar mentre es buscava un successor a la mitra, que es va materialitzar en la figura de James Bellord<\/a>. I amb aquest nou bisbe arribaria, sense saber-ho, un altre tr\u00e0ngol important per a Femenias i la seva esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

V\u00edctima de les xafarderies<\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019en\u00e7\u00e0 de 1873, a la parr\u00f2quia tamb\u00e9 hi havia una monja, sor Magdalena Lugaro, que va obtenir una d\u00e8cada despr\u00e9s, per la intercessi\u00f3 del bisbe Canilla, el perm\u00eds especial per vestir l\u2019h\u00e0bit del Tercer Orde de Sant Francesc<\/a> i per fundar la seva pr\u00f2pia fraternitat seglar. Aix\u00ed com ella vivia just al darrere de l’esgl\u00e9sia, al n\u00famero 23 de Witham\u2019s Road, el reverend Femenias residia<\/a> a la casa 1 de North Pavilion Road, juntament amb el seu pare Peter Femenias i la seva tieta Catherine Femenias. I al n\u00famero 3 del mateix carrer vivien Gabriel John Femenias (botiguer de comestibles) i la seva muller Isidora Coll.<\/p>\n\n\n\n

Entre moltes m\u00e9s tasques, Lugaro va dirigir les escoles inferiors de Sant Josep i es va encarregar de la neteja i el manteniment de l’esgl\u00e9sia, al costat d\u2019un grup de devotes, a m\u00e9s de responsabilitzar-se de la formaci\u00f3 de cors i de la instrucci\u00f3 religiosa i dels preparatius per rebre els sagrats sagraments, la sagrada comuni\u00f3 i la confirmaci\u00f3 de tots els nens cat\u00f2lics. Tamb\u00e9 va ser notable el seu esfor\u00e7 per proporcionar ajuda caritativa als feligresos m\u00e9s desafavorits de la parr\u00f2quia.<\/p>\n\n\n\n

El fet que nom\u00e9s ella port\u00e9s l’h\u00e0bit del Tercer Orde va generar friccions amb el bisbe Bellord, que veia estrany que es permet\u00e9s una instituci\u00f3 no can\u00f2nica amb un sol membre. La disputa entre tots dos es va escalfar fins a arribar al punt d’enviar, el prelat, un ultim\u00e0tum als feligresos del districte sud advertint-los que dimitiria si ella continuava portant l’h\u00e0bit. I, davant la ferma negativa de Lugaro, va fer efectiva l\u2019amena\u00e7a el 1901 i va deixar el c\u00e0rrec.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’esgl\u00e9sia de Sant Josep, actualment.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

En una nota<\/a> del corresponsal del Camp de Gibraltar del diari La Correspondencia de Espa\u00f1a<\/em>, del 4 de maig de 1901, s\u2019explicava una altra versi\u00f3 de la dimissi\u00f3, que oficialment es va presentar per motius de salut:<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa parroquia de San Jos\u00e9 est\u00e1 situada al sur de la poblaci\u00f3n, en el barrio que se llama Punta Europa, y rige sus destinos un sacerdote llamado D. Gabriel Femenias. Hace unos veinticinco a\u00f1os, una se\u00f1ora entr\u00f3 en calidad de monja al servicio de esa iglesia, continuando en ella a pesar de que dicho templo no es convento ni hay otra monja ni m\u00e1s sacerdote que el P. Femenias.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La maledicencia p\u00fablica esparce rumores perjudiciales a las virtudes de la monja y a la reputaci\u00f3n del p\u00e1rroco. El obispo, sin dar cr\u00e9dito a las calumnias, pero queriendo evitar habladur\u00edas que tanto da\u00f1o hacen a la causa de la religi\u00f3n, orden\u00f3 la salida de ella de la parroquia. La monja, sor Magdalena L\u00faguro, decontenta con la actitud del prelado y crey\u00e9ndose con derecho a seguir habitando en la parroquia de San Jos\u00e9, apel\u00f3 a Roma, y de all\u00ed ha venido una soluci\u00f3n contraria para los deseos del obispo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Este, procediendo con mucha correcci\u00f3n, ha dimitido su cargo y aunque a nadie ha manifestado la causa leg\u00edtima que le obliga a abandonar la mitra, es del dominio p\u00fablico que se retira porque su autoridad moral la cree lastimada, y sin la robustez de esta, le es imposible llevar con acierto las riendas del obispado.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No se puede dar una idea de la sensaci\u00f3n que ha producido esta noticia y de los comentarios que en todas partes se hacen.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Sigui com sigui, immutables a les xafarderies, tant Femenias com Lugaro van continuar al capdavant del temple de Sant Josep amb el canvi de segle. El juny de 1903 ell mateix va escriure uns Apuntes hist\u00f3ricos cronol\u00f3gicos relativos a la parroquia e iglesia de San Jose en el llamado barrio de Europa en Gibraltar desde 1800 hasta 1899<\/em> i al cap de set anys (1910) es va celebrar una missa especial<\/a> pel cinquant\u00e8 aniversari de la seva ordenaci\u00f3 sacerdotal. La salut ja no l\u2019acompanyava i poc temps despr\u00e9s, el 15 de febrer de 1815, es va morir a 86 anys, seixanta dels quals dedicats a la parr\u00f2quia que havia ajudat a fundar de jove. Per aix\u00f2 mateix, la seva necrol\u00f2gica<\/a>, publicada al Gibraltar Chronicle<\/em>, en deia:<\/p>\n\n\n\n

 \u201cTota la carrera del venerable difunt es va distingir pel zel envers els seus feligresos, per la seva vida santa i retirada, el seu desinter\u00e8s i un car\u00e0cter irreprotxable.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Opuscle per la missa dels cinquanta anys de sacerdoci de Gabriel Femenias. Foto: Ministry for Heritage<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El \u201cfam\u00f3s\u201d Vilaplana<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 de la parr\u00f2quia de Sant Josep d\u2019Europa i casa nostra no s\u2019atura amb la mort de Gabriel Femenias, at\u00e8s que despr\u00e9s seu va ocupar el seu lloc al capdavant de la parr\u00f2quia James Chincota. Quan es va morir el 1927 (el mateix any que Magdalena Lugubro), la parr\u00f2quia va passar a ser dirigida temporalment per un sacerdot que va exercir a Gibraltar entre 1911 i 1932: Ildefons Vilaplana. D\u2019aquest monjo benedict\u00ed catal\u00e0, universal involunt\u00e0riament gr\u00e0cies a la novel\u00b7la Ulisses<\/a><\/em> de James Joyce, en parlo en aquest altre article<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 28 d’abril de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El temple cat\u00f2lic del districte sud de Gibraltar va molt lligat a un descendent de menorquins<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2106,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2102"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2102"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2102\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2259,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2102\/revisions\/2259"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2106"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}