{"id":2124,"date":"2025-05-04T12:06:44","date_gmt":"2025-05-04T10:06:44","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2124"},"modified":"2025-05-23T13:22:56","modified_gmt":"2025-05-23T11:22:56","slug":"reverend-orfila-un-capella-menorqui-a-la-punta-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/05\/04\/reverend-orfila-un-capella-menorqui-a-la-punta-deuropa\/","title":{"rendered":"Reverend Orfila, un capell\u00e0 \u201cmenorqu\u00ed\u201d a la Punta d\u2019Europa"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Orfila \u00e9s, per mi, un dels llinatges que em remeten m\u00e9s directament a Menorca. Una vinculaci\u00f3 refor\u00e7ada encara m\u00e9s per la figura del metge i qu\u00edmic maon\u00e8s Mateu Orfila i Rotger<\/a> (1787-1853), de fama mundial com a fundador de la toxicologia moderna. A Barcelona, de fet, \u00e9s recordat amb una pla\u00e7a<\/a> a Sant Andreu de Palomar, a Par\u00eds amb un carrer<\/a> i al seu Ma\u00f3 natal, amb una gran escultura p\u00fablica i amb l\u2019hospital principal<\/a> de l\u2019illa, que porta el seu nom. Per aix\u00f2, qualsevol Orfila que trobem a Gibraltar, sense haver de rec\u00f3rrer als registres civils, militars o religiosos, el podem vincular sense por d\u2019equivocar-nos a la Balear petita. \u00c9s el cas de l\u2019actual ministra d’Habitatge (i miss Gibraltar<\/a> 1974), Pat Orfila<\/a>; de l\u2019arquitecte David Orfila<\/a>, i de la cantant de country anglesa Abi Orfila<\/a>, de pare gibraltarenc. Tampoc no cal una investigaci\u00f3 geneal\u00f2gica, doncs, per suposar les arrels menorquines de monsenyor Louis Orfila<\/a>, un capell\u00e0 ben conegut a Gibraltar al llarg de bona part del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Nascut l’1 de mar\u00e7 de 1926, Louis Orfila va cursar els primers estudis al Line Wall College<\/a> entre 1933 i 1939 i despr\u00e9s es va traslladar a Anglaterra per continuar estudiant al St. Joseph’s College de Tunbridge Wells (Kent), al St. John’s Seminary a Guildford (Surrey) i al desaparegut Franciscan Study Centre<\/a> de Canterbury. Tornat a Gibraltar, fou capell\u00e0 dels convents de les Germanes de Loreto<\/a> i de les Germanes Franciscanes<\/a> de Mount Alvernia, a m\u00e9s de l\u2019antic Hospital Colonial<\/a>, situat aleshores encara a la part alta de la ciutat. El 1963, quan l\u2019hospital va passar a mans del flamant govern local, Orfila va rebre l\u2019enc\u00e0rrec<\/a> de pensar un canvi de nom, en la l\u00ednia d\u2019anar deixant enrere el passat colonial d\u2019aquest petit territori d\u2019ultramar brit\u00e0nic. Despr\u00e9s de rumiar-hi un temps, va acabar suggerint de rebatejar-lo amb el nom de sant Bernat, patr\u00f3 de la ciutat. Una decisi\u00f3 una mica estranya, segons el parer<\/a> de l\u2019investigador local Neville Chipulina, at\u00e8s que el nou nom tenia \u201cconnotacions molt espanyoles i molt cat\u00f2liques per a un hospital destinat no sols a cat\u00f2lics, sin\u00f3 tamb\u00e9 a jueus i protestants de la pla\u00e7a\u201d. Sigui com sigui, la seva proposta fou acceptada per les noves autoritats civils i, d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, el gran centre m\u00e8dic de refer\u00e8ncia de Gibraltar (ara instal\u00b7lat arran de mar, a la zona guanyada a la badia) \u00e9s anomenat St Bernard’s Hospital<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La fa\u00e7ana de l’Hospital Colonial el 1882. Foto: Ministry for Heritage<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest episodi anecd\u00f2tic, el pare Orfila \u00e9s conegut i especialment recordat a Gibraltar per haver estat el primer rector del santuari dedicat a la Mare de D\u00e9u d\u2019Europa<\/a>, a l\u2019extrem sud del penyal i un dels grans s\u00edmbols de la comunitat cat\u00f2lica local. El 1309, quan Ferran V va conquerir la pla\u00e7a als musulmans i els va expulsar a l\u2019altra banda de l\u2019Estret, va fer aixecar en aquest indret una ermita cristiana dedicada pel Vell Continent en conjunt a la Mare de D\u00e9u, amb el t\u00edtol de Nostra Senyora d\u2019Europa. Comen\u00e7ava aix\u00ed una veneraci\u00f3 molt important, que a poc a poc es va anar expandint per tot el Camp de Gibraltar i m\u00e9s enll\u00e0 i tot. L\u2019historiador George Palao<\/a>, en aquest sentit, destacava que a l\u2019edat mitjana molts navegants i mariners \u2013especialment genovesos\u2013 li oferien regals costosos perqu\u00e8 la llum del santuari els era de gran ajuda molt abans de la construcci\u00f3 de cap far a la zona.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’actual santuari de Nostra Senyora d’Europa, a l’extrem sud de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

En unes aig\u00fces tan exposades, no \u00e9s estrany que la hist\u00f2ria del santuari sigui plena de turbul\u00e8ncies. Com ara el saqueig practicat pels turcs l’any 1540 i sobretot l’atac patit l\u2019estiu de 1704 a mans d’alguns soldats anglesos: enmig de l\u2019ocupaci\u00f3 de la pla\u00e7a<\/a> en nom de Carles d\u2019\u00c0ustria, hi van robar objectes valuosos i van desfigurar la imatge de Nostra Senyora d\u2019Europa. Una llegenda diu que la van acabar tirant al mar i un pescador la va trobar surant i la va lliurar al capell\u00e0 Juan Romero de Figueroa<\/a>, un dels pocs habitants de Gibraltar que va decidir romandre a la pla\u00e7a quan va passar a mans dels austriacistes. La va custodiar un temps a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada fins que va poder passar-la d\u2019amagat a l\u2019altra banda de la frontera.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Imatge de Nostra Senyora d’Europa i l’Infant.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Ja sota domini brit\u00e0nic, el santuari es va utilitzar \u00fanicament amb finalitats militars i es va convertir en un lloc de gu\u00e0rdia per defensar la part sud del penyal. Com bona part de la ciutat, l’edifici va quedar molt malm\u00e8s pel Gran Setge de 1779-1783<\/a> i les autoritats militars, de fet, van optar posteriorment per enderrocar-lo i aixecar-ne un de nou utilitzat, al llarg del segle XIX, com a magatzem. El 1928 es t\u00e9 const\u00e0ncia que es va reconvertir en biblioteca de la guarnici\u00f3, per\u00f2 amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es va tornar a transformar en magatzem. Aquesta funci\u00f3 es va mantenir fins al 1959, quan l\u2019ex\u00e8rcit va comen\u00e7ar a retirar moltes instal\u00b7lacions militars a Gibraltar i va decidir enderrocar-lo de nou. Per\u00f2, gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 del bisbe John Farmer Healy<\/a>, l’enderroc no va tirar endavant i l’espai fou declarat monument nacional i cedit (1961) a l’Esgl\u00e9sia per poder-lo restaurar. El pare Louis Orfila, de fet, es va convertir en el primer rector del santuari, al capdavant del qual es va estar m\u00e9s de quaranta anys i va poder comprovar en primera persona com ressorgia de les cendres i acollia el 1968, amb tota solemnitat, la imatge de la Mare de D\u00e9u d’Europa despr\u00e9s d\u2019un llargu\u00edssim periple de m\u00e9s de dos-cents seixanta anys per mig Camp de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La capella de Nostra Senyora d’Europa a la parta alta d’Algesires.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La imatge, en efecte, havia estat custodiada des del segle XVIII a la capella de Nostra Senyora d\u2019Europa<\/a> d\u2019Algesires i el 1864, arran de la insist\u00e8ncia del vicari apost\u00f2lic gibraltarenc Joan Baptista Scandella, es va acordar que torn\u00e9s al penyal. En un primer moment es va col\u00b7locar al convent de les Germanes de Loreto; el 1866 es va traslladar en process\u00f3 a la nova capella del convent de Sant Bernat de les Germanetes dels Pobres (Mount Alvernia); durant la Segona Guerra Mundial fou portada a la catedral de Santa Maria la Coronada (on, per cert, des del segle XVIII n’hi havia una reproducci\u00f3, coneguda com la Mare de D\u00e9u dels Genovesos, que va ser salvada del foc durant el Gran Setge pel capell\u00e0 menorqu\u00ed Francesc Messa<\/a>…) i el 15 d’agost de 1954 va ser duta amb process\u00f3 de torxes fins a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep<\/a>, en aquell moment el lloc de culte m\u00e9s meridional del penyal i regit per un capell\u00e0 tamb\u00e9 d\u2019arrels menorquines: Gabriel Femenias<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El regiment de Gibraltar va transportar la imatge de l’esgl\u00e9sia de Sant Josep al santuari de Punta d’Europa el 1868. Foto: Ministry for Heritage<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El llarg viatge de la hist\u00f2rica est\u00e0tua es va tancar el 7 d\u2019octubre de 1968 quan soldats del regiment de Gibraltar la van traslladar definitivament fins al santuari originari<\/a>, que el pare Orfila havia estat preparant pacientment. L’abril de 1976, el Ministeri de Defensa va cedir oficialment al govern gibraltarenc l\u2019esglesieta i el bisbe Edward Rapallo<\/a> va consagrar-la el 5 d\u2019octubre de 1980. Tamb\u00e9 va sol\u00b7licitar a Roma, amb \u00e8xit<\/a>, que s\u2019institu\u00eds la Mare de D\u00e9u d\u2019Europa<\/a> com a patrona principal de Gibraltar i que tingu\u00e9s la festa el 5 de maig. L\u2019any 2002, el nou bisbe Charles Caruana<\/a>, acompanyat de moss\u00e8n Orfila i un gran nombre de pelegrins gibraltarencs, va portar l’est\u00e0tua de la Mare de D\u00e9u d’Europa fins al Vatic\u00e0, on el papa Joan Pau II va coronar-la i beneir-la. I l\u2019any 2009, Caruana i Orfila (com a vicari general de Gibraltar des de 1998) van encap\u00e7alar la celebraci\u00f3 jubilar<\/a> del 700 aniversari de la devoci\u00f3 de Nostra Senyora d\u2019Europa, amb la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una c\u00f2pia de l\u2019est\u00e0tua a l\u2019esgl\u00e9sia de la Immaculada Concepci\u00f3<\/a> de La L\u00ednea inclosa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El bisbe Caruana i el reverend Orfila van portar la imatge de Nostra Senyora d’Europa al Vatic\u00e0. Foto extreta del llibre ‘History of our Lady of Europe’, de Charles Caruana.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Poc despr\u00e9s, el 16 de gener de 2010, Louis Orfila es va morir<\/a> a 83 anys. Arribava a la fi una vida dedicada en cos i \u00e0nima al Santuari de Nostra Senyora d’Europa<\/a>: en fou el primer rector i, tamb\u00e9, el primer sacerdot gibraltarenc a ser-hi enterrat<\/a>, a la cripta del pati interior. Al cap de pocs mesos, qui se n\u2019anava era Charles Caruana, incansable divulgador de Nostra Senyora d\u2019Europa i expert en la hist\u00f2ria de l\u2019Esgl\u00e9sia de Gibraltar durant els primers temps de la pres\u00e8ncia brit\u00e0nica, al segle XVIII, en qu\u00e8 una gran part dels capellans<\/a> de la pla\u00e7a van \u00e9sser menorquins<\/a>, com els avantpassats d\u2019Orfila.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El pare Louis Orfila.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 5 de maig de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Louis Orfila va dedicar gran part de la vida a restaurar i promoure l\u2019ermita de Nostra Senyora d\u2019Europa de Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2129,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2124"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2124"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2124\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2212,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2124\/revisions\/2212"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2129"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}