{"id":2160,"date":"2025-05-18T05:53:10","date_gmt":"2025-05-18T03:53:10","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2160"},"modified":"2025-06-25T07:13:45","modified_gmt":"2025-06-25T05:13:45","slug":"gibraltarencs-amb-cor-blaugrana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/05\/18\/gibraltarencs-amb-cor-blaugrana\/","title":{"rendered":"Gibraltarencs amb cor blaugrana"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La introducci\u00f3 del futbol a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica t\u00e9 molt a veure amb mariners, soldats, empresaris i treballadors brit\u00e0nics que hi passaven o hi vivien temporalment al tombant del segle XIX i XX. Per aix\u00f2, no \u00e9s gens estrany que a Catalunya, per exemple, l\u2019entrada de l\u2019esport rei fos sobretot a trav\u00e9s de la pres\u00e8ncia d\u2019anglesos<\/a> i escocesos<\/a> a les col\u00f2nies i f\u00e0briques t\u00e8xtils. I tampoc no pot sorprendre que, a Andalusia, la passi\u00f3 per xutar una pilota es difongu\u00e9s principalment des del port de Gibraltar. Al penyal, efectivament, la pres\u00e8ncia de les forces armades brit\u00e0niques va introduir-hi<\/a> el foot-ball<\/em> al final del XIX: hi ha documentaci\u00f3 d\u2019un partit disputat el desembre de 1893 entre els equips Garrison i Royal Navy. Poc despr\u00e9s, el 1895, ja es va crear la Gibraltar Civilian Football Association, l’embri\u00f3 de l\u2019actual Gibraltar Football Association<\/a> (GFA): aix\u00f2 significa cinc anys abans de la fundaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Catalana de Futbol<\/a> (FCF) i quinze anys abans del que \u00e9s ara la Real Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de F\u00fatbol (RFEF).<\/p>\n\n\n\n

La fal\u00b7lera pel futbol, doncs, ve de lluny a Gibraltar i clava les arrels ben endins de la roca, tal com es va poder comprovar tamb\u00e9 amb la lluita aferrissada<\/a> que la GFA va portar a terme al comen\u00e7ament del segle XXI per aconseguir el reconeixement internacional a les principals inst\u00e0ncies del futbol mundial. Malgrat els nombrosos bastons a les rodes que hi va intentar posar Espanya (com ara la imposici\u00f3 d\u2019algunes condicions de car\u00e0cter estrictament pol\u00edtic al reglament), Gibraltar \u00e9s des de 2013 membre de ple dret de la UEFA<\/a> i des de 2016 de la FIFA<\/a>, amb la qual cosa els equips de la lliga local<\/a> poden participar (igual que Andorra<\/a>) en les fases qualificadores de la Champions League, per exemple, i la selecci\u00f3 gibraltarenca<\/a> pot disputar les fases pr\u00e8vies dels europeus i els mundials.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La selecci\u00f3 absoluta femenina de Gibraltar, el 2021.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la lliga dom\u00e8stica, tradicionalment la poblaci\u00f3 de Gibraltar ha seguit i segueix sobretot la Premier League anglesa: els anys 70, el Leeds United va tenir molt\u00edssima afici\u00f3 i m\u00e9s tard tamb\u00e9 l\u2019Arsenal i el Manchester United. Per\u00f2 des que a la darreria del segle XX el futbol s’ha convertit en un esport del tot globalitzat gr\u00e0cies a la televisi\u00f3 i el negoci al voltant seu, l\u2019inter\u00e8s per la lliga espanyola tamb\u00e9 hi ha anat creixent, malgrat el recel natural que encara aixeca en una part prou significativa de la poblaci\u00f3 local qualsevol cosa que vingui de l\u2019altra banda de la frontera. En aquest sentit, el Bar\u00e7a, probablement per all\u00f2 de ser \u201cm\u00e9s que un club\u201d, t\u00e9 un predicament singular a Gibraltar, justificat<\/a> sovint per l\u2019hist\u00f2ric car\u00e0cter antifranquista del club, pel sentiment catalanista respecte de Madrid de l’afici\u00f3 blaugrana i fins i tot pel car\u00e0cter biling\u00fce de la societat catalana, un mirall per als gibraltarencs. Sigui com sigui, el barcelonisme ha estat un fenomen for\u00e7a \u00fanic al penyal, especialment en \u00e8poques de vaques grasses quant a joc i t\u00edtols com la del Dream Team o la de Guardiola a la banqueta i Messi al camp, fins al punt que llibres acad\u00e8mics dedicats a la identitat yanita<\/em> com ara Gibraltar, Identity and Empire<\/em> (Routledge, 2006), d\u2019E.G. Archer, inclouen afirmacions<\/a> del tipus: \u201cEnglish victories over Spain are special occasions for celebration in Gibraltar although this does not prevent the existence of a strong Barcelona supporter\u2019s club.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Sobre aquest “Barcelona Supporters Club” esmentat per Archer, m\u2019hi vaig interessar ja el 2004, quan vaig assistir a l’estiu a Gibraltar a la commemoraci\u00f3 del tricentenari de l\u2019ocupaci\u00f3 angloneerlandesa<\/a> del penyal. D\u2019aquella experi\u00e8ncia, en vaig escriure un ampli reportatge de nou p\u00e0gines que va ser el tema de portada de la revista El Temps<\/em> n\u00famero 1053, amb el t\u00edtol gen\u00e8ric \u201cEl nostre Gibraltar<\/a>\u201d. Entre moltes altres q\u00fcestions, hi parlava de l\u2019afici\u00f3 pel Bar\u00e7a de nombrosos gibraltarencs a trav\u00e9s d\u2019una entrevista amb Pepe Moreno, director gerent d’una empresa d’instal\u00b7laci\u00f3 d’antenes i barcelonista de cap a peus: “Dels que perden la gana amb les derrotes blaugranes”, em va confessar.<\/p>\n\n\n\n

Moreno era l\u2019\u00e0nima del FC Barcelona Supporters Club, una de les penyes de futbol local m\u00e9s veteranes del penyal, nascuda una d\u00e8cada enrere. No era l’\u00fanica a Gibraltar, reconeixia aquest exjugador de la modesta selecci\u00f3 de Gibraltar, per\u00f2 s\u00ed la m\u00e9s important en nombre de socis \u2013va arribar a tenir-ne gaireb\u00e9 dos centenars\u2013 i simpatitzants: \u201cTamb\u00e9 n’hi ha del Bilbao, el Newcastle, el Manchester United i fins i tot del Reial Madrid.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Totes aquestes informacions, m\u00e9s un parell de fotografies d\u2019en Pepe i del local de la penya a Victualling Lane i una bona an\u00e8cdota (em va explicar, inflat d\u2019orgull, que un net seu, quan va fer la comuni\u00f3, a la fam\u00edlia li va costar mans i m\u00e0nigues fer-li entendre que s’havia de vestir de blanc…), van ser tot el que en vaig poder treure, aleshores, d\u2019un grup de seguidors blaugranes a l\u2019extrem sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica que va constar oficialment al banc de dades del Departament de Penyes<\/a> de FC Barcelona de la temporada 1994-95 a la 2008-09.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Pepe Moreno (a la dreta) i l’antic local de la penya barcelonista de Gibraltar a Victualling Lane.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Vint anys i escaig despr\u00e9s, l\u2019abril de 2025, vaig poder contactar amb Joe Moreno, el fill gran d\u2019en Pepe, que mant\u00e9 ben viva la flama blaugrana a la fam\u00edlia despr\u00e9s de la mort del seu pare. Amb la mateixa passi\u00f3, em comen\u00e7a posant en situaci\u00f3 sobre el seu sentiment barcelonista, forjat des de la infantesa, en un territori marcat des de fa tres segles per una intensa disputa per la sobirania i on expressar sentiments favorables a qualsevol cosa provinent de l’altra banda de l\u2019istme \u00e9s l\u00f2gic que generi suspic\u00e0cies i faci arrufar el nas a m\u00e9s d’un. I encara m\u00e9s en per\u00edodes de tensi\u00f3 disparada com va ser el tram final de la dictadura franquista i el principi de la transici\u00f3 espanyola (de 1969 a 1985), en qu\u00e8 la frontera va quedar segellada<\/a> pel nord durant una quinzena d\u2019anys ben bons.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 amb l\u2019obertura progressiva del pas fronterer, a partir de febrer de 1985, tamb\u00e9 es van anar aixecant les barreres f\u00edsiques i mentals, tal com demostra una altra an\u00e8cdota de la fam\u00edlia Moreno: \u201cQuan es va obrir la frontera \u2013em comenta en Joe\u2013, jo tenia vint-i-un any i per a alguns de nosaltres, que no hav\u00edem condu\u00eft mai per carretera, era una cosa molt nova. Recordo que la primera vegada que em vaig atrevir a conduir seriosament fora de Gibraltar, vaig decidir de portar el meu pare i el meu germ\u00e0 petit a Barcelona. Vam conduir durant tretze hores per anar a veure el Bar\u00e7a contra el Juventus, un partit hist\u00f2ric en qu\u00e8 Julio Alberto va marcar un gol al minut 82.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Despla\u00e7ament de gibraltarencs a la primera final de Champions del Bar\u00e7a a Wembley, el 1992. Foto: Robert Santos.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Una penya al penyal<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la d\u00e8cada del 1980, a l\u2019estadi de futbol de Gibraltar, el Victoria Stadium, hi havia un bar de la fam\u00edlia T\u00e9llez, molt culer: \u201cSobretot l\u2019Eduardo T\u00e9llez, un fan\u00e0tic del Bar\u00e7a de cap a peus.\u201d \u201cJo, com a jugador \u2013afegeix en Joe\u2013, sempre m\u2019hi trobava amb amics i ens pass\u00e0vem moltes hores parlant de futbol, especialment del Bar\u00e7a. L\u2019Eduardo tenia molt bons contactes i organitzava despla\u00e7aments amb autob\u00fas a Sevilla, M\u00e0laga i Cadis per veure el nostre estimat Bar\u00e7a.\u201d I amb aquestes, la temporada 1991-92, el Bar\u00e7a va arribar a la final de la Copa d\u2019Europa i, entre uns quants gibraltarencs (com l\u2019Eduardo T\u00e9llez i el Pepe Moreno) i amb una mica d\u2019ajuda de l\u2019Associaci\u00f3 Anglesa de Futbol (FA), es va organitzar un viatge a Wembley amb un centenar d\u2019aficionats, la majoria culers: \u201cEl que vam viure aquell dia \u00e9s una cosa dif\u00edcil de descriure amb paraules\u2026 ja \u00e9rem campions d\u2019Europa!\u201d Era el 20 de maig de 1992 i el 7 de juny va caure la primera lliga de Tenerife. \u201cDespr\u00e9s de la desfeta madridista, vam anar al bar de l\u2019estadi a celebrar-ho amb molta gent i mai no s\u2019havien vist tantes banderes del Bar\u00e7a a Gibraltar\u201d, assegura.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Celebraci\u00f3 barcelonista a Waterport, m\u00e9s coneguda popularment com la Fuente del Capullo<\/a>, el Canaletes de Gibraltar. Foto: Robert Santos.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La temporada seg\u00fcent, uns quants dels que s\u2019havien despla\u00e7at a Wembley van organitzar un sopar de record que es va convertir en l\u2019espurna de la penya: \u201cVa ser aleshores quan vaig comen\u00e7ar a valorar la idea de crear una penya del Bar\u00e7a a Gibraltar, cosa que semblava que seria molt dif\u00edcil perqu\u00e8 podia topar amb l\u2019oposici\u00f3 de molta gent local per la disputa amb Espanya. Vull deixar clar que no ens sent\u00edem espanyols, sin\u00f3 brit\u00e0nics seguidors del Bar\u00e7a.\u201d \u201cVaig trucar al meu pare per explicar-li la idea i, a m\u00e9s de donar-me suport, em va suggerir que parl\u00e9s amb l\u2019Eduardo, que segur que tamb\u00e9 hi estaria interessat. Vam fer nombroses reunions per planificar el proc\u00e9s i recollir tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria i, ja cap al final de la segona lliga de Tenerife, l\u2019euf\u00f2ria es va desbordar i el Barcelona ja s\u2019havia convertit en una cosa molt grossa a Gibraltar. Immediatament, vam convocar una reuni\u00f3 amb tots els interessats al bar de l\u2019estadi, a la qual es van presentar molts aficionats i hi vam elegir el primer comit\u00e8 encarregat de posar en marxa la penya.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Col\u00b7lecci\u00f3 de pins de la penya barcelonista de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 3 de desembre de 1993, en una reuni\u00f3 al John Macintosh Hall, es va fundar oficialment la penya Football Club Barcelona Supporters Club Gibraltar (FCBSCG), amb Eduardo T\u00e9llez de primer president. Quan es va morir, Joseph Luis (Pepe) Moreno en va assumir la presid\u00e8ncia i posteriorment el seu fill Joe va agafar-ne el testimoni. La primera seu va ser a The Cabin a Cornwall\u2019s Parade, on van instal\u00b7lar una pantalla gegant i van celebrar la quarta lliga del Dream Team, la del Deportivo. Despr\u00e9s es van traslladar al Trafalgar Bar<\/a> i, al cap d\u2019alguns anys, a l\u2019Old Fellows de Victualling Lane.<\/p>\n\n\n\n

A banda les trobades al local per veure partits, la penya va organitzar molts viatges amb autob\u00fas a ciutats pr\u00f2ximes i tamb\u00e9 volava a Barcelona per a certs partits durant la temporada. “En una ocasi\u00f3 fins i tot vam organitzar un partit de futbol contra la penya de Coma-ruga i n’hem visitat unes quantes m\u00e9s, inclosa la de Londres”, detalla en Joe. L’FCBSCG tamb\u00e9 organitzava sopars, jocs de tablita<\/em><\/a>, torneigs de futbol amb la PlayStation i m\u00e9s activitats per recaptar una mica de cal\u00e9s per mantenir-se. Durant les quinze temporades com a penya oficial al registre del Bar\u00e7a, el club va arribar a tenir fins a 180 socis constants: “Entre els que deixaven de ser socis i els que s’hi afegien, hem superat els 380 barcelonistes”, detalla Moreno, que no s’est\u00e0 de destacar el paper molt important d’un company seu, Robert Santos, com a secretari i relacions p\u00fabliques de la penya entre 1994 i 2009.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Joe Moreno i Robert Santos, celebrant el t\u00edtol de lliga 2024-2025. Foto: Robert Santos.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

L’augment d\u2019opcions per veure els partits des de casa, indiscutiblement, va fer minvar l\u2019assist\u00e8ncia al visionat col\u00b7lectiu de partits i va acabar obligant la penya a despendre\u2019s de la seu pr\u00f2pia. El College Cosmos Club<\/a>, un local de futbol i dards, va passar a ser d’aleshores en\u00e7\u00e0 l\u2019epicentre per seguir en grup tots els partits del Bar\u00e7a en pantalla grossa: “La penya va desapar\u00e8ixer el 2009, per\u00f2 oficiosament encara continua viva a petita escala amb una base d\u2019uns vint-i-cinc amics, expenyistes tots.” Sobre la desaparici\u00f3 oficial del Football Club Barcelona Supporters Club Gibraltar, Moreno deixa clar que es va produir no tant per la p\u00e8rdua d\u2019inter\u00e8s o de socis, com pels nous requisits del Bar\u00e7a ja sota la presid\u00e8ncia de Sandro Rosell<\/a> (2010-2014): \u201cEns exigien certs par\u00e0metres que no vam poder complir, especialment per ser una penya estrangera.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Qui sap si ara, amb el segon mandat de Joan Laporta i un equip jove i il\u00b7lusionant amb Hansi Flick al capdavant, tornen a augmentar tant la passi\u00f3 blaugrana al penyal com les facilitats per reactivar la penya.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Trobada de penyistes gibraltarenca amb el president Joan Laporta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 18 de maig de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Repassem la hist\u00f2ria del FC Barcelona Supporters Group, la penya barcelonista de Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2161,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2160"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2160"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2160\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2264,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2160\/revisions\/2264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2161"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2160"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}