{"id":2227,"date":"2025-06-06T10:35:57","date_gmt":"2025-06-06T08:35:57","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2227"},"modified":"2025-06-06T10:44:51","modified_gmt":"2025-06-06T08:44:51","slug":"lexposicio-dart-catala-a-mexic-confiscada-per-franco-a-lestret-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/06\/06\/lexposicio-dart-catala-a-mexic-confiscada-per-franco-a-lestret-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"L\u2019exposici\u00f3 d\u2019art catal\u00e0 a M\u00e8xic confiscada per Franco a l\u2019estret de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Que la Rep\u00fablica va ser un moment d\u2019eclosi\u00f3 cultural a Catalunya i Espanya ho demostra el fet que, quan va esclatar la guerra de 1936-1939, la mobilitzaci\u00f3 dels artistes en el b\u00e0ndol republic\u00e0 va ser total, amb tota mena d\u2019iniciatives per donar suport al govern leg\u00edtim amb totes les vies i eines a l\u2019abast. Entre les propostes m\u00e9s destacades d\u2019aquell per\u00edode turbulent i efervescent, cal esmentar la llargu\u00edssima llista d\u2019exposicions col\u00b7lectives i concursos<\/a> nacionals i internacionals pensats tant per sensibilitzar i conscienciar la poblaci\u00f3 com per obtenir fons per a la guerra i per pal\u00b7liar-ne els efectes.<\/p>\n\n\n\n

Una de les primeres propostes que es van idear, des de Catalunya estant, va ser una Exposici\u00f3 d\u2019Art Catal\u00e0 Modern al Jeu de Paume de Par\u00eds en benefici de les v\u00edctimes del feixisme i en remembran\u00e7a de la gran Exposici\u00f3 d\u2019Art Franc\u00e8s que s\u2019havia fet a Barcelona el 1917. Menys d\u2019un mes despr\u00e9s del cop d\u2019estat, doncs, l\u2019acabat de n\u00e9ixer Sindicat d\u2019Artistes Pintors i Escultors de Catalunya UGT, amb Francesc Domingo<\/a> al capdavant, va comen\u00e7ar a posar fil a l\u2019agulla al projecte, amb l\u2019objectiu d\u2019inaugurar-lo a la tardor. Ben aviat s\u2019hi va afegir, com a patrocinador principal, el Comissariat de Propaganda<\/a> de la Generalitat, encap\u00e7alat per Jaume Miravitlles. La convocat\u00f2ria precisava que seria una mostra de pintura, escultura i dibuix en benefici de les Mil\u00edcies Antifeixistes i que hi podien conc\u00f3rrer \u201ctots els dibuixants, pintors i escultors residents a Catalunya\u201d, a m\u00e9s d\u2019obres procedents de col\u00b7leccions particulars cedides pels seus propietaris. El mateix Pablo Picasso, llavors director del Museu del Prado, hi va donar suport i volia aportar-hi obra seva.<\/p>\n\n\n\n

Tot indicava, doncs, que la primera exposici\u00f3 de la Generalitat i dels sindicats fora de les fronteres del pa\u00eds anava ben encarrilada, perqu\u00e8 a Par\u00eds la Maison de la Culture hi estava ben engrescada. Per\u00f2, despr\u00e9s de mesos d\u2019ajornaments i not\u00edcies contradict\u00f2ries a la premsa, no es va acabar celebrant per causes alienes a la voluntat dels impulsors, lligades al moment pol\u00edtic. La historiadora de l\u2019art Nat\u00e0lia Barenys filava m\u00e9s prim<\/a>: tot indica que fou el govern espanyol qui va impedir finalment que es dugu\u00e9s a terme i sembla, fins i tot, que es va apropiar el concepte cultural i de propaganda de l\u2019exposici\u00f3 per reproduir-lo l\u2019estiu seg\u00fcent al Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica a l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds. El 7 de gener de 1937, esmenta<\/a> Barenys, la Generalitat reconeixia que \u201cper culpa d\u2019uns tr\u00e0mits a resoldre amb el Govern central, encara no es pot fixar la data de la celebraci\u00f3 de l\u2019Exposici\u00f3 d\u2019Art Catal\u00e0 a Par\u00eds\u201d: \u201cL\u2019endem\u00e0, Picasso rep del Govern espanyol l\u2019enc\u00e0rrec de realitzar un mural per al Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica, que ser\u00e0 el Guernica<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Malgrat el cop baix, Jaume Miravitlles i Francesc Domingo no es van donar per ven\u00e7uts i, en un intent de recuperar l\u2019esperit de l\u2019exposici\u00f3 frustrada, van decidir r\u00e0pidament organitzar-ne una altra a M\u00e8xic, en benefici de les v\u00edctimes del feixisme. Formada per dues-centes obres, entre pintures i escultures, hi van participar<\/a> no pas m\u00e9s de 120 artistes catalans, entre els quals hi havia noms com ara els dels escultors Apel\u00b7les Fenosa i Florensa (que hi va aportar el tr\u00edptic de coure cisellat Les tres gr\u00e0cies<\/em>) i Josep Clar\u00e0 i Ayats (amb dos busts) i els dels pintors Pere Cr\u00e9ixams i Pic\u00f3, Ernest Maragall Noble, Josep Obiols i Palau, Antoni Vila i Arrufat, Enric Moneny i Noguera (autor del cartell<\/a> de la mostra, juntament amb Antoni Clav\u00e9) i Ferran Teixidor i Guillem (autor de la coberta<\/a> del cat\u00e0leg), a m\u00e9s del mateix Domingo.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Coberta del cat\u00e0leg preparat per a l’exposici\u00f3 de M\u00e8xic.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Ester Bar\u00f3n Borr\u00e0s, en un article<\/a> incl\u00f2s al volum Catalunya-Am\u00e8rica. L’art entre el viatge i l’exili (s. XIX i XX)<\/em>, comentava que \u201cl\u2019objectiu principal era enviar a M\u00e8xic una important mostra del treball d\u2019artistes catalans amb la finalitat de fer una subhasta p\u00fablica de les seves obres i recaptar fons per lluitar contra el feixisme\u201d. L\u2019exposici\u00f3 comprenia peces de pintura, escultura, decoraci\u00f3, bells oficis, publicitat i arts gr\u00e0fiques editades a Barcelona i propaganda de guerra, amb un total de cent vint-i-un artistes i al voltant de dues-centes obres, \u201cuna bona panor\u00e0mica de l\u2019art catal\u00e0 dels anys trenta\u201d. A m\u00e9s, hi havia previstes activitats paral\u00b7leles, com ara un cicle de confer\u00e8ncies d\u2019art i concerts de m\u00fasica catalana, recitals de sardanes i la projecci\u00f3 de cinema de guerra sobre els fronts d\u2019Arag\u00f3 i Madrid. Una delegaci\u00f3 d\u2019artistes catalans es va traslladar a M\u00e8xic per fer difusi\u00f3 de la mostra mentre les peces, embarcades discretament en un vaixell neerland\u00e8s noliejat pel Comissariat de Propaganda, tot just es feien a la mar.<\/p>\n\n\n\n

Si en la mostra de Par\u00eds el govern espanyol va posar bastons a les rodes perqu\u00e8 descarril\u00e9s, en el cas de mexicana van ser les forces rebels del general Franco les encarregades d\u2019impossibilitar-ne la materialitzaci\u00f3: un dia de maig de 1937, a la zona de l\u2019estret de Gibraltar, el carregament fou interceptat per l\u2019armada colpista, que comen\u00e7ava a tenir el control<\/a> de tot aquell sector mar\u00edtim. Quan va arribar la not\u00edcia a M\u00e8xic, detalla Bar\u00f3n, es va organitzar a la capital \u201cun gran acte de protesta en el qual s\u2019acus\u00e0 les forces de Franco de pirates feixistes i enemics de tota cultura\u201d. Aquests termes no anaven gens desencaminats, at\u00e8s que les pintures i escultures foren confiscades com a bot\u00ed de guerra i se\u2019n va perdre el rastre gaireb\u00e9 durant quatre d\u00e8cades llargues.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’ecultor Apel\u00b7les Fenosa i Florensa va aportar a la mostra-subhasta el tr\u00edptic de coure cisellat Les tres gr\u00e0cies<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

De l\u2019Estret als magatzems de Burgos<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les obres confiscades a alta mar un dia de primavera de 1937 podrien haver corregut la mateixa sort que un naufragi: que haguessin desaparegut sota l\u2019aigua i fossin introbables o que s\u2019haguessin malm\u00e8s. Per\u00f2, coses de l\u2019atzar, al comen\u00e7ament de 1978, tres anys despr\u00e9s de la mort del dictador Franco, el professor i historiador de l\u2019art barcelon\u00ed Xavier de Salas Bosch<\/a> (1907-1982), com a director del Museu del Prado, va comentar a l\u2019aleshores ministre de Cultura espanyol, P\u00edo Cabanillas, la hist\u00f2ria d\u2019aquell vaixell llogat per la Generalitat de Catalunya i carregat amb un important conjunt d’obres d’art destinades a una subhasta a M\u00e8xic. De Salas tenia const\u00e0ncia que el bot\u00ed art\u00edstic havia arribat d\u2019alguna manera a Burgos i va suggerir la conveni\u00e8ncia d\u2019investigar-ho.<\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 es va encarregar a Juan Carlos Elorza<\/a>, subdirector general de Museus en aquell temps, que r\u00e0pidament va descobrir a l\u2019inventari d’objectes en dip\u00f2sit del Museu Provincial de Burgos la relaci\u00f3 d\u2019un centenar i mig de pintures i escultures sota l’ep\u00edgraf \u201cObres art\u00edstiques incautades per un vaixell de l\u2019Espanya Nacional\u201d, amb data de 1945. A l\u2019acta de dip\u00f2sit s’indicava que anteriorment havien estat custodiades a l’Audi\u00e8ncia Territorial de Burgos, abans de passar al museu. Amb Javier Tusell, director general de Patrimoni, Elorza va continuar estirant el fil fins a trobar a l\u2019arxiu de la secretaria de la sala de govern de l’Audi\u00e8ncia Territorial, dins un expedient amb el t\u00edtol de \u201cPreses mar\u00edtimes\u201d, uns quants documents relatius a aquella confiscaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot aquest material van poder reconstruir for\u00e7a fidelment el periple. Inicialment, van ser dipositades al \u201cGuardamobles Nacional\u201d situat als baixos de l\u2019Audi\u00e8ncia i el 1945, quan va caldre utilitzar aquell lloc, es van lliurar en lots a uns quants organismes oficials: un va anar al Museu Provincial; un altre es va cedir a l\u2019Ajuntament de Burgos, que el va destinar al Palacio de La Isla, la resid\u00e8ncia de Franco a la ciutat; i una altra part va ser repartida en unes quantes depend\u00e8ncies de la mateixa Audi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes \u00faltimes, amb el temps, es van acabar concentrant a la presid\u00e8ncia i a la fiscalia d\u2019aquell organisme. Per sort, tots els objectes duien una etiqueta en la qual s\u2019indicava la destinaci\u00f3 a M\u00e8xic. I, tamb\u00e9 per sort, en aquell temps l\u2019historiador barcelon\u00ed Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012), interessat pel tema, conservava un cat\u00e0leg fragmentat d’aquella exposici\u00f3 mexicana amb la llista dels participants. Va ser la pe\u00e7a determinant per poder localitzar quasi el 90% de les obres dels artistes ressenyats.<\/p>\n\n\n\n

Per celebrar la redescoberta d\u2019aquell llegat art\u00edstic amagat des de feia anys i panys, abans de retornar-lo cap a Catalunya, el febrer i mar\u00e7 de 1980 es va recrear<\/a> finalment a les sales del Palau d’Exposicions i Congressos de Madrid<\/a> com podria haver estat l\u2019exposici\u00f3<\/a> doblement fallida de 1936 a Par\u00eds i de 1937 a M\u00e8xic: \u201cReconstru\u00efda ara, ens presenta l\u2019ins\u00f2lit espectacle d’un panorama molt complet de l’art catal\u00e0 en plena guerra civil\u201d, escrivia Javier Tusell al pr\u00f2leg del cat\u00e0leg<\/a> que es va editar aleshores i que detalla, fil per randa, aquella laboriosa investigaci\u00f3 de fa quaranta-cinc anys i el dest\u00ed final d\u2019un petit tresor art\u00edstic de fa quasi un segle.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n