{"id":2239,"date":"2025-06-16T11:01:00","date_gmt":"2025-06-16T09:01:00","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2239"},"modified":"2025-06-17T06:45:31","modified_gmt":"2025-06-17T04:45:31","slug":"el-desconegut-monjo-de-montserrat-que-james-joyce-va-fer-universal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/06\/16\/el-desconegut-monjo-de-montserrat-que-james-joyce-va-fer-universal\/","title":{"rendered":"El desconegut monjo de Montserrat que James Joyce va fer universal"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Ja fa un bon grapat d\u2019anys que, cada 16 de juny, un nombre creixent de ciutats de tot el m\u00f3n celebren l\u2019anomenat Bloomsday<\/a>, una jornada dedicada espec\u00edficament a reviure amb lectures p\u00fabliques, caminades i gent disfressada d\u2019\u00e8poca els esdeveniments principals d\u2019una fita de la literatura contempor\u00e0nia i d\u2019avantguarda, Ulisses<\/em><\/a> (1922), en la qual l\u2019autor irland\u00e8s James Joyce (1882-1941) narra l\u2019odissea viscuda el 16 de juny de 1904 per tres personatges \u2013Stephen Dedalus, Leopold Bloom i la seva muller, Molly Bloom\u2013 vagarejant pels carrers de Dubl\u00edn. A banda la capital irlandesa, enguany tamb\u00e9 hi ha convocat\u00f2ries<\/a> de Bloomsday en unes quantes ciutats de tot el m\u00f3n, incloses Reus<\/a> i Barcelona<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

A la llista de celebracions mundials del 2025, per primera vegada, tamb\u00e9 hi apareix Gibraltar<\/a>, una incorporaci\u00f3<\/a> destacable per un detall gens negligible: la Molly Bloom, una de les veus importants de la novel\u00b7la i protagonista del mon\u00f2leg final, Joyce la va fer n\u00e9ixer just en aquest extrem de la Mediterr\u00e0nia. Per aquest motiu, ja fa un parell de d\u00e8cades que als jardins de l\u2019Alameda, a la part sud de la ciutat, hi t\u00e9 una est\u00e0tua dedicada, epicentre natural del Bloomsday al penyal. Si ja \u00e9s prou sorprenent que fins ara no s\u2019hi hagu\u00e9s celebrat oficialment l\u2019obra de Joyce, encara sorpr\u00e8n m\u00e9s el fet que les \u00faltimes p\u00e0gines d\u2019un dels monuments literaris universals s\u2019ompli de records i refer\u00e8ncies a Gibraltar tenint en compte que l\u2019autor no consta que trepitg\u00e9s mai aquest territori d\u2019ultramar brit\u00e0nic ni tampoc que hi tingu\u00e9s cap mena de vinculaci\u00f3 especial.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Monument a Molly Bloom als jardins de l’Alameda de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

De fet, s\u2019explica que a l\u2019hora de transportar el lector al Gibraltar de mitjan segle XIX, Joyce va consultar alguns llibres, especialment el Gibraltar directory and guide book<\/em>, una guia publicada anualment d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1877 amb totes les adreces, els establiments i els carrers de la ciutat. En concret, segons alguns investigadors, devia manejar els volums del 1884 i del 1912 per contextualitzar i ambientar com calia els pensaments de la Molly en un rac\u00f3 de m\u00f3n multi\u00e8tnic i multicultural: hi apareixen al\u00b7lusions a personatges i costums andalusos, al car\u00e0cter brit\u00e0nic que s\u2019hi respira, als jueus i \u00e0rabs presents a la ciutat, als pescadors genovesos de Catalan Bay (al vessant de llevant), al diari local Gibraltar Chronicle i a la frondosa Alameda, \u00e9s clar, a m\u00e9s de refer\u00e8ncies a comerciants de l\u2019\u00e8poca com ara els Benady Bros i a ca l\u2019Abrines, un establiment indubtablement propietat d\u2019un descendent dels menorquins instal\u00b7lats a la pla\u00e7a durant el segle XVIII, quan els brit\u00e0nics dominaven tant l\u2019illa com l\u2019istme.<\/p>\n\n\n\n

Un altre nom propi que apareixia als directoris gibraltarencs que Joyce va remenar per bastir la novel\u00b7la i que li va cridar l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s el del rector de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada, al cor del carrer principal: el pare Vilaplana. Segurament a l\u2019escriptor irland\u00e8s li devia sonar d\u2019un exotisme i mediterrane\u00eftat digne de ser esmentat al mon\u00f2leg de la Molly, que en la traducci\u00f3 acurada<\/a> de Joaquim Mallafr\u00e8 publicada fa pocs anys per l\u2019editorial artesana Cal Carr\u00e9<\/a> (respectant, \u00e9s clar, l\u2019abs\u00e8ncia de signes de puntuaci\u00f3 de l\u2019original) diu aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

\u201c[…] hi ha Dedalus no s\u00e9 si deu ser un nom com aquells de Gibraltar Delapaz Delagracia tenien uns noms estranys com un dimoni all\u00ed pare Vilaplana de Santa Maria que em va donar el rosari Rosales i OReilly a la calle de las Siete Revueltas i Pisimbo i Mrs Opisso de Governor Street oh quin nom em tiraria de cap al primer riu si tingu\u00e9s un nom com ella ai mare meva i totes aquelles miques de carrer la pujada del Parad\u00eds i Bedlam Ramp i Rodgers Ramp i Crutchetts Ramp i les escales de lescletxa del diable b\u00e9 no cal que em donin massa la culpa si soc un tarallirot ja s\u00e9 que ho soc una mica […]\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El pare Vilaplana i la di\u00f2cesi benedictina de Gibraltar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Als articles X<\/a> i XI<\/a> del tractat d\u2019Utrecht (1713), referents a la cessi\u00f3 de la sobirania de Gibraltar i de Menorca a la monarquia anglesa a les acaballes de la guerra de Successi\u00f3, es fa refer\u00e8ncia expl\u00edcita a \u201cl\u2019\u00fas lliure de la religi\u00f3 cat\u00f2lica romana\u201d dels habitants de les dues places. En el cas concret del penyal, la depend\u00e8ncia en el terreny espiritual de la di\u00f2cesi de Cadis fou percebuda ben aviat com una escletxa perillosa per les autoritats brit\u00e0niques, que van mirar de combatre-la ja a la d\u00e8cada del 1730 amb l\u2019exig\u00e8ncia dels governadors militars de cobrir les vacants de l\u2019esgl\u00e9sia amb s\u00fabdits de sa majestat. \u00c9s per aix\u00f2 que fins al final de segle, al capdavant del temple de Santa Maria la Coronada, hi va haver rectors<\/a> cridats de Menorca, llavors tamb\u00e9 sota l\u2019\u00f2rbita de Londres: Francesc Ignasi Ximenes (entre el 1735 i el 1743), Antoni Fontcuberta (1747-1749), Joan Febrer (1749-1750), Rafel Messa (1771-1773) i Francesc Messa (1773-1792).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Fa\u00e7ana de la catedral de Santa Maria la Coronada de Gibraltar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Va ser amb Francesc Messa<\/a> al capdavant de l\u2019esgl\u00e9sia, l\u2019\u00faltim quart del segle XVIII, que es va sol\u00b7licitar formalment a Roma de separar la parr\u00f2quia de Gibraltar del bisbat de Cadis, cosa que no es va materialitzar fins el 1816 amb la creaci\u00f3 d\u2019un vicariat apost\u00f2lic local depenent directament del Vatic\u00e0. Un segle despr\u00e9s, durant l\u2019exercici del bisbe benedict\u00ed Guido Remigio Barbieri<\/a> (1836-1910) al penyal, es va demanar la possibilitat d\u2019elevar el vicariat apost\u00f2lic a di\u00f2cesi<\/a>, una petici\u00f3 escoltada positivament pel papa Pius X (1835-1914) amb la publicaci\u00f3 del breu apost\u00f2lic Quae ad spirituale<\/em>, el 19 de novembre de 1910. A m\u00e9s de crear el nou bisbat gibraltarenc, Pius X va optar tamb\u00e9 per encomanar-lo als benedictins amb el nomenament del gal\u00b7l\u00e8s Gregory Thompson<\/a> (1871-1942) com a successor de Barbieri. El St. Augustine\u2019s College Magazine<\/em> de la primavera del 1911 va publicar una cr\u00f2nica<\/a> sobre la seva arribada a l\u2019extrem sud de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl bisbe de Gibraltar va deixar l\u2019abadia de Ramsgate al final del 1910 i, despr\u00e9s d\u2019una breu visita als seus familiars a les illes Anglonormandes, va anar fins a Roma, on va mantenir unes quantes audi\u00e8ncies amb el sant pare i va renovar la relaci\u00f3 amb la seva antiga universitat de Sant Anselm. Va passar uns quants dies a Subiaco, el bressol del seu estimat orde, on va presentar els seus respectes al nostre abat general, el reverend\u00edssim dom Maurus M. Serafini. En deixar It\u00e0lia, va anar al nostre monestir de Montserrat, on molts dels seus antics companys d\u2019estudis de Sant Anselm s\u00f3n monjos. Acompanyat per un d\u2019ells, el reverend dom Ildefons Vilaplana, OSB, a qui ha nomenat secretari seu, va emprendre el cam\u00ed cap a la seva di\u00f2cesi.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat del bisbe de Gibraltar Gregory Thompson.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Fou aix\u00ed, en efecte, com el pare Vilaplana va arribar el 1911 en aquest petit enclavament brit\u00e0nic, acompanyant el seu antic col\u00b7lega d\u2019estudis a la nova seu. Gr\u00e0cies a la informaci\u00f3 facilitada amablement per l\u2019actual arxiver de Montserrat, Josep Galobart, podem disposar a grans trets de la biografia d\u2019Ildefons Vilaplana i Vall\u00e9s, el seu nom complet. Nascut a Sarroca (Segri\u00e0) el 6 de mar\u00e7 de 1877, fill de Francesc Vilaplana i Maria Vall\u00e9s, els arxius indiquen que va entrar al monestir a quinze anys, el 22 de desembre de 1892, on va fer la professi\u00f3 simple el 10 de febrer de 1894 i la solemne el 10 de febrer de 1898. I ja amb el canvi de segle, el 9 de juliol de 1900, hi fou ordenat sacerdot.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019abat Josep De\u00e0s i Villar (1837-1921), seguint els consells de fomentar l\u2019estudi i el treball dels monjos del seu predecessor en el c\u00e0rrec, Miquel Muntadas i Roman\u00ed (1808-1885), va procurar<\/a>, en la mesura de les seves possibilitats i capacitats, d\u2019augmentar el nivell cultural del monestir. Una de les vies va ser oferir-los una formaci\u00f3 especialitzada que no era possible a Montserrat mateix: per aix\u00f2 n\u2019envi\u00e0 alguns a Roma, com el jove Vilaplana, a estudiar filosofia al col\u00b7legi dels benedictins (Sant Anselm). Retornat a Montserrat, s\u2019ocup\u00e0 de l\u2019ensenyament de filosofia, dret can\u00f2nic i teologia moral als m\u00e9s joves fins que l\u2019any 1911, havent estat nomenat bisbe cat\u00f2lic de Gibraltar un condeixeble seu a Roma, l\u2019esmentat Thompson, va demanar a l\u2019abat De\u00e0s de poder-lo seguir fins al penyal.<\/p>\n\n\n\n

Al registre d\u2019habitants de Gibraltar del 1911, certament, ja consta inscrit el sacerdot \u201cIldefonso Vilaplana\u201d, un nom que es va repetint als censos posteriors amb variants gr\u00e0fiques: \u201cIldefonso Villaplana\u201d al del 1914 i \u201cRaymond Vilaplona\u201d [sic] al del 1921. Durant aquests anys, en la documentaci\u00f3 hi ha for\u00e7a pistes que ens indiquen que el monjo benedict\u00ed no va perdre el contacte amb Catalunya: de vegades, fent estades de vacances a Montserrat (com els anys 1917<\/a> i 1927<\/a>); unes altres, visitant de passada el monestir (com el 1929, al final d\u2019un viatge per Palestina i el Llevant), i, encara, participant<\/a> des de la dist\u00e0ncia en \u201cla gran empresa d\u2019edici\u00f3 dels cl\u00e0ssics grecs i llatins portats a la nostra llengua\u201d de la Fundaci\u00f3 Bernat Metge<\/a> (1923).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que va aterrar al penyal com a secretari del bisbe Thompson<\/a>, almenys d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1922, tal com consta<\/a> precisament al Gibraltar directory and guide book<\/em> d\u2019aquell any, va ocupar tamb\u00e9 el c\u00e0rrec de vicari general de la di\u00f2cesi. I al costat seu, com es pot comprovar al mateix directori, trobem tamb\u00e9 un parell de monjos m\u00e9s provinents de l\u2019abadia de Montserrat: el catal\u00e0 Bonifaci Soler i Boronat (nascut a Montferri l\u201911 d\u2019abril de 1881) i el valenci\u00e0 Bernat Adell i Guimer\u00e0 (nascut a Xiva de Morella el 7 de gener de 1878), a m\u00e9s del gallec Fausto Ameixeiras. Com a curiositat, cal esmentar que tamb\u00e9 hi apareix un reverend anomenat A. G. Pou i, pels registres civils d\u2019aquells anys, sabem que corria circumstancialment per la ciutat el reusenc Antoni Forcades i Ferrat\u00e9<\/a>, de l\u2019orde hospitalari de Sant Joan de D\u00e9u, assassinat el 1936 a Calafell i beatificat<\/a> per Joan Pau II el 1992.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Imatge de Montserrat al principi del segle XX.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Bonifaci Soler, que ingress\u00e0 al monestir de Montserrat el 1896, va signar nombrosos articles a la publicaci\u00f3 mensual Revista Montserratina<\/em><\/a>, engegada durant l\u2019abadiat de Josep De\u00e0s i redactada pels monjos del 1907 al 1917. Aquest \u00faltim any va passar<\/a> a l\u2019esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de Montserrat<\/a> a N\u00e0pols, abans de ser enviat definitivament a Gibraltar, on el 1922 va participar<\/a> amb entusiasme en la constituci\u00f3 d\u2019una associaci\u00f3 religiosa local, l\u2019anomenada Adoraci\u00f3n Nocturna. I el pare Bernat Adell (nascut Vicent), que va entrar al monestir el 14 d\u2019agost de 1895, poc despr\u00e9s de ser ordenat sacerdot (1903) fou destinat a les Filipines, d\u2019on va tornar abans de l\u2019esclat de la Primera Guerra Mundial. Com Soler, durant tota la d\u00e8cada del 1920 ja el trobem habitualment exercint a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada de Gibraltar, al costat de Vilaplana, que el 1927 va passar a dirigir tamb\u00e9 el temple de Sant Josep, fundat a mitjan segle XIX al barri meridional d\u2019Europa per un descendent de menorquins, Gabriel Femenias<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El 1927, precisament, va representar un tombant en la di\u00f2cesi benedictina de Gibraltar perqu\u00e8 el bisbe Thompson va dimitir el c\u00e0rrec i va tornar al seu monestir d\u2019Anglaterra. El motiu de fons de la dimissi\u00f3, segons l\u2019investigador local Neville Chipulina<\/a>, t\u00e9 for\u00e7a a veure amb els monjos de Montserrat de qu\u00e8 es va envoltar i la relaci\u00f3 tensa que van establir amb els capellans locals: els primers insistien que tota la comunitat cat\u00f2lica havia de seguir la regla benedictina i els gibraltarencs s\u2019hi van oposar. El bisbe Thompson, que no parlava castell\u00e0<\/a>, no va poder ni saber mantenir la pau entre ells i, despr\u00e9s d\u2019una visita oficial del delegat de Roma, l\u2019arquebisbe Peter Amigo<\/a> (nascut precisament a Gibraltar), va deixar les seves funcions el 25 de maig de 1927. Cinc mesos despr\u00e9s, arribava al penyal el seu successor, el bisbe irland\u00e8s Richard Joseph Fitzgerald<\/a> (1881-1956).<\/p>\n\n\n\n

Com deixava const\u00e0ncia L\u00e1zaro Seco al llibre de refer\u00e8ncia Los benedictinos espa\u00f1oles en el siglo XX<\/em><\/a> (1931), la petita i jove di\u00f2cesi cedida per Pius X als benedictins deixava de tenir bisbe d\u2019aquest orde, per\u00f2 aix\u00f2 no va comportar la marxa immediata dels monjos montserratins. El pare Vilaplana, de fet, va continuar exercint els seus c\u00e0rrecs de vicari general i de rector de la parr\u00f2quia de Sant Josep fins el Nadal del 1931 quan, a causa de la salut delicada, es va traslladar a Montserrat per passar una temporada de convalesc\u00e8ncia<\/a>. El 9 de gener de 1932 semblava recuperat, despr\u00e9s d\u2019una mesada llarga al monestir, perqu\u00e8 es t\u00e9 const\u00e0ncia que se\u2019n tornava a anar<\/a> previsiblement cap a Gibraltar. Per\u00f2 el cas \u00e9s que al cap de ben pocs mesos, el 4 d\u2019agost, es va morir<\/a> a Montserrat mateix. Tan sols tenia cinquanta-cinc anys. Arran del daltabaix, els seus companys de di\u00f2cesi Bernat Adell i Bonifaci Soler van passar temporalment pel monestir, per\u00f2 encara van mantenir un temps m\u00e9s la resid\u00e8ncia habitual a Gibraltar. Sobretot Soler, de qui hi tenim documentada<\/a> la pres\u00e8ncia a la darreria del 1934 i que, de fet, hi va acabar els seus dies<\/a> el 22 de novembre de 1937.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La primera edici\u00f3 del llibre ‘Ulisses’ de Joyce, publicada el 1922 a Par\u00eds.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La dimissi\u00f3 sorprenent del bisbe Thompson i la mort sobtada del reverend Vilaplana, doncs, van posar fi a la vinculaci\u00f3 directa de la regla de sant Benet amb la di\u00f2cesi de Gibraltar. Per\u00f2, per un detall del tot atzar\u00f3s en la llarga g\u00e8nesi de la novel\u00b7la Ulisses<\/em>, tant aquest episodi de la peculiar hist\u00f2ria eclesi\u00e0stica del penyal com especialment el nom d\u2019un monjo catal\u00e0 de qui gaireb\u00e9 no es tenien refer\u00e8ncies van adquirir, inopinadament, una exposici\u00f3 universal gr\u00e0cies a un dels artefactes literaris m\u00e9s famosos, llegits, comentats i analitzats del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 16 de juny de 2025, Bloomsday<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una versi\u00f3 d’aquest article ha aparegut<\/a> a VilaWeb (el 16 de juny de 2025) i una altra en angl\u00e8s<\/a> al Gibraltar Chronicle<\/em> (l’11 de juny de 2025), amb traducci\u00f3 de Brian Porro<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El capell\u00e0 segrianenc Ildefons Vilaplana, que va exercir a Gibraltar del 1911 al 1932, \u00e9s esmentat al mon\u00f2leg final de la Molly Bloom a la novel\u00b7la \u2018Ulisses\u2019<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2244,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2239"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2239"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2239\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2254,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2239\/revisions\/2254"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}