{"id":2281,"date":"2025-07-15T17:08:23","date_gmt":"2025-07-15T15:08:23","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2281"},"modified":"2025-07-28T20:12:38","modified_gmt":"2025-07-28T18:12:38","slug":"les-histories-amagades-del-patio-carreras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/07\/15\/les-histories-amagades-del-patio-carreras\/","title":{"rendered":"Les hist\u00f2ries amagades del Patio Carreras"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Brian Porro) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

En l\u2019esfor\u00e7 important del Ministeri de Patrimoni<\/a> de Gibraltar per recuperar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i cultural del penyal, ja fa un cert temps que instal\u00b7la plaques informatives sobre episodis<\/a> i personatges hist\u00f2rics<\/a> de Gibraltar (com el pare Francesc Messa<\/a>) i tamb\u00e9 r\u00e8tols<\/a> amb els noms d\u2019alguns carrers de la ciutat tal com s\u00f3n o eren coneguts per la poblaci\u00f3 local. Entre aquestes \u00faltimes plaques de cer\u00e0mica col\u00b7locades en un centenar de cantonades hi ha Detr\u00e1s de la Iglesia (Cannon Lane), el Qwary (Camp Bay), el Callej\u00f3n de las Siete Revueltas (City Mill Lane), la Cuesta de Mr. Bourne (Flat Bastion Road), la Calle Real (Main Street) i la Fuente del Capullo (Waterport Fountain), la font de Canaletes<\/a> local, a m\u00e9s d\u2019un dels noms de lloc urbans<\/a> que tenen un origen menorqu\u00ed: el Carrera\u2019s Passage, un passatge estret i c\u00e8ntric m\u00e9s conegut popularment com el Patio Carreras<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

A la guia de carrers publicada el 2022 per Manolo Galliano, A Rocky Labyrinth<\/em><\/a>, l\u2019autor indica que el nom de Carrera’s Passage va apar\u00e8ixer per primera vegada al registre d\u2019habitants de 1871. Tres anys abans, al cens<\/a> de 1868, trobem justament un bon grapat de portadors d\u2019aquest cognom al voltant d\u2019on es localitza el Patio Carreras: al n\u00famero 3 de Turnbull’s Lane, per exemple, hi vivia el maon\u00e8s Crist\u00f2for Carreras Bandrell (o Vendrell), de 61 anys, amb la seva segona muller, Maria Butler, nascuda al llogaret de Saint Catherine\u2019s a la llunyana Terranova; i al n\u00famero 24 del mateix carrer\u00f3, hi residien no pas menys de cinc fills seus. (*)<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, segons la informaci\u00f3<\/a> aportada a la web del mateix ministeri sobre el Patio Carreras, el nom \u00e9s probable que sigui molt anterior i que provingui, de fet, d\u2019un tabaquer, Francis [sic] Carreras, que segons el registre d\u2019habitants de 1816 havia arribat a Gibraltar al tombant de segle i residia a Engineer Lane, 12, juntament amb la seva dona Mary i dos fills. La seva botiga i obrador de tabac sembla que era a la cantonada sud de l\u2019actual passatge de Carrera amb Engineer Lane i la resid\u00e8ncia familiar ocupava el tercer pis. Al segon, com era habitual en aquesta activitat de subsist\u00e8ncia molt estesa i comuna al principi del segle XIX al penyal, allotjava un magatzem on es guardaven els fardells de tabac. Les bales s\u2019hissaven amb una grua de paret com la que, de fet, encara es pot veure a l\u2019entrada del passatge.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
L’entrada del passatge Carreras, al centre de la ciutat.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Els primers Carreras<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Malgrat que l\u2019origen del nom del carrer\u00f3, doncs, es pot situar al comen\u00e7ament del segle XIX, cal dir que el llinatge Carreras es troba a Gibraltar des d\u2019un segle abans, pr\u00e0cticament coincidint amb l\u2019ocupaci\u00f3 austriacista de la pla\u00e7a al principi de la guerra de Successi\u00f3. En un document matrimonial conservat a l\u2019arxiu de Santa Maria la Coronada, datat el 13 d\u2019octubre de 1711, un tal Antoni Carreras, natural de Petra (Mallorca), es casa amb la mataronina Gr\u00e0cia Corrons, filla de Josep Corrons<\/a>, \u201csargento maior desta plasa<\/em>\u201d. Els dos testimonis presents s\u00f3n Alfonso de la Capela, \u201calcalde maior de esta plasa<\/em>\u201d, i fra Miguel Vall\u00e9s. Si parem esment al fet que el 1711 Gibraltar encara era oficialment austriacista i nom\u00e9s oficiosament brit\u00e0nic, els personatges que apareixen en aquest document demostren, d\u2019una banda, la posici\u00f3 important que devia ocupar Antoni Carreras en la incipient societat gibraltarenca nascuda arran de l\u2019\u00e8xode de l\u2019antiga poblaci\u00f3 andalusa el 1704, i, d\u2019una altra, la seva innegable adscripci\u00f3 pol\u00edtica en favor de la Casa d\u2019\u00c0ustria en el conflicte successori.<\/p>\n\n\n\n

El calder\u00ed Josep Corrons, el pare de la n\u00favia, va participar en efecte en l\u2019ocupaci\u00f3 del penyal al costat del pr\u00edncep Jordi de Hessen-Darmstadt, comandant en cap de l\u2019expedici\u00f3 angloneerlandesa de l\u2019agost de 1704. Superat el primer setge hispanofranc\u00e8s, al cap d\u2019un any el pr\u00edncep Jordi i els tres centenars de voluntaris catalans que l\u2019havien acompanyat<\/a> van deixar Gibraltar per encendre la guspira austriacista tant al Regne de Val\u00e8ncia com al Principat de Catalunya. Amb tot, com a representant de l\u2019arxiduc Carles al penyal, el pr\u00edncep va deixar alguns homes de confian\u00e7a en c\u00e0rrecs clau de la nova administraci\u00f3 civil (o pol\u00edtica) de la ciutat, tal com confirma<\/a> l\u2019historiador local Richard Garcia: \u201cEls catalans van tenir un paper important durant els anys immediatament posteriors a la presa en un intent d\u2019omplir el buit que havia deixat l\u2019\u00e8xode. Se n\u2019havien anat l\u2019alcalde, els regidors, tothom\u2026 Calia tornar a comen\u00e7ar.\u201d Corrons, en aquest sentit, va ser el primer capit\u00e0<\/a> del port de Gibraltar, del 1705 fins for\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 de la signatura del tractat d\u2019Utrecht de 1713, quan el territori va passar oficialment a la Gran Bretanya. I el tamb\u00e9 catal\u00e0 Alfonso de la Capela, per la seva banda, va rebre l\u2019enc\u00e0rrec reial d\u2019impartir just\u00edcia a la poblaci\u00f3. A m\u00e9s d\u2019aquests dos pesos pesants de l\u2019administraci\u00f3 establerta pel pr\u00edncep Jordi abans de la seva marxa, l\u2019aparici\u00f3 al document matrimonial de fra Miquel Vall\u00e9s, un <\/strong>francisc\u00e0 probablement arribat de terres valencianes \u2013com alguns exiliats<\/a> m\u00e9s\u2013 arran de la caiguda del Regne la primavera de 1707, acaba de deixar ben clar el posicionament austriacista de Carreras.<\/p>\n\n\n\n

Des de 1711, per tant, les aparicions del prohom mallorqu\u00ed en la variada documentaci\u00f3 local no fan sin\u00f3 confirmar el pes espec\u00edfic que va arribar a adquirir en la creixent poblaci\u00f3 civil gibraltarenca al llarg del segle XVIII. El 1733, en el matrimoni de la seva filla Francisca amb un mallorqu\u00ed com ell, Joan Canales [sic], entre els testimonis es destaca Pedro de Salas, que ocupava l\u2019important c\u00e0rrec de sergent espanyol. I el 1746, una altra filla seva, Maria Gracia Carreras, es casava directament amb Pedro Juan de Salas, el seu fill. Tres anys abans, Beatriz Carreras s\u2019havia comprom\u00e8s a tan sols catorze anys amb el genov\u00e8s Nicolas Quartin, cridat a ser un membre destacat de la comunitat cat\u00f2lica local. I el 21 de maig de 1756, en el casament de Maria Blanca Carreras amb un altre genov\u00e8s, hi va fer de testimoni ni m\u00e9s ni menys que Bartolom\u00e9 Danino, c\u00f2nsol de G\u00e8nova a la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Remenant els llibres eclesi\u00e0stics, en concret, sorpr\u00e8n enormement comprovar la gran quantitat de contactes i lligams que va establir Antoni Carreras al penyal. Resseguint els noms que apareixen com a testimonis en tota mena de bateigs i casaments de la seva fam\u00edlia podem descobrir que, a m\u00e9s de relacionar-se amb persones influents de la ciutat, aquest h\u00e0bil negociant de Mallorca va tenir relaci\u00f3 directa amb la gran majoria de catalans i valencians presents durant el segle XVIII a Gibraltar. Aix\u00ed, saltant de document a document entre 1722 i 1761, se\u2019l pot vincular amb Dami\u00e0 Capsir<\/a> de la Pobla del Duc; Francesc Vall\u00e9s d\u2019Oliva (segurament emparentat amb el ja esmentat fra Miquel Vall\u00e9s); el matrimoni format per Josep Gatell i Joana Canals; l\u2019alacant\u00ed d\u2019origen genov\u00e8s Thomas Porro (pare del futur bisbe Francisco Porro<\/a>); Josep Oliu i Isabel Vall\u00e9s; el sabadellenc Miquel Riera<\/a> i la seva dona Tecla Porta, de Ma\u00f3; Francesc Mayor de Polop i la seva muller menorquina, Margarida Tr\u00e9mol; el cerver\u00ed Llu\u00eds del Valle [sic]; Josep Portas de Br\u00e0fim; el menorqu\u00ed Esteve Vacarisas; Jaume Joan Llu\u00eds Socias de Bonastre, i Gabriel Coll, fill de cardon\u00ed i de ciudatellenca, a m\u00e9s d\u2019un tal Joan Taules, probablement tamb\u00e9 catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Els lla\u00e7os de sang i el contacte estret amb les personalitats m\u00e9s prominents de la microsocietat gibraltarenca en les primeres d\u00e8cades de domini brit\u00e0nic, sens dubte, van ajudar a consolidar Antoni Carreras com a home de negocis destacat en una pla\u00e7a mancada sovint de prove\u00efments. El lligam via matrimoni amb Corrons, l\u2019alcaid del port de Gibraltar de 1705 a 1719 i amb or\u00edgens familiars a Matar\u00f3, ens empeny a pensar que va participar poc o molt en l\u2019activitat comercial de la pla\u00e7a, precisament en un moment en qu\u00e8 algunes grans fam\u00edlies austriacistes de la comarca del Maresme havien posat en marxa la Companyia Nova de Gibaltar<\/a> amb la intenci\u00f3 de trencar el monopoli de Cadis i poder comerciar amb els ports a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic a trav\u00e9s del penyal. L\u2019empresa, activa entre 1707 i 1714, tenia fins i tot un agent permanent a Gibraltar, el teianenc Josep Valls<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Tenim m\u00e9s pistes de les activitats comercials en qu\u00e8 estava implicat Carreras. Gr\u00e0cies a les investigacions de l\u2019historiador catal\u00e0 Ricard Cantano i Carballo sabem<\/a> que el 1730, ja superat el segon gran setge hispanofranc\u00e8s a la pla\u00e7a, s\u2019havia inscrit com a carregador d\u2019\u00cdndies a la matr\u00edcula del Consolat de Cadis per comerciar amb Am\u00e8rica i havia encarregat, juntament amb l’esmentat Thomas Porro, la construcci\u00f3 d\u2019un pinc de 2.500 quintars al mestre d\u2019aixa Josep Cullera d\u2019Arenys. Segons el mateix investigador, probablement seria el pinc Sant Antoni de P\u00e0dua<\/em>, comandat primer per Felici\u00e0 Carnesoltes i despr\u00e9s per Gabriel Cat\u00e0 i Clausell, tots dos de Canet. De fet, una germana d\u2019aquest \u00faltim patr\u00f3, Francesca Cat\u00e0<\/a>, es va casar el 1738 amb un dels fills d\u2019Antoni Carreras. La intensa relaci\u00f3 del nostre comerciant mallorqu\u00ed amb Canet empeny<\/a> Cantano a plantejar-se que podria estar emparentat amb la nissaga de patrons i negociants Carreras d\u2019aquest municipi costaner del Maresme, alguns membres de la qual havien estat implicats precisament en la Companyia Nova de Gibaltar.<\/p>\n\n\n\n

Richard Garcia, per la seva banda, esmenta a Forging a civilian community (1704-1749) <\/em>que el novembre de 1735 va comprar conjuntament amb el valenci\u00e0 Francesc Mayor un vaixell franc\u00e8s que s\u2019havia enfonsat just davant del moll sud de Gibraltar. \u201cEl vaixell no es va poder rescatar \u2013explica Garcia\u2013 i es va valorar en 550 $, incloent-hi les vergues, l’eix\u00e0rcia, els pals i la fusta.\u201d El governador de la pla\u00e7a, el general Sabine, va ordenar que es vengu\u00e9s en subhasta a l\u2019actual pla\u00e7a de John Mackintosh (la Piazza), durant aquella \u00e8poca coneguda popularment com el Martillo<\/em>, en refer\u00e8ncia al mall dels subhastadors. I encara un altre indici de la seva bona posici\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s que quan el tamb\u00e9 mallorqu\u00ed Joan Canals, casat amb una filla seva i propietari d\u2019un vaixell de mercaderies, es va morir de sobte el 1736, va deixar un deute amb el sogre de 153 $.<\/p>\n\n\n\n

En paral\u00b7lel a l\u2019expansi\u00f3 de negocis, Antoni Carreras tamb\u00e9 va anar acumulant immobles en propietat a Gibraltar, una ciutat assetjada militarment des de l\u2019exterior i demogr\u00e0ficament des de l\u2019interior, at\u00e8s el poc espai vital disponible per a una poblaci\u00f3 en augment. En una llista de residents<\/a> de 1736, el seu nom apareix vinculat a quatre cases. I al fam\u00f3s informe sobre propietats<\/a> elaborat pel general Humphrey Bland de 1749, Carreras va defensar la possessi\u00f3 d\u2019uns quants habitatges concedits pel mateix pr\u00edncep Jordi el 1705 al pare de la seva dona, Josep Corrons, com ara un al costat muntanya de Main Street, davant l\u2019antic convent de Santa Clara, i un altre entre la caserna d’oficials n\u00fam. 41 i la caserna de soldats n\u00fam. 17.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Lloc on s’aixecava una de les cases de la fam\u00edlia Carreras-Corrons a Main Street.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

De Mallorca a Menorca\u2026 i Catalunya?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Malgrat que Antoni Carreras i Gr\u00e0cia Corrons van tenir com a m\u00ednim disset fills (entre 1712 i 1739), quan es van morir<\/a> amb ben pocs dies de difer\u00e8ncia l\u2019hivern de 1767 i 1768 el cognom es va anar difuminant a Gibraltar. Un motiu clau \u00e9s que van tenir m\u00e9s filles que no pas fills i, per tant, un cop casades perdien el nom de fam\u00edlia. Al cens de 1777 apareixen com a m\u00ednim tres descendents seus: en Gabriel, mariner de 53 anys; l\u2019Antonio, de 43, i la Magdalena, de 39. I en els tres casos, el funcionari del registre va apuntar que van formar part dels civils evacuats el juny de 1779 arran de la immin\u00e8ncia del Gran Setge<\/a> (1779-1783). Entre els territoris que van acollir bona part de la poblaci\u00f3 gibraltarenca embarcada amb combois hi havia Menorca, aleshores tamb\u00e9 sota domini brit\u00e0nic. \u00c9s ben plausible imaginar, doncs, que una part dels Carreras s\u2019hi refugiessin sense ensumar-se que els Borbons, davant la dificultat de fer caure Gibraltar, optarien poc despr\u00e9s per assetjar l\u2019illa entre l\u2019estiu de 1781 i el 5 de febrer de 1782, data de la capitulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Amb el frac\u00e0s del tercer setge hispanofranc\u00e8s a Gibraltar, molts dels evacuats van tornar-hi provinents d\u2019uns quants ports d\u2019Anglaterra i sobretot de la Mediterr\u00e0nia. Tenim const\u00e0ncia de com a m\u00ednim dos fills seus presents al penyal posteriorment al Gran Setge: Maria Magdalena Carreras, que es va morir<\/a> al penyal el 1786, i Gabriel Carreras, antic mariner de 70 anys, l\u2019\u00fanic portador del cognom al cens de 1791. Per\u00f2 gr\u00e0cies a una acta de defunci\u00f3 de 1811 sabem que el seu germ\u00e0 Francis, casat el 16 de gener de 1761<\/a> amb Luisa Wyth (filla d\u2019un irland\u00e8s i una local), es va morir<\/a> tamb\u00e9 a Gibraltar, a 76 anys, a causa d\u2019una gangrena.<\/p>\n\n\n\n

Amb el canvi de segle, per tant, podem dir que el cognom Carreras tamb\u00e9 va experimentar un canvi de cicle: la l\u00ednia mallorquina present i predominant des del principi del XVIII va passar el relleu a la branca provinent de Menorca, representada pel matrimoni format per Simon Carreras i Magdalena Cardona i, sobretot, pel matrimoni format pel maon\u00e8s Sebasti\u00e0 Carreras, \u201cpatron of a ferry boat<\/em>\u201d <\/strong>\u2013fill de Francesc Carreras i de Joana Segu\u00ed\u2013 i d\u2019\u00c0gueda Bonet \u2013filla dels maonesos Pere Bonet i Magdalena Soler\u2013. D\u2019aquesta \u00faltima parella, resident com a m\u00ednim d’en\u00e7\u00e0 de 1793 a la pla\u00e7a brit\u00e0nica i unida en matrimoni a l\u2019altar de Santa Maria la Coronada el 13 de febrer de 1798<\/a>, en van n\u00e9ixer un bon grapat de fills, com ara en Francisco (1800), la Maria Magdalena Catalina<\/a> (1802), la Teresa Juana Luisa (1804), el Sebasti\u00e1n (1806), en Pedro<\/a> (1808) o l\u2019Anna (1812).<\/p>\n\n\n\n

Llavors, el tabaquer considerat a l\u2019origen del Patio Carreras, de quina branca provindria? Doncs, curiosament, sembla que ni de la de Mallorca ni tampoc la de Menorca! Al cens de 1816 ja esmentat al principi, crida l\u2019atenci\u00f3 que a la columna sobre la nacionalitat de Francis Carreras i de la seva dona Mary, el funcionari corresponent hi apunt\u00e9s \u201cSpain\u201d i no pas \u201cMinorca\u201d o fins i tot \u201cMajorca\u201d, com sol passar amb els nombrosos menorquins i els pocs mallorquins esmentats en aquell mateix registre. Aquest detall adquireix tota la import\u00e0ncia quan comprovem que als arxius eclesi\u00e0stics coetanis, quan apareixen Francisco Carreras i Maria (Dolores) G\u00f3mez, es fa constar invariablement que l\u2019un \u00e9s \u201cnatural de la <\/em>villa de Reus<\/em><\/a>\u201d i l\u2019altra, de Ronda. Aix\u00ed consta al bateig d\u2019alguns dels seus fills (com el Juan<\/a> el 1812, el Domingo el 1814 i la Maria de la Concepcion<\/a> el 1815), com tamb\u00e9 en la seva mateixa defunci\u00f3 el 18 de febrer de 1830<\/a>, a tan sols cinquanta anys, d\u2019\u201chenfermedad del pecho<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

I, per acabar-ho d’adobar, un altre Francisco Carreras, “merchant and broker”, <\/em>residia cap al 1834 a Road to the Lines i \u201c\u00e9s possible que tamb\u00e9 hagu\u00e9s estat propietari d’un dels edificis d’aquest petit carrer\u00f3\u201d, segons l\u2019expert Manolo Galliano. Podria ser un fill seu o potser tamb\u00e9 d’alguns dels matimonis de maonesos esmentats anteriorment, cosa que deixa ben clara la intervenci\u00f3 de diferents generacions i branques dels Carreras en la forja d\u2019aquest passatge de la ciutat ple de viv\u00e8ncies menorquines, mallorquines i catalanes.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Placa cer\u00e0mica amb el nom tradicionals del Carrera’s Passage.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

(*) Un dels fills, nascut el 17 de febrer de 1862<\/a>, es va traslladar a la Gran Bretanya i va exercir de clerk<\/em>. Cap al final de segle fou detingut per robatori i jutjat a l\u2019Old Bailey<\/a> (Londres) el 14 de setembre de 1897. Fou sentenciat <\/a>a una pena de tres anys de pres\u00f3, que va complir quasi \u00edntegrament al penal de Parkhurst<\/a>, a l\u2019illa de Wight.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 16 de juliol de 2025<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En va apar\u00e8ixer una traducci\u00f3 en angl\u00e8s<\/a> al Gibraltar Chronicle<\/em> el 28 de juliol de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llinatge Carreras, present al nomencl\u00e0tor de Gibraltar en un passatge al centre de la ciutat, es pot relacionar amb Mallorca, Menorca i Catalunya<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2282,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,47,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2281"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2302,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281\/revisions\/2302"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2282"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}