{"id":2303,"date":"2025-08-03T07:33:24","date_gmt":"2025-08-03T05:33:24","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2303"},"modified":"2025-08-08T12:18:11","modified_gmt":"2025-08-08T10:18:11","slug":"el-portal-deuropa-la-insolita-relacio-de-sabadell-amb-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/08\/03\/el-portal-deuropa-la-insolita-relacio-de-sabadell-amb-gibraltar\/","title":{"rendered":"El portal d\u2019Europa: la ins\u00f2lita relaci\u00f3 de Sabadell amb Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La veneraci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u d\u2019Europa<\/a> a Gibraltar clava les arrels al principi del segle XIV, quan se li va dedicar un primer santuari<\/a> a l\u2019extrem sud del penyal. El 1704, tant aquella ermita com la imatge de la mareded\u00e9u que s\u2019hi venerava van adquirir, involunt\u00e0riament, una import\u00e0ncia capital en el relat de l\u2019ocupaci\u00f3 angloneerlandesa<\/a> de la pla\u00e7a, perqu\u00e8 al temple es va refugiar una part de la poblaci\u00f3 i la imatge fou desfigurada per soldats protestants. I encara m\u00e9s: amb la fugida de la majoria dels antics habitants de la ciutat cap al camp de Gibraltar, la devoci\u00f3 va arrelar amb for\u00e7a a la renascuda Algesires<\/a>, on des de mitjan segle XVIII hi ha tamb\u00e9 una capella de Nostra Senyora d\u2019Europa<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Fora de l\u2019\u00e0rea compresa entre Algesires i Gibraltar, aquesta advocaci\u00f3 mariana \u00e9s m\u00e9s aviat escassa i testimonial. I, justament per aix\u00f2, un bon grapat d\u2019historiadors i erudits de Sabadell, a m\u00e9s de mil quil\u00f2metres al nord del penyal, han anat de corcoll des del segle XIX intentant de comprendre per qu\u00e8 l\u2019antic portal de Manresa, en un moment determinat, va passar a ser anomenat d\u2019Europa, tal com recorda una placa<\/a> instal\u00b7lada<\/a> al carrer de la Mare de D\u00e9u de les Neus, al barri del Centre, el 5 de maig de 1990: \u201cEn aquest indret estigu\u00e9 ubicat en el segle XVIII el portal d\u2019Europa.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Placa que recorda el portal d’Europa de Sabadell, al carrer de la Mare de D\u00e9u de les Neus. <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

De fet, no va ser fins que l\u2019estudi\u00f3s Jaume Busqu\u00e9 i Marcet (Sabadell, 1911-1994), despr\u00e9s de regirar cel i terra en arxius eclesi\u00e0stics sabadellencs i barcelonins, que no es va encarrilar la resoluci\u00f3 d\u2019aquell enigma local, tal com deixa clar a les primeres p\u00e0gines d\u2019un llibre <\/em>que va publicar el 1991 amb el resultat de la seva recerca: \u201cHe investigat dos-cents anys de visites pastorals a Sant F\u00e8lix de Sabadell i he aprofundit en les biografies de cada un dels bisbes que ocuparen la seu barcelonina des del 1546 al 1801, i la seva relaci\u00f3 amb la vila de Sabadell, i em plau presentar, per deducci\u00f3 hist\u00f2rica documentada, el qui podria ser el bisbe que va donar el nom de la Mare de D\u00e9u d’Europa a aquesta imatge sabadellenca que venerem, en un lloc antic i hist\u00f2ric de la vila de Sabadell, amb el nom de Mare de D\u00e9u de les Neus.\u201d<\/p>\n\n\n\n

De la llarga llista de bisbes que va analitzar a La Mare de D\u00e9u d\u2019Europa i el bisbe que li don\u00e0 el nom<\/em><\/a>, li va captar poderosament l\u2019atenci\u00f3 el nom de Diego de Astorga y C\u00e9spedes<\/a> (1663-1734), que abans de ser cardenal arquebisbe de Toledo i primat de l\u2019Esgl\u00e9sia a Espanya, a m\u00e9s de vicari general de Cadis i inquisidor general de M\u00farcia, va ser nomenat per Felip V bisbe de Barcelona el 30 de mar\u00e7 de 1716. El primer bisbe arribat a la capital de Catalunya poc despr\u00e9s de la desfeta de l\u201911 de setembre de 1714 i la fi de la guerra de Successi\u00f3 havia nascut, ni m\u00e9s ni menys, a Gibraltar, tal com consta a la seva partida de bateig:<\/p>\n\n\n\n

“En la ciudad de Gibraltar, a diez y nueve dias del mes de octubre de mil seiscientos sesenta y tres a\u00f1os, yo don Francisco Fr\u00edas y Molina cura de esta ciudad baptic\u00e9 a Diego, hijo leg\u00edtimo de Diego de Astorga y de Juana de Espinosa, su muger, fue su padrino don Lu\u00eds de Muriente, veedor de esta ciudad, al qual advert\u00ed el parentesco espiritual y obligaciones.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El bisbe gibraltarenc Diego de Astorga y C\u00e9spedes (1663-1734).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Busqu\u00e9 i Marcet, al seu volum, va remarcar un element interessant d\u2019aquell nomenament: \u201cSi l\u2019avantguerra i la guerra en si foren terribles per a Catalunya i per a Barcelona en particular, tamb\u00e9 ho fou la postguerra. Pel tractat d’Utrecht (11 d’abril de 1713) els gibraltarencs perdien la seva sobirania, els catalans foren deixats a la venjan\u00e7a de Felip V i en el Decret de Nova Planta (16 de febrer de 1716) es va dictar la manera com havia d’\u00e9sser regida. Malgrat que la ideologia pol\u00edtica del bisbe Astorga era molt distinta de la d’aquells catalans que havien lluitat per les seves llibertats, l’havia d’unir amb els seus diocesans una idea comuna. El bisbe havia perdut la seva terra, el lloc on havia nascut i viscut en la seva inf\u00e0ncia, i els catalans havien perdut els seus furs i els seus drets.\u201d<\/p>\n\n\n\n

La hip\u00f2tesi de Busqu\u00e9 era que al flamant bisbe Diego de Astorga<\/a>, que va exercir a la di\u00f2cesi de Barcelona entre 1716 i 1720, en una visita pastoral \u2013no documentada\u2013 a Sabadell o de passada per la poblaci\u00f3 del Vall\u00e8s, li devia cridar l\u2019atenci\u00f3 aquella marededeu sense nom, trobada m\u00e9s d\u2019un segle abans en un reguerot, que presidia el portal de Manresa. I encara m\u00e9s, s\u2019hi devia fixar, quan es va adonar de la similitud m\u00e9s que notable que presentava respecte a la iconografia de Nostra Senyora d\u2019Europa al seu Gibraltar natal: l\u2019infant Jes\u00fas assegut a la falda de Maria, amb un ram de flors a la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Imatge de la Mare de D\u00e9u de les Neus de Sabadell.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

\u00c9s f\u00e0cil pensar, doncs, que el bisbe, emp\u00e8s per un rampell de nost\u00e0lgia (quan \u201cencara era fresca la tinta del tractat d\u2019Utrecht\u201d, segons les paraules del sacerdot i historiador d\u2019Algesires Mart\u00edn Bueno Lozano), planteg\u00e9s el desig de vincular aquella imatge a la veneraci\u00f3 gibraltarenca. I d\u2019aquella an\u00e8cdota, de retruc, el portal de Manresa \u2013tamb\u00e9 anomenat en alguns per\u00edodes del segle XVII de la Mare de D\u00e9u o d\u2019en Salt\u2013, va passar a denominar-se d\u2019Europa. Tot plegat, calcula Busqu\u00e9 a partir d\u2019evid\u00e8ncies indirectes, devia ser pels volts de 1717. Aquest relat exacte, per cert, \u00e9s el que va assumir, fil per randa, el bisbe de Gibraltar Charles Caruana al seu llibre History of Our Lady of Europe<\/em> (2009) a l\u2019hora d\u2019explicar la curiosa arribada de la devoci\u00f3 de Nostra Senyora d\u2019Europa al costat de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Cobertes dels llibres de Jaume Busqu\u00e9 i Charles Caruana.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria sobre l\u2019origen de la pres\u00e8ncia de Nostra Senyora d\u2019Europa a Sabadell podria acabar aqu\u00ed, per\u00f2 no la seva veneraci\u00f3, at\u00e8s que ha arribat<\/a> ben b\u00e9 fins als nostres dies. Cap a mitjan segle XIX, desaparegut el portal i les velles muralles de la ciutat, la imatge enclavada a la fa\u00e7ana d\u2019una casa coneguda com Can Salt va passar a ser venerada com a Mare de D\u00e9u de les Neus<\/a>. I, d\u2019en\u00e7\u00e0 de 1922, quan la fam\u00edlia Salv\u00f3 va comprar la finca i va passar a ser propiet\u00e0ria tamb\u00e9 de la capelleta incrustada a la paret exterior, la devoci\u00f3 entre el ve\u00efnat va augmentar for\u00e7a, malgrat les vicissituds viscudes durant la Rep\u00fablica i la guerra: el 1933 la imatge va ser atacada (i posteriorment restaurada) i a partir de 1936 els propietaris van decidir retirar-la de la forn\u00edcula i protegir-la a casa seva.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La forn\u00edcula de la Mare de D\u00e9u de les Neus a Sabadell.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

No en va sortir, de fet, fins al 3 d\u2019agost de 1941, quan fou portada a la parr\u00f2quia de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3<\/a> per tornar-la a beneir. Un any despr\u00e9s, veient la veneraci\u00f3 creixent, les autoritats franquistes van optar per rebatejar el carrer Viladot, on es trobava, amb el nom de Mare de D\u00e9u de les Neus<\/a>. I fins i tot quan l\u2019antic Can Salt fou enderrocat a mitjan segle XX i la fam\u00edlia Salv\u00f3-Roma va aixecar-hi un nou edifici, es va tenir en compte de reproduir a la part alta de la fa\u00e7ana la capelleta, ocupada normalment per una reproducci\u00f3 en marbre de la imatge mariana.<\/p>\n\n\n\n

Cada any, el 5 d\u2019agost, els devots sabadellencs li dediquen una missa al mat\u00ed a la parr\u00f2quia de la Pur\u00edssima Concepci\u00f3 i a la tarda canten davant la figura original, portada expressament per al seu dia, el goig<\/a> que l\u2019escriptora i professora Maria Ant\u00f2nia Barcel\u00f3 i Fau<\/a> (Sabadell, 1919-2012), muller de Jaume Busqu\u00e9, va dedicar el 1954 a la lloan\u00e7a de la Mare de D\u00e9u de les Neus:<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Dels Ravals de Sabadell
sou patrona molt amada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un s\u00edmbol de puresa
la blancor que t\u00e9 la neu.
Us volia D\u00e9u per Mare
Reina dels cels us f\u00e9u.
Sempre m\u00e9s totes les veus
us diran Immaculada.

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

En temps del Papa Liberi
vivia un noble rom\u00e0,
no tenint fills, a la Verge
I’her\u00e8ncia vol deixar.
Amb fervor, deman\u00e0 ell
com calia \u00e9sser donada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

El cinc d’agost, als esposos
i al Papa per separat
es va apar\u00e8ixer Maria
amb una gran majestat.
Indicant l’indret, on \u00e9s
sa capella edificada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

Liberi, els nobles i el poble,
en process\u00f3 van anar
al mont Esquil\u00ed, on Maria
amb la neu va demostrar
com volia que s’alc\u00e9s
la bas\u00edlica inspirada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

Sabadell, fa temps s’honora
de tenir-vos al Raval.
Des d’all\u00ed, ens guardeu, Senyora
amorosa, de tot mal.
Llanti\u00f3 que \u00e9s sempre enc\u00e8s
diu b\u00e9 com sou estimada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

L’any trenta-tres, vostra imatge
uns incr\u00e8duls sense fre
emportats d’ira salvatge
us llen\u00e7aren del carrer.
Mes, besant els vostres peus,
pels ve\u00efns sou restaurada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

La dona, en el part invoca
la vostra protecci\u00f3.
No abandoneu mai Senyora,
ho diu la tradici\u00f3,
tota filla que amb gran fe
us crida: Mare estimada!<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

Sobre tota criatura,
us \u00e9s dada potestat
des del Cel, oh, Verge Pura,
que el maligne heu aixafat
dol\u00e7a pau al m\u00f3n doneu,
Reina i Mare venerada.<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

Dels Ravals de Sabadell
sou patrona molt amada<\/p>\n\n\n\n

Verge Santa de les Neus
sigueu la nostra advocada.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un fragment del goig, per cert, \u00e9s reprodu\u00eft al peu d\u2019una maj\u00f2lica<\/a> amb la imatge de Nostra Senyora de les Neus de Sabadell al cam\u00ed dels Degotalls<\/a> a la muntanya sagrada de Montserrat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Maj\u00f2lica al cam\u00ed dels Degotalls de Montserrat.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 5 d’agost de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El bisbe gibraltarenc Diego de Astorga (1665-1734) va propagar la devoci\u00f3 per Nostra Senyora d\u2019Europa fins a la cocapital del Vall\u00e8s Occidental<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2317,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2303"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2303"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2327,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2303\/revisions\/2327"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2317"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}