{"id":2347,"date":"2025-09-14T23:19:27","date_gmt":"2025-09-14T21:19:27","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2347"},"modified":"2025-09-15T06:25:23","modified_gmt":"2025-09-15T04:25:23","slug":"les-llunyanes-arrels-valencianes-de-lescultor-insigne-de-san-roque","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/09\/14\/les-llunyanes-arrels-valencianes-de-lescultor-insigne-de-san-roque\/","title":{"rendered":"Les arrels valencianes de l\u2019escultor insigne de San Roque"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Si aneu fins a la pla\u00e7a de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada<\/a> de San Roque tot pujant pel preci\u00f3s carrer emblanquinat de San Felipe, una mica abans d’arribar-hi, a m\u00e0 esquerra, s\u2019al\u00e7a un edifici destacat: \u00e9s l\u2019antic Palau dels Governadors (i comand\u00e0ncia militar) del municipi, aixecat com tot el centre de la ciutat pels milers d’habitants de Gibraltar que van fugir del penyal quan va ser ocupat pels austriacistes l\u2019estiu de 1704. Si ens hi fixem una mica m\u00e9s, en un rac\u00f3 de la fa\u00e7ana es pot veure una petita placa cer\u00e0mica amb la llegenda seg\u00fcent: “Palacio de los Gobernadores. Fundaci\u00f3n Municipal de Cultura Luis Ortega Br\u00fa.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El Palau dels Governadors de San Roque.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

En efecte, als baixos del palau hi ha des del 2001 la secci\u00f3 permanent<\/a> del museu local dedicada a l\u2019artista pl\u00e0stic m\u00e9s conegut del poble, l\u2019escultor i especialista en imatgeria processional Luis Ortega Br\u00fa<\/a>, nascut a San Roque el 10 de setembre de 1916<\/a>. El museu<\/a>, que s\u2019ha renovat<\/a> conceptualment l\u2019estiu de 2025, cont\u00e9 m\u00e9s d\u2019un centenar i mig d\u2019obres d\u2019un artista conegut per les seves imatges religioses que va quedar marcat de ben jove per la guerra del 1936-1939.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Placa a la fa\u00e7ana del Palau dels Governadors de San Roque.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Luis Ortega Br\u00fa<\/a> va comen\u00e7ar a formar-se art\u00edsticament el 1931, amb l’adveniment de la Rep\u00fablica, a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n i, arran dels progressos i el talent exhibits, l\u2019Ajuntament de San Roque li va concedir una beca<\/a> per completar els estudis a Barcelona. L\u2019esclat de la guerra, amb tot, va esmicolar aquesta possibilitat i tamb\u00e9 la vida del jove aprenent d\u2019escultor, perqu\u00e8 els seus pares, de conviccions fermament republicanes i anarquistes, van ser assassinats pel b\u00e0ndol feixista: Carmen Br\u00fa Casado, la seva mare, va desapar\u00e8ixer a mans d\u2019un escamot de franquistes just quan va esclatar el conflicte; i son pare, \u00c1ngel Ortega L\u00f3pez, fou condemnat a la pena capital al final de la guerra i afusellat a Cadis el 22 de desembre de 1939.<\/p>\n\n\n\n

Per si no fos prou desgr\u00e0cia, Luis Ortega Br\u00fa \u2013per haver estat a la mil\u00edcia de la CNT i haver-se integrat com a cart\u00f2graf a l\u2019estat major republic\u00e0 a Madrid\u2013, fou condemnat a treballs for\u00e7ats i va passar per tres camps de concentraci\u00f3 franquistes, l\u2019\u00faltim dels quals a El Puerto de Santa Mar\u00eda. Quan en va sortir, va decidir instal\u00b7lar-se a Sevilla, la ciutat on va refer la vida, va reprendre estudis el 1945 a l\u2019Escola d\u2019Arts Aplicades i va aconseguir fer-se un lloc i un nom en l\u2019\u00e0mbit de la imatgeria religiosa. La investigadora de l\u2019art Alicia Ramos Gonz\u00e1lez, en un article a la revista Accadere<\/a><\/em>, afirmava<\/a>:<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa experiencia de la Guerra Civil marc\u00f3 su vida y obra. El horror de aquellos a\u00f1os qued\u00f3 impregnado en el sufrimiento de sus Cristos, en los rostros deformados por la maldad de los sayones del conjunto escult\u00f3rico de la Flagelaci\u00f3n de Manzanares o en la terribilit\u00e1 de la mirada del Caif\u00e1s dictando sentencia del paso de la Hermandad de San Gonzalo en Sevilla.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La talla monumental \u00c9xodo de Gibraltar<\/em>, de Luis Ortega Br\u00fa.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Entre les nombroses obres que van sortir dels tallers que va tenir a Sevilla i m\u00e9s tard a Madrid hi ha l\u2019\u00c9xodo de Gibraltar<\/a><\/em>, una talla escult\u00f2rica en fusta de 3,5 metres de llarg per 1,5 d\u2019ample que l\u2019Ajuntament de San Roque li va encarregar el 1970 i que s’exposa al Palau dels Governadors. Sis anys abans, va signar la imatge del Crist de la Fe<\/a> que surt cada Setmana Santa pels carrers del Barri Vell<\/a> d\u2019Alacant portada per la Germandat de la Santa Creu<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Va tornar a Sevilla el 1978, on va residir fins a la mort, el 21 de novembre de 1982.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els Bru, de Torrevella a San Roque, passant per Cartagena<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El pare de Luis Ortega Br\u00fa, el terrissaire \u00c1ngel Ortega L\u00f3pez, fou un membre de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Germinal, president de la CNT a la zona i posteriorment del Partit Sindicalista fundat per \u00c1ngel Pesta\u00f1a. La mare, Carmen Bru Casado<\/a>, va ser una de les llevadores m\u00e9s destacades de San Roque i, seguint els ideals republicans, no cobrava a les fam\u00edlies pobres que necessitaven els seus serveis. El matrimoni va tenir set fills: Luis, Marina, Germinal, Augusto, On\u00e9simo, \u00c1urea i Eliseo (que es va morir amb cinc mesos). Quan va esclatar la guerra, la mare es va lliurar en cos i \u00e0nima als ferits del b\u00e0ndol republic\u00e0 a l\u2019Hospital Municipal en els primers combats a la zona i per aix\u00f2 elements franquistes la van detenir a la casa familiar del carrer General Lacy, davant dels seus fills, i la van afusellar<\/a> a la localitat ve\u00efna de Facinas (Tarifa) el 5 d\u2019agost de 1936. Tenia quaranta-quatre anys i les seves restes, encara ara, no s’han pogut localitzar.<\/p>\n\n\n\n

Carmen Bru no era de San Roque. Havia nascut a Cartagena el 1892, filla d\u2019un mariner del municipi valenci\u00e0 de Torrevella (Baix Segura), Pedro Bru S\u00e1nchez<\/a>, que es va establir<\/a> al final del segle XIX a la ciutat costanera murciana. M\u00e9s endavant, la fam\u00edlia es va traslladar a la zona de l\u2019estret de Gibraltar i San Roque, on el pare apareix a la llista dels morts per l\u2019epid\u00e8mia de grip de 1918 a la localitat.<\/p>\n\n\n\n

El 2022, l\u2019Ajuntament de San Roque va aprovar<\/a> de rebatejar el pavell\u00f3 nord<\/a> de l’antiga caserna Diego Salinas, adquirit pel consistori a la Junta d\u2019Andalusia, amb el nom de Carmen Bru. De fet, en aquest antic centre militar \u00e9s on la van retenir inicialment els franquistes l\u2019estiu de 1936 abans de traslladar-la a la pres\u00f3 d\u2019Algesires i afusellar-la sense judici. Anteriorment, l\u2019ajuntament gadit\u00e0 ja havia dedicat un carrer<\/a> a la mare del seu artista insigne, Luis Ortega Br\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 14 de setembre de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’escultor i especialista en imatgeria religiosa Luis Ortega Br\u00fa va n\u00e9ixer al municipi gadit\u00e0 el 10 de setembre de 1916<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2351,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[52,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2347"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2347"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2347\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2369,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2347\/revisions\/2369"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}