{"id":2420,"date":"2025-10-24T12:52:56","date_gmt":"2025-10-24T10:52:56","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2420"},"modified":"2025-10-24T17:53:18","modified_gmt":"2025-10-24T15:53:18","slug":"el-valencia-que-va-voler-comprar-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/10\/24\/el-valencia-que-va-voler-comprar-gibraltar\/","title":{"rendered":"El valenci\u00e0 que va voler comprar Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El nom de Josep Campo i P\u00e9rez<\/a> (Val\u00e8ncia, 22 de maig de 1814 – Madrid, 19 d’agost de 1889) potser no sona gaire fora de Val\u00e8ncia ciutat, de la qual va ser batlle entre 1843 i 1847 i que li va retre un homenatge p\u00f2stum amb un gran monument<\/a> a la pla\u00e7a de C\u00e1novas del Castillo. Per\u00f2 aquest fill de comerciants d’esp\u00e8cies amb botiga a la pla\u00e7a del Mercat va saber aprofitar les oportunitats de la vida i va acabar consolidant una carrera pol\u00edtica notable \u2013tamb\u00e9 fou diputat conservador al Congr\u00e9s per la circumscripci\u00f3 d\u2019\u00c9nguera de 1857 a 1863 i per la de Val\u00e8ncia de 1863 a 1865, a m\u00e9s de senador vitalici<\/a>\u2013 i, sobretot, una fortuna incalculable.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Monument al marqu\u00e8s de Campo a Val\u00e8ncia, obre de Mari\u00e0 Benlliure.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com a punta de llan\u00e7a de la burgesia valenciana, Campo<\/a> va participar en la fundaci\u00f3 de la Societat Valenciana de Cr\u00e8dit i Foment, la Societat Central Espanyola de Cr\u00e8dit, la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Val\u00e8ncia i el Banc Peninsular Ultramar\u00ed; va fundar a Val\u00e8ncia el diari La Opini\u00f3n<\/em> (dirigit per Teodor Llorente), i va promoure negocis de transport mar\u00edtim amb les Filipines i les col\u00f2nies espanyoles d’Am\u00e8rica, a m\u00e9s de desenvolupar les primeres l\u00ednies de tren al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s estrany, doncs, que el primer t\u00edtol nobiliari que va concedir el rei Alfons XII, l\u2019any 1874, fos per a Josep Campo<\/a>, en agra\u00efment a l\u2019hostilitat mostrada contra la Rep\u00fablica i per la contribuci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica a la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica. Com a flamant marqu\u00e8s de Campo<\/a>, una de les iniciatives m\u00e9s cridaneres que va impulsar fa refer\u00e8ncia a Gibraltar i s\u2019inclou en la llargu\u00edssima llista d\u2019intents espanyols \u2013m\u00e9s o menys bel\u00b7licosos\u2013 per recuperar la pla\u00e7a que va caure en mans brit\u00e0niques al principi del segle XVIII. En el seu cas, l\u2019intent es pot afegir al sac dels m\u00e9s imaginatius o extravagants, at\u00e8s que va impulsar una subscripci\u00f3 popular per recaptar diners i comprar el penyal a Londres. Com a promotor de la iniciativa \u2013i per donar exemple\u2013, el potentat valenci\u00e0 es va gratar la butxaca i va aportar una quantitat inicial de 20 milions de rals.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Concepci\u00f3n Anguita Olmedo, a la seva tesi doctoral centrada en les propostes de restituci\u00f3 de Gibraltar, comenta<\/a> sobre aquest pla forassenyat: \u201c\u00bfC\u00f3mo podr\u00eda Espa\u00f1a llegar a alcanzar las grandes sumas de dinero que se requerir\u00edan en caso de que Gran Breta\u00f1a estuviera dispuesta a venderla?, que no lo estaba. Espa\u00f1a estaba empobrecida, no s\u00f3lo necesitaba de capital extranjero para poder mantener la industrializaci\u00f3n que habla iniciado a mediados de siglo, sino que adem\u00e1s adeudaba los pr\u00e9stamos y sus intereses, la mayor\u00eda a Gran Breta\u00f1a. Si \u00e9sta exigiera el pago de esa deuda, el Estado espa\u00f1ol se ver\u00eda en un serio aprieto, cercano a la bancarrota. Por otro lado, si en vez de dinero Gran Breta\u00f1a prefiriera otro territorio, Espa\u00f1a s\u00f3lo habla estado hasta entonces dispuesta a ceder Ceuta, y eso con las reservas que ya mostraron en su d\u00eda Merry y Colom y el propio O’Donell. Plantear la cuesti\u00f3n de Gibraltar era una vez m\u00e1s demostrar la impotencia de Espa\u00f1a y su falta de recursos.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

El frac\u00e0s anunciat del pla de compra no va desviar el marqu\u00e8s de Campo del seu objectiu final, la recuperaci\u00f3 de Gibraltar, i per aix\u00f2 pocs mesos despr\u00e9s va finan\u00e7ar, de la seva butxaca, el llibre Las llaves del Estrecho<\/em><\/a>, un estudi sobre \u201cla reconquesta de Gibraltar\u201d del militar, poeta, novel\u00b7lista i diputat republic\u00e0 Jos\u00e9 Navarrete Vela-Hidalgo (1836-1901). Era, de fet, un recull d\u2019articles per lliuraments que Navarrete havia publicat an\u00f2nimament al diari madrileny El Globo<\/em> el 1881 i que, arran del rebombori aixecat<\/a> dins i fora de les fronteres peninsulars, es va acabar publicant en format llibre el 20 de juny de 1882 en una edici\u00f3 de luxe pagada per Josep Campo, que simpatitzava amb la idea general que exposava l\u2019autor, malgrat no veure amb bons ulls l\u2019\u00fas de la for\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El llibre Las llaves del Estrecho<\/em>, de Jos\u00e9 Navarrete.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A les primeres p\u00e0gines del llibre es reprodueix<\/a> la carta en qu\u00e8 el mateix Campo s\u2019oferia a Navarrete per publicar-lo: \u201cComo yo, llevado de patri\u00f3tico entusiasmo, ofrec\u00ed un d\u00eda al Gobierno lo que V. quiz\u00e1 sepa, sin haber obtenido ni el acuse del recibo, como si se tratara de la oferta de dos reales para un objeto balad\u00ed, al tener noticia de que V., que persigue el mismo ideal, aunque por distinto camino, trata de dar \u00e1 luz aquellos admirables escritos en un libro dedicado al General L\u00f3pez Dom\u00ednguez, que merece todas mis simpat\u00edas, deseo contribuir en algo \u00e1 dicho objeto.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

No cal dir que el desig de Josep Campos de veure el penyal una altra vegada sota sobirania espanyola, de grat o per for\u00e7a, no es va complir.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Palau del marqu\u00e8s de Campo a la pla\u00e7a de l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 24 d’octubre de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al final del segle XIX, el banquer, empresari i filantrop Josep Campo i P\u00e9rez va posar 20 milions de rals damunt la taula per mirar de recuperar el penyal<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2424,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2420"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2420"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2420\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2431,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2420\/revisions\/2431"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2420"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2420"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2420"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}