{"id":2458,"date":"2025-12-18T07:26:11","date_gmt":"2025-12-18T06:26:11","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2458"},"modified":"2025-12-18T10:44:00","modified_gmt":"2025-12-18T09:44:00","slug":"naufragi-del-bravo-el-somni-america-enterrat-a-la-costa-de-san-roque","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2025\/12\/18\/naufragi-del-bravo-el-somni-america-enterrat-a-la-costa-de-san-roque\/","title":{"rendered":"Naufragi del \u2018Bravo\u2019: el somni americ\u00e0 enterrat a la costa de San Roque"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A les jornades d\u2019hist\u00f2ria<\/a> que l\u2019Instituto de Estudios Campogibraltare\u00f1os va organitzar a la Garrison Library al principi d\u2019abril de 2025 vaig coincidir amb l\u2019escriptor Juan Manuel Ballesta G\u00f3mez<\/a>, mar\u00ed mercant jubilat de La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n, i la seva dona osonenca, la Laura. Abans de comen\u00e7ar les sessions, en Juan Manuel se\u2019m va acostar per preguntar-me si en sabia res, d\u2019un bergant\u00ed catal\u00e0 anomenat Bravo<\/em> de mitjan segle XIX. Com que li vaig respondre que no em sonava de res, no va trigar a explicar-me una hist\u00f2ria que fa anys que investiga. La seva obsessi\u00f3 per descobrir tots els detalls del Bravo, <\/em>em confessava, va n\u00e9ixer quan, remenant paperassa antiga de la zona, va topar amb una anotaci\u00f3 al llibre de difunts de la parr\u00f2quia de San Roque amb el nom de la vintena de catalans que van perdre la vida a les costes del Camp de Gibraltar a causa del naufragi d\u2019aquell bergant\u00ed amb matr\u00edcula de Palam\u00f3s a la darreria de 1855. Intrigat pel poc rastre que havia deixat aquella trag\u00e8dia en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de la comarca, va decidir desenterrar-ne la hist\u00f2ria (quasi literalment) a trav\u00e9s d\u2019uns quants<\/a> articles<\/a> en revistes locals i fins i tot confer\u00e8ncies<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un vaixell malastruc<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El bergant\u00ed Bravo<\/em><\/a>, de 101 peus de Burgos<\/a> d\u2019eslora i 216 tones de pes, fou constru\u00eft el 1853 pel gran mestre d\u2019aixa Josep Bosch i Anglada<\/a> (\u00e0lies Pep Bass\u00f3) a la platja de Sant Feliu de Gu\u00edxols, per enc\u00e0rrec de Daniel Mauri, per la quantitat de 5.000 duros. El cost va ser sufragat pels par\u00e7oners seg\u00fcents: el mateix Daniel Mauri, com a comandant del bergant\u00ed, amb 4\/16; Agust\u00ed Robert, comerciant de Barcelona, amb 3\/16; Josep Sam\u00e0, comerciant de l\u2019Havana, amb 2\/16, i Mag\u00ed Puig, comerciant de Nova Orleans, amb 2\/16. Tamb\u00e9 hi van participar els comerciants de Sant Feliu de Gu\u00edxols Carles Pla i Pla, amb 1\/16; Nicolau Bofill, amb 1\/16; Josep Pla i Pla, amb 1\/32; Jaume Lloveras i Rivas, amb 1\/32; Antoni Carreras, amb 1\/32; Nicolau Morera, amb 1\/32; Francesc Bofill, amb 1\/32, i Ernest Vidal, amb 1\/32.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Un bergant\u00ed en construcci\u00f3 a la platja de Sant Feliu de Gu\u00edxols, al segle XIX. Foto de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Gu\u00edxols<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Josep Auladell Payr\u00f3<\/a>, t\u00e8cnic de l\u2019Arxiu Municipal de Sant Feliu de Gu\u00edxols<\/a>, detalla<\/a> que el 12 d\u2019octubre de 1853, a dos quarts de dotze del mat\u00ed, el Bravo<\/em> va ser llan\u00e7at a la mar a Sant Feliu amb tanta mala sort, que a l\u2019instant sotsobr\u00e0 i va quedar pr\u00e0cticament capgirat. Gran part del poble va ajudar a mirar de redre\u00e7ar el vaixell, per\u00f2 tots els intents foren in\u00fatils fins que, tres dies despr\u00e9s, un vapor mercant el va remolcar fins a Barcelona per poder ser reparat. \u201cSemblava que aquell mal comen\u00e7ament nom\u00e9s seria un incident, una petita taca en la hist\u00f2ria del bergant\u00ed \u2013escriu Auladell\u2013, per\u00f2 ben aviat quedaria en evid\u00e8ncia que el Bravo<\/em> era un veritable vaixell sense sort.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Ja amb els desperfectes arreglats, el 5 de desembre de 1855 sortia amb les veles ben desplegades del port de Barcelona en el seu primer viatge cap a Am\u00e8rica. A bord, hi anaven seixanta persones: quinze membres de la tripulaci\u00f3, amb el capit\u00e0 Daniel Mauri i el pilot Pau Ricom\u00e0 al comandament, i quaranta-cinc passatgers \u2013for\u00e7a \u201cde categoria i bona posici\u00f3\u201d\u2013 amb destinaci\u00f3 a la capital cubana, l\u2019Havana, fos per raons familiars o per interessos econ\u00f2mics. A les bodegues tamb\u00e9 hi anava una bona c\u00e0rrega de vi, sab\u00f3, cal\u00e7at, pells, oli, paper i uns quants cofres amb diners en met\u00e0l\u00b7lic del passatge. Quan feia sis dies que havia salpat, el viatge tranquil fins aleshores es va convertir, de cop i volta, en un veritable malson. La Gaceta de Madrid<\/em> descrivia<\/a> sense embuts la trag\u00e8dia que l\u201911 de desembre a la matinada es va abatre sobre el Bravo<\/em>:<\/p>\n\n\n\n

\u201cCon tiempo bonancible, lleg\u00f3 el buque hasta el cabo de Gata: aqu\u00ed les empez\u00f3 el temporal. Con distintas variaciones, y sufriendo grandes penalidades, consigui\u00f3 la v\u00edspera de la cat\u00e1strofe dar vista al Estrecho: mas, desarrollada por completo la tempestad, rodeados de una oscuridad espantosa, y con vientos encontrados, el buque perdi\u00f3 el rumbo, y se entreg\u00f3 a merced de las olas. A media noche hab\u00eda arreciado la tormenta, el cielo parec\u00eda querer desgajarse, la lluvia era inmensa, y una mar embravecida amenaza destruir cuanto a su \u00edmpetu se le opon\u00eda. El capit\u00e1n D. Miguel Maury tom\u00f3 las debidas disposiciones para combatir el peligro, mas in\u00fatilmente. La una seria, cuando, de repente, un estremecimiento violento advirti\u00f3 que el buque hab\u00eda encallado. Efectivamente, en su derrota hab\u00eda ido a estrellarse sobre la costa de Carboneras, al S. E. de esta ciudad.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En aquellos instantes entr\u00f3 entre la tripulaci\u00f3n y pasajeros la mayor confusi\u00f3n: el buque empez\u00f3 a hacer agua, y de all\u00ed a poco se dividi\u00f3 la quilla, invadiendo las enfurecidas olas todos sus departamentos. Empieza la obra de destrucci\u00f3n. Las se\u00f1oras, que estaban en sus camarotes, salen a cubierta medio desnudas; los pasajeros piden socorro a gritos. Empero el ruido de la borrasca apaga aquellos desgarradores alaridos.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Esta lucha suprema se prolong\u00f3 hasta el amanecer. Entonces ya el buque estaba medio destru\u00eddo; los marineros se arrojaron al agua, y llegaron con mil trabajos a la costa, distante un tiro corto de fusil. No as\u00ed los desgraciados pasajeros. Muchos de ellos reciben profundas heridas; otros son aplastados por los maderos, pipas y efectos que las ondas arrojan contra ellos; se lanzan al agua cansados de tanto sufrir. Algunos llegan a la playa, mas all\u00ed mueren v\u00edctimas de sus heridas y del desamparo en que se hallan. Una se\u00f1ora, casada, con tres hijos, perece casi al tocar la ribera: un tabl\u00f3n le divide el cr\u00e1neo. Otras quedan a\u00fan en el buque enredadas entre las jarcias, maderamen y efectos. El piloto abandona el buque a las doce y media de la ma\u00f1ana, el capit\u00e1n a la una del d\u00eda.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Prol\u00f3ngase el drama todo el d\u00eda, unos perecen a las dos, otros a las cuatro. A las cinco, la joven do\u00f1a Carmen Serra, que todav\u00eda permanec\u00eda en el barco, es arrebatada ex\u00e1nime por la resaca. Afortunadamente un carabinero puede salvarla.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Llega la noche y a\u00fan contin\u00faa el temporal: la tripulaci\u00f3n y algunos pasajeros encuentran acogida en un puesto de carabineros all\u00ed cercano. Amanece el siguiente d\u00eda, y los ojos at\u00f3nitos de aquellos infelices contemplan la playa sembrada de efectos, y de los mutilados cuerpos de sus semejantes. El buque estaba completamente destrozado: de repente \u00f3yese entre sus restos el ta\u00f1ido de la campana, socorro… alguien existe a\u00fan all\u00ed: ac\u00e9rcase una lancha del resguardo mar\u00edtimo, y hallan a Mar\u00eda Carreras, que, en su agon\u00eda, agitaba fuertemente la cuerda de la campana. Transportada a tierra, reconocen ha perdido el juicio… se ha vuelto demente.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Para colmo de la desgracia, los n\u00e1ufragos no hallaron la debida protecci\u00f3n en los habitantes de la costa. Los n\u00e1ufragos fueron inhumanamente robados. Hubo alguno a quien se le arrebataron de las manos sus efectos, dej\u00e1ndolo perecer, conducta propia de caribes, y no de pueblos que se precian de civilizados.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Los santos fueros de la justicia reclaman un severo castigo de los delincuentes, y no dudamos que las autoridades har\u00e1n las investigaciones necesarias sobre estos hechos escandalosos e inauditos.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Quan es va haver calmat el temporal i les forces d\u2019ordre i els pescadors de la zona van poder recon\u00e8ixer aquell tram de costa, es van recuperar molts cossos sense vida, tots de passatgers. La mateixa Gaceta de Madrid<\/em> en comptava<\/a> vint-i-tres: F\u00e9lix Monner, Juan Taules, Juan Servi\u00e0, Manuela Mas, Mauricio Oliu, Pedro Playe, Juan Nogu\u00e9s, Pedro Famadas, Dami\u00e1n Garrig\u00f3, Juan Quintana, Mar\u00eda Testa, Juan Oriol, Blas Iben, Antonia Costa i tres filles seves, Juan Pell, Pl\u00e1cido Franis, Vito Montaner, Pedro Bruguera, Martin Comabellas i Miguel Sur\u00eds y Bas. En canvi, segons els papers parroquials<\/a> de l\u2019esgl\u00e9sia de San Roque, se\u2019n van recuperar vint-i-dos: Juan Nogu\u00e9s, Pedro Playa, Juan Tauler, Pl\u00e1cido Burril, Sito Montaner, Pedro Bugueras, Juan Quintana, Miguel Sur\u00eds y Bas, Mart\u00edn Comovillas, Jos\u00e9 Pell, Pedro Famadas, Dami\u00e1n Garrigas, Jos\u00e9 Oriol, Mauricio Oliv\u00e9, Manuela Mas, Maria Camps, Antonia Costa i les seves filles Rita, Ana i Antonia, Mar\u00eda Testagorda i F\u00e9lix Monner.<\/p>\n\n\n\n

De les v\u00edctimes mortals d\u2019aquell terrible naufragi, en tenim els noms \u2013encara que amb petites variacions\u2013, per\u00f2 no pas els cossos, at\u00e8s que es van anar enterrant en un indret indeterminat<\/a> de la platja de Carboneras o Torre Carbonera, a causa de \u201cl\u2019estat llastim\u00f3s que presentaven\u201d, a mesura que la mar els tornava cap a la costa. Sota l\u2019aigua i la sorra de l\u2019estret de Gibraltar, doncs, van quedar submergits i enterrats els b\u00e9ns i somnis dels passatgers del Bravo<\/em>, el bergant\u00ed malastruc de Sant Feliu de Gu\u00edxols.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Pere Playa, l\u2019\u00fanic enterrat a Gibraltar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

De tots els cossos recuperats, n\u2019hi va haver nom\u00e9s un que va rebre sepultura digna i oficial, Pere Playa i Mauri. Aquest home de 35 anys, natural de Palam\u00f3s, fou trobat el 16 de desembre, cinc dies despr\u00e9s del naufragi, i quan se\u2019n va saber la identitat uns parents seus, que casualment vivien a Gibraltar, van reclamar-ne el cos per poder-lo enterrar al cementiri de cat\u00f2lics de la pla\u00e7a. Al llibre de difunts de Santa Maria la Coronada de Gibraltar, efectivament, podem descobrir<\/a> que era fill de Sebasti\u00e0 Playa [segurament Plaja<\/a>] i Br\u00edgida Mauri i estava casat amb una tal Gr\u00e0cia Ponju\u00e1n [segurament Ponsjoan<\/a>].<\/p>\n\n\n\n

Per mitj\u00e0 dels arxius civils i religiosos de Gibraltar podem filar m\u00e9s prim respecte als parents de Pere Playa al penyal. Al cens de 1817, per exemple, ja apareix un comerciant anomenat Jos\u00e9 Plaja, de 38 anys i resident a la pla\u00e7a des d\u2019en feia 23, i un Jos\u00e9 Playa, master mariner<\/em> de 26 anys, amb 13 anys de resid\u00e8ncia a la pla\u00e7a. Els dos cognoms s\u00f3n presents als registres gibraltarencs al llarg de tot el segle XIX, per\u00f2 amb tota probabilitat el difunt Pere Playa estava emparentat amb el segon, que en el cens de 1834 vivia a Irish Town, 7, amb la seva dona Teresa Acame, quatre fills i alguns parents. En les partides de bateig de les seves filles Elena (nascuda el 1818) i Teresa (1820), per exemple, es diu clarament que Joseph Playa era fill de Palam\u00f3s. Sabem, tamb\u00e9, que treballava a les ordres d’un altre catal\u00e0, Francesc Patxot i Sent\u00ed (Sant Feliu de Gu\u00edxols, 1798), relacionat amb el negoci de la comercialitzaci\u00f3 de suro al Camp de Gibraltar i amb domicili i oficina a Irish Town, 11. Val a dir<\/a> que tant Patxot com Josep Santacana i Aloy (Reus, 1790), un altre comerciant catal\u00e0 destacat a Gibraltar, van contribuir econ\u00f2micament a proveir els supervivents abans no tornessin<\/a> a casa, la majoria, amb el vapor Balear<\/em> des d’Algesires.<\/p>\n\n\n\n

Continuant amb els Plaja, al registre de 1871 ens apareix el fill d’en Jos\u00e9, el comerciant Joseph Playa, de 46 anys, vivint amb la seva dona Rosa, dos fills i una germana a Waterport Street, 6. Fins al 1891 no es detecten canvis importants: aquell any, el funcionari del cens va anotar que en Joseph ja s\u2019havia retirat amb 65 anys i vivia \u201cpels seus propis mitjans\u201d. Tamb\u00e9 es pot deduir que el seu fill Manuel, de 36 anys i general merchant<\/em> de professi\u00f3, havia agafat el testimoni de l\u2019ofici a la fam\u00edlia. Per\u00f2 amb el canvi de segle, misteriosament, tant els Playa com els Plaja de Gibraltar desapareixen gaireb\u00e9 del tot dels censos i nom\u00e9s en resten els noms a les l\u00e0pides del cementiri. Com la del dissortat palamos\u00ed Pere Playa, a qui la vida se li va estroncar, massa aviat, als peus del penyal.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 18 de desembre de 2025<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u201911 de desembre de 1855, un bergant\u00ed amb matr\u00edcula de Palam\u00f3s que anava de Barcelona a l\u2019Havana va embarrancar a causa d\u2019una tempesta a la platja de Carboneras i va deixar una vintena de morts<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2462,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,52],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2458"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2458"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2458\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2472,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2458\/revisions\/2472"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}