{"id":2477,"date":"2026-01-22T12:44:35","date_gmt":"2026-01-22T11:44:35","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2477"},"modified":"2026-01-22T13:00:47","modified_gmt":"2026-01-22T12:00:47","slug":"petites-histories-menorquines-del-museu-nacional-de-gibraltar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2026\/01\/22\/petites-histories-menorquines-del-museu-nacional-de-gibraltar\/","title":{"rendered":"Petites hist\u00f2ries menorquines del Museu Nacional de Gibraltar"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El Museu Nacional<\/a>, amb els seus fons que abasten des de la rica prehist\u00f2ria fins a la turbulenta edat contempor\u00e0nia de Gibraltar, \u00e9s una de les atraccions tur\u00edstiques principals del penyal. La visita tamb\u00e9 \u00e9s recomanable per l\u2019empla\u00e7ament, al tram central del Bomb House Lane<\/a>, un carrer\u00f3 tranquil\u00b7l\u00edssim malgrat ser al rovell de l\u2019ou de la ciutat que t\u00e9 una particularitat molt gibraltarenca: connecta directament, en pocs centenars de metres, les catedrals anglicana<\/a> i cat\u00f2lica<\/a>, passant per la sinagoga principal<\/a>. I, per als visitants dels Pa\u00efsos Catalans, encara podr\u00edem afegir-hi un atractiu m\u00e9s: el museu es troba en una bonica casa, l\u2019Ordnance House.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s coneguda popularment com a Bomb House<\/a>, en aquest edifici justament va n\u00e9ixer el 29 de setembre de 1752 Henry Stanyford Blanckley<\/a>, fill de l\u2019encarregat de magatzems de la Junta d\u2019Artilleria i secretari de les drassanes de Gibraltar. El 1777, el jove HSB (com tamb\u00e9 \u00e9s conegut) ja havia entrat a l\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic, com a alferes del 31\u00e8 regiment d\u2019infanteria, i havia estat enviat a Nord-am\u00e8rica; el 1780 fou ascendit a capit\u00e0 del 97\u00e8 regiment d’infanteria, i el 6 d\u2019abril de 1782, durant el Gran Setge de Gibraltar, va ser nomenat major de brigada. A banda la progressi\u00f3 en l\u2019escalaf\u00f3 militar, Blanckley va rebre el 1790 l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019ocupar formalment el consolat brit\u00e0nic a Eivissa, Mallorca i Menorca. En aquesta \u00faltima illa es va trobar unes condicions especialment dures per a la poblaci\u00f3 local, at\u00e8s que d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1782 Menorca havia deixat de ser brit\u00e0nica i havia tornat a caure en mans espanyoles, amb repres\u00e0lies en mat\u00e8ria d\u2019impostos, comer\u00e7, llibertats i llengua. Les guerres napole\u00f2niques de tombant de segle no van sin\u00f3 empitjorar la situaci\u00f3, tamb\u00e9 per a Blanckley i la seva fam\u00edlia: el governador espanyol a Menorca va emetre una ordre p\u00fablica que prohibia als menorquins de visitar-los o comunicar-s\u2019hi i, finalment, va imposar-li l\u2019arrest domiciliari. Per acabar-ho d\u2019adobar, la seva muller, Mary Rogers, es va encomanar de pesta l\u2019estiu del 1797 i va acabar morint l\u2019any seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

El 1805, a la desesperada i amb moltes perip\u00e8cies pel mig, Blanckley va aconseguir<\/a> de deixar enrere les Illes amb la seva fam\u00edlia i algunes pertinences. Un any despr\u00e9s, era nomenat c\u00f2nsol brit\u00e0nic a Alger, c\u00e0rrec que va ocupar amb dilig\u00e8ncia fins al 1812. Una de les tasques principals a la reg\u00e8ncia algeriana va ser rescatar s\u00fabdits brit\u00e0nics (i tamb\u00e9 d\u2019aliats portuguesos) capturats pels corsaris barbarescos. D\u2019aquesta segona etapa consular, una mica m\u00e9s tranquil\u00b7la que no pas la primera a Menorca, en va resultar el llibre Six years residence in Algiers<\/em><\/a>, escrit per la seva segona muller, Mary Richards, i una filla seva.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"A
Document que acredita el nomenament de c\u00f2nsol a Alger de Henry Stanyford Blanckley.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Quan va deixar la carrera diplom\u00e0tica, el 1812, Blanckley va anar a viure a Bath (Anglaterra), abans de comen\u00e7ar un petit Grand Tour per Europa amb la fam\u00edlia. L\u2019oficial i c\u00f2nsol brit\u00e0nic nascut a la seu actual del Museu Nacional de Gibraltar va deixar aquest m\u00f3n el 12 de maig de 1828 a Versalles. En una inscripci\u00f3 commemorativa al mateix palau franc\u00e8s, en testimoni de la seva carrera \u201chonorable i immaculada\u201d, es pot llegir:<\/p>\n\n\n\n

\u201cDels setanta-cinc anys que va residir a la Terra, quaranta-set els va dedicar al servei del seu pa\u00eds. Va ser major de brigada al memorable setge de Gibraltar, va servir molts anys en la guerra nord-americana i posteriorment va ser agent i c\u00f2nsol general de Sa Majestat Brit\u00e0nica a Alger i a les Illes Balears.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Harry Blanckley, l\u2019aventurer que parlava catal\u00e0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nascut a Gibraltar, havent servit l\u2019ex\u00e8rcit a l\u2019Am\u00e8rica del Nord com a soldat i a les Illes Balears i a Alger com a diplom\u00e0tic, retirat a Bath i mort a Versalles. El periple de HSB entre 1752 i 1828 \u00e9s variat quant a tasques i quant a variaci\u00f3 geogr\u00e0fica i, per tant, semblaria dif\u00edcil d\u2019emular. Per\u00f2 el seu primer fill mascle, Henry Stanyford Blanckley j\u00fanior, nascut a Anglaterra el 1785, el va superar amb escreix. No en va, el seu principal bi\u00f2graf, l\u2019investigador Paul Thompson<\/a>, considera<\/a> que va signar un curr\u00edculum \u201csuficient per inspirar una s\u00e8rie de novel\u00b7les hist\u00f2riques\u201d. I, tot plegat, amb una vida curta, per\u00f2 ben viscuda, de tan sols trenta-quatre anys.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria trepidant d\u2019en Harry, com se\u2019l coneixia dins de la fam\u00edlia, va comen\u00e7ar a Menorca, seguint el seu pare quan va ser nomenat c\u00f2nsol brit\u00e0nic a les Illes. El 1805, en una situaci\u00f3 familiar insostenible arran de l\u2019hostilitat manifesta i creixent del governador espanyol a l\u2019illa, es va enrolar<\/a> a la Royal Navy a Malta i va participar, ben d\u2019hora, en el setge de Copenhaguen del 1807. Dos anys despr\u00e9s va prendre part en la captura de l\u2019illa caribenca de Martinica com a tinent d\u2019una companyia de granaders. I, posteriorment, el trobem destinat a Halifax, com a ajudant de camp del tinent governador de la prov\u00edncia de Nova Esc\u00f2cia. Per\u00f2 Blanckley ja aleshores tenia uns altres plans al cap: va demanar de ser destinat a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, immersa en les guerres napole\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Pintura de la batalla de Waterloo, de William Sadler.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La petici\u00f3 no va ser acceptada inicialment, per\u00f2 per caramboles hi va acabar essent traslladat. I va demostrar als seus superiors que havia estat una decisi\u00f3 encertada perqu\u00e8, amb energia i ganes de servir, es va destacar en el camp de batalla com a oficial, per\u00f2 tamb\u00e9 a la rereguarda com a espia: com que sabia catal\u00e0 i castell\u00e0 de l\u2019etapa menorquina, es va convertir en un bon aportador d\u2019informacions d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia per al duc de Wellington, el mariscal al capdavant de les tropes brit\u00e0niques a la Pen\u00ednsula. El seu full de serveis en aquell gran conflicte d\u2019abast mundial s\u2019est\u00e9n tamb\u00e9 a Waterloo, la batalla final contra Napole\u00f3, en qualitat d\u2019ajudant general adjunt del tinent general Sir Edward Barnes.<\/p>\n\n\n\n

El 21 de juny de 1818 li van concedir el rang de major a l’ex\u00e8rcit i es va traslladar al 23\u00e8 regiment d\u2019infanteria a Cork (Irlanda). Per\u00f2 el novembre del mateix any va demanar de passar al regiment de cavalleria, amb el rang de capit\u00e0, amb l\u2019argument que \u201cl’\u00cdndia sembla l’\u00fanica destinaci\u00f3 actualment per a un militar\u201d. El seu regiment, en efecte, es va embarcar cap a Madr\u00e0s el febrer del 1819. Per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia al sud-est de l’\u00cdndia va ser ef\u00edmera, at\u00e8s que el 2 de novembre de 1819 va sucumbir a una afecci\u00f3 del fetge que probablement havia contret durant els seus serveis a la Pen\u00ednsula.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Edward Blanckley, el descendent menorqu\u00ed de la nissaga<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En l\u2019etapa menorquina de Henry Stanyford Blanckley pare, malgrat que pugui semblar el contrari, no tot van ser desgr\u00e0cies. A Ma\u00f3, de fet, hi van n\u00e9ixer alguns dels seus fills, com \u00e9s el cas d\u2019Edward Blanckley<\/a> (1790-1845). Com el seu germ\u00e0 gran Harry, el 1805 \u2013just abans de la fugida de la fam\u00edlia de l\u2019illa\u2013 va entrar a la Royal Navy, en el seu cas com a guardiamarina, i va passar nou anys navegant<\/a> per la Mediterr\u00e0nia occidental a bord d\u2019uns quants vaixells.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Retrat d’Edward Blanckley, nascut cap al 1790 a Ma\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

L’estiu del 1814, l\u2019Edward va canviar la Mediterr\u00e0nia per les mars de les H\u00e8brides Exteriors a bord del vaixell Glasgow<\/em>, i un any despr\u00e9s va ser ascendit al rang de tinent. En la primera guerra anglo-birmana (1824-1826), hi va participar activament a bord de l\u2019Alligator,<\/em> i cap al 1825 va ser nomenat comandant inter\u00ed del Sophie<\/em>. El 1826, quan va tornar a Anglaterra, fou ascendit a comandant de la Royal Navy. L\u2019activitat a la marina no es va reprendre fins al 1831, quan es va embarcar<\/a> com a comandant al Pylades<\/em> amb destinaci\u00f3 a Sud-am\u00e8rica. L\u2019objectiu de la missi\u00f3, que es va allargar fins al 1834, era combatre l\u2019esclavitud il\u00b7legal i protegir els interessos brit\u00e0nics al con sud. En la circumnavegaci\u00f3 del continent sud-americ\u00e0, tamb\u00e9 es dedicar a explorar illes i territoris poc coneguts a Europa. De resultes d\u2019aix\u00f2, va escriure alguns articles en revistes com ara The Journal of the Royal Geographical Society<\/em> de Londres.
<\/p>\n\n\n\n

La vida del capit\u00e0 Edward Blanckley es va acabar a Londres el 4 de maig de 1845, a cinquanta-cinc anys, arran d\u2019una inflamaci\u00f3 generalitzada de la pell causada, probablement, per una mal\u00e0ria contreta durant la seva expedici\u00f3 amb el Pylades<\/em>. Fou enterrat als Westwell Gardens Burial Grounds de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Andreu<\/a> a Plymouth, per\u00f2 amb el trasllat posterior de totes les restes d\u2019aquest cementiri al d\u2019Efford, sembla que la seva tomba es va perdre. Amb tot, alguns descendents seus hi van erigir fa relativament poc una placa<\/a> en record de l\u2019oficial anglomenorqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Tomba on hi ha inscrit el nom d’Edward Blanckley, al cementiri d’Efford (Plymouth).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 22 de gener de 2026<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l’edifici que ocupa el museu d’hist\u00f2ria de la ciutat, conegut com la Bomb House, hi va n\u00e9ixer Henry Stanyford Blanckley, un oficial brit\u00e0nic amb vincles directes i indirectes amb Menorca<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2480,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,36],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2477"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2477"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2477\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2490,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2477\/revisions\/2490"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2480"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2477"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}