{"id":2500,"date":"2026-02-26T13:31:18","date_gmt":"2026-02-26T12:31:18","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2500"},"modified":"2026-02-27T06:31:45","modified_gmt":"2026-02-27T05:31:45","slug":"gibraltar-una-reivindicacio-espanyola-o-mes-aviat-castellana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2026\/02\/26\/gibraltar-una-reivindicacio-espanyola-o-mes-aviat-castellana\/","title":{"rendered":"Gibraltar, una reivindicaci\u00f3 espanyola o m\u00e9s aviat castellana?"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Amb l\u2019ingr\u00e9s a l\u2019ONU, el 14 de desembre de 1955, l\u2019Espanya franquista va aconseguir la vict\u00f2ria diplom\u00e0tica m\u00e9s important del r\u00e8gim: posar fi a l\u2019a\u00efllament internacional. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, Franco va anar perdent gradualment la por d\u2019expressar reivindicacions fins aleshores circumscrites a les seves fronteres<\/a>, com per exemple la sobirania de Gibraltar, a la tribuna de les Nacions Unides. I a la d\u00e8cada del 1960, en plena homologaci\u00f3 del r\u00e8gim a l’Occident anticomunista, uns quants funcionaris de l’estat van comen\u00e7ar a greixar l’argumentari de Madrid per dur la q\u00fcesti\u00f3 al Comit\u00e8 de Descolonitzaci\u00f3 de l\u2019ONU (1961), on continua encallada i enrocada.<\/p>\n\n\n\n

El recurs a l\u2019ONU va comportar una florida de publicacions \u2013m\u00e9s matusseres o menys\u2013 sobre les arrels jur\u00eddiques i hist\u00f2riques de la disputa, sobre la legitimitat o no de la poblaci\u00f3 gibraltarenca de decidir el seu futur i, \u00e9s clar, sobre el sentiment espanyol respecte del “penyal usurpat” el 1704 pels austriacistes i cedit el 1713 “per sempre” a la corona brit\u00e0nica. Una de les obres que van sortir de la ploma dels joves diplom\u00e0tics sota les ordres de Fernando Mar\u00eda Castiella, ministre d’Afers Exteriors entre 1957 i 1969, \u00e9s Los espa\u00f1oles y Gibraltar<\/a><\/em> (1964), un recull de m\u00e9s de set-centes p\u00e0gines sobre la hist\u00f2ria de la reivindicaci\u00f3 espanyola del penyal, plena de citacions i noms il\u00b7lustres.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s signat pel barcelon\u00ed Gil Armangu\u00e9 Rius (1928-2011), aleshores universitari i secretari d\u2019ambaixada i que, posteriorment, es convertiria en diplom\u00e0tic i fins i tot ambaixador d\u2019Espanya a S\u00edria<\/a> i Xipre<\/a>, entre el 1990 i el 1993. Com a curiositat, va n\u00e9ixer en plena Rambla de Catalunya de la capital catalana el 30 d\u2019agost de 1928, en el si d\u2019una fam\u00edlia ben posicionada que va patir durament les conseq\u00fc\u00e8ncies del cop d\u2019estat de Franco: un oncle seu va morir en un camp de concentraci\u00f3 nazi i el seu pare, el bi\u00f2leg Manuel Armangu\u00e9 i Feliu<\/a> (1901-1985), es va traslladar a Su\u00efssa amb l\u2019esclat de la guerra del 1936-1939, on va assolir una carrera reeixida en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i ja no en va tornar mai m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Sigui com sigui, la d\u00e8cada del 1960 Gil Armangu\u00e9 formava part de l\u2019Equip Castiella i elaborava informes<\/a> sobre la q\u00fcesti\u00f3 gibraltarenca. Aprofitant que remenava tota mena de llibres i documentaci\u00f3 d\u2019arxius, el text m\u00e9s destacat que va sortir de les seves mans va ser Los espa\u00f1oles y Gibraltar<\/em>, un buidatge prou exhaustiu d’hemeroteques i de bibliografia amb refer\u00e8ncies a dos centenars i mig de personalitats pol\u00edtiques, militars, medi\u00e0tiques i culturals de l’estat espanyol que demostraven, segons la seva tesi, la continu\u00eftat immutable dels pensadors espanyols en favor de la recuperaci\u00f3 del penyal, \u201cdesde el siglo XVIIII hasta nuestros d\u00edas<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El llibre, de fet, s\u2019obre amb unes paraules en aquesta l\u00ednia pronunciades pel mateix ministre Castiella a la XVIII assemblea de l\u2019ONU, el 24 de setembre de 1963: \u201cTodos los espa\u00f1oles desde el siglo XVIII a nuestros d\u00edas, desde el Gobierno y desde la oposici\u00f3n, desde la derecha y desde la izquierda, monarcas reinantes o dirigentes obreros, grandes pensadores o sencillos hombres de la ciudad o de la aldea, formando una n\u00f3mina impresionante de figuras destacadas en nuestra Historia que ahora es ocioso citar, han propugnado y pedido incansablemente la devoluci\u00f3n a Espa\u00f1a del Pe\u00f1\u00f3n.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

Els arguments esgrimits a les p\u00e0gines del volum s\u00f3n plens d\u2019expressions ampul\u00b7loses i barroques, amb esments constants a conceptes com ara amputaci\u00f3, cicatriu, ferida, rapte o bufetada permanent per referir-se a la p\u00e8rdua del penyal. I l\u2019autor afirma, amb to solemne: \u201cLa reivindicaci\u00f3 espanyola de Gibraltar, que \u00e9s un anhel sorgit immediatament despr\u00e9s de la p\u00e8rdua del penyal i mantingut de manera ferma i permanent fins al dia d\u2019avui, \u00e9s tamb\u00e9 una reivindicaci\u00f3 de totes les prov\u00edncies espanyoles i de tot espanyol de dins i fora d\u2019Espanya.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, en veient la llista dels m\u00e9s de dos-cents cinquanta noms de tota mena que hi apareixen referenciats, una q\u00fcesti\u00f3 crida poderosament l\u2019atenci\u00f3: deixant de banda la quasi inexist\u00e8ncia de dones, no es tractaria m\u00e9s aviat d\u2019una reivindicaci\u00f3 quasi exclusivament castellana, en compte d\u2019espanyola? Perqu\u00e8, en efecte, aix\u00ed com les veus de l\u2019\u00e0mbit castell\u00e0 hi s\u00f3n molt majorit\u00e0ries \u2013incloses les dels liberals i progressistes del segle XIX i les dels republicans d\u2019esquerres del segle XX\u2013, les d\u2019unes altres contrades de la Pen\u00ednsula hi s\u00f3n proporcionalment escasses.<\/p>\n\n\n\n

En el cas de Catalunya, espec\u00edficament, m\u00e9s enll\u00e0 de la transcripci\u00f3 d\u2019una can\u00e7\u00f3 popular \u201cen llengua vernacla\u201d de mitjan segle XIX que idealitzava l\u2019atac amb les llanxes canoneres<\/a> de l\u2019almirall mallorqu\u00ed Antoni Barcel\u00f3<\/a> durant el Gran Setge de Gibraltar del 1779-1783, les refer\u00e8ncies a autors catalans no passen de mitja dotzena, cosa que representa un percentatge insignificant respecte del total. S\u00f3n el fil\u00f2sof i te\u00f2leg Jaume Balmes i Urpi\u00e0, el militar i pol\u00edtic reusenc Joan Prim i Prats i el president de la Primera Rep\u00fablica, Estanislau Figueras i Moragas, a m\u00e9s de l\u2019escriptor i fil\u00f2sof Eugeni d’Ors i Rovira, que amb la guerra del 1936-39 no va dubtar a passar al b\u00e0ndol franquista, i el periodista tamb\u00e9 afecte al r\u00e8gim Carles Sent\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Si ampliem el focus a tots els territoris de parla catalana, amb noms com els mallorquins Antoni Barcel\u00f3 i Antoni Maura, els valencians Antoni Aparici i Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez o el franjol\u00ed Joaquim Maur\u00edn, arribem a tot estirar a la quinzena. I no cal dir que, en la majoria d\u2019aquests casos, les citacions referides a la q\u00fcesti\u00f3 de Gibraltar disten molt\u00edssim de les proclames enceses i sentides dels autors castellans ressenyats per Armangu\u00e9. Per tot plegat, el llibre del jove diplom\u00e0tic franquista barcelon\u00ed \u2013que sembla que fou l\u2019\u00faltim difunt enterrat<\/a> al pante\u00f3 Fabra del cementiri de Sant Andreu de Palomar, el 2011\u2013 acaba demostrant que, en una llista com la seva, \u00e9s tan significatiu qui hi apareix com qui no: \u00e9s a dir, hi s\u00f3n tan importants les pres\u00e8ncies com les abs\u00e8ncies. Ras i curt, els silencis.
<\/p>\n\n\n\n

Potser no anava tan desencaminat Manuel Fraga Iribarne, ministre d\u2019Informaci\u00f3 i Turisme amb Franco, quan va etzibar<\/a> el 1963, en resposta a la famosa i pol\u00e8mica entrevista<\/a> que l\u2019abat Aureli Maria Escarr\u00e9 de Montserrat va concedir a Le Monde<\/em>: \u201cEspa\u00f1a tiene dos Gibraltares: uno al sur<\/em> [el penyal] y el otro al norte<\/em> [Montserrat].\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 26 de febrer de 2026<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llibre ‘Los espa\u00f1oles y Gibraltar’, escrit pel diplom\u00e0tic barcelon\u00ed Gil Armangu\u00e9 Rius el 1964, aborda el suposat clam un\u00e0nime espanyol de la sobirania del penyal des del 1704 fins al franquisme, per\u00f2 deixa entreveure silencis reveladors<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2501,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,47,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2500"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2519,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500\/revisions\/2519"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}