{"id":2561,"date":"2026-04-14T07:24:20","date_gmt":"2026-04-14T05:24:20","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2561"},"modified":"2026-04-14T07:35:52","modified_gmt":"2026-04-14T05:35:52","slug":"lhimne-de-riego-una-canco-republicana-que-agermana-algesires-i-ontinyent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2026\/04\/14\/lhimne-de-riego-una-canco-republicana-que-agermana-algesires-i-ontinyent\/","title":{"rendered":"L’himne de Riego, una can\u00e7\u00f3 republicana que agermana Algesires i Ontinyent"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

L\u2019advocat i historiador Manuel Tapia Ledesma<\/a> ja fa uns quants anys que ha empr\u00e8s una croada<\/a> per reivindicar la seva ciutat, Algesires, com l\u2019origen del fam\u00f3s himne de Riego. El tinent coronel Rafael del Riego, despr\u00e9s d\u2019haver-se al\u00e7at en armes<\/a> l\u20191 de gener de 1820 contra el rei abolutista Ferran VII a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), va passar per Algesires entre l\u20191 i el 7 de febrer seg\u00fcents, moment en qu\u00e8 sembla que hauria encarregat al cap de la plana major Evaristo San Miguel d\u2019escriure una can\u00e7\u00f3 patri\u00f2tica \u2013o chant de guerre<\/em>, a l\u2019estil de la Marsellesa francesa\u2013 per encoratjar el valor dels seus soldats.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Rafael del Riego.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A les primeres p\u00e0gines<\/a> de les seves mem\u00f2ries<\/a>, San Miguel hi va deixar escrit: “Dadas estas disposiciones, la columna continu\u00f3 su marcha tranquila y lentamente. Resonaron por toda ella las voces de \u2018Viva la Constituci\u00f3n\u2019, \u2018viva la Patria\u2019, como era de costumbre, y se enton\u00f3 la canci\u00f3n patri\u00f3tica y guerrera que se hab\u00eda compuesto en Algeciras.<\/em>“ <\/em>En aquest fragment, doncs, Tapia Ledesma hi veu el germen de l\u2019himne republic\u00e0 per antonom\u00e0sia a l\u2019estat espanyol, nascut fa dos-cents anys amb el Trienni Liberal i que aniria ressonant i adquirint m\u00e9s notorietat i oficialitat \u2013de facto<\/em>\u2013 amb la primera Rep\u00fablica, al segle XIX, i sobretot amb la segona Rep\u00fablica, al XX.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Josep Melcior Gomis i Colomer.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Si queda prou clar que el text el va escriure Evaristo San Miguel, no ho \u00e9s tant saber qui hi ha al darrere de la m\u00fasica amb qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s conegut, at\u00e8s que durant el Trienni Liberal hi va haver for\u00e7a versions musicals de l\u2019himne de Riego. La que ens n\u2019ha arribat, tradicionalment s\u2019ha considerat que havia estat composta per un m\u00fasic rom\u00e0ntic valenci\u00e0, Josep Melcior Gomis i Colomer<\/a> (1791-1836), at\u00e8s que ja el 1822 es van publicar amb la signatura d\u2019aquest compositor d\u2019Ontinyent unes quantes versions de la can\u00e7\u00f3 al llibre Colecci\u00f3n de canciones patri\u00f3ticas que dedica al ciudadano Rafael del Riego y a los valientes que han seguido sus huellas<\/em><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Tomba de Gomis a Par\u00eds.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Gomis<\/a>, que a l\u2019exili a Par\u00eds va con\u00e8ixer m\u00e9s m\u00fasics del pa\u00eds refugiats com ara Ramon Carnicer i Batlle<\/a> (autor de l\u2019himne de Xile), t\u00e9 molts n\u00fameros de ser-ne l\u2019autor, per\u00f2 la llista de possibles compositors \u00e9s llarga i tamb\u00e9 inclouen un militar i m\u00fasic perpinyan\u00e8s, Josep Maria Reart i de Copons<\/a> (1784-1857), educat d’infant a Barcelona i posteriorment oficial distingit de l’ex\u00e8rcit espanyol, i el guitarrista oriol\u00e0 Trinidad Huerta Caturla<\/a> (1800-1874).<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 hi ha music\u00f2legs que consideren que la m\u00fasica no es deu a un compositor, sin\u00f3 que podria provenir de balls i danses tradicionals com per exemple el Ball de Ben\u00e0s<\/a>; la variant valenciana de la can\u00e7\u00f3 popular catalana \u201cEl testament d\u2019Am\u00e8lia<\/a>\u201d; i, fins i tot, d\u2019un fragment del Llibre Vermell<\/a> de Montserrat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 14 d’abril de 2026<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’himne ofici\u00f3s de les etapes republicanes a l’estat espanyol sembla que es va compondre al camp de Gibraltar i el va musicar l’ontinyent\u00ed Josep Melcior Gomis<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2570,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[49,29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2561"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2561"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2561\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2575,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2561\/revisions\/2575"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2570"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2561"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2561"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2561"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}