{"id":2640,"date":"2026-06-15T12:33:42","date_gmt":"2026-06-15T10:33:42","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2640"},"modified":"2026-06-15T12:46:32","modified_gmt":"2026-06-15T10:46:32","slug":"els-abrines-una-antiga-nissaga-comercial-de-gibraltar-immortalitzada-per-james-joyce","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2026\/06\/15\/els-abrines-una-antiga-nissaga-comercial-de-gibraltar-immortalitzada-per-james-joyce\/","title":{"rendered":"Els Abrines, una antiga nissaga comercial de Gibraltar immortalitzada per James Joyce"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

En un article<\/a> publicat ara fa just un any, coincidint amb el Bloomsday 2025, em vaig fixar en la hist\u00f2ria<\/a> d\u2019un monjo catal\u00e0 del monestir de Montserrat que, al principi del segle XX, va ser destinat a Gibraltar i, per atzar, el seu nom va quedar impr\u00e8s en una de les novel\u00b7les m\u00e9s universals de la literatura: l\u2019Ulisses<\/em> de James Joyce (1882-1941). En efecte, al mon\u00f2leg final<\/a> en qu\u00e8 Molly Bloom rememora la seva infantesa a Gibraltar, hi apareix esmentat el pare Ildefons Vilaplana, que va restar lligat liter\u00e0riament al penyal per sempre m\u00e9s malgrat que, f\u00edsicament, s\u2019hi va estar poc temps.<\/p>\n\n\n\n

Molt m\u00e9s arrelada a Gibraltar, en canvi, \u00e9s la nissaga comercial dels Abrines, que tamb\u00e9 apareix esmentada de passada \u2013juntament amb la dels Benady\u2013 a les p\u00e0gines finals del llibre de l\u2019escriptor irland\u00e8s. A The real people of Joyce’s Ulysses : a biographical guide<\/em><\/a> (2016), l\u2019investigador Vivien Igoe en deia aix\u00f2: \u201cThe Abrines family came originally from Minorca and settled in Gibraltar <\/em>[…]. Richard and John had a bakery, R. and J. Abrines, Ltd, The Aix Bakery, 292 Main Street, Gibraltar.<\/em>\u201d L\u2019autor tamb\u00e9 detallava que el negoci l\u2019havia obert John Abrines, a mitjan segle XIX, i que despr\u00e9s l\u2019havien heretat els seus fills, Luis Richard Abrines (1870-1950) i John L. Abrines (1868-1924), amb domicili a Church Street, 25-26. De The Aix Bakery<\/a>, denominada aix\u00ed perqu\u00e8 probablement els germans Abrines van guanyar un premi a Ais de Proven\u00e7a, en va sortir fins a la d\u00e8cada del 1960 una bona part del pa consumit di\u00e0riament a Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
The Aix House a Main Street. Fotografia: Charles Durante<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Cal afegir que, a m\u00e9s de la fleca, amb la marca R. & J. Abrines la fam\u00edlia tamb\u00e9 es va dedicar durant molts anys a la distribuci\u00f3 de queviures, vins i productes de consum, amb local a Waterport Street, 27. En un dels primers anuncis<\/a> que en trobem, del 1863, es diu que venien vins, xampanys i licors, carn envasada, llard, formatge i mantega, sopes, cigars i havans. En un altre<\/a>, del 1879, anunciaven que eren importadors i distribu\u00efdors de vins, queviures i provisions, a m\u00e9s d\u2019agents<\/a> a Gibraltar de la marca de sabons assequibles i de qualitat creada el 1865 a Anglaterra per William Gossage<\/a>. I encara en un altre anunci<\/a>, del 1899, deien que distribu\u00efen conserves de tota mena de la casa Crosse & Blackwell<\/a> de Londres, galetes angleses de Huntley and Palmers<\/a> i productes colonials i ultramarins. Tamb\u00e9 destacaven, amb lletra ben grossa, que eren prove\u00efdors del duc d\u2019Edimburg.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Anunci de R. & J. Abrines del 1920. Fotografia: Gibraltar National Museum<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El 1920, amb magatzem a Main Street, 76, van assolir el cim dels negocis<\/a> com a distribu\u00efdors de queviures i comerciants de subministraments a l’engr\u00f2s i al detall, importadors de delicadeses de l\u2019\u00cdndia i la Xina i prove\u00efdors a \u201cl\u2019almirallat, el Ministeri de Guerra brit\u00e0nic i el govern colonial\u201d, a m\u00e9s de ser els principals elaboradors de pa de Gibraltar. I el 1985, ja amb el nom comercial de Louis J Abrines Limited i establiment a Engineer Lane<\/a> (cantonada amb el passatge Carreras<\/a>), l\u2019empresa va passar<\/a> a formar part del grup Saccone & Speed<\/a>, un gegant de la distribuci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits gibraltarencs i tot.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com b\u00e9 deia Vivien Igoe al seu llibre, l\u2019origen d\u2019aquesta destacada nissaga comercial va ser John Abrines<\/a> i, cal afegir-hi, el seu germ\u00e0 gran Richard<\/a>. Havien nascut el 1832 i el 1829, respectivament, a Gibraltar, com tamb\u00e9 el seu pare, Miguel Abrines<\/a>, i el seu avi, igualment anomenat Miguel Abrines<\/a>. Per\u00f2 si estirem m\u00e9s el seu arbre geneal\u00f2gic, anem a parar a Menorca gr\u00e0cies al seu besavi, Josep Abrines, nascut al Raval de Sant Felip, a la boca del port de Ma\u00f3, durant la primera dominaci\u00f3 brit\u00e0nica de l\u2019illa. Gr\u00e0cies al cens del 1777 podem saber que aquest menorqu\u00ed que aleshores tenia 47 anys en feia 43 que residia a Gibraltar, com tamb\u00e9 el seu germ\u00e0 gran Gregori Abrines, de 50. Fent la resta, haurien arribat a la pla\u00e7a de ben petits, pels volts del 1734. Amb aquestes dades, l\u2019historiador Tito Benady especulava<\/a> amb la possibilitat que els Abrines fossin una de les primeres fam\u00edlies menorquines que es van comen\u00e7ar a establir<\/a> al penyal brit\u00e0nic en el segle en qu\u00e8 l\u2019illa tamb\u00e9 va ser, durant tres etapes, sota control de Londres.<\/p>\n\n\n\n

En Gregori i en Josep, doncs, van n\u00e9ixer al Raval de Sant Felip de Menorca, fills del mallorqu\u00ed Josep Abrines, de Palma (mort el 1760), i de la tarragonina Maria \u00c0ngela Rog\u00e9 (morta el 1769). Aquest mateix matrimoni, un cop instal\u00b7lat a Gibraltar poc despr\u00e9s del setge hispanofranc\u00e8s del 1727, va continuar tenint descend\u00e8ncia. Als arxius de la catedral de Santa Maria la Coronada hi ha apuntats, per exemple, els bateigs de l\u2019Antonio, el 1735 (amb Joseph Porter i Maria Porta de padrins), i de la Teresa, el 1739 (amb Antonio Carreras i Ysabel Vall\u00e9s de padrins).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Les vistoses tombes dels Abrines al cementiri de Gibraltar<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Gregori Brines [sic] es va casar el 23 de febrer de 1759 amb una filla de Lorenzo Picardo i de Ventura Mayor, d\u2019Alacant, amb qui va tenir for\u00e7a fills, i es va morir<\/a> l\u2019abril del 1795. En Josep, per la seva banda, es va casar amb Beatriz Infante, d\u2019Estepona, amb qui va tenir no pas menys de cinc criatures entre les d\u00e8cades del 1760 i el 1780. \u00c9s per aix\u00f2 que al cens del 1777 consten, amb el llinatge Abrines, una quinzena ben bona de persones de totes les edats. En Josep, per cert, encara hi apareixia com a mestre d\u2019obra (mason<\/em>), per\u00f2 l\u2019historiador Richard Garcia destacava que en realitat fou conegut sobretot per una altra ocupaci\u00f3: la d\u2019escombriaire. Per evitar l\u2019exposici\u00f3 dels soldats de la guarnici\u00f3 a les nombroses malalties que afectaven els ports mediterranis, explica Garcia a Ordinary life in peace and war (1749-1783)<\/em>, les autoritats militars de Gibraltar van intentar de convertir la pla\u00e7a en un indret m\u00e9s net i higi\u00e8nic introduint-hi mesures com ara l\u2019establiment d\u2019un servei de recollida d\u2019escombraries i runa. I com a escombriaire, afegeix Garcia, Josep Abrines va haver de perseguir una vintena d\u2019habitants perqu\u00e8 no li pagaven la quantitat que els corresponia per la retirada de la brut\u00edcia de casa seva.<\/p>\n\n\n\n

Va comen\u00e7ar a gaudir de molt m\u00e9s respecte dels seus conciutadans quan, despr\u00e9s d\u2019haver deixat la feina a 57 anys \u2013ja acabat el Gran Setge del 1779 al 1783, en plena reconstrucci\u00f3 de la ciutat i amb grans quantitats de runa i deixalles als carrers\u2013, es va emparentar per mitj\u00e0 d\u2019un dels seus nombrosos fills amb la fam\u00edlia del c\u00f2nsol a Gibraltar \u201cde sa majestat Imperial i Reial [Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic] i de la Seren\u00edssima Rep\u00fablica de G\u00e8nova\u201d, el gadit\u00e0 Joseph Gazzo. La seva filla, Juana Gazzo, es va comprometre<\/a> en efecte amb Miguel Abrines el 23 de mar\u00e7 de 1788, amb la pres\u00e8ncia al casament de testimonis d\u2019excepci\u00f3 com ara el Sr. Juan Morrison, \u201cjutge de la pla\u00e7a i ciutat de Gibraltar\u201d, i el seu oncle Antonio Abrines, el pr\u00e0ctic del port.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Casament entre Miguel Abrines i Juana Gazzo el 1788, oficiat pel capell\u00e0 menorqu\u00ed Francesc Messa.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Amb aquell enlla\u00e7, doncs, la fam\u00edlia Abrines pujava autom\u00e0ticament de categoria i adquiria distinci\u00f3 en la creixent societat civil de la pla\u00e7a. El c\u00f2nsol Gazzo, per cert, va enviduar al tombant de segle i es va tornar a casar, el 10 d\u2019octubre de 1802, amb la maonesa Maria Cardona, filla de Gabriel Cardona i de Teresa Abrines: Beatriz Infante, la dona d\u2019en Josep (que probablement ja era mort), hi va exercir de padrina de noces.<\/p>\n\n\n\n

El lligam dels Abrines amb l\u2019activitat consular no s\u2019atura aqu\u00ed, sin\u00f3 que encara es va afermar m\u00e9s al cap d\u2019un segle. Al comen\u00e7ament de la d\u00e8cada del 1880, per exemple, descobrim<\/a> al Gibraltar Directory<\/em> (en qu\u00e8 James Joyce es va inspirar per trobar noms a personatges secundaris de l\u2019Ulisses<\/em>) el primer comerciant de la fam\u00edlia, en John, compaginava la feina de venedor de vins i botiguer a Waterport Street amb el c\u00e0rrec de c\u00f2nsol de Xile a la pla\u00e7a brit\u00e0nica, que encara exercia<\/a> al final de segle.<\/p>\n\n\n\n

Pel mig, podem trobar m\u00e9s vinculacions d\u2019aquesta mena, en llocs distints i m\u00e9s distants. En una amonestaci\u00f3 matrimonial<\/a> del 1804 redactada a Reus, un dels centres de distribuci\u00f3 de vins i licors m\u00e9s potents de Catalunya al segle XIX, el gibraltarenc Josep Abrines Picard\u00f3 [sic] va manifestar la intenci\u00f3 de voler-se casar amb una dona local, Teresa Galliss\u00e0 Combelles: al text s\u2019especificava clarament que era vicec\u00f2nsol de Dinamarca<\/a>. I, amb el matrimoni consumat, la relaci\u00f3 comercial entre Reus i Gibraltar va ser directa i fluida tant amb ell com amb un fill seu, Francesc Abrines Galliss\u00e0<\/a>, amb un peu al penyal i un altre a la capital del Baix Camp, on es va enlla\u00e7ar el 1835 amb una noia de casa bona, Juliana Giol i Baldric<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Gregorio Abrines, el primer assegut comen\u00e7ant per la dreta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n


Els tentacles de la gran fam\u00edlia gibraltarenca dels Abrines es van estendre cap al nord de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, per\u00f2 tamb\u00e9 van saltar cap al sud, a l\u2019altra banda de l\u2019Estret. Gregorio Trinidad Abrines<\/a>, batejat el 1844<\/a> a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Coronada, va obrir la primera impremta de T\u00e0nger i hi va fundar el 28 de gener de 1883 tamb\u00e9 el primer diari local, El Magreb al-Aqsa<\/em><\/a>, al costat de Jos\u00e9 Nogales Nogales, de Huelva. La publicaci\u00f3, que sortia cada diumenge, era finan\u00e7ada per la Delegaci\u00f3 Espanyola a T\u00e0nger amb el suport d\u2019un industrial angl\u00e8s i, per aix\u00f2, fou considerada un instrument en defensa dels interessos brit\u00e0nics al Marroc. Centrada<\/a> en l\u2019actualitat local i internacional, era escrita inicialment en castell\u00e0 i, a partir del 1892, va passar a l\u2019angl\u00e8s amb el t\u00edtol de The Times of Morocco<\/em><\/a>. El 1923, Gregorio Abrines va vendre tant la impremta com la cap\u00e7alera a Lord Bute i Ernest Waller per poder crear el setmanari Tangier Gazette<\/em><\/a> (1923-1962). Tan sols tres anys despr\u00e9s, ara fa just un segle, desapareixia aquell portador d’un llinatge mallorqu\u00ed, passat per Menorca i Gibraltar, que James Joyce (segurament cercant l’exotisme del penyal) va decidir d’immortalitzar a la seva obra magna.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 16 de juny de 2026<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nom d’una de les primeres fam\u00edlies menorquines establertes a Gibraltar apareix al mon\u00f2leg final de Molly Bloom a la novel\u00b7la ‘Ulisses’<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2645,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[38,47,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2640"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2640"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2640\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2681,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2640\/revisions\/2681"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2640"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}