{"id":2688,"date":"2026-07-07T11:39:12","date_gmt":"2026-07-07T09:39:12","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=2688"},"modified":"2026-07-07T15:24:21","modified_gmt":"2026-07-07T13:24:21","slug":"lobertura-de-la-frontera-el-gran-somni-de-gonzalo-arias-bonet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2026\/07\/07\/lobertura-de-la-frontera-el-gran-somni-de-gonzalo-arias-bonet\/","title":{"rendered":"L\u2019obertura de la frontera, el gran somni de Gonzalo Arias Bonet"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Una de les mesures m\u00e9s esperades \u2013i cridaneres\u2013 amb l\u2019entrada en vigor del tractat de Gibraltar posterior al Brexit \u00e9s sens dubte la desaparici\u00f3 f\u00edsica de la famos\u00edssima frontera<\/a> entre aquest territori vinculat a la Gran Bretanya d\u2019en\u00e7\u00e0 fa m\u00e9s de tres segles i La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n. El 15 de juliol de 2026, doncs, \u00e9s una data que pot marcar un abans i un despr\u00e9s al Camp de Gibraltar, amb la desaparici\u00f3 f\u00edsica de les barreres i els controls al pas de persones i vehicles.<\/p>\n\n\n\n

En un moment hist\u00f2ric com aquest, \u00e9s imprescindible de recordar un home que, en el moment en qu\u00e8 la frontera era m\u00e9s alta que mai, arran del tancament per terra, mar i aire de Gibraltar decretat per Madrid del 8 de juny de 1969 \u2013amb Franco al capdavant de l\u2019estat\u2013 fins al 14 de desembre de 1982 \u2013amb Felipe Gonz\u00e1lez de cap de govern\u2013, va lluitar amb tots els recursos a l\u2019abast per denunciar la situaci\u00f3 que sofrien els civils a banda i banda.<\/p>\n\n\n\n

Parlem de Gonzalo Arias Bonet<\/a>, un activista nascut a Valladolid ara fa justament cent anys<\/a> del matrimoni format pel catedr\u00e0tic de dret rom\u00e0 i magistrat del Tribunal Suprem espanyol Jos\u00e9 Arias Ramos i Ascensi\u00f3n Bonet Guilayn. Tot i que va mirar de seguir els passos del pare estudiant dret a Valladolid, qui de deb\u00f2 en va agafar el relleu va ser el seu germ\u00e0 gran, Juan Antonio Arias Bonet<\/a>, catedr\u00e0tic de dret rom\u00e0. En Gonzalo va fer intents d\u2019ingressar a l\u2019escola diplom\u00e0tica i no va ser fins al 1956 que, acabat de casar amb Hilde Dietrich, va aconseguir pla\u00e7a de traductor a la seu de la UNESCO a Par\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estada a la capital francesa li va permetre d\u2019entrar en contacte amb les idees de la no-viol\u00e8ncia<\/a> i va concloure que podia ser la millor via, pac\u00edfica, per deixar en evid\u00e8ncia la dictadura franquista. Amb 48 anys i sis fills, l\u2019octubre del 1968 va passar de les paraules als fets tornant a l\u2019estat espanyol per protagonitzar la primera acci\u00f3 pr\u00e0ctica: es va plantar a la Gran Via de Madrid per demanar p\u00fablicament eleccions democr\u00e0tiques, tal com havia planejat al primer cap\u00edtol de la seva novel\u00b7la program\u00e0tica Los encartelados<\/em><\/a> (Ruedo Ib\u00e9rico, abril del 1968). Fou condemnat per un delicte contra les lleis fonamentals. I el 1971 va participar en l\u2019anomenada Marxa a la Pres\u00f3, que havia d\u2019anar de Ginebra a Val\u00e8ncia en suport al primer objector de consci\u00e8ncia a l\u2019estat, el valenci\u00e0 Pepe Be\u00fanza<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Gonzalo Arias Bonet, que el 1973 va publicar dos t\u00edtols importants sobre el seu pensament (La No-violencia:\u00bftentaci\u00f3n o reto?<\/em> i El proyecto pol\u00edtico de la no-violencia<\/em>), t\u00e9 com a m\u00ednim un altre punt de contacte \u2013lluny\u00e0\u2013 amb els Pa\u00efsos Catalans. Ens referim al segon cognom, que d\u2019entrada ens podria fer pensar en un possible origen catal\u00e0 de la branca materna. Per\u00f2, si tirem enrere en la genealogia anem a parar a Osca, on va n\u00e9ixer el 1802 un avantpassat seu: Manuel Boned<\/a> [sic<\/em>]. Ara, si estirem el fil del segon cognom de la mare, Ascensi\u00f3n Bonet Guilayn<\/a>, s\u00ed que hi trobem un vincle directe: l\u2019\u00e0via, Luc\u00eda Guilayn Corredor<\/a>, va n\u00e9ixer a Girona l\u20191 de novembre de 1868 i, de fet, es va casar en aquesta mateixa ciutat amb l\u2019aragon\u00e8s C\u00e1ndido Bonet Navarro el 12 de desembre de 1890. Sobre aquest segon cognom tan curi\u00f3s, Guilayn, hem descobert que prov\u00e9 de la fam\u00edlia flamenca Gielen<\/a>, establerta a Catalunya al segle XVIII.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Gonzalo Arias Bonet, en un dels seus famosos passos per la frontera tancada.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 de Gibraltar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Del 1973 al 1982 \u2013amb el par\u00e8ntesi d\u2019una den\u00fancia p\u00fablica, el 1976, d\u2019un tema tab\u00fa a l\u2019Espanya franquista com les tortures polic\u00edaques\u2013, Arias Bonet<\/a> va protagonitzar probablement les accions m\u00e9s medi\u00e0tiques i que m\u00e9s el van marcar vitalment: els salts peri\u00f2dics a la tanca que segellava<\/a> Gibraltar des de La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n, \u201cper reclamar la rectificaci\u00f3 de la pol\u00edtica err\u00f2nia i inhumana d\u2019assetjament contra els gibraltarencs\u201d. L\u2019inter\u00e8s per la q\u00fcesti\u00f3 de Gibraltar, amb una perspectiva<\/a> molt allunyada del discurs hegem\u00f2nic<\/a> (i decimon\u00f2nic) sobre el penyal mantingut tradicionalment per Madrid d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1713, el va conv\u00e8ncer fins i tot de traslladar la fam\u00edlia i els seus ideals pacifistes i no violents d\u2019El Escorial a La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n, entre el 1980 i el 1997. I fruit de la reflexi\u00f3, l\u2019experi\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica d\u2019aquesta etapa va escriure llibres com ara Gibraltare\u00f1os y gibraltar\u00f3fagos<\/em><\/a> (1975), Operaci\u00f3n Antiverja-79. Informe de una acci\u00f3n noviolenta<\/em><\/a> (1979) i Gibraltarofagia y otros cuentos noviolentos<\/em><\/a> (1984), a m\u00e9s d\u2019El Antigolpe<\/em><\/a> (1982), un manual de resist\u00e8ncia a cops d\u2019estat com el que va intentar el tinent coronel Antonio Tejero el 23 de febrer de 1982.<\/p>\n\n\n\n

Poques veus van criticar i denunciar, durant el franquisme i la transici\u00f3, l\u2019intent cruel d\u2019Espanya d\u2019ofegar Gibraltar i els gibraltarencs. Per aix\u00f2 Arias Bonet, amb les seves accions directes a la frontera (malgrat les multes i detencions), fou sovint difamat per les autoritats de l\u2019\u00e8poca, amb acusacions de tra\u00efdor a la p\u00e0tria. I a Gibraltar, malgrat el suport incondicional de l\u2019activista local Henry Pinna<\/a>, les suspic\u00e0cies respecte d\u2019aquell activista espanyol contrari al tancament de la frontera van ser habituals. N\u2019\u00e9s un bon exemple l\u2019anomenada operaci\u00f3 Ocellet de Paper, que va engegar el 1984 \u2013dos anys despr\u00e9s de l\u2019obertura parcial de la frontera\u2013 amb la intenci\u00f3 de portar llibres de literatura espanyola a les escoles del penyal, on pr\u00e0cticament havien desaparegut durant els quinze anys de tancament. Les autoritats gibraltarenques no van acceptar els milers de volums i es van haver de dipositar a una col\u00b7lecci\u00f3 privada.<\/p>\n\n\n\n

El 1997, la fam\u00edlia Arias-Dietrich va tornar a canviar de domicili: va abandonar La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n i es va establir a Cortes de la Frontera, a la vall del Guadiaro, on es va morir<\/a> l\u201911 de gener de 2008, a 81 any, aquest etern \u201caprenent de no violent\u201d, com es va definir tota la vida.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Article publicat el 8 de juliol de 2026<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El traductor i activista pacifista nascut a Valladolid es va destacar a les d\u00e8cades del 1970 i el 1980 pels salts de la tanca entre La L\u00ednea de la Concepci\u00f3n i Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2692,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,38,51],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2688"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2688"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2688\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2699,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2688\/revisions\/2699"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2692"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}