{"id":715,"date":"2020-06-09T15:05:22","date_gmt":"2020-06-09T13:05:22","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=715"},"modified":"2023-11-13T12:31:40","modified_gmt":"2023-11-13T11:31:40","slug":"lenigmatic-escultor-catala-rere-el-gibraltar-war-memorial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2020\/06\/09\/lenigmatic-escultor-catala-rere-el-gibraltar-war-memorial\/","title":{"rendered":"L’enigm\u00e0tic escultor barcelon\u00ed rere el Gibraltar War Memorial"},"content":{"rendered":"\n

Tot i que el meu inter\u00e8s per l’extens i variat microm\u00f3n de Gibraltar se centrava d’entrada al segle XVIII, amb el temps he anat trobant fils interessants d’investigar m\u00e9s acostats en el temps. Un d’aquests \u00e9s el de l’escultor del British War Memorial de Gibraltar, erigit a l’esplanada de Line Wall Road just rere l’imponent edifici de l’ajuntament. Totes les refer\u00e8ncies que en trobava indicaven que un tal Jose Piquet Catoli<\/a>, de Barcelona, havia estat el creador de l’escultura amb dos soldats que el corona. Per\u00f2 no es passava d’aqu\u00ed. Despr\u00e9s d’una llarga investigaci\u00f3, buidant bibliografia i consultant arxius, registres i cementiris, tot el que n’he pogut saber ho vaig aplegar en un article publicat el 19 de juliol de 2019 a VilaWeb (en catal\u00e0<\/a>) i al Gibraltar Chronicle (en angl\u00e8s<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una versi\u00f3 m\u00e9s extensa, amb totes les dades arreplegades fins ara, la podeu trobar tot seguit.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
El memorial amb l’escultura de Josep Piquet i Catul\u00ed al cim, a Line Wall Road.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Memorial a l\u2019escultor desconegut<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 27 de setembre de 1923 va ser un dia assenyalat en la hist\u00f2ria de Gibraltar. El nou governador de la pla\u00e7a, el general Sir Charles Monro, hi va inaugurar un monument erigit a l\u2019esplanada de Line Wall, just al darrere del Consell Municipal i de cara a la mar, en honor als caiguts per la Gran Bretanya durant la Primera Guerra Mundial. El Gibraltar War Memorial,1<\/sup><\/a> impulsat gr\u00e0cies a una subscripci\u00f3 popular que va arribar a recollir fins a 1.700 lliures, \u00e9s coronat per una escultura de dos soldats a mida real, feta amb marbre importat expressament de Carrara, sobre els quals oneja la Union Jack. A la base de l\u2019alt pedestal, a m\u00e9s del nom dels tretze gibraltarencs que van perdre la vida en aquell conflicte, hi apareix en una cantonada el de l\u2019escultor: Piquet Catoli.<\/p>\n\n\n\n

Del barcelon\u00ed Josep Piquet i Catul\u00ed, el seu veritable nom, la not\u00edcia m\u00e9s extensa que se\u2019n podia trobar fins ara amb una certa facilitat era el breu par\u00e0graf que li va dedicar el Diccionario biogr\u00e1fico de artistas de Catalu\u00f1a, desde la \u00e9poca romana hasta nuestros d\u00edas<\/em>,2<\/sup><\/a> de l\u2019any 1953:<\/p>\n\n\n\n

\u00abPiquet Catul\u00ed, Josep. Escultor del siglo XIX-XX de Barcelona. Curs\u00f3 en la Escuela de Bellas Artes, de donde fue disc\u00edpulo de Rosendo Nobas, la cual lo pension\u00f3. En la Exposici\u00f3n de Bellas Artes celebrada en Barcelona en 1891 present\u00f3 los bustos <\/em>Carnaval, <\/em>Manola y <\/em>San Francisco y la escultura en yeso <\/em>La Oraci\u00f3n. En la Nacional de 1901 se le concedi\u00f3 la tercera medalla por su grupo <\/em>Idilio. En la de 1904 present\u00f3 <\/em>Santa Magdalena, tambi\u00e9n en yeso y el motivo decorativo <\/em>San Miguel.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Tot i ser inconcreta i incompleta, aquesta ressenya biogr\u00e0fica \u00e9s de fet l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019encara m\u00e9s resumida refer\u00e8ncia a l\u2019escultor que apareix al volum 44 de l\u2019Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana<\/em> d\u2019Espasa Calpe, de l\u2019any 1921. Amb aquesta escassa informaci\u00f3 disponible com a punt de partida, i la gran curiosat generada per la vinculaci\u00f3 d\u2019un artista catal\u00e0 del tombant de segle amb un dels monuments m\u00e9s c\u00e8ntrics i homenatjats de Gibraltar, es feia necessari estirar tots els caps possibles per descobrir el m\u00e0xim nombre de detalls de la seva vida. Comen\u00e7ant per la data de naixement: al llibre de registres 3 de Barcelona, del 1869, consta amb el n\u00famero 3716 Jos\u00e9 Piquet Catul\u00ed, nascut el 19 de juliol a les quatre del mat\u00ed al carrer de la Creu Coberta, 161. La mateixa partida ens revela el nom dels seus pares: Jos\u00e9 Piquet y Lluba\u00f1y, fuster de quaranta-tres anys i natural de Sant Just Desvern, i Maria Catul\u00ed y Vidals, barcelonina de trenta-tres anys. Aix\u00ed com la fam\u00edlia materna provenia de Reus i Vinyols del Camp (al Baix Camp), la l\u00ednia paterna formava part d\u2019una nissaga santjustenca amb arrels al poble des del final del segle XVIII.3<\/sup><\/a> Sis dies despr\u00e9s del naixement, el futur escultor va ser batejat a la parr\u00f2quia del Sant \u00c0ngel Custodi d\u2019Hostafrancs amb els noms de Josep, Joan i Jaume.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Una <\/strong>\u00ab<\/strong>grossa afici\u00f3<\/strong>\u00bb<\/strong> per l\u2019art<\/strong><\/p>\n\n\n\n

De la seva infantesa i escolaritzaci\u00f3 primerenca, nom\u00e9s en sabem que \u00abmostr\u00e1 desde noy sa grossa afici\u00f3 [art\u00edstica], que not\u00e1 y feu observar \u00e1 sa familia el mestre d\u2019estudi d\u2019en Piquet\u00bb.4<\/sup><\/a> Durant la d\u00e8cada del 1880, precisament, ja va entrar al taller del reconegut orfebre i escultor Rossend Nobas (1841-1891)5<\/sup><\/a> i va comen\u00e7ar a signar els primers busts. En poc temps, sembla, \u00abel deixeple\u2019s convert\u00ed en mestre, mostrant sos coneixements [de dibuix] en l\u2019escola que\u2019n Joseph Badia dirigeix \u00e1 Sans\u00bb.6<\/sup><\/a> I a la d\u00e8cada del 1890 ja el trobem vinculat a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts, on va seguir estudis reglats del 1894 al 1897. Pr\u00e8viament a matricular-s\u2019hi, entre els anys 1890 i 1893, sabem que ja hi havia treballat de model viu en les assignatures d\u2019acoloriment, dibuix i escultura. Segons les dades dels llibres de matr\u00edcula d\u2019arts aplicades de la Llotja i de l\u2019arxiu de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,7<\/sup><\/a> el 1894 el jove Piquet ja s\u2019havia matriculat als ensenyaments superiors de pintura, escultura i gravat de l\u2019Escola de Belles Arts, i els cursos 1895-96 i 1896-97 constava com a estudiant dels ensenyaments d\u2019arts aplicades. En tots els casos apareixia domiciliat al carrer de l\u2019\u00c0guila, 22, del seu Hostafrancs natal.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

D\u2019exposici\u00f3 a exposici\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que, en paral\u00b7lel als estudis, durant aquest mateix tram final del segle XIX la seva producci\u00f3 escult\u00f2rica es va multiplicar. La consulta del Repertori d\u2019Exposicions Col\u00b7lectives d\u2019Art a Catalunya<\/em> revela la seva participaci\u00f3 en nombroses exposicions d\u2019art els anys 1891, 1892, 1893, 1894 i 1898, com a m\u00ednim. A la primera Exposici\u00f3 General de Belles Arts de Barcelona del 1891, que va tenir lloc al Palau de Belles Arts, hi va presentar per exemple els busts Carnaval<\/em>, Manola<\/em> i San Francisco<\/em>, a m\u00e9s de l\u2019escultura de guix La oraci\u00f3n<\/em>. L\u2019estiu seg\u00fcent, en ocasi\u00f3 de la inauguraci\u00f3 de l\u2019enlla\u00e7 ferroviari entre Sant Feliu de Gu\u00edxols i Girona, va ser un dels artistes convidats a aportar obres per a l\u2019Exposici\u00f3 de Belles Arts8<\/sup><\/a> commemorativa que es va desenvolupar, del 3 de juliol al 15 d\u2019agost de 1892, als jardins de les senyores Ferrer i Casas9<\/sup><\/a> de la poblaci\u00f3 costanera. \u00abLa nau, ben espaiosa, constava de dos pisos, on es van distribuir per ser exposades 474 obres d\u2019art, segons les seccions seg\u00fcents: pintura i dibuix; escultura, fotografia, treballs de suro i diversos objectes, i arqueologia. Les obres de la primera secci\u00f3 eren pintures a l\u2019oli i dibuixos de Barcelona i Sevilla, i de pintors afeccionats de Sant Feliu, Girona, Olot, etc. [\u2026] Quant a la segona secci\u00f3, d\u2019escultura, van ser disset els escultors que hi van exposar [55 obres].\u00bb10<\/sup><\/a> Tot i que no era certament un dels artistes m\u00e9s notables a l\u2019exposici\u00f3,11<\/sup><\/a> el sol fet de ser-hi present ja indica un cert coneixement per a un escultor en al\u00e7a que disposava en aquell mateix moment de cat\u00e0leg i taller propis (al carrer de Borrell, 119, en ple Eixample).<\/p>\n\n\n\n

El 1893 va aportar obra seva per a la primera exposici\u00f3 inaugurada a la sala Par\u00e9s de Barcelona,12<\/sup><\/a> i l\u2019any seg\u00fcent va tornar a exposar en la segona Exposici\u00f3 General de Belles Arts organitzada per l\u2019ajuntament constitucional. Al cat\u00e0leg il\u00b7lustrat de la quarta Exposici\u00f3 de Belles Arts i Ind\u00fastries Art\u00edstiques de Barcelona del 1898, finalment, hi consta en l\u2019apartat d\u2019escultura decorativa amb el bust de fang cuit Cabeza de estudio<\/em>. La revista d\u2019art i literatura barcelonina \u00c1lbum Sal\u00f3n<\/em>, publicada per l\u2019editor i gravador Miquel Segu\u00ed (1858-1923), feia esment d\u2019un target\u00f3 seu present a la mateixa mostra del Palau de Belles Arts.<\/p>\n\n\n\n

Durant aquella \u00e8poca, amb tot, el reconeixement principal li va arribar des de dins mateix de la Llotja. El 27 de desembre de 1896, La Renaixensa<\/em> publicava que se li havia concedit el premi al millor alumne d\u2019escultura de figura:<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa Academia Provincial de Bellas Arts de Barcelona celebrar\u00e1 avuy sessi\u00f3 p\u00fablica en son local de Casa Llotja. Llegir\u00e1 la ressenya dels travalls executats per la Corporaci\u00f3 \u2018l secretari don Andreu de Ferr\u00e1n y de Dumont, y l\u2019Acad\u00e9mich Rvnt. Dr. D. Joseph Torras y Bages un discurs sobre\u2019l tema: \u2018L\u2019art en temps democr\u00e1tichs: sas ventatjas, sos perills y sa eficacia\u2019. Lo Professor numerari de la Escola Oficial de Bellas Arts, don Tiberi Avila y Rodr\u00edguez, dirigir\u00e1 la paraula als alumnos premiats ab Bossas de viatje<\/em>, costejadas per la Diputaci\u00f3 de la provincia. Ser\u00e1 tamb\u00e9 objecte especial de la sessi\u00f3 repartir als seg\u00fcents alumnos de la Escola las citadas Bossas de viatje<\/em>: per esculptura, don Joseph Piquet y Catul\u00ed; per escenograf\u00eda, don Anton Pous y Palau; per mobiliari, don Joan Busquets y Jan\u00e9; per pintura decorativa, don Anton Mirabent y Soler; per brodats y puntas, donya Agna Mart\u00ed y Llorach. Aix\u00edsmateix ser\u00e1n entregats als alumnos llorejats los premis de medalla de plata.\u00bb13<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Al Llibre d\u2019Actes de la Junta General de l\u2019Acad\u00e8mia 1893 \u00e0 1907<\/em>, de la mateixa Acad\u00e8mia de Belles Arts, es descriu amb detall una altra borsa de viatge concedida a Piquet en la sessi\u00f3 del 13 de juny de 1897:<\/p>\n\n\n\n

\u00abQue se conceda por mayor\u00eda de votos bolsa de viaje por cuatro meses en cantidad de mil pesetas […] a Don Jos\u00e9 Piquet y Catul\u00ed, por escultura decorativa, haci\u00e9ndole las mismas advertencias y acons\u00e9jandole que visite Burgos, Zaragoza, Toledo, \u00c1vila, Salamanca, etc, y en el extrangero <\/em>[sic] centros como el Museo de Artes Decorativas de Par\u00eds, donde se encuentran ejemplares de su especialidad.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I<\/strong>dil\u00b7li amb l\u2019escultura<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La concessi\u00f3 d\u2019ajudes d\u2019estudi i la participaci\u00f3 en mostres, sens dubte, van impulsar Josep Piquet i Catul\u00ed a fer un salt endavant important amb el canvi de segle. El 1901, a l\u2019Exposici\u00f3 de Belles Arts de Madrid, va rebre la tercera medalla pel seu grup escult\u00f2ric Idilio<\/em>. La revista La Ilustraci\u00f3n Art\u00edstica<\/em>14<\/sup><\/a> en parlava en aquests termes elogiosos i m\u00e9s que encoratjadors:<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa concesi\u00f3n de esta recompensa <\/em>[el tercer premi] es el mejor elogio que puede hacerse de su obra, tan simp\u00e1tica por el asunto y el modo de tratarlo, como correctamente ejecutada.<\/em> [\u2026] Los notables comienzos de su carrera art\u00edstica permiten asegurarle un brillante porvenir si contin\u00faa, como hasta ahora, perfeccionando con una labor constante sus talentos no comunes<\/em>.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Una altra publicaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca, Catalunya Art\u00edstica<\/em>, fins i tot va reproduir Idilio<\/em> a la portada del n\u00famero 129.15<\/sup><\/a> De fet, totes les il\u00b7lustracions que apareixien a les setze p\u00e0gines de la revista d\u2019aquella setmana eren d\u2019obres de Piquet,16<\/sup><\/a> a qui anava dedicada tamb\u00e9 la glosa m\u00e9s extensa que hem trobat de la seva etapa formativa:<\/p>\n\n\n\n

\u00abHonrem avuy nostras columnas publicant el retrato y varias obras d\u2019aquest notable esculptor que jove encare, te ja\u2019l nom ben acreditat degut unicament \u00e1 son m\u00e9rit y \u00e1 sa laboriositat: es dir, \u00e1 s\u00ed mateix. [\u2026] Encare que\u2019n Piquet conrehuha l\u2019art en totas las manifestacions propias del mateix, prefereix l\u2019esculptura relligiosa y la d\u2019adorno en quins genres ratlla \u00e1 gran altura, si be es in\u00fatil fer elogis de nostre biografiat perque sas obras, que\u2019l lector admirar\u00e1 segurament \u00e1 n\u2019aquestas planas, no s\u2019estalvian de ferlos.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Al mateix text, signat pel periodista i cr\u00edtic d\u2019art Francesc Giraldos, hi ha un tamb\u00e9 interessant comentari final \u2013just despr\u00e9s d\u2019apuntar que el 1898 havia rebut \u00abuna menci\u00f3 honor\u00edfica per la tarja barroca que un any avants fou calificada de sobressalient \u00e1 l\u2019Academia\u00bb\u2013 al voltant de l\u2019activitat present i les perspectives de futur immediates de Piquet:<\/p>\n\n\n\n

\u00abActualment te en son taller varias obras esculpt\u00f3ricas comensadas que han d\u2019aumentar sa fama; ditas obras est\u00e1n destinadas \u00e1 la casa que el conegut editor en Miguel Segu\u00ed fa construir baix la direcci\u00f3 del arquitecte senyor Audet.17<\/sup><\/a> [\u2026] Son acreditat taller al que hi travallan gran n\u00famero d\u2019operaris, sos numerosos deixeples y las moltas provas que de son talent ha donat, colocan \u00e1 en Joseph Piquet \u00e1 una envejable altura, reunint sobrats m\u00e9rits pera que Catalunya Art\u00edstica<\/em> li dediqui\u2019l present n\u00famero segura de que honrant al esmentat artista s\u2019honra ella mateixa.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

El grup escult\u00f2ric en guix Idilio<\/em>, a m\u00e9s de premis, bones cr\u00edtiques i una creixent anomenada, encara li havia d\u2019aportar una \u00faltima alegria, per a l\u2019orgull i la butxaca: despr\u00e9s de l\u2019Exposici\u00f3 de Belles Arts de Madrid del 1901, l\u2019Estat el va adquirir per mil pessetes. Dipositat inicialment al fons del Museu d\u2019Arts Modernes de Madrid mateix, per reial ordre del 2 d\u2019octubre de 1914 va ser traslladat al govern civil de C\u00f2rdova,18<\/sup><\/a> on se\u2019n va acabar perdent la pista.19<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De Josep a Jos\u00e9<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019excel\u00b7lent rendiment acad\u00e8mic a la Llotja i les borses de viatge obtingudes \u2013que no hi ha dubte que devia aprofitar per visitar ciutats valuoses art\u00edsticament\u2013, la participaci\u00f3 en nombroses exposicions, el ress\u00f2 de la seva obra en les publicacions especialitzades de l\u2019\u00e8poca i l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019algunes mencions i premis finals com el que va representar l\u2019Idilio<\/em>, van marcar un gir en la vida de Josep Piquet i Catul\u00ed. Literalment. Perqu\u00e8, de sobte, el 1904 trobem Jos\u00e9 Piquet Catul\u00ed instal\u00b7lat a Sevilla.20<\/sup><\/a> Qui sap si per algun contacte establert gr\u00e0cies a les visites d\u2019estudi becades, qui sap si per una m\u00e9s gran demanda d\u2019escultura religiosa a la capital andalusa que no pas a la catalana o qui sap si per algun altre motiu m\u00e9s terrenal,21<\/sup><\/a> el cas \u00e9s que els primers anys del segle XX l\u2019escultor catal\u00e0 va passar a residir a la ciutat de la Giralda, on sembla que es va integrar de pressa als cercles art\u00edstics i circuits comercials locals. El maig del 1907, per exemple, \u00abexpuso en los escaparates del Bazar Sevillano un busto de Jos\u00e9 Ruiz Arteaga, cuyo paradero desconocemos, y que mereci\u00f3 vivos elogios de la cr\u00edtica contempor\u00e1nea por estar modelado \u2018con gran perfecci\u00f3n y conocimiento<\/em>\u2019.\u00bb22<\/sup><\/a> I ben aviat ja s\u2019anunciava amb taller propi al carrer Pilar, 9, al barri de La Calzada: \u00abEn \u00e9l realiza todo tipo de trabajos, desde esculturas de tema religioso y restauraciones a decoraciones de todo tipo<\/em>.<\/em>\u00bb23<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia de Piquet a Sevilla va coincidir amb una \u00e8poca de revitalitzaci\u00f3 de l\u2019escola escult\u00f2rica local a partir, sobretot, de la influ\u00e8ncia del mediterraneisme<\/em> de figures com el nord-catal\u00e0 Aristides Maillol (1861-1944):<\/p>\n\n\n\n

\u00abEntre los escultores sevillanos de finales del siglo XIX y principios del XX existe un grupo que centra su trabajo en estilo de Maillol y el de los escultores catalanes modernistas.<\/em> [\u2026] Cabe destacar que el planteamiento de los escultores en general parece abrir un nuevo cap\u00edtulo en la escultura sevillana, en el que el intercambio de nuevas tendencias ser\u00e1 la nota m\u00e1s destacada. Si la nota m\u00e1s caracter\u00edstica hasta el momento era el aislamiento, lentamente se va a introducir una nueva plataforma de influencias for\u00e1neas, que sin grandes sorpresas y traumas para una sociedad andaluza c\u00f3modamente instalada en la tradici\u00f3n, propiciar\u00e1 mediante un lenguaje formal de f\u00e1cil lectura el llamado clasicismo mediterrane\u00edsmo. \u2018El clasicismo mediterr\u00e1neo\u2019 en cierto modo revitaliz\u00f3 la ya agonizante escultura hispalense.<\/em>\u00bb24<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

De la integraci\u00f3 i contribuci\u00f3 de Piquet en la societat cultural sevillana, en d\u00f3na tamb\u00e9 testimoni el fet que el 1914 va ser un dels dos \u00fanics escultors convidats, juntament amb una quinzena de pintors, a cedir obres per a una rifa ben\u00e8fica, del C\u00edrculo de Bellas Artes de Sevilla, en favor dels repatriats espanyols a l\u2019\u00c0frica: \u00abQued\u00f3 inaugurada en el vest\u00edbulo del Teatro San Fernando con el discurso del presidente del C\u00edrculo de Bellas Artes, Rico Cejudo.<\/em>\u00bb25<\/sup><\/a> Dos anys despr\u00e9s, l\u2019Asociaci\u00f3n Sevillana de Caridad va organitzar un altre sorteig de quadres i escultures a benefici dels mateixos repatriats, a les Escuelas Salesianas i el Beaterio de la Sant\u00edsima Trinidad, en qu\u00e8 tenim const\u00e0ncia que l\u2019artista barcelon\u00ed va cedir l\u2019obra de fang Chantecler<\/em>.26<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Cal obrir un par\u00e8ntesi, aquest mateix any 1916, per destacar fins a quin punt comen\u00e7ava a tenir un nom Jos\u00e9 Piquet. Ens consta que la seva obra en guix Magdalena<\/em>27<\/sup><\/a> va viatjar fins a l\u2019Exposici\u00f3 Nacional de Panam\u00e0, juntament amb moltes altres escultures i pintures d\u2019autors peninsulars seleccionades pr\u00e8viament per l\u2019Asociaci\u00f3n de Pintores y Escultores i enviades al pa\u00eds centreameric\u00e0 per conducte del Ministeri de Foment espanyol.28<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

I a l\u2019Exposici\u00f3 Primaveral de Sevilla, inaugurada el 29 d\u2019abril de 1917 sota l\u2019organitzaci\u00f3 de la Secci\u00f3 de Belles Arts de l\u2019Ateneo i patrocinada per l\u2019ajuntament, hi va haver dos busts retrat seus en escaiola. Les cr\u00f2niques period\u00edstiques de l\u2019\u00e8poca van deixar escrit que la mostra es va desenvolupar a la sala alta de les Casas Capitulares, \u00abdecorada exquisidament\u00bb pels artistes Eloy Zaragoza i Gustavo Bacarisas, que aleshores era president d\u2019aquella secci\u00f3.29<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La connexi\u00f3 gibraltarenca<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La refer\u00e8ncia en la premsa de l\u2019\u00e8poca a Gustavo Bacarisas i Jos\u00e9 Piquet en el mateix espai i temps podria ser del tot anecd\u00f2tica si no fos perqu\u00e8 al cap de cinc anys el nom de l\u2019escultor catal\u00e0 acabaria gravat als peus del monument a la Gran Guerra de Gibraltar. I \u00e9s que, a manca de m\u00e9s dades, la hip\u00f2tesi que entre tots dos artistes hi degu\u00e9 haver un contacte com a m\u00ednim professional ajudaria a explicar, amb poques escletxes, l\u2019enigm\u00e0tic vincle que va portar Piquet a treballar una temporada al Penyal, dos-cents quil\u00f2metres al sud de Sevilla.<\/p>\n\n\n\n

Gustavo Bacarisas Podest\u00e1, un dels m\u00e0xims exponents de la pintura sevillana, havia nascut el 23 de setembre de 1873 justament a Gibraltar, en el si d\u2019una fam\u00edlia descendent dels menorquins establerts a la pla\u00e7a brit\u00e0nica a cavall entre els segles XVIII i XIX.30<\/sup><\/a> Despr\u00e9s d\u2019obtenir una beca per estudiar belles arts a Roma i d\u2019exercir de professor durant un temps a Buenos Aires, el 1913 es va instal\u00b7lar, com Piquet, a Sevilla. I hi va clavar arrels profundes, at\u00e8s que al cap de sis anys d\u2019haver-hi arribat ja presidia la secci\u00f3 de belles arts de l\u2019influent Ateneo de Sevilla31<\/sup><\/a> i l\u2019ajuntament l\u2019havia nomenat fill adoptiu de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

No seria forassenyat pensar, doncs, que Bacarisas i Piquet, a m\u00e9s de coincidir en edat, ser nouvinguts a la capital andalusa i moure\u2019s en el mateix ambient cultural, devien mantenir una m\u00ednima relaci\u00f3 personal. Com tampoc no seria gens estrany pensar, partint d\u2019aquest m\u00e9s que raonable lligam, que quan a Gibraltar es van comen\u00e7ar a moure fils per erigir un monument als caiguts en la Gran Guerra32<\/sup><\/a> es deman\u00e9s en un moment o un altreconsell al seu pintor m\u00e9s fam\u00f3s, i Bacarisas acab\u00e9s donant la refer\u00e8ncia de Piquet.<\/p>\n\n\n\n

Sabem, aix\u00f2 s\u00ed, que no va ser l\u2019\u00fanic escultor contactat per la comissi\u00f3 de prohoms de la societat gibraltarenca entestats a aixecar un gran monument als soldats brit\u00e0nics morts en el conflicte mundial. Abans que Piquet, entre el final del 1919 i el comen\u00e7ament del 1920 es van arribar a demanar projectes a cinc artistes brit\u00e0nics.33<\/sup><\/a> Per\u00f2 al cap de dos anys, el juliol del 1922, la comissi\u00f3 impulsora va anunciar que descartava totes les propostes i que \u00abes tornava a cercar nous dissenys all\u00e0 on fos\u00bb.34<\/sup><\/a> Amb la m\u00e9s que possible intervenci\u00f3 de Bacarisas, el cas \u00e9s que Piquet va ser l\u2019elegit35<\/sup><\/a> finalment per tirar endavant l\u2019obra i al principi dels anys vint es va traslladar al Penyal, on el consell municipal va posar a disposici\u00f3 seva un estudi temporal. All\u00e0 mateix va realitzar el modelatge en fang del monument i despr\u00e9s el va tallar en marbre. I tamb\u00e9 all\u00e0 mateix va disposar de dos models per elaborar les figures que el coronen: un mariner del vaixell de guerra HMS Cormorant<\/em>36<\/sup><\/a> i un soldat de la guarnici\u00f3.37<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Cognoms catalans sobre pedra de Catalan Bay<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 27 de setembre de 1923 a la tarda, amb la pres\u00e8ncia de l\u2019escultor catal\u00e0, es va dur a terme la cerim\u00f2nia d\u2019inauguraci\u00f3 del War Memorial, qualificat pel Gibraltar Chronicle<\/em>38<\/sup><\/a> com \u00aba fine virile example of sculpture in marble<\/em>\u00bb. El bicentenari diari local en destacava: \u00abThe modelling of the soldier is in particular full of life and the arrangement of the drapery skilful.<\/em>\u00bb I afegia que el monument, de 5,5 metres d\u2019altura des de la s\u00f2lida base fins a la punta de la bandera, reposava sobre un gran pedestal quadril\u00e0ter de pedra tallada curiosament de la zona de Catalan Bay, un llogaret de pescadors de misterioses reminisc\u00e8ncies catalanes al vessant de llevant de l\u2019imponent Penyal.39<\/sup><\/a> Tot seguit, el mateix diari descrivia les inscripcions a les quatre cares de la base:<\/p>\n\n\n\n

\u2013a la de l\u2019est hi ha gravats els noms dels tretze gibraltarencs morts en el conflicte del 1914 al 1918: Solomon Benzecry, Leopoldo Bossano, Joseph Gustavino, Lionel Joseph Briggs Harrison, Albert Jones, Edward Oliveri, Francis Daniel Piri, Michael Albany Wallace Pitman, Harry Reading, Alfred J. Ruggier, Andrew Ryan, Thomas M.C. Stewart i John Undery;40<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\u2013a la del nord, \u00abTo the Memory of all officers and Seamen of the Gibraltar Straits Patrol who gave their lives for their King & Empire in the Great War<\/em>\u00bb;<\/p>\n\n\n\n

\u2013a la del sud, \u00abTo the Memory of the Officers & Men of all Services who gave their lives in the Great War and are interred in the North Front Cemetery where their names are recorded<\/em>\u00bb;<\/p>\n\n\n\n

\u2013i a la de l\u2019oest, sobre els cognoms Piquet Catoli [sic.] i l\u2019escut de Gibraltar, \u00abThis Memorial was erected by The People of Gibraltar to commemorate The Great War<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Abans que el flamant governador de la pla\u00e7a, Charles Monro,41<\/sup><\/a> retir\u00e9s la bandera que cobria el monument, el president del comit\u00e8 impulsor, el capit\u00e0 M. H. Anderson, va explicar-ne la ra\u00f3 de ser:<\/p>\n\n\n\n

\u00abThis Memorial will stand through the ages facing out to sea, the visible symbol that Gibraltar is proud to commemorate the valour of her own sons, but also that of all those who from wherever they came helped to perpetuate and to preserve the freedom of our great Empire of which every Gibraltarian is proud to be a member.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tornada <\/strong>\u00ab<\/strong>a casa<\/strong>\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019enc\u00e0rrec enllestit i convertit des del mateix dia de la inauguraci\u00f3 en un dels monuments de refer\u00e8ncia en la societat gibraltarenca, Piquet va tornar a Sevilla per continuar desenvolupant escultura religiosa i decorativa en un moment de gran demanda arran de l\u2019Exposici\u00f3 Iberoamericana del 1929. No va ser la seva \u00fanica experi\u00e8ncia treballant per a una expo internacional: se sap que l\u2019any seg\u00fcent, el 1930, va rebre enc\u00e0rrecs per a l\u2019Exposition internationale coloniale, maritime et d\u2019art flamand<\/em> d\u2019Anvers i per a l\u2019Exposition internationale de la grande industrie, sciences et applications, art wallon ancien <\/em>de Lieja.42<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

De factura seva tamb\u00e9 \u00e9s el conjunt escult\u00f2ric que presideix la fa\u00e7ana de l\u2019edifici principal de l\u2019antic Quarter de Sapadors de la capital andalusa: d\u2019estil cl\u00e0ssic, al marge dret de les escultures \u00e9s ben visible encara ara el seu nom gravat. I el 1932 va participar en l\u2019Exposici\u00f3 de Belles Arts de Sevilla amb dos dibuixos: Madrugada de Viernes Santo<\/em> i Campanario de las Brujas<\/em>.43<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 rebia comandes de fora de la ciutat. Als petits municipis de Cazalla de la Sierra i Constantina, al nord de Sevilla, va deixar el seu estil acad\u00e8mic44<\/sup><\/a> en els monuments dedicats als M\u00e0rtirs de la P\u00e0tria. I com anota el sacerdot i investigador Narciso Climent Buz\u00f3n al vuit\u00e8 volum de la seva Historia social de Sanl\u00facar de Barrameda<\/em>:45<\/sup><\/a><\/p>\n\n\n\n

\u00abEn 1928 se ejecutaron en sus instalaciones <\/em>[Antiguo Casino y en el C\u00edrculo de Artesanos] unas obras de reformas. Intervino en ellas como pintor Alfonso L\u00f3pez y como escultor en yeso Jos\u00e9 Piquet, ambos premiados en diversas exposiciones. Se pint\u00f3 un techo de estilo barroco con alegor\u00edas de bellas artes y agricultura, al tiempo que se colocaron en la decoraci\u00f3n del alumbrado dos aparatos estilo Carlos III, obra de Manuel Romero.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

El lluny\u00e0 1943, quan ja devia tenir setanta-quatre anys, encara estava plenament actiu per rebre enc\u00e0rrecs, com ho demostra l\u2019intent de la Insigne y Real Congregaci\u00f3n del Santo Sepulcro de Cristo y Siervos de la Orden Tercera de Nuestra Se\u00f1ora de los Dolores, de Ja\u00e9n, de fer-li arribar a Sevilla l\u2019urna del Sant Sepulcre per restaurar-la. Per\u00f2 \u00abal final no se lleg\u00f3 a un acuerdo para ello<\/em>\u00bb amb \u00abel dorador Jos\u00e9 Piqu\u00e9 Catuli<\/em>\u00bb,46<\/sup><\/a> amb domicili a Ciudad Jard\u00edn.47<\/sup><\/a> La seva activitat es va truncar, inesperadament, l\u2019estiu del 1949, quan va ingressar a l\u2019Hospital Central48<\/sup><\/a> per una fractura a la volta del crani de la qual no es va recuperar.<\/p>\n\n\n\n

Amb vuitanta-un anys acabats de fer, el 12 d\u2019agost de 1949 se certificava49<\/sup><\/a> la seva mort. I dos dies despr\u00e9s la seva dona, Teresa Ramis Figuerola,50<\/sup><\/a> i la seva filla Mar\u00eda el van enterrar al Cementiri de San Fernando de Sevilla,51<\/sup><\/a> a la sepultura de tercera classe n\u00fam. 56 del carrer San Pedro (esquerra). Segons que consta als registres del mateix cementiri, el 8 de novembre de 1959 les seves restes es van exhumar i traslladar a la sepultura 101 de l’ossari 47 (esquerra). I en una data posterior, sense concretar, els seus ossos es devien cremar sense deixar-ne cap m\u00e9s rastre.52<\/sup><\/a> La progressiva desaparici\u00f3 del seu nom al recinte funerari de San Fernando \u00e9s, de fet, una bona met\u00e0fora del gradual desconeixement col\u00b7lectiu de la seva obra als tres llocs que, personalment i professionalment, m\u00e9s el van marcar en vida: Barcelona, Sevilla i Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Acte de les autoritats als peus del monument de Josep Piquet i Catul\u00ed el segon diumenge de novembre de 2024. Foto: GBC<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Notes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

1<\/a>\u0002<\/sup> Tamb\u00e9 conegut com a British War Memorial.<\/p>\n\n\n\n

2<\/a>\u0002<\/sup> J. F. R\u00c0FOLS, Diccionario biogr\u00e1fico de artistas de Catalu\u00f1a, desde la \u00e9poca romana hasta nuestros d\u00edas<\/em>, Barcelona, Editorial Mill\u00e0, 1953, tom segon H-R.<\/p>\n\n\n\n

3<\/a>\u0002<\/sup> Raimon MASD\u00c9U i T\u00c9RMENS, \u00abEls santjustencs del 1900\u00bb, Miscel\u00b7l\u00e0nia del Centre d\u2019Estudis Santjustencs IX<\/em>, 1998, p. 111-112.<\/p>\n\n\n\n

4<\/a>\u0002<\/sup> Catalunya Art\u00edstica. Setmanari Il\u00b7lustrat d\u2019Arts y Literatura<\/em>, n\u00fam. 129, any III, Barcelona, 1902.<\/p>\n\n\n\n

5<\/a>\u0002<\/sup> Mort inesperadament el 1891, abans de complir els cinquanta anys, com es detallava en aquesta nota obitu\u00e0ria publicada a La Vanguardia<\/em> el 8 de febrer de 1891: \u00abRosendo Nobas acaba de morir, v\u00edctima de una pulmon\u00eda que contrajo cuidando \u00e1 su madre enferma, \u00e0 quien quer\u00eda con delirio, y \u00e1 la cual, pocos d\u00edas despu\u00e9s de verla padecer, ha seguido en el camino del sepulcro<\/em>.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

6<\/a>\u0002<\/sup> Catalunya Art\u00edstica. Setmanari Il\u00b7lustrat d\u2019Arts y Literatura<\/em>, n\u00fam. 129, any III, Barcelona, 1902.<\/p>\n\n\n\n

7<\/a>\u0002<\/sup> Agra\u00efm la inestimable ajuda prestada per localitzar informaci\u00f3 sobre l\u2019artista als arxius de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi a la bibliotec\u00e0ria i arxivera Bego\u00f1a Forteza Casas.<\/p>\n\n\n\n

8<\/a>\u0002<\/sup> Un detall interessant de l\u2019exposici\u00f3 \u00e9s que es va establir \u00abque la llengua oficial fos la catalana, empleantse nostre idioma en tots sos actes y redactantse aix\u00eds mateix en nostre parla lo Cat\u00e1lech<\/em> del concurs. \u00a1Exemple digne de seguirse y ensenyansa que deuhen de continuar los que s\u2019interessan per l\u2019explendor de Catalunya!\u00bb, tal com s\u2019exclamaven a les p\u00e0gines del Butllet\u00ed del Centre Excursionista de Catalunya<\/em> (any II, n\u00fam. 6, 1892).<\/p>\n\n\n\n

9<\/a>\u0002<\/sup> On despr\u00e9s hi va haver les f\u00e0briques d\u2019en Rossell\u00f3 (m\u00e9s tard Illeco) i La Suberina. Extret del butllet\u00ed Sant Feliu de Gu\u00edxols<\/em>, n\u00fam. 12, 1992, de l\u2019Arxiu i Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat, en record del centenari de l\u2019Exposici\u00f3 de Belles Arts del 1892.<\/p>\n\n\n\n

10<\/a>\u0002<\/sup> Ib\u00edd.<\/em><\/p>\n\n\n\n

11<\/a>\u0002<\/sup> A l\u2019auca commemorativa que es va imprimir per a l\u2019exposici\u00f3 no apareix el seu nom, eclipsat per figures de m\u00e9s renom a l\u2019\u00e8poca: \u00abCom \u00e0 escultor de gran fama, hi veureu en Vallmitjana.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

12<\/a>\u0002<\/sup> El 30 de novembre de 1893.<\/p>\n\n\n\n

13<\/a>\u0002<\/sup> La Renaixensa. Diari de Catalunya<\/em>, n\u00fam. 7468, any XXVI. Barcelona, 1896.<\/p>\n\n\n\n

14<\/a>\u0002<\/sup> La Ilustraci<\/em>\u00f3<\/em>n Art<\/em>\u00ed<\/em>stica<\/em>, n\u00fam. 1021, any XX. Barcelona, 1901.<\/p>\n\n\n\n

15<\/a>\u0002<\/sup> Catalunya Art<\/em>\u00ed<\/em>stica. <\/em>Setmanari Il\u00b7lustrat d\u2019Arts y Literatura<\/em>, n\u00fam. 129, any III, Barcelona, 1902.<\/p>\n\n\n\n

16<\/a>\u0002<\/sup> A les p\u00e0gines del n\u00famero 129 de Catalunya Art\u00edstica<\/em> es reprodueixen, per ordre, les escultures titulades Idili, Target\u00f3, Sant Joan Evangelista, El fill pr\u00f3dich, Tapa de sepulcre, Frontal d\u2019estar, El Sagrat cor de Mar\u00eda <\/em>i Figura decorativa.<\/em><\/p>\n\n\n\n

17<\/a>\u0002<\/sup> Fa refer\u00e8ncia a l\u2019edifici de l\u2019antiga Editorial Segu\u00ed, una obra modernista de l\u2019arquitecte Andreu Audet i Puig (1868-1938) inclosa en l\u2019Inventari del Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Catalunya, a la cantonada de Torrent de l\u2019Olla i el carrer de Bonavista, a Gr\u00e0cia. Es va acabar de construir el 1912.<\/p>\n\n\n\n

18<\/a>\u0002<\/sup> Mercedes ORIHUELA MAESO i Elena CENALMOR (2002): \u00ab\u2019El Prado Disperso\u2019 – I. C\u00f3rdoba – II. Sevilla – III. \u00c9cija (Sevilla)\u00bb, Bolet\u00edn del Museo del Prado<\/em>, tom 20. Madrid, p. 158.<\/p>\n\n\n\n

19<\/a>\u0002<\/sup> L\u2019escultor Fausto Bl\u00e1zquez assegura que es trobava al Museu de C\u00f2rdova. Amb tot, des del mateix Museu de Belles Arts cordov\u00e8s admeten \u00aben origen s\u2019hi va dipositar Idilio<\/em>, per\u00f2 que des del 1914 seria a l\u2019Excel\u00b7lent\u00edssima Diputaci\u00f3 Provincial de C\u00f2rdova\u00bb. A l\u2019inventari de patrimoni de la Diputaci\u00f3 de C\u00f2rdova, per la seva banda, no apareix actualment l\u2019obra esmentada. Vegeu: Fausto BL\u00c1ZQUEZ, La escultura sevillana en la \u00e9poca de la Exposici\u00f3n Ibero-Americana de 1929 (1900-1930)<\/em>, \u00c1vila, Diario de \u00c1vila, 1989, p. 129.<\/p>\n\n\n\n

20<\/a>\u0002<\/sup> Ib\u00edd.<\/em><\/p>\n\n\n\n

21<\/a>\u0002<\/sup> A la p\u00e0gina 3 del diari La Vanguardia<\/em> del 30 de setembre de 1905 es pot llegir: \u00abLlamamientos judiciales: El (juez de instrucci\u00f3n) de la Universidad (cita) a Jos\u00e9 Piquet y Catuli, Jos\u00e9 Cu\u00f1at y Boix y Jos\u00e9 Luci\u00e9n Aubert<\/em>.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

22<\/a>\u0002<\/sup> Jos\u00e9 RODA PE\u00d1A, \u00abPanorama escult\u00f3rico en la Sevilla de 1907\u00bb, Juan Miguel GONZ\u00c1LEZ G\u00d3MEZ i Mar\u00eda Jes\u00fas MEJ\u00cdAS \u00c1LVAREZ (coord.), Estudios de historia del arte: centenario del Laboratorio de Arte (1907-2007)<\/em>, vol. 2, Sevilla, Universitat de Sevilla, 2009, p. 294.<\/p>\n\n\n\n

23<\/a>\u0002<\/sup> F. BL\u00c1ZQUEZ, La escultura sevillana\u2026<\/em>, p. 129.<\/p>\n\n\n\n

24<\/a>\u0002<\/sup> Sebasti\u00e1n SANTOS CALERO, \u00abEscultores renovadores del clasicismo mediterr\u00e1neo sevillano de la primera mitad del siglo XX\u00bb, Temas de est\u00e9tica y arte<\/em>, n\u00fam. 18, Sevilla, Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungr\u00eda, 2004, p. 194 i 196.<\/p>\n\n\n\n

25<\/a>\u0002<\/sup> \u00abExposici\u00f3n de cuadros\u00bb, El Noticiero Sevillano<\/em>, 22 de setembre de 1914; i \u00abC\u00edrculo de Bellas Artes. Para los repatriados\u00bb, El Liberal<\/em>, 28 d\u2019agost de 1914.<\/p>\n\n\n\n

26<\/a>\u0002<\/sup> Inmaculada Concepci\u00f3n RODR\u00cdGUEZ AGUILAR, Arte y cultura en la prensa: la pintura sevillana (1900-1936)<\/em>, Sevilla, Universitat de Sevilla, 2000, p. 316.<\/p>\n\n\n\n

27<\/a>\u0002<\/sup> Deu ser amb tota probabilitat la mateixa que havia presentat a l\u2019Exposici\u00f3 Nacional de Belles Arts de Madrid el 1904.<\/p>\n\n\n\n

28<\/a>\u0002<\/sup> Maria Isabel MAR\u00cdN SILVESTRE, \u00abLa col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019escultors catalans en diverses exposicions internacionals entre 1890 i 1915\u00bb, Cristina RODR\u00cdGUEZ-SAMANIEGO i Irene GRAS VALERO (ed.), Modern Sculpture and the Question of Status<\/em>, Barcelona, GRACMON-Universitat de Barcelona Edicions, 2000.<\/p>\n\n\n\n

29<\/a>\u0002<\/sup> I. C. RODR\u00cdGUEZ AGUILAR, Arte y cultura en la prensa\u2026<\/em>, p. 153.<\/p>\n\n\n\n

30<\/a>\u0002<\/sup> Vegeu: Mart\u00ed CRESPO, Els <\/em>\u2018minorkeens\u2019 <\/em>de Gibraltar<\/em>, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2018.<\/p>\n\n\n\n

31<\/a>\u0002<\/sup> Fundat el 1870 pel fil\u00f2sof i soci\u00f2leg catal\u00e0 Manuel Sales i Ferr\u00e9 (1843-1910).<\/p>\n\n\n\n

32<\/a>\u0002<\/sup> El 7 de mar\u00e7 de 1919 es va plantejar la idea de crear un comit\u00e8 espec\u00edfic i el 25 de juliol del mateix any ja va fer la primera reuni\u00f3, segons l\u2019article in\u00e8dit The First World War Commemoration and Remembrance<\/em> (2018),d\u2019Anthony Pitaluga, cap dels Arxius Nacionals de Gibraltar.<\/p>\n\n\n\n

33<\/a>\u0002<\/sup> Al mateix text, Pitaluga detalla:<\/p>\n\n\n\n

\u00abThe Crown Agents procured designs and quotations from five British sculptors:<\/em><\/p>\n\n\n\n

1. Mr. O. Ramsden.<\/em><\/p>\n\n\n\n

2. Mr. J. A. Stevenson.<\/em><\/p>\n\n\n\n

3. Messrs. Farmer Brinley & Co.<\/em><\/p>\n\n\n\n

4. Messrs. Gilbert Seale & Son.<\/em><\/p>\n\n\n\n

5. Mr. G. Bayes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

On July 1920, the Crown Agents received quotes<\/em>from Farmer, Brindley & Co. and J. A. Stevenson. Both sculptors agreed the cost of executing the monument required, in Portland Stone, packed ready for export should be about \u00a32,700. J. A. Stevenson included a sketch of his design with his quote.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

34<\/a>\u0002<\/sup> Ib\u00edd.<\/em><\/p>\n\n\n\n

35<\/a>\u0002<\/sup> Seguint el relat de Pitaluga: \u00abOn 25 August 1922, the Committee informed the Governor that the sculptor had completed a preliminary clay model and that this was ready for inspection. The Governor approved and Se\u00f1or Jose Piquet Catoli, the sculptor from Barcelona, took about a year to complete the Carrara marble monument and commemorative tablets.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

36<\/a>\u0002<\/sup> Es tractava d\u2019un vaixell de vela avarat a Chatham (Anglaterra) el 12 de setembre de 1877 que des del 1889 va quedar atracat al moll de Gibraltar, fins al seu desballestament a M\u00e0laga el 1949.<\/p>\n\n\n\n

37<\/a>\u0002<\/sup> En aquest sentit, l\u2019historiador local Neville Chipulina es fa ress\u00f2, a l\u2019entrada \u00ab1915 \u2013 El Bulev\u00e1 Hebreo \u2013 El Bulev\u00e1 de Las Palmeras\u00bb del seu interessant bloc The People of Gibraltar<\/em>, d\u2019una broma que suposadament circulava per Gibraltar a l\u2019\u00e8poca: per la posici\u00f3 que adopta el cos d\u2019un dels dos soldats del monument, es deia sorneguerament que el sevill<\/em>\u00e0<\/em> Piquet devia haver fet servir un torero de model.<\/p>\n\n\n\n

38<\/a>\u0002<\/em><\/sup> Gibraltar Chronicle<\/em>, 28 de setembre de 1923. Cal donar les gr\u00e0cies a Anthony Pitaluga per la localitzaci\u00f3 i reproducci\u00f3 d\u2019aquest exemplar.<\/p>\n\n\n\n

39<\/a>\u0002<\/sup> Mart\u00ed CRESPO, \u00abQuan a Gibraltar es parlava catal\u00e0\u00bb, L’Aven\u00e7<\/em>, n\u00fam. 393, 2013, p. 32.<\/p>\n\n\n\n

40<\/a>\u0002<\/sup> Els seus cognoms s\u00f3n un magn\u00edfic exemple m\u00e9s del gresol d\u2019or\u00edgens i de cultures que formen la societat yanita<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

41<\/a>\u0002<\/sup> El general Sir Charles Carmichael Monro, nascut premonit\u00f2riament en un vaixell a alta mar el 1860, va participar en els principals conflictes oberts en aquell temps al vast Imperi brit\u00e0nic (Segona Guerra B\u00f2er, Primera Guerra Mundial, l\u2019\u00cdndia\u2026). El 26 de maig de 1923, quatre mesos abans de la inauguraci\u00f3 del British War Memorial, va ser nomenat governador de Gibraltar, c\u00e0rrec que va ocupar fins al 13 d\u2019agost de 1928. Un any despr\u00e9s moria a Londres.<\/p>\n\n\n\n

42<\/a>\u0002<\/sup> F. BL\u00c1ZQUEZ, La escultura sevillana\u2026<\/em>, p. 129.<\/p>\n\n\n\n

43<\/a>\u0002<\/sup> I. C. RODR\u00cdGUEZ AGUILAR, Arte y cultura en la prensa\u2026<\/em>, p. 290.<\/p>\n\n\n\n

44<\/a>\u0002<\/sup> I amb una certa tend\u00e8ncia al realisme naturalista, segons el criteri de l\u2019escultor Fausto Bl\u00e1zquez.<\/p>\n\n\n\n

45<\/a>\u0002<\/sup> Narciso CLIMENT BUZ\u00d3N, En busca de nuestro pasado. Historia social de Sanl\u00facar de Barrameda. En la dictadura de Primo de Rivera<\/em>, vol. 8, Sanl\u00facar de Barrameda, A.S.E.H.A., 2014, p. 254.<\/p>\n\n\n\n

46<\/a>\u0002<\/sup> Informaci\u00f3 obtinguda del bloc de la Insigne y Real Congregaci\u00f3n del Santo Sepulcro de Cristo y Siervos de la Orden Tercera de Nuestra Se\u00f1ora de los Dolores, de Ja\u00e9n.<\/p>\n\n\n\n

47<\/a>\u0002<\/sup> En concret, a l\u2019illa 46, carrer 60, d\u2019aquest barri residencial de cases barates constru\u00eft inicialment per acollir visitants de l\u2019Exposici\u00f3 Iberoamericana del 1929.<\/p>\n\n\n\n

48<\/a>\u0002<\/sup> En funcionament fins al 1972. Actualment \u00e9s la seu del Parlament d\u2019Andalusia.<\/p>\n\n\n\n

49<\/a>\u0002<\/sup> Inscripci\u00f3 de defunci\u00f3 n\u00famero 1242, del districte de San Rom\u00e1n, al Registre Civil de Sevilla.<\/p>\n\n\n\n

50<\/a>\u0002<\/sup> Al registre d\u2019enterraments del cementiri sevill\u00e0 apareixen amb errors tant el primer cognom de la dona (Teresa Ramos) com l\u2019edat del difunt (setanta-set anys).<\/p>\n\n\n\n

Amb els mateixos cognoms hem localitzat el mallorqu\u00ed Nicolas Ramis Figuerola, nascut el 1877 a Inca i mort el 2 de gener de 1944 a Nova Orleans.<\/p>\n\n\n\n

51<\/a>\u0002<\/sup> Cal agrair enormement l\u2019ajuda d\u2019Albert Balanz\u00e0 a l\u2019hora de consultar els arxius del cementiri sevill\u00e0 i localitzar-hi l\u2019escultor catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

52<\/a>\u0002<\/sup> Segons comunicaci\u00f3 personal dels t\u00e8cnics del cementiri, se solen incinerar els ossos dels enterrats la fam\u00edlia dels quals deixa de pagar la sepultura al cap de cinc anys.<\/p>\n\n\n\n

Article publicat l’11 de novembre de 2021<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una investigaci\u00f3 sobre la vida i l’obra del desconegut escultor catal\u00e0 que va rebre l’enc\u00e0rrec d’esculpir el memorial als caiguts brit\u00e0nics de Gibraltar<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":716,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2],"tags":[24,26],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/715"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=715"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/715\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1255,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/715\/revisions\/1255"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=715"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=715"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=715"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}