{"id":929,"date":"2021-12-06T10:19:20","date_gmt":"2021-12-06T09:19:20","guid":{"rendered":"http:\/\/gibaltar.cat\/?p=929"},"modified":"2025-02-10T07:33:26","modified_gmt":"2025-02-10T06:33:26","slug":"es-castell-i-gibraltar-germans-de-sang","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/2021\/12\/06\/es-castell-i-gibraltar-germans-de-sang\/","title":{"rendered":"Es Castell i Gibraltar, pobles germans"},"content":{"rendered":"\n

In English<\/a> (translated by Google) \/ En castellano<\/a> (traducido por Google)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 2021 s\u2019han celebrat els dos-cents cinquanta anys<\/a> de la fundaci\u00f3<\/a> del municipi des Castell. El 4 de febrer de 1771 el governador brit\u00e0nic de Menorca, John Mostyn, va publicar un decret en qu\u00e8 ordenava la demolici\u00f3 del Raval (o Arraval) del Castell de Sant Felip i el trasllat de la poblaci\u00f3 a un nou empla\u00e7ament entre Cales Fonts i Cala Corb que primer rebria el nom de Georgetown (o Vila Jordi), despr\u00e9s Real Villa de San Carlos, posteriorment Villacarlos i, des del 1985, es Castell.<\/p>\n\n\n\n

Abans del 1771, els habitants de la zona havien viscut a recer (i a rebuf) de la fortalesa de Sant Felip, aixecada a l\u2019entrada de l\u2019estrat\u00e8gic port de Ma\u00f3 a mitjan segle XVI. Era l’anomenada Arraval Vella, que va ser substitu\u00efda per un altre Raval a partir del tractat d\u2019Utrecht de 1713, quan Menorca i Gibraltar van passar oficialment a la corona brit\u00e0nica. I tant el raval menorqu\u00ed com la ciutat sota l\u2019ombra del penyal van viure tota mena de vicissituds \u2013i tamb\u00e9 moltes similituds\u2013 a causa del conflicte b\u00e8l\u00b7lic quasi permament al llarg del segle XVIII amb les forces hispano-franceses.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

S’Arraval Vella i Nova<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El primer Raval del Castell de Sant Felip va sorgir el segle XVII, gaireb\u00e9 espont\u00e0niament, al costat mateix de la fortalesa. Eren quatre cases mal comptades, on vivien les fam\u00edlies dels militars castellans. Va ser al XVIII quan l’Arraval va viure l\u2019eclosi\u00f3 i, tamb\u00e9, l\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En general, el segle de les dominacions i els canvis constants de sobirania va afectar tota l\u2019illa: Ciutadella va perdre pes espec\u00edfic i l\u2019estrat\u00e8gic port de Ma\u00f3 va ser premiat amb la capitalitat, per\u00f2 va ser la boca de la seva rada on es van viure transformacions m\u00e9s radicals. D\u2019entrada, a partir del tractat d\u2019Utrecht hi va haver una favorable conjuntura econ\u00f2mica, at\u00e8s que els santfelipers de l\u2019Arraval es van constituir en poblaci\u00f3 independent i amb usos i privilegis propis: nom\u00e9s podien ser jutjats per les seves autoritats electes o pel governador militar, i tenien l\u2019exclusivitat del prove\u00efment de la guarnici\u00f3 brit\u00e0nica.<\/p>\n\n\n\n

Les informacions demogr\u00e0fiques de la primera meitat del segle XVIII indiquen que, en tot just trenta anys, el Raval va arribar a tenir tres mil dos-cents habitants (una xifra semblant a la dels civils a Gibraltar). El substrat hum\u00e0 era format per gent amb or\u00edgens culturals i sociol\u00f2gics diferents (com a Gibraltar), que alguns autors consideren la causa d\u2019una certa relaxaci\u00f3 vital i d\u2019un cert llibertinatge de la poblaci\u00f3, en contrast amb la resta de municipis de l\u2019illa. Hi havia menorquins (molts dels quals d\u2019origen castell\u00e0, descendents de l\u2019antiga guarnici\u00f3 espanyola) i els soldats brit\u00e0nics, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi van establir immediatament despr\u00e9s del 1713 grups de comerciants i negociants grecs, jueus, genovesos i italians atrets per les possibilitats que oferien tant la franqu\u00edcia comercial del port com el prove\u00efment de la fortalesa (com a Gibraltar), fent tasques de comissionistes, transportistes i redistribu\u00efdors de mercaderies, o directament de contractistes dels regiments i la Royal Navy.<\/p>\n\n\n\n

La proximitat i depend\u00e8ncia respecte del Castell de Sant Felip van marcar enormement les ocupacions dels habitants. Constructors, picapedrers i fusters eren els oficis m\u00e9s comuns, gr\u00e0cies a les constants obres de manteniment, refor\u00e7 i ampliaci\u00f3 de les fortificacions. Per\u00f2 la menestralia tamb\u00e9 constava de mestres d\u2019aixa i calafats, sabaters i teixidors. \u00c9s evident, amb tot, que el comer\u00e7 mar\u00edtim (incl\u00f2s el corsarisme) va ser l\u2019activitat que va donar feina a m\u00e9s gent i de la qual es van obtenir m\u00e9s beneficis. Tampoc no cal oblidar la pagesia. Un dels privilegis de la poblaci\u00f3 era el dret de subministrar aliments a la guarnici\u00f3 militar (que de mitjana constava de dos mil soldats a tres mil) i tamb\u00e9 a les esquadres que visitaven el port. I, tot plegat, sense estar obligada a pagar taxes o jurisdiccions al terme de Ma\u00f3, perqu\u00e8 els terrenys i les cases del Raval no es consideraven part d\u2019aquell municipi. Els voltants, doncs, es van omplir d\u2019horts, amb qu\u00e8 es produ\u00efa abundant verdura i fruita. Tanmateix, el negoci m\u00e9s lucratiu va ser la venda de vi i aiguardent als soldats i mariners brit\u00e0nics, productes molt sol\u00b7licitats i que van convertir algunes fam\u00edlies locals en llinatges rics i influents dins aquella microsocietat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La intensa activitat al castell i al port va generar una puixan\u00e7a econ\u00f2mica i un boom<\/em> demogr\u00e0fic al poble, per\u00f2 en un segle de salts de domini constants com va ser el XVIII, la proximitat respecte a la fortalesa de Sant Felip va tenir el seu revers en forma de transformacions i canvis de situaci\u00f3 que de vegades van resultar molt traum\u00e0tics. Efectivament, el Raval es va haver de demolir peri\u00f2dicament per raons de seguretat militar. Amb la substituci\u00f3 de la guarnici\u00f3 castellana del castell per les tropes angleses, el 1708, i la conseg\u00fcent ampliaci\u00f3 de les defenses, ja s\u2019havien enderrocat for\u00e7a habitatges i la mateixa esgl\u00e9sia parroquial. I l\u2019any 1756, les tropes assetjadores franceses van treure molt profit de la proximitat de les cases adossades als murs de la fortalesa brit\u00e0nica, on van poder empla\u00e7ar canons, morters i soldats.<\/p>\n\n\n\n

Georgetown o Vila Jordi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Acabat el per\u00edode d\u2019ocupaci\u00f3 francesa de l\u2019illa (1756-1763), Londres va tenir ben clar que calia allunyar el problem\u00e0tic assentament per evitar que, en futurs setges, els seus edificis i carrers es poguessin tornar a convertir en excel\u00b7lents parapets per a les forces enemigues. La decisi\u00f3 adoptada aleshores va ser demolir el Raval de Sant Felip del seu empla\u00e7ament i traslladar-lo entre Cales Font i Cala Corb, seguint un pla urban\u00edstic encarregat al coronel enginyer escoc\u00e8s Patrick MacKellar. El 1771, quan es va comen\u00e7ar a executar aquest pla, a la \u201cfunesta Arraval\u201d hi havia 1.047 habitatges (105 dels quals en estat de ru\u00efna) i quatre mil persones, una xifra similar a la de la ve\u00efna capital de l\u2019illa, Ma\u00f3. Per conv\u00e8ncer els habitants, les autoritats brit\u00e0niques van mantenir els avantatges fiscals i jurisdiccionals del vell Raval. \u00c9s a dir, que les seves cases i terres no estarien subjectes a impostos o reclamacions imposades pels magistrats de Ma\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Al quart llibre de casaments de l\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Gibraltar hi ha una entrada del 10 de juliol de 1802 en qu\u00e8 s\u2019especifica que els dos contraents, Francesc Nuce i Gertrudis Sifre, s\u00f3n de \u201cVilla Jordi en la Isla de Menorca\u201d.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Mentre va durar la demolici\u00f3 (1771-1777), MacKellar va tra\u00e7ar una nova poblaci\u00f3 lluny del recinte, Georgetown o Vila Jordi (en mem\u00f2ria del monarca brit\u00e0nic). Per\u00f2, casualitats de la hist\u00f2ria, una decisi\u00f3 estrat\u00e8gica va convertir pocs anys despr\u00e9s en in\u00fatil el cost\u00f3s trasllat (econ\u00f2micament i socialment). Ocupada l\u2019illa per les tropes hispano-franceses comandades pel duc de Crillon el 1782, abans de tornar-la a mans de la Gran Bretanya, el 1798, el comte de Floridablanca va preferir destruir el Castell de Sant Felip per evitar que s\u2019hi poguessin fer forts els nous ocupants. Al llibre Sa Raval des Castell: la hist\u00f2ria d’un poble a trav\u00e9s del material arqueol\u00f2gic<\/em> (2006), de Cristina Andreu i Francesc Isbert, es descriu perfectament:<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa demolici\u00f3 del conjunt defensiu de Sant Felip ofereix una tr\u00e0gica paradoxa de la hist\u00f2ria. La llarga i penosa tasca que va suposar traslladar tota una vila per salvar una illa mancava de qualsevol sentit tan sols cinc anys despr\u00e9s de finalitzada. Nascuts i crescuts a l\u2019un\u00edson, el castell tot just va sobreviure l\u2019abs\u00e8ncia del seu raval. Despr\u00e9s del trasllat del raval i de la voladura del fort per la precipitada decisi\u00f3 hispana, el paratge de la bocana del celebrat port va quedar irrecognoscible en tot just onze anys. Sense fortalesa i sense poble, el que abans fou un formiguer de gent i comer\u00e7 es va convertir, per obra i gr\u00e0cia de la pol\u00edtica internacional, en un paratge erm i desolat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Real Villa de San Carlos o Villacarlos<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019ocupaci\u00f3 espanyola del 1782 va marcar el declivi de la prosperitat de l’aleshores Real Villa de San Carlos. Perqu\u00e8 amb la voladura de la fortalesa de Sant Felip havien desaparegut, conseg\u00fcentment, els privilegis dels seus habitants i la ra\u00f3 de la seva principal sustentaci\u00f3: el prove\u00efment de la tropa i el manteniment del sistema defensiu. Manobres, menestrals i cultivadors en van ser les principals v\u00edctimes, juntament amb els mariners, obligats a formalitzar la matriculaci\u00f3 for\u00e7osa de les seves embarcacions amb les noves autoritats. Va apar\u00e8ixer amb for\u00e7a a la zona del port de Ma\u00f3, i especialment entre la poblaci\u00f3 de Villacarlos, el fenomen de l\u2019emigraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

I, al darrer tram del XVIII, una de les destinacions preferides va ser Gibraltar, una pla\u00e7a a primer cop d\u2019ull inh\u00f2spita per a un emigrant, per\u00f2 no per a una fam\u00edlia o un mariner de l’antic Raval. Les similituds i paral\u00b7lelismes entre totes dues poblacions, al llarg del segle, saltaven a la vista. D\u2019entrada, des del tractat d\u2019Utrecht del 1713 estaven sota la sobirania brit\u00e0nica, amb un r\u00e8gim administratiu i de governadors militars semblant. Totes dues places, a m\u00e9s, es dedicaven a proveir la fortalesa corresponent i, alhora, en tots dos indrets les autoritats es van esfor\u00e7ar per atraure-hi gent de mar de tota la Mediterr\u00e0nia per mitj\u00e0 de processos id\u00e8ntics: la declaraci\u00f3 de port franc i les possibilitats de fer negoci sota la protecci\u00f3 i els auspicis de la creixent pot\u00e8ncia naval brit\u00e0nica. \u00c9s clar, amb poblacions for\u00e7a cosmopolites per l\u2019\u00e8poca, la vida hi era m\u00e9s relaxada que en moltes altres parts. I en tots dos casos la poblaci\u00f3 havia experimentat setges i destrucci\u00f3 en carn pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Una part gens negligible dels centenars de menorquins que van fer cap a Gibraltar el darrer ter\u00e7 del segle XVIII i el primer del XIX eren, doncs, d\u2019origen santfeliper, tal com demostra una passejada pel cementiri de Gibraltar, on apareixen nombrosos llinatges ben presents a la boca del port de Ma\u00f3. Un exemple p\u00f2stum de dos pobles germans durant quasi tot un segle que ben b\u00e9 es podrien agermanar<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al final del 2021, l’investigador i professor F. Xavier Mart\u00edn Mart\u00ednez ha publicat el llibre m\u00e9s extens, aprofundit i recomanable sobre la turbulenta hist\u00f2ria d’aquest poble menorqu\u00ed amb tants vincles amb Gibraltar: Hist\u00f2ria des Castell. De la fundaci\u00f3 de Georgetown a inicis del segle XX<\/em><\/a> (IME, 2021).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Article publicat el 6 de desembre de 2021<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2021 s’ha celebrat el 250 aniversari des Castell, un municipi menorqu\u00ed que presenta moltes semblances (i lligams) amb el penyal<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":950,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[36],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/929"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=929"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/929\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1958,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/929\/revisions\/1958"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/950"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gibaltar.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}