Amb el nom de Compañya Nova de Gibaltar, l’1 de juliol de 1709 el comerciant i ciutadà honrat de Barcelona Salvador Feliu de la Penya (l’administrador), el pagès de Vilassar Joan Verivol, el comerciant de Reus i ciutadà honrat de Barcelona Josep Grasses i Gralla, el botiguer de teles de Barcelona Josep Boïgues i Josep Valls (resident a Gibraltar) van constituir a la capital catalana una companyia comercial amb l’objectiu principal de comerciar amb els ports a banda i banda de l’Atlàntic a través de Gibaltar [sic], aprofitant que la plaça era –com el Principat– en mans de l’arxiduc Carles d’Àustria. La guerra de Successió, doncs, oferia a aquell grup de comerciants catalans una oportunitat única de trencar el monopoli de Cadis i participar en el comerç dels productes atlàntics i americans, que fins aleshores els era vedat.
La companyia portava una comptabilitat clàssica i completa, tal com explica Maria Utgés Vallespí, formada per un manual, un llibre major i una rúbrica. Precisament en el manual, conservat al Fons Comercial de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, s’hi va basar l’historiador Pierre Vilar per fer un exhaustiu estudi de la companyia el 1962 (publicat en català pel Centre de Lectura de Reus el 1990). I més endavant, gràcies precisament a la recerca de Maria Utgés, se’n va localitzar el llibre major a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Aquest últim volum, digitalitzat, es pot consultar directament en aquest enllaç.
Comments are closed