L’ocupació anglesa de Menorca i Gibraltar al començament del segle XVIII i el pas a la sobirania britànica de les dues places arran del tractat d’Utrecht del 1713 va obrir una relació comercial, militar i poblacional directa entre l’illa i l’istme pràcticament inexistent fins aleshores. Així, durant tot el segle XVIII i una bona part del XIX, el flux de menorquins cap al Penyal va ser intens, tal com queda reflectit en els arxius locals i estatals.

Des de l’any 2004, aproximadament, m’he dedicat a analitzar bibliografia i documentació de tota mena disponible per mirar d’aflorar la presència menorquina a Gibraltar per mitjà d’articles, reportatges, comunicacions i entrevistes que van desembocar en el llibre Els ‘minorkeens’ de Gibraltar, becat per l’Institut Menorquí d’Estudis i publicat el 2018 per PAMSA.

Si hi esteu interessats, doncs, us recomano de donar un cop d’ull a tot aquest material, que trobareu aplegat aquí.

També en parlo en aquest capítol del programa d’Afers exteriors de TV3 sobre Gibraltar, en aquesta emissió de l’En guàrdia de Catalunya Ràdio i en entrevistes a mitjans com VilaWeb (“El llegat menorquí a Gibraltar surt a la llum”), El Temps (“Al segle XVIII, el 60 per cent dels capellans de Gibraltar eren menorquins”) i Nationàlia (“Vull reivindicar els menorquins com a part de l’origen del Gibraltar actual”).

Foto de Nationalia.

Comments are closed