Prada de Conflent, el municipi nord-català on es va exiliar temporalment el reconegut músic Pau Casals i on reposa eternament el “seny ordenador de la llengua catalana” Pompeu Fabra, té un racó amagat amb una història –i un nom– ben particulars: Gibraltar. És situat al costat de la N116, la ronda que circumval·la la població pel nord, just al voltant del giratori de circulació que porta a un creixent polígon comercial i industrial i que també talla la carretera que va al bonic poble d’Eus, enfilat a la muntanya just a l’altra banda del Tet.
En aquest espai concret, a una banda de la carretera, hi ha un nucli d’indústries parcialment abandonat, amb una xemeneia antiga com a símbol d’un passat de molta activitat. Es va aixecar amb la revolució industrial, que als peus del Canigó va arribar sobretot amb les mines de ferro i les foneries de la zona. Aquest vestigi concret, impulsat per Rémy Jacomy, té l’origen en un alt forn enclavat entre els termes de Prada i el Catllà al final del segle XIX, al qual es van anar unint més indústries i negocis, a més d’un petit nucli d’habitatges.
Però, com s’explica la curiosa designació de Gibraltar que rep aquest espai tan allunyat en tots els sentits del penyal? Segons la historiadora local Jeanne Camps, s’hauria començat a utilitzar popularment aquest terme uns quants anys després de l’aixecament de la foneria. Segons un article del diari L’Indépendant publicat el maig del 2021, només cal recordar com era tot aquest entorn fins ben ben entrada la dècada del 1970: un important desnivell que queia cap al riu Tet. Però a partir del 1980, quan es van emprendre les immenses obres per construir la carretera N116 per aquesta banda de Prada, aquell quasi penya-segat va quedar força desconfigurat. “Però la població guarda a la memòria aquell penya-segat, que era comparat pels locals, gràcies als seus viatges per la Mediterrània, amb el cèlebre penyal de Gibraltar”, conclou el diari basant-se en les explicacions de Camps.
Les referències a aquest curiós Gibraltar als peus de la imponent muntanya del Canigó són pertot arreu: a les indicacions viàries, en rètols comercials, en noms de carrerons, en plaques que recorden l’antiga foneria i, és clar, a Google Maps.
Article publicat el 8 d’octubre de 2021
Comments are closed